No Brain No Pain

CAT

2012-02-16T00:02:00.001+01:00

Internet ens ha aportat molts moments que han quedat gravats al nostre cervell, i a la nostre vida, fent-nos una mica més grans. Des d'aquell mòdem a 28kbps que feia un soroll brutal quan es connectava, tallant la possibilitat de rebre trucades al telèfon fixe, passant per la pornografia i els jocs en línia, fins als mil megues d'ara però sense la possibilitat de baixar-se pel·lícules, encara hi ha moments on la intel·ligència d'alguns et sorprèn.

I ara aquí ja no parlo de la "moda" efímera que es genera, i la estupidesa col·lectiva del "cul veig cul vull" o "seguir el ramat", si no del primer individu en crear-la. En el primer personatge que en un moment donat té la idea i la materialitza. L'artista actual, anònim i potser amb certa tendència a consumir drogues.

I tu ja has vist els Breaded Cats (gats empanats)?

Biodiversitat.

2012-02-15T23:21:00.000+01:00

El seu nom era "Conducció", de cognom "Temerària", el mestre del canvi de marxes, de la rapidesa en el marxa enrere. El masturbador del fre de mà, l'humidificador de totes les fèmines addictes al "tunning" i/o a les carreres, als motors potents i als cavalls.

La seva vida girava al voltant del seu cotxe, l'Alpine i el subwoofer del maleter. La seva afició, més enllà de conduir i impregnar de suor i fluids sexuals els seients de darrera del vehicle, es basava en maleir i enviar correus amb amenaces de mort a tot els polítics fills de puta i als hippis que van eliminar el plom de la gasolina súper, com si un pogués treure de cop i volta els eritròcits de la sang sense que aquesta perdés la seva essència, amb textos que més o menys feien així:

"Estimat polític que vas treure el plom de la gasolina súper... et cercaré, et trobaré i t'arrencaré el cap malparit fill de puta ecologista! FUS RO DAH!

Atentament,

Conducció Temerària."

Fins que un dia aquesta vida de rutina va canviar. Fins que un dia tot conduint el va atropellar, i el seu món mecànic va deixar de girar.

En aquell instant al veure el cop a la carrosseria del cotxe, el bony que havia deixat el cap al capó i el cos agonitzant de la seva víctima ensangonada que allí estirada semblava més un trenca closques gegant en tres dimensions que no pas un ésser viu, la seva ment va quedar en blanc, mentre intentava cercar un per què a tot plegat.

Tal com si quelcús després de jugar 200h a Skyrim de cop apaga la consola i es pregunta on són aquells deu dies de la seva vida, gastats pujant de nivell un orc guerrer, decapitant personatges i aprenent alquímia i màgia en un indret virtual.

On eren tots els litres de gasolina consumits, tot l'oli cremat, l'anticongelant evaporat, les pastilles de frens llimades, el cautxú menjat per l'asfalt,...? De què havien servit i com l'havien omplert com a persona? Era aquesta la vida que sempre havia volgut?

La resposta no apareixia,... en aquell carrer desert de la plana empordanesa no hi havia la solució a tots aquells dubtes. En aquell indret només hi havia el seu cotxe abonyegat, la fortor del combustible que regalimava del motor impregnant l'aire i un cadàver que ell mateix havia provocat.

Però tot això quedava en un segon pla quan es mirava tot plegat d'una forma més llunyana. Més enllà de les preguntes existencialistes, la mort i un mecànic que ja es deuria estar fregant les mans, un dubte ho eclipsava tot:

D'on collons va sortir el camell?

Com aquell mamífer geperut havia arribat allà, i per quin motiu creuava la carretera en aquell moment.

Potser s'havia escapat de Sigean i es trobava emigrant de nou al seu país, tot buscant un clima més càlid? Potser fugia del zoo de Barcelona i confós pel clima siberià anava tirant cap al nord? Pensava fer el camí de sant Jaume?

Conducció no ho sabia i s'en fotia. En aquell moment el seu cervell podia processar que hagués rebentat el seu cotxe contra un senglar, un xaba buscant bolets o fins i tot un ós bru, però no amb un camèlid.

Durant tota la seva existència, com a individu, mai havia parat massa atenció a les problemàtiques del món, ni a les dels altres i fins i tot tampoc feia massa cas a la gent més propera o a la família, però ara tenia per davant quelcom que havia creuat la fina línia de la destrucció de la seva propietat privada. Ara li havien tocat els ous i per aquí no hi passava.

La seva creuada va començar i ja no el podien aturar mentre darrera seu només deixava un rastre d'eucaliptus tallats, cortadèries arrencades, crancs de rius americans aixafats, botigues d'animals i granges d'estruços cremades...

Aquella nit va dir prou a les espècies invasores.

Modes cícliques.

2012-02-10T22:25:00.000+01:00

1001 1001 900?

900 1001?

1001!

Un mamut!

2012-02-05T22:12:00.000+01:00

Històries al marge de la N-II

2012-02-05T21:59:00.001+01:00

A la recerca del gel...

2012-02-05T21:07:00.006+01:00

Garrotxa: St Aniol d'Aguja, l'Empordà: el Llobregat i la Caula, tres víctimes innocents del "fred-siberià-congela-pulmons-no-sortiu-de-casa-que-morireu-tots-o-us-cauran-les-orelles", però demà ves a treballar que només ha caigut mig miserable dit de neu sobre el cotxe...

Alarma social, pànic i passejada de dissabte cercant quelcom per punxar amb els piolets rovellats que es podreixen a l'armari recordant èpoques passades. De moment poca cosa però si tot va bé dissabte que ve pot ser un festival.

I aquí les fotos...

Animalisme.

2012-02-02T22:46:00.004+01:00

Vull que aquesta nit nevi i demà apareguin tot de fatxes congelats, banquers, empresaris i polítics morts, enterrats sota metres de neu, amb aquell to blau a la pell, la mirada perduda i els dits dels peus negres!

Amb una petita piràmide de bitllets de 100, 200, 500 euros,... socarrimats al seu costat, producte d'intentar desesperadament irradiar-se amb un xic de calor al cremar l'única cosa que tenien a les butxaques de les seves americanes.

Desprenent una intensa olor a amoníac causada per tota la gent que al passar pel seu costat i sentir els seu pregs només es van limitar a pixar-s'hi a sobre...

-Té, 36ºC aprofita'ls!

I que llavors el poble ho celebri tot sacrificant dos xais i cinc pollastres a la plaça major mentre dansa al voltant dels seus cadàvers putrefactes!

Minimalisme.

2012-02-02T22:29:00.002+01:00

Vull que aquesta nit nevi per demà treballar a casa jugant a la consola!

Bukadill de jamó i kes!

2012-01-24T23:23:00.000+01:00

Estic fins la polla del putus anuncis de tv3 on només parlen del "sabor" de les coses!

Perquè en català mai existirà el mot "barco", i merdes del mateix nivell. Una cosa és l'error i l'altre l'estupidesa reincident.

Dubtes.

2012-01-24T23:03:00.001+01:00

¿Sabíeu que avui m'he despertat amb un dit de més? Potser he rebut massa radiació de la tele, he passat massa estona mirant el got de la llet girant al microones o hauria d'haver apagat el wi-fi abans d'anar a dormir cada dia, però la veritat és que al obrir els ulls al matí, un nou apèndix sobresortia d'entre el dit gros i el de la dreta del gros del peu i que mai recordo com es diu.

Pim pam, com aquell que es desperta amb algú i no recorda ben bé com va arribar al llit. Que no recorda res després del quart combinat de vodka amb taronja, i menys com ha acabat amb algú del mateix sexe entre els llençols. Per què li fa mal el cul i la gola mentre amb la ment emboirada intenta tornar endarrere en el temps.

¿I ara què faig jo ara amb sis dits a un peu i cinc a l'altre?

¿Me'n tallo un, o espero que en creixi un altre al peu del costat?

¿I si es repeteix el procés i llavors en tinc set i cinc?

...Joder, quina "grima"! Sabeu d'algú que vengui sabates del peu dret del 47?

Uhmm, tot i que ven mirat, potser ara seria el moment de demanar un "préstec" i anar a veure món. Unes desenes de milers d'euros i gas! Total, ¿si no pago què, em tallaran un dit?... no sé, però ara per ara me'n sobra un, així que tampoc hi perdria res. Simplement tot tornaria a la normalitat estalviant-me el fet d'anar al metge o tindre que rentar el ganivet del pernil.

Però, i si me'n tallen un de la mà?

Sis, cinc, quatre,... si al final semblaria un llançament de la NASA!, tot i que potser després podria trasplantar-me el del peu a la mà per quedar numèricament simètric altre cop.

Oh estimada simetria!, per què m'has abandonat?

I...

2012-01-15T00:44:00.000+01:00

...ves a saber si la hipocresia és quelcom endogàmic de la petita burgesia catalana... Així rebentin tots!

6...

2012-01-15T00:37:00.000+01:00

...pastilles de viagra més tard s'hi va lligar un llençol i va escapar d'aquella maleïda illa deserta que només servia per fer-hi assajos nuclears, mentre intentava recordar com diantres hi havia arribat.

2012

2012-01-12T22:44:00.000+01:00

Ara que comença l'any i hi ha blocs que fan balanç crec que és moment de comentar dues coses i estrenar aquest "2012-el-món-va-a-la-merda-els-maies-ho-van-dir-suicidem-nos!", i és que ara mateix tinc 206 entrades, i de llarg la més vista és la del "Tinky Winky", amb 386 visualitzacions, seguida de la següent amb 97,... o això diu el "blogger". Potser és el moment de començar a fer títols trampa?

I més enllà de la merda que tinc editada, però no acabada, que va perdent "validesa" dia a dia, només puc acabar aquesta entrada amb un pensament "pro-maia", on deixant de banda que el món s'acabi pel sol i els planetes que no sé què..., veurem si el sistema no s'enfonsa i el capitalisme se'n va a la merda.

No poder consumir!... això sí que seria la fi del món.

Pd.- PPerus fills de puta! (només per allò de l'entrada trampa i les visites,... res de personal).

Sants innocents.

2011-12-28T23:09:00.000+01:00

Jo sempre dic mentides.

Gomorra...

2011-12-28T23:03:00.003+01:00

Aquell cefalòpode cap quadrat ja feia temps que em tocava els ous, amb el seu cap de meló, les potes de botifarra, o de fuet, i aquells ulls inflats, que sobresortien d'aquell conjunt fusiforme, que al veure'ls només pensaves en la seva imminent explosió. En com et tacaria l'excés de pressió encefaloraquídea les bambes d'humor vitri i sang.

Maleïda endogàmia!

I al final el millor que et pot passar és que un negre ben dotat et sodomitzi a veure si acaba amb la pressió que et converteix en un malparit i et pitja els ulls cap a l'exterior, que potser amb un cop de gluti et fot un sotrac al clatell, i finalment et queda el tema penjant dels nervis òptics, balancejant-se al ritme de l'amor, de l'èxtasi i el frenesí, mentre la sang raja de l'esfínter i dels orbitals acabant d'una manera agradable amb aquest conjunt d'anys de merda acumulada que molts en diuen vida.

...Per cert "bon capitalisme" i "feliç hipoteca" proletaris!... o era "bon percal"?,... napalm?

Oink!

2011-12-12T21:33:00.001+01:00

Som les granges del sistema, el lloc on engreixem la mainada per què sigui productiva el dia de demà.

Alimenteu-vos escanyolits, mengeu fins a rebentar, xarrupeu tot el que regalima per les parets, pissarres, taules i llibretes,... que demà "l'estat del benestar" necessitarà fins a l'última gota dels vostres fluids corporals per sobreviure!

Rock is dead.

2011-12-12T21:18:00.000+01:00

Estic despertant de Matrix i encara em fan mal els ulls.

Matrix és el teu cap, el teu cervell, la mentida creada per la teva intel·ligència racional per fer-te la vida menys dolorosa fins que inevitablement t'esbardelles contra l'asfalt. La autodistorsió de la realitat que t'allunya de la depressió crònica i la infelicitat.

Perfil... privat

2011-12-01T22:15:00.000+01:00

Internet de vegades fa "por" més enllà de tots els gilipolles amb "Facebook" o "bloc" que pengen el seu nom, cognoms, adreça, número de telèfon, per on els mola que els penetrin i a quina hora estan sols en un barri de mala mort de nit, atemorits i amb el mòbil a casa el xicot que està a l'Irak de maniobres...

Simplement posant el meu nom i cognoms trobo quatre webs amb el meu projecte de 4art de carrera, la del bloc seriós que vaig fer un dia, la d'un bloc d'un col·lega que un cop em va "copiar" una entrada i amablement va posar la meva referència, la web del curs de "dire" o alguna cosa així i alguna de l'ajuntament de l'ex-poble on tenia quatre coses muntades.

Afortunadament tot gira al voltant de tonteries i no se'n pot treure gaire res més que "sóc un hippie menja-piles que ha fet un treball de mata-senglars mentre hipotecava els dissabtes dins el món del lleure".

L'altre punt a comentar és quanta gent es diu casi-com-jo i en varia algun cognom... Al facebook n'hi ha un que es diu "casicomjo" Martínez.

Joder, podria fer-me del facebook i fer un grup d'amics on tots ens diguéssim casi-igual!

Però bé, tu ves fent a veure si un dia t'esbudellen pel carrer, o un "jefe" et pilla simplement perquè ja sap que ets una guarra menja polles tot just envies el currículum. Que et molen els tripis, els tius, gossos, cavalls, i qualsevol cosa que tingui pèl i que la vagina només és de decoració ja que amb el forat del cul en fas prou per tot.

T'has preguntat mai com és que tota la publicitat del món mundial que t'arriba quan et connectes a alguna web és específicament de la ciutat o zona d'on vius?

Saps què és la IP o la neurona que envia la sang del teu fetge al penis no dóna per més?

Si vols saber la teva al moment de connectar-te ves aquí:

http://www.ipchicken.com/

I si vols trobar-te posa el número aquí:

http://www.geoiptool.com/en/

A disfrutar-la!

I és que...

2011-11-29T21:53:00.000+01:00

... sempre penso que quan s'acaba el telenotícies i treuen el so dels presentadors, quan segueixen parlant i riuen es diuen marranades.

Del pal:

- Hòstia tu! Si no estigués casat te la clavava aquí mateix, sobre la taula!

O...

- Uhmmm... la fas gaire grossa o què? Per què no te la treus i me la deixes tocar?

I fins i tot...

- No saps pas la "choni" de 18 anyets que em vaig fer l'altre dia... joder em va deixar sec! Per cert, et puc tocar els pits...? És que la "pava" de l'última entrevista me l'ha posat dura.

El...

2011-11-25T23:03:00.000+01:00

pluf! sord i següents repics em tornen a la realitat cada certes hores. El maleït tap de aquella vella ampolla de vidre ha tornat a saltar. Filldeputa!

La fermentació alcohòlica de suc de raïm que té lloc allà, dins aquell recipient que un dia havia contingut whisky japonès, abans de l'era Fukusima, va generant diòxid de carboni fins que la pressió simplement fa saltar de nou el tap de suro repicant per les rajoles del terra. I tot per la mandra d'anar a buscar el puto "celo", o cinta adhesiva dos habitacions més enllà.

I per si no ho has pillat aquí tens la segona explicació, el pla B del dia:

C₁₂H₂₂O₁₁ +H₂O + invertase →2 C₆H₁₂O₆

C₆H₁₂O₆ + Zymase → 2C₂H₅OH + 2CO₂

I aquí em venen dues idees al cap, la del Punset penjant-se com un ordinador vell al programa del venut d'en Buenafuente, mentre cremava un darrera l'altre, destruïa, es pixava sobre Pompeu Fabra, tots els diccionaris haguts i per haver...

...i la del coneixement poc útil que aprenem a l'escola.

Joder els nostres avis no sabien ni escriure però es feien les seves eines, els seus aliments i alcohols, les seves medicines,... i nosaltres amb vint-i-tres mil títols a la puta paret del menjador de casa depenem de tot el mercat consumista que hi ha al nostre voltant.

"L'estat, el mercat ens necessita ignorants per consumir".

I en el fons quan veus un paquet de carn un tant inflat penses en botulisme, si les llums de l'arbre de nadal s'apaguen al trencar-se una bombeta vol dir que eren en sèrie, un llamp és plasma, aquell quart estat de la matèria que un dia vas veure a la màquina aquella de la universitat,... que l'alcohol fa mal al fetge!

Malparits! I jo sóc al·lèrgic al treball, als nens i a la solitud hipòcrita de les xarxes socials.

Així rebenteu tots que jo seguirè provant de fer LSD a la banyera de casa, vull dir... destil·lant vi barat,... vull dir...

Hòstia puta! Que no hi ha res divertit que no sigui il·legal?!

GIF

2011-11-22T22:55:00.001+01:00

Avui els hi he fotut als nens de l'escola... Així en fred, una de llei d'ohm i de circuits elèctrics amb diverses resistències en sèrie. "Flaska", sense vaselina i de cop directe al cervell!

Fins i tot n'hi ha que encara estan en shock... que ja han saturat la neurona fins el 2025.

I per tu, estimat lector, la teva droga dura del dia.

I ara què? Has quedat corprès, esmaperdut, garratibat,... has descobert que ets daltonià, epilèptic o simplement has vist una polla?

Dependència emocional

2011-11-07T21:39:00.001+01:00

Aquella llàgrima li va entendrir el cor, trencant la cuirassa que portava des de feia anys, i que s'havia anat construint de mica en mica a base de les hòsties que l'hi fotia la vida, deixant al descobert l'ésser humà que havia amagat durant tant de temps.

Aquella gota cristal·lina que descomponia la llum, reflectint en la seva superfície l'arc de Sant Martí, el va remoure més del que s'imaginava.

Veure-la regalimar, lliscant gravetat avall, deixant una cua al seu pas, li va fer veure que la bellesa moltes vegades era un detall que la rutina ens amaga per mantenir-nos apàtics en l'engranatge social. Que un fet insignificant pot donar sentit a tot un dia d'inalterable "anar fent". De misèria quotidiana.

Aquella gota li va obrir l'ànima deixant-l'ho en un estat d'absència, pensatiu, mentre observava com la gravetat l'empenyia al fons de la seva copa amb la única resistència que li oferia la viscositat de l'alcohol.

Pluja

2011-11-05T22:49:00.000+01:00

El cel es va il·luminar, deixant-lo encegat, amb les orelles que encara xiulaven, mentre intentava no acabat empotrat al voral d'aquella carretera plena de bassals enormes. Mentre intentava determinar en la distància a quants metres devia estar el cotxe de davant mentre les gotes apareixien i desapareixien al ritme de les escombretes netejaparabrises.

I de sobte una deliciosa olor a carn rostida el va fer salivar. Li va obrir la gana tot imaginant-se uns entrecots, unes llonzes amb aquella torrada fregida de l'infància tot recordant-li que l'hora de sopar ja s'acostava, mentre aquella aroma el transportava mentalment al món de les barbacoes i les planxes barraqueres. Als grills i als albergs argentins.

Fins que al tornar a la realitat, al girar el cap per comentar la buidor estomacal allà el va veure, el copilot, el seu company, cuit per la caiguda d'aquell llamp encegador.

Poema

2011-11-03T19:43:00.001+01:00

Oh estimat alumne que et sents tant orgullós de ser un ignorant,

com t'ho fas per ser tant irritant?

Per què no treballes més i ets un bon estudiant,

que si no el sous te'ls guanyaràs a la plaça una guitarra tocant!

Foto amb filtre IR850 v1.0

2011-10-29T22:21:00.001+02:00

Retocs

2011-10-26T00:44:00.005+02:00

Estic a...

2011-10-25T01:20:00.000+02:00

dues entrades, vull dir una, de superar el total d'aportacions del 2010... i això que encara manquen dos mesos pel 2012!

I per què aquest escrit sigui un tant útil... aquí una pregunta:

- Heu provat de fer una foto al comandament de la tele, mentre pitgeu "un" botó tot enfocant a l'objectiu?

Tatxan! El sensor de la càmera capta la radiació infraroja!

I si tens un got d'aigua ben calenta en la foscor absoluta d'una habitació qualsevol... la càmera el veuria?

Doncs no, ja que el LED IR emet llum amb una longitud d'ona d'entre 1000-1500nm, i per captar la calor que desprenen els objectes hauríem d'anar fins a valors de 10.000nm (0'00001m).

És a dir, nosaltres podem veure la llum fins el vermell que es troba als 760nm, i la càmera de fotos pot captar una mica per sobre d'aquesta longitud d'ona, en canvi quan parlem de la calor que emet un objecte ens trobem bastant més apartats d'aquest petit marge.

No em tregui la beguda...

2011-10-24T23:36:00.000+02:00

Recordes aquell mal de cap insuportable? Aquell mal de cap que t'oprimia el cervell fins a rebentar-lo, convertint-l'ho en un trinxat d'encèfal "embruta-cranis"?

Aquelles punxades post-ressaca que t'impulsaven a la immolació, a rebentar-te el cap a cops de destral, medicar-te amb plom del "nou" o paracetamol i suc de taronja?

El maleït malestar general que t'inutilitzava tot diumenge per culpa d'aquell "cubata de més", la ronda de tequiles o el "duro" amb vodka i llima?

El ressò dels crits del teu cervell al consumir-lo poc a poc destruint les poques neurones que et quedaven?

El dolor abdominal-superior-dret d'un fetge inflamat.

Feliç aniversari malparit!

I per si la vols tocar als nens del cau...

http://www.kumbaworld.com/?q=node/8&idcanco=2420

Tardor

2011-10-23T21:15:00.012+02:00

Gravat amb...

2011-10-17T23:12:00.000+02:00

Densitat 1.

2011-10-13T21:41:00.000+02:00

Va abaixar la mirada i allà el va veure. A mitja alçada, sobresortint en la seva panxa incipient. De sobte el melic li semblava una part bastant curiosa del seu cos. I tal com si fos un segon recte, o una vagina, hi va introduir el dit. Va moure'l suaument com si estimulés un clítoris imaginari en el seu nou cos hermafrodita, tot ajudat per la lubricació d'aquella maleïda suor que no el deixava tranquil.

Amb suavitat es regirava tot el seu interior fins que en va treure un borrissol. Curiós per la quantitat de matèria que va poder treure en un moment i la seva forma perfectament esfèrica el va guardar dins una capseta per recuperar-lo més tard.

Va seguir burxant però ara amb dos dits, tres, el polze, tot seguint aquells moviments circulars, i mentre observava de manera perplexa com el melic s'anava fent gros, s'anava eixamplant, ara ja hi cabia la mà. Allà assegut sobre el llit, recolzat al capçal, sentint la fredor de la paret a l'esquena s'estava fent un fistfucking abdominal.

I llavors va introduir-hi les dues mans, obrint el melic, estirant-se la pell i va introduir el cap en aquell forat, les espatlles i finalment tot ell desapareixent d'aquell món.

Punkisme Xtrem

2011-10-13T21:31:00.002+02:00

A part d'una bona ressaca no hi ha sensació més renovadora que aquella coïssor en el penis de tant de fregament.

I és que ara es veu que l'esperma és antidepressiu. I és que...

- Tu segueix que jo t'aviso!

Mort el gos, morta la ràbia.

2011-10-07T22:09:00.007+02:00

Contra els desnonaments quatre bombones de butà i cinc litres de gasolina.

Tassa de vàter.

2011-09-09T22:22:00.003+02:00

Al principi era un capritx, una bombeta il·luminada en quatre quarts de cervell adolescent. Quelcom que acabaria a la tassa del vàter en unes hores, o un parell de dies. Potser el dilluns següent ja només seria una taca taronja panxa amunt tot surant davant de les mirades indiferents dels seus botxins.

Però llavors l'hi van posar nom. Aquell ésser estúpid i solitari ja no era un entre molts, el mot que l'identificava el feia especial, l'hi aportava una empatia.

Aquelles quatre lletres interconnectades el feia un més de grup.

Quelcom que dificultaria el seu camí cap a la depuradora més propera.

M...

2011-09-08T20:33:00.001+02:00

ort a l'estat espanyol i a tots els malparits que només ens foten pals a les rodes!... o aquestes coses en un bloc no es poden dir?

Onkalo

2011-08-01T01:25:00.007+02:00

A Finlàndia fan un forat. Un forat que es va començar a fer el segle passat i s'acabarà el segle que ve... De quilòmetres de llarg i centenars de metres de profunditat.

Potser per buscar petroli? Restes d'avantpassats escandinaus?

Arribar a la seva antípoda i conquerir el... Pacífic?

Doncs fan un forat per enterrar-hi tota la merda nuclear que produeixen les seves centrals elèctriques, ja que aquests residus seran altament perillosos durant desenes de milers d'anys. Concretament aquesta estructura ha de mantenir-se inalterable, sense cap supervisió humana durant 100.000 anys.

En termes d'economia, que és tal i com es mou el món, és com si amb un sou de merda em comprés un super palau per fer la gran vida, tot deixant la hipoteca a les meves generacions futures, és a dir als nets, els nets dels nets, els nets dels nets dels nets,... sense que ells en puguin fer cap ús, només pagar i pagar. Fins i tot el millor de tot no és que Finlàndia es sacrifiqui pel món i tothom hi enviï la seva merda. Per "anar bé" cada país amb producció elèctrica d'origen nuclear necessitaria el seu, o fins i tot els seus "Onkalos".

És més la broma no acaba aquí, aquest cementiri nuclear ha d'estar tancat molts milers d'anys, i seria molt mala idea que algú hi entrés ja que això provocaria com a mínim la mort del curiós i la dels que l'acompanyessin. En el cas que el material emmagatzemat fos extret d'allà el problema assoliria unes dimensions titàniques.

Però... com es pot indicar que ningú pot entrar allà, que no hi ha res, només càncer, dolor, mort, mutacions de l'ADN i cremades,... si quan mirem enrera no tenim ni idea de que fan els cap de Pascua, els jeroglífics de les piràmides, o menhirs i dólmens d'arreu del planeta,... i estem parlant de mitja desena de milers d'anys.

Els hi deixarem una noteta en anglès i un blu ray amb un vídeo en tots els idiomes del primer món i subtítols de la resta? Una conta del facebook amb totes les informacions importants al mur?

Arribats en aquest punt apareixen dues "ideologies", els que creuen que s'ha de senyalitzar el lloc al màxim, amb els idiomes més parlats del planeta, amb dibuixos, punxes,... fer el lloc desagradable aprofitant el llenguatge universal de les persones per a fer por. Un exemple que posen és el quadre de Munch, "el crit", com a forma estàndard de por, desesperació, neguit,... la cosa seria que la gent no desitgés estar allà.

L'altre ideologia creu que el millor és que aquell indret desapareixés de la memòria i mai més ningú hi anés a fer res. Que una pròxima glaciació fer desaparèixer tot rastre de vida del nord d'Europa i tot quedés en l'oblit.

Però bé, a accident nuclear "més o menys" important per dècada potser tampoc cal preocupar-se per mantenir Onkalo i similars 100.000 anys,... potser ni tant sols ens hi haurem de trencar el cap gaires segles més.

- Aquí va el vídeo de presentació d'Onkalo:

http://www.posiva.fi/en/research_development/onkalo/onkalo-animation/

Un militar mort, un militar menys.

2011-06-30T21:50:00.002+02:00

Maten dos militars i tothom plora. Senten llàstima per uns individus als quals paguen per matar i en conseqüència per morir.

O és que algú s'apunta a l'exèrcit per jugar al call of duty a la play sense sortir del "cuartelillu"? Lluitar en guerres virtuals via LAN, a través de la xarxa on l'enemic més temut és el "ping" i el "lag".

Es fan militars per sortir al camp de batalla amb pistoles de paint-ball, o aparells làsers, on si et disparen surts eliminat quinze minuts de la zona de combat? Potser per combatre cos a cos amb un espàrrec blanc en mà, o un plàtan, tot llençant-se tomates "cherry".

S'allisten per anar d'excursió a càrrec de l'estat, fer ràpel, gimcanes amb els amics vestits de verd tot petonejant "rojigualdas"?

S'entrenen a disparar, eliminar, mutilar, matar, esbudellar i causar dolor a asiàtics, àrabs i sud americans... però eh! a mi no em dispareu, simplement moriu, deixeu-me tranquil i que pugui tornar a casa fills de puta... que jo em vaig fer militar perquè no servia per res més!

La veritat...

2011-06-08T22:11:00.000+02:00

...és que manipulo el comptador de visites del blog actualitzant l'explorador pitjant la tecla F5. És per això que sembla que quelcús llegeix aquesta merda, quan en el fons això és un racó perdut dins la xarxa.

Sóc l'autoestopista que mai ningú recull. Un crit sota l'aigua.

CH3-CH2-OH

2011-06-05T18:35:00.008+02:00

Em guareixo les ferides amb alcohol.

Em guareixo l'interior amb més alcohol.

La coïssor a la pell que desinfecta, aquell subtil dolor que converteix en quelcom tangible la curació.

El dolor del fetge inflamat i la cortina de fum que envolta el cervell tot alliberant la ment.

L'olor que impregna les fosses nasals.

La migdiada on tot gira des de que es tanquen els ulls fins que un s'adorm.

Deshidratació cel·lular que es podria evitar amb altres productes com aigua oxigenada o iode.

Mort de l'ànima, o si més no silenci temporal, que deixa pas a un bri de llum que en el fons et socarrima una mica més mentre que en el fons del teu ésser només desitges aquella llibertat que esporàdicament senties en el teu passat. Trencar de nou les cadenes de la por.

"Moscatel"

2011-05-29T15:06:00.000+02:00

A veure si ho entenc... amb els "meus" impostos pago els mossos d'esquadra i alhora l'assistència sanitària pels danys que ells provoquen.

Som imbècils o què?

A la merda el futbol, a la merda "no-vaig-a-votar-"pk"-sóc-un-punk-antisistema",... volem banquers i polítics a la presó, escons buits a causa del vot en blanc.

O escolteu el poble o començarem a cremar cotxes!

Exercici de memòria amb el saqueig d'Elna de l'any 1285

2011-05-19T17:03:00.000+02:00

El periodista Alfons Llorenç va dedicar el 2007 en la revista El Temps, una crònica molt commovedora al saqueig d'Elna i a la massacre dins la catedral el 25 de maig del 1285 per les tropes franceses i papals; escriví: «hi ha pedres que parlen, hi ha pedres que criden, hi ha pedres que gemeguen i ploren».

Les pedres d'Elna ploren encara, ploren pel patiment de les víctimes de tots els saquejos, robatoris, destruccions que França ens va imposar al llarg dels segles XIII, XV, XVII, fins a conquerir-nos. Les pedres d'Elna ploren perquè ningú no les recorda: la història està soterrada, roman desconeguda per a la gran majoria, perquè no ens l'ensenyen. Amb un estat català, independent, sí que podrem difondre lliurement la història de la nostra nació mil·lenària.

Dins la república francesa pretesament democràtica existeix una sola nació, la francesa. Les seves victòries són de fet sovint les nostres desfetes; van mutilar el nostre país, esborrar el passat, i els herois que podríem exaltar; suprimir els referents que podrien permetre a les joves generacions d'escapar al rentatge de cervell permanent.

Per cert es comença a desenterrar el passat recent. Unes vuitenta nenes de la resta del Principat de Catalunya porten el nom d'Elna, com a record i homenatge a la Maternitat, oasi de pau i amor de prop de sis-cents mainatges condemnats a néixer i morir al camp de concentració d'Argelers fa setanta anys.

Però qui porta el nom dels primers resistents identificats, els ibers Indíbil i Mandoni, que van liderar les revoltes contra la primera gran conquesta del nostre territori, la conquesta romana? Quins joves aprenen que Indíbil acabdillava vuit mil ibers dins l'exèrcit del cartaginès Aníbal que acampà l'any 218 abans de la nostra era aquí en l'antiga Il·liberis, ibera també? Qui sap que la civilització ibera és comuna als territoris catalans? Qui gosa ensenyar que els nostres avantpassats no eren gals, quan l'escola imposa el famós credo colonialista: «nos ancêtres les gaulois»? Quanta gent sap que vam resistir a l'annexió francesa, que tenim també herois, mentre es martelleja a totes les generacions un altre credo mistificador, segons el qual «el Rosselló es va donar a França»? Sols el bisbe monsenyor de Carsalade al principi del segle XX va gosar enaltir els resistents a l'annexió. Qui esbomba, traduint-la en català per a la resta dels Països Catalans, l'obra de l'historiador M. Brunet Une société [la catalana] contre l'Etat [francès] que palesa indubtablement la resistència a la francesització també al segle XIX?

Com ho digué E. Junyent: «el més gran enemic és l'oblit».

Però n'hi ha un altre de tan o més gran encara, d'enemic: és la manipulació històrica. Ho podeu comprovar fàcilment en les publicacions divulgades par les oficines de turisme i pel mateix Consell General (Agenda 2005). Són l'única font d'informació històrica a l'abast de tots, gratuïta i popular.

Hi ha un sol episodi de la nostra història que no poden callar, i que fins i tot exalten, perquè el monument que el simbolitza, tampoc es pot amagar: el Palau Reial a Perpinyà. No empren ben entès aquesta denominació, la substitueixen per «Palau dels Reis de Mallorca»; segons ells els nostres reis eren mallorquins, aragonesos, espanyols, de reis catalans cap rastre! Mitifiquen el regne de Mallorca per tal de demostrar que, separat de la resta de Catalunya, va poder ser el paradigma de totes les glòries i benaurances.

Cap al·lusió ben evidentment a la massacre de la gent d'Elna el 1285 per tropes franceses i europees capitanejades per Philipe le Hardi, Felip l'Ardit, empès pel papa, que volia destronar el rei Pere el Gran a Barcelona per imposar el seu fill.

En Jaume II, rei de Mallorca, comte de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i senyor de Montpeller, mitificat com a «lo bon rei Jaume», no va respectar el pacte signat sis anys abans amb el seu germà, el rei Pere de Catalunya-Aragó. S'havia compromès a ajudar-lo contra els enemics i a mantenir al Rosselló els Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya. Va preferir trair el seu germà i aliar-se al rei de França. La població d'Elna va ser assetjada amb un exèrcit de tan gran poder com «de cents anys ençà la corona de Franca no havia ajustat» diu el cronista. Però mentre «lo bon rei Jaume», abandonant dona i fills, fugí porugament pel soterrani del palau, més ben dit les clavegueres, la població d'Elna resistí heroicament.

L'extermini però fou total: «entraven en les esglésies e robaven les ,... gitaren les relíquies dels sants ... prenien los infants petits e batien ne les parets ...e quan la vila d'Elna fou presa e los francesos hagueren morts tots els hòmens i les fembres..., enderrocaren totes les cases e albergs d'aquella vila, que anc no hi romàs quaix pedra sobre altra.. e cremaren tota la vila...e partiren ab gran goig e gran alegria» escriví Bernat Desclot.

Les violacions i destruccions, la massacre, queden ocultats en els textos divulgats. A Perpinyà per contra perdura un record, cada any venerat: les santes espines deixades per Philippe le Hardi, després de ser derrotat pel rei Pere i els almogàvers. De les relíquies profanades a Elna, el nostre Orador de Glana, cap record. La història, ja se sap, l'escriuen els colonitzadors i la difonen els seus servidors.

Sense la memòria no podem utilitzar els records per encarar-nos a noves situacions. Fent memòria incidim doncs en el present. Recuperar la història ocultada o manipulada, és segons J. Fontana (Exposició actual a Lleida «14 d'abril els anhels el poble») «ajudar a la formació d'una consciència col·lectiva».

Amb aquest acte hi contribuïm tots. Potser que avui les pedres somriuen.

Parlament pronunciat a Elna el dia 11 de maig en el marc dels actes de commemoració del saqueig d'Elna l'any1285.

Extret del diari avui, http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/413340-exercici-de-memoria-amb-el-saqueig-delna-de-lany-1285.html (19/5/2011)

Més informació, http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/409633-elna-recorda-la-massacre-de-la-catedral-del-1285.html

A ce de cé!

2011-05-18T16:46:00.001+02:00

Estava assegut al sofà mirant la televisió, tranquil·lament dinant amb l'única companyia de la dona del telenotícies migdia. Abduït pel buit atemporal d'aquella casa on tothom estava treballant o estudiant, per una conversa unidireccional d'una pràcticament-desconeguda-més-enllà-de-sé-que-treballes-a-tv3 que no es podia dir que fos realment molt interessant. Més enllà de la mort, destrucció i crisi mundial quotidiana la gran novetat, les eleccions no eren una gran millora en el nostre dia a dia, convertint la nutrició, una d'aquelles accions vitals necessàries dia a dia de la qual només uns pocs en podem gaudir regularment, en un acte absolutament monòton i trist que es basava en anar portant la forquilla des del plat a la boca seguint el compàs d'aquella veu uniforme i aquella cara i postura inexpressiva, només tallades per les imatges dels diferents periodistes que il·lustraven cada informació.

Tallar, punxar, portar-ho a la boca, mastegar i ensalivar, empassar, tallar, punxar, portar-ho a la boca, mastegar i ensalivar, empassar, tallar,... aixecar-se, deixar els plats i coberts bruts a la pica, girar-se cap a la nevera, obrir-la i en el moment de més incertesa d'aquell dinar, escollir quelcom de postres per tornar al sofà.

Un iogurt, fruita, aquell tros de pastís de l'altre dia...?

-Uf! Què puc menjar?- va fer tot pensatiu, tot i que en el fons sabia que la fruita es faria malbé aviat i valia més menjar-se-la ara que llençar-la. Així que la va prendre va tancar la porta del frigorífic i va tornar al menjador mentre que a la tele deien no sé què d'una dona que injectava "Botox" a la seva filla de vuit anys per no-sé-quin concurs de bellesa...

-El món està ben sonat- va dir en veu alta mentre el sofà cruixia al posar-hi de nou el seu pes i tornava a la rutina d'ingerir aliments i descobrir les novetats que li aportava el món en aquell descans d'hora i mitja que li oferia l'empresa on treballava.

Moments per descansar que ara es basaven en agafar una cirera, portar-la a la boca, estirar-ne el maleït palet verd, intentar no empassar-se el pinyol, agafar-lo amb els dits i posar-lo en aquella muntanyeta cada cop més gran que anava fent en un racó del plat. Una per una en un estats d'absència total fins que el fragment de fruit mastegat es desvia del seu camí per acabar en seu sistema respiratori.

Tos.

El silenci que regnava en aquella casa s'havia acabat trencat per les contraccions toràciques que intentaven en va extreure el fragment carnós de cirera que li impedia respirar bé. Anant en augment la tos semblava que esparracava els seus pulmons, les llàgrimes li baixaven per les galtes i la cara s'envermellia alhora que poc a poc la por s'apoderava d'ell. A cada moment que aturava els espasmes respiratoris per agafar una mica d'aire i descobria que no podia el pànic l'envaïa una mica més. Estava bloquejat i només podia tossir i tossir fins a poder expulsar el sòlid que ara es trobava dins els seus pulmons.

Sol en aquella habitació l'únic testimoni de la seva fi havia sigut la dona del telenotícies. Assassinat per una cirera en la individualitat d'una casa buida.

Do-Re-Mi-Fa-Sol-...

2011-05-15T00:06:00.002+02:00

La feia grossa, molt grossa, tant grossa que es podia penetrar a ell mateix,... però la seva infelicitat venia de no poder-se-la mamar. De la maleïda poca-elasticitat-lumbar-vertebral que li impedia penetrar amb el seu penis la seva tràquea.

Una utopia, l'autarquia sexual absoluta i definitiva a 10 centímetres dels seus llavis.

I tu, ja et pots llepar el colze?

Ep, tu... el del fons a la dreta!

2011-05-14T10:36:00.004+02:00

Finalment aquest parèntesis de sol inhumà, de calors extremes des de finals de la segona guerra mundial han acabat, omplint de nou el cel de núvols i boires a l'horitzó.

I dins del meu habitacle, un dia d'aquests que en diuen "dimecres", quelcom de nou pertorba la nostre tranquil·litat... des del meu pedrot, al qual normalment m'enfilo per divisar l'entorn i el paisatge, no veig per enlloc en Miquel.

- Ep tu! No has vist pas en Miquel avui?

- Ostres, aquest matí encara l'he vist, però ara que ho dius... si que fa estona que no li veig les pinces.

- "Cagumlaputa!", on t'has fotut Miquel? A on us amagueu que ja no us tornem a veure...?

-------------------------------------------------------------------------------

- Ostres quin dia més trist que fa avui! Tres dies de bon temps i ara de nou a la rutina grisa, fosca i humida... però bé, tampoc ens podem queixar que en aquest raconet de món que m'ha tocat viure tampoc s'hi està tant malament.

Tenim una llar, menjar, tranquil·litat,... cap luxe però tampoc cap mancança... però, però...

Què és això?! Joooooooooooooooooder!!! Deixeu-me, no em feu mal! Si us pogués fotre un bon parell d'hòsties us deixaria llestos!

Malparits deslligueu-me si teniu pebrots, deixeu-me en pau!

AAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHH!

---------------------------------------------------------------------------------

- Hola bon dia, una taula per dos si us plau?

- Sí, cap problema, vinguin amb mi... Els hi sembla bé aquesta?

- Perfecte, moltes gràcies.

Veritablement de nou la guia de viatges l'havia encertat, el local era molt agradable i les opcions del menú ben àmplies.

- Aquí tenen la carta, volen quelcom d'aperitiu?- Va fer el cambrer tot retirant els plats que decoraven la taula.

- Sí si us plau, per mi un "pommeau" i per a ella un muscat. Gràcies.

- De seguida.

Donant un cop d'ull a la sala es podia veure que era un lloc petitot, potser amb una dotzena de taules, pintat de blau, amb xarxes de pescar, il·lustracions d'animals marins, tot molt senzill però que encaixa perfectament amb aquell poblet de pescadors.

- Ja saben què voldran?

- Uhmmm... si farem dos menús, un amb el peix del dia i l'altre amb la llagosta... i una ampolleta de vi blanc per acompanyar.

- Molt bé, excel·lent opció... algun vi en particular? Sec, afruitat,...?

- Com ho vegi, el què em recomani.

- Perfecte.- va fer el cambrer tot marxant de la taula amb la comanda sota el braç.

Poc després sobre la taula teníem una ampolla de vi en fresc i una mà submergint-se a la peixera de davant nostre prenent una llagosta per portar-la a la cuina on acabaria dins l'aigua bullint, mentres que la més grossa seguia enfilada en la seva roca de l'aquari observant com de nou un altre company desapareixia misteriosament per no tornar. Que el prenien per acabar cuit i emplatat a pocs metres d'allà, camí d'e l'estómac d'un ésser que potser podria arribar a sentir certa empatia per l'animal que acabaven de matar per alimentar-lo.

2000 anys aguantant merda és suficient!

2011-04-11T21:34:00.000+02:00

Putus cures folla-nens, us haurien de rebentar el cap a tots amb un bat de beisbol!

En el fons la religió només serveix per donar pel cul i violar menors d'edat.

Una "d'scratch" que no "scrat".

2011-03-13T20:32:00.007+01:00

N'hi ha milers, ho podria fer un nen de 7 anys després de beure's tres "cubates" en dejú i sona com un gat quan l'atropellen, però és el meu putu piano!

Enllaç a l'aplicació

Veure...

2011-02-23T22:41:00.000+01:00

American Beauty amb 17 anys i passar-la als nens del cau és un punt, veure-la dotze anys després un orgasme.

I de postres una voll-damm d'importació.

Val més tard que mai...

2011-02-23T22:37:00.000+01:00

Mirava per sobre el bloc, repassant els últims escrits entrats, i per un moment m'ha vingut a la memòria el capítol dels simpson on en Homer es fa una web "personal" copiant i enganxant (copy-paste) tot allò que trobava per la xarxa, que de forma aïllada potser era divertit o original, però que tot junt no era res més que una mena de "patada-a-les-pilotes-virtual". Una d'aquelles típiques webs que hi arribes "no-saps-ben-bé-com" però que un cop hi entres desitges no haver-ho fet, mentre la segueixes mirant fixament, hipnotitzat per tota la "maldat", fàstic o perversió que conté i t'atrapa, al mateix temps que una veu dins teu t'impulsa a arrencar-te els ulls amb una cullera, o bolígraf si ets de les típiques persones "poc previsores" que no guarden l'apreciat instrument metàl·lic al calaix de l'escriptori, per després embotir-los dins els conductes auditius i així acabar amb els estímuls que escup l'ordinador. O si més no, que pensa que hauria de fer alguna cosa davant allò, potser rebaixant uns graus d'agressivitat la reacció, si tens un cert "repelús" a la sang, al dolor, o amb certa empatia pel que ve tot darrera a netejar el merder que acabaries muntant, i es limita a arrossegar la rata fins al quadradet superior amb una X que acaba amb tot plegat.

Però no pots. No pots tancar-ho fins que no acabi...

En els fons t'agrada veure fins on arriba la gent, veure'ls arrossegar-se pel més immund, moure's per la baixesa més miserable. Et fa sentir millor, o si més no, no tant malament com hauries de sentir-te pels teus "vicis".

¿Recordes com n'era de suau?

El color del seu cabell, dels seus ulls, els seu cos esvelt. Les carícies, les paraules a cau d'orella, aquella mirada penetrant i intensa,... com tot va anar pujant de to. Els petons, la llengua aspre i aquell perfum intens. La temperatura, el desig, la ment ennuvolant-se, l'erecció cada cop més gran. Un dit, els crits, la penetració i com de cop va rebentar deixant simplement una massa de vísceres sanguinolentes al terra, mentre encara subjectaves el seu coll entre les teves mans i l'esfínter et comprimia el penis.

Pobre gat.

L'altre dia...

2011-02-17T21:49:00.000+01:00

vaig veure un bloc on psicoanalitzaven a l'autor. Tu pensa el que vulguis, treu les conclusions que vulguis, la meva merda és un pensament, una vivència, un somni, una imatge de divendres a la nit. Qualsevol porqueria que roda, roda i roda fins a formar una bola de neu gegant que ho destrueix tot.

I en la meva memòria infantil una imatge gravada. La del "abusananos" de la meva infància intentant robar-me el rellotge al pati del col·legi, tot mirant de reüll aquells professors, la llei, frustrant l'acte delictiu. I amb aquest, l'altre "perla", anys més tard, tornant de la facultat.

Mirades creuades al vagó del tren. Jo fent la meva i tu la teva... em sones. Et sono?

Més gent al tren observant el buit, la nit, comarques fosques, sense punts de referència al tornar d'una jornada de treball... i al costat d'aquell home, pedrada.

Soroll, un vidre convertit en una tela d'aranya. Silenci i un crit dos seients més endavant.

"Joder tio casi te matan!"

El perla cridant, tornant a la realitat un individu blanc com el paper de fumar, que ja es veia amb sant Pere, amb el cap "esbardellat". Respirant la seva pròpia sang d'una moqueta ronyosa d'un tren qualsevol.

Esquitx, massa encefàlica, porqueria extra per al personal de neteja de la RENFE.

I en el fons el que et fot més, quan algú es llença a les vies del tren, és que arribaràs més tard a casa.

Saps que és un bany i una torradora?

... de música Pixamandurries, "Barna 93?", que ara el goear posa publicitat.

http://www.youtube.com/watch?v=Y24sP4dVcA0

Un whisky doble si us plau...

2011-02-10T22:22:00.019+01:00

Definitivament allò era una mutació genetico-balística un tant complexa... És més, al veure-la un no acabava d'entendre si aquell personatge tenia un tercer forat del nas o una boca de més. Potser tres ulls?

L'últim esternut, una fel·lació amb un penis desmesuradament gran, l'arribada al "nirvana"?... Masses misteris per resoldre al mateix temps.

Simplement transparència.

A dalt la pituïtària, a baix el paladar, al fons una paret envermellida.

Qui polles pinta una taca de vermell al mig d'una paret blanca? S'ha de ser "gilipolles"... o potser tot va lligat?

Forat d'un puny, un parell de litres de sang, una pistola al terra i una nota mal escrita... uhmmm.

Ja hem parlat de misteri? És com un final de temporada incomplet, sense els dos minuts essencials del capítol que et permet comprendre tota la sèrie.

Prostitutes de peu de carretera, whisky i fum de tabac. Això era tota l'essència que desprenia la seva roba. Ni l'olfacte més fi del món podria saber d'on prové la olor.

Del Pertús a Hostalric i de Roses a Ripoll, qui pot ser el culpable?

Ràbia.

2011-02-10T21:11:00.000+01:00

Posa-me'n una altre... per ensenyar secundària no em cal tant de cervell! Mori la intel·ligència, morin les neurones, desapareixi el dolor...

"Orchy" 8 anys del LIDL 5 eurus...

"Enxufa la pley"!

Repetim "Agua Bendita" de l'últim post?

Tornem al lleure, al "cambrerisme".

Hosteleria?

No ho sé, però tu ets un malparit i jo en panxut!

Passa el corrector del "word", que ens rebentaran els ulls fill de meuca sense fetge!

El sistema educatiu no és més que una fàbrica de delinqüents?

És quan dormo (bec?) que hi veig clar...

...tota relació amb la realitat és pura coincidència!

Splatterhouse

2011-01-26T21:59:00.004+01:00

L'única cosa que faltaria en aquest blog de merda són entrades amb receptes de cuina i cometaris de videojocs... però n'hi ha un de joc que ha despertat la meva simpatia, portant-ne el nom el títol d'aquesta entrada.

Un joc dels anys 80-90 que ara ha retornat per emplenar les nostres pantalles amb sang, vísceres i "metal". Decapitacions, desmembraments, esbudellaments i extirpacions de pulmons, intestins,... a tot de bèsties immundes i fastigoses. Litres i litres de sang que poden fer molt mal a qui es gasti els 60€ que val a l'estat francès o espanyol.

I en el fons això és el més indignant de tot, que les grans empreses ens prenguin per gilipolles quan el mateix producte al regne unit val 23€.

Es queixen que la gent pirateja, ploren perquè els cinemes no guanyen sous, no es venen disc de música, jocs,... i en el fons s'ho mereixen per des-gra-ciats!

Ara la següent creuada d'aquests fills de puta és evitar la importació de productes i la venda de segona mà, per això de que seria una llàstima que no poguessin conduir ferraris o BMW, però mentre hi hagi imbècils que els segueixin el joc regalant-los la seva pasta ja ens ho mereixem. Perquè una cosa està clara, el sistema no canvia.

Es van enfonsar els mercats i ho estem pagant nosaltres, els culpables de tot plegat segueixen omplint-se les butxaques. Va estar sortint petroli d'un putu forat mesos i també ho estem pagant nosaltres. Els milions de vacunes de la grip A que van sobrar, els vestits, apartaments i "trapitxeos" de l'escòria política,... tot va a càrrec nostre.

Això a casa meva en diuen "ser cornut i pagar el beure".

La cosa no pinta bé. Cada cop som més gent, cada cop més població vol convertir-se en un classe mitja-alta amb cotxe-tele-casa-i-gos, i no tenim prou cervell per buscar alternatives al nostre model de creixement. Els recursos s'acaben. Aigua, aliment, petroli cada cop més car, escàs i difícil d'extreure. Ni el fill de puta del veí pot entendre que és igual de difícil llençar la brossa al contenidor general com separar-ne el paper i llençar-lo al contenidor del costat... És més, hi ha dies que no sap ni com funciona i llença la merda al terra o per la finestra.

L'evolució i el coneixement ens ha tornat gilipolles o què?

En poques desenes d'anys veurem canvis forts, ni dos-mil dotzes, maies, aliens invasors ni merdes per l'estil. La complexitat de la vida al planeta que va començar fa milers de milions d'anys ha arribat a una bifurcació: o canviem els nostres hàbits i manera de fer, o la Terra seguirà sense nosaltres la resta de temps que li queda.

Sempre he explicat com a exemple d'adaptació humana la segona guerra mundial, com "d'un dia per l'altre" fins i tot una fàbrica que feia bolígrafs va passa a fer munició, o material per la guerra. El problema d'ara és que tot i que canviem demà, aturem de destruir-ho tot, les nostres accions sobre els ecosistemes, atmosfera, sòls,... seguiran encara desenes d'anys.

Nois, noies, comenceu a preparar les destrals, la pròxima vida intel·ligent del planeta serà la que surti de l'evolució dels escarabats, o els escorpins uns milions d'anys més endavant, no crec que ens quedin gaires generacions més per endavant, i menys tal i com és la nostre realitat ara.

La venjança és un plat que...

2011-01-25T21:29:00.006+01:00

Avui el meu cos m'ha violat.

Potser ha estat una venjança contra algun àpat desproporcionat, o una mostra de la seva força davant el meu menyspreu vers ell, any darrera any, ampolla darrera ampolla, al anar ingerint quantitats desmesurades d'alcohol periòdicament...

Tot a començat en un moment de tranquil·litat quotidià, de descans, quan la seva força interior ha desencadenat un cilindre de matèria gegant, que baixant ràpidament per l'organisme ha blocat el meu recte.

Llavors és quan el temps s'ha aturat.

Un punt d'inflexió en la meva vida, una escena increïble d'equilibri de forces "gravito-anals", ajudades com no per una increïble fricció, que impedien fer baixar o pujar de nou el tap. Quants cop hauré pensat en Darwin i Mendel durant aquests infinits minuts de dolor, la seva evolució i perquè collons l'espècie humana no té una lubricació anal natural que ens faria a tots la vida més fàcil i divertida.

Tal com si em penetrés amb la meva pròpia polla, bloquejat, espantat fins i tot, davant la idea de quedar-me allà per sempre, o sense esfínter, en una última guspira de valentia i contracció abdominal aquell diàmetre enorme ha passat seguint el seu camí al mar, duent amb ell un rastre de sang, un fragment de la meva ànima i la poca innocència que em quedava.

Una...

2011-01-19T20:51:00.000+01:00

entrada cada mig centenar de dies i sense punk... això és una merda com una casa. Me'n "foto" del blog, de tot en general. Treballo i visc amb el sou que em donen per "embotir" "ciència" als individus que pagaran la meva jubilació (o no...), faig vida a casa, amb la meva 3D i un 5.1 que podria tirar parets a terra.

Sóc un venut. Un classe-mitja-aburgesat-mileurista.

Desmotivat, sedentari i alcohòlic.

Es ven material d'escalada a 30€ el kilo...

Ereccions

2010-11-20T21:03:00.015+01:00

De nou eleccions. Canvi polític a la vista. Ni millor ni pitjor... simplement diferent.

La pèrdua de fe en els polítics és palpable. La democràcia ha parcialment desaparegut. El poble ja no té veu, només el mercat. El capitalisme i l'intent desesperat de mantenir el nostre "sistema del benestar". Els socialistes espanyols no escolten al poble igual que els fatxes francesos. No és problema de dretes o d'esquerres, només de mantenir "viu" el sistema.

"Treballa, compra, paga impostos i amb el que et sobri tingues un detall, ves de vacances,...", "No et preocupis, com a molt et robarem un 50% del que guanyis...", "Tindràs carreteres, sanitat i una jubilació!".

Aquesta merda ja no funciona... "jo pago i tinc, tu no pagues i tens...", els números no surten per enlloc. Al final la nostre veu es queda en vull toros o no, i tonteries del mateix nivell. Si toca treballar 90h a la setmana perquè la societat no s'enfonsi ens tocarà passar pel tub i deixar-nos penetrar.

Els socialistes són tots uns fills de puta, el seu federalisme se'n pot anar a la merda. D'Espanya no en volem res! Esquerra ha tingut quatre anys per demostrar quelcom i no ha fet una merda, només emplenar-se les butxaques. De desgraciats que parlen castellà al nostre parlament no ens en calen. Els verds potser són els únics que poden tenir alguna paraula, de CIU ni en parlem...

Les seves paraules no valen res, prometen i prometen per pixar-nos a sobre. Ara mateix l'única esperança és la independència. Ens prendran per idiotes igual, però com a mínim serà en català.

Si cal, un cop lliures ja canviarem les regles del joc...

Escòria

2010-10-14T22:49:00.002+02:00

Tallar em va fer deixar-ho, desenganxar-me. Tornar-hi veure quant d'absurd n'era tot plegat. Redescobrir el que veritablement m'era "necessari" i seguia amagat en algun racó immund del meu egoisme.

Totes...

2010-08-26T23:05:00.071+02:00

Tot mirant la tele, fent un "zapping" d'aquells monumentals a la TDT (o TNT com en diuen més enllà del Pirineu) al final un arriba a tres conclusions. Aquí dalt no hi ha ni la tercera part de "telebasura" que al sud, en part gràcies a la falta de cobertura dels canals "españols". A la llarga un troba a faltar les "perles" d'intereconomia i la porqueria fatxa que escupen segon si segon també, que sempre són una parada obligatòria entre canal i canal. I per últim redescobrir el nivell d'estupidesa humana que hi ha al món, quan un es troba amb un programa com "l'ille de la tentation", que sempre et deixa una estona bocabadat.

Bàsicament es tracta de quatre parelles que se'n van a una illa, on separen els components masculins dels femenins, per posar a cada grup en una zona diferent del territori, envoltats/ades per solteres i solters d'aquells que flipes,amb l'únic objectiu de follar-se'ls i provocar la ruptura dels "enamorats".

Són una mena de vacances dins una illa tropical, de festa, fent activitats del mil i anant a dormir cada nit trempat o molla, mentres intentes seguir "fidel" a la relació que portes anys invertint temps, esforç, amor i aquestes merdes.

I el dubte que sorgeix és: quin preu deu tenir cada una de les ties del programa? És a dir, tu quant cobraries per anar a una illa dos, tres, quatre setmanes a mirar de follar-te el màxim de tius possibles, i fer que ho deixin amb la xicota, mentre ho graven les càmeres? O potser ets dels que pagaria per fer-ho?

En el fons és una mena de drama. Parelles plorant, donant cops de puny a les palmeres, engegant els càmeres a la merda, poca roba,... suposo que és una mena de "gran hermano" on de moment tots els concursants tenen 46 cromosomes, més enllà de les ganes de buscar-se problemes tenint zones com Vilamalla i la carretera de Girona dins el tractat d'Schengen, amb un afegit de morbo sexual.

I que recordes encara com era aquella cadira...?

Però bé, això no deixa de ser un joc de nenes comparat amb el que ha aconseguit internet i la indústria pornogràfica. Què hi ha més morbós que les "minisèries" on surt un "prota" càmera en mà pillant paves pel carrer i que a cops de bitllet es deixen penetrar per tots costats a qualsevol motel, furgoneta o lloc una-mica-allunyat-de-mirades-indiscretes.

Tot i que el més bo és quan la tia té parella i es ven per un parell de bitllets.

Fama, pasta fàcil, necessitat d'emocions fortes, ganes de sentir-se com una puta, bruta per dins i per fora després de mutar-s'ho amb un desconegut a pèl d'amagat,...?

En el fons tots tenim un preu.

Tralaralara-tra, tralaralara-tra...!

2010-08-15T23:34:00.020+02:00

No sé on vaig llegir un dia, segurament en alguna entrada de bloc, que les amistats tenen un elevat component "d'interès". L'escrit girava al voltant de com un aguanta les paranoies dels "col·legues" en la mateixa proporció que els "col·legues" han d'aguantar les d'un, i cadascú se'n cuida de les amistats pel supòsit d'un dia trobar-se sol, tirat a qualsevol marge de camí, buscant una mà a la que agafar-se en un impuls de necessitar "calor humà".

La "teoria" és bona, "jo no t'aguanto si tu no m'aguantes", t'engego si no em compensa tenir l'espatlla més molla, que tu la teva, de tant que plores... però aquí es plantegen dos problemes.

Aquest vincle "empàtic" comporta que moltes vegades un oblidi que està sol, des de que es treu el cap d'un putu forat, fins que l'hi torna a posar... i llavors qualsevol dia, un cop et deixa la parella, es mor el gos, descobreixes que els reis mags són els pares,... acabes trucant a totes aquelles persones "amigues", que continuant amb les seves vides, molt amablement et comuniquen que no poden quedar amb tu i que et mengis la teva merda com més aviat millor, per metabolitzar-la el més ràpidament possible.

L'altre es podria veure com un sistema. Una persona té entrades i sortides de gent amb confiança. Mentre el sistema té una retroalimentació positiva no passa res, tothom és feliç. Quan aquesta tendència s'inverteix i el sistema es torna negatiu tornes a la premissa u, tot i que saps que tota la merda hipòcrita que abans t'envoltava segueix essent igual de feliç en les seves relacions mutualistes "d'empatia-espatlla-mullada", convertint-ho tot en una merda de dimensions encara més grans.

Sol després d'una patada a les pilotes, no hi ha res més repugnant que la hipocresia social del "hey hem de quedar algun dia... juas juas juas, que entre la novia, els col·legues nous i tota la felicitat que supuro pels porus de la pell ara me la sues!". "Per cert no em podries deixar...?".

Haurien de rebentar tots

Gafas de pasta!

2010-08-06T01:12:00.021+02:00

És l'home dels milers d'anys d'evolució, de l'excel·lència biològica concentrada en els 46 cromosomes de l'interior de cada cèl·lula del seu organisme. L'ésser suprem que et mira pel clatell, mentre està girat, d'esquenes, mentre menja, mentre compta de cara a la paret tot jugant a fet i amagar,...

És l'home que et vigila constantment. L'home que et controla a cada instant per evitar ser sorprès en un atac ninja "kamikaze-mortal-definitiu" contra la seva persona, al estar distret com per exemple, tot parlant del temps amb el veí a l'ascensor. Mentre recull el correu o obre la porta del cotxe per anar a treballar.

És l'home que et mira a través de la finestra del dormitori mentre penetra la seva dona, els fills dels seus fills, les amigues de les seves amigues i els amics dels seus amics. Junts, separats, en grups o un per un, és igual, ell sempre et veu, amb la mirada fixa, des de tots els angles possibles.

Pensatiu, meditant, desafiant. Agafar-lo per sorpresa és impensable. És l'home amb ulls a l'esquena.

Minijocs

2010-07-19T21:15:00.000+02:00

Seguint amb la nostàlgia dels meus anys d'universitari avui us porto dues "perles" de les meves hores mortes entre assignatura i assignatura, entre hores de dinar i de no fer res... Sembla mentida que aquests dos jocs encara estiguin a la web del "minijuegos".

Ray

Ray 2

En el fons la vida és una merda...

2010-07-15T21:54:00.001+02:00

Un dia qualsevol tot dinant mirant la tele apareix la nova animació amb el "politono" de merda sonant de fons, que tot mortal del "primer món" ha de tenir a la seva col·lecció. Al costat de la "vaca mu", "el castor eunuc", el "teletubbie que es fot crack", "l'scanner de ties guarres i porcotes",... tot per 15€ enviant mil set-cents quaranta-tres "sms" al 9669.

I és que més enllà de tota la escòria que ho acaba comprant, a darrera d'això té que haver-hi un informàtic o tècnic de (...) treballant, ja sigui al fer les animacions 3D, la programació,... en el fons gent que més o menys ha estudiat al llarg de la seva vida. Amb "un nivell" que diríem.

I aquí és on apareix el problema: Estudies tres, quatre, cinc anys i al final només et serveix per acabar fent "politonos" en una empresa de merda que es dedica a alimentar la set consumista de la classe mitja-baixa de la societat, programant gilipollades.

I ara no dieu que una feina és una feina, això és com fer 4 anys de química per acabar fent LSD en una banyera al garatge de casa els pares... O fer-ne quatre de biologia per acabar cridant als programes de sobretaula de "Tela-hinco".

Per 600.000€ jo també sóc español...

2010-07-11T17:05:00.003+02:00

Més d'un milió de catalans ahir van sortir al carrer per queixar-se del tracte rebut per aquest país quasi-tercer-mundista anomenat "españa", del qual molts no en volem formar part, i ells mentrestant només parlen del seu maleit futbol, la "unitat" que els aporta la selecció dels collons i el patriotisme de segona que els circula per la sang degut a la primera puta final que jugarà el seu equip de merda gràcies a gent de la nostra terra (venuts, hipòcrites,... això ho deixem per un altre dia).

Que mig "barça" jugui a sud-africa no és excusa per permetre aquesta cortina de fum que tapa el crit català, que banderes espanyoles onegin al mateix temps que les catalanes a la nostre terra, que tothom cridi a la unió que aporta el futbol.

Quatre anys per pixar-nos a sobre i ho fan just durant la febre "mundialista". Fills de puta! Vergonya els hauria de donar tapar política amb pops, pilotes i gespa,...

Tant de bo aquesta nit la "coja" perdi, i tota aquesta escòria rojigualda que encara no comprèn que polles és la democràcia, no tingui cap "altre bona" excusa per mirar de reull que es cou més enllà de Fraga.

Arcades m'entren quan un fatxa parla de la seva estimada "Cataluña", i que no pot permetre perdre un tros de la seva españa "grande" i "libre"... mentre es deu masturbar pensant en el 36, el 23-F i els pollastres.

Ignorància i estupidesa que no s'arregla amb res... ni amb noves connexions neuronals de plom de 9mm.

Una d'amor...

2010-07-04T00:58:00.009+02:00

Poc a poc s'hi va anar acostant, amb un somriure als llavis, mirant-la fixament als ulls. Ella l'hi aguantava la mirada tot jugant amb els cabells. Provocativa, mossegant-se un xic la llengua com si no hagués trencat mai cap plat.

La distància es va anar escursant pas a pas fins que ell, simplement allargant el braç, es va limitar a agafar-la suaument pel colze, apropant-se'la de cop, eliminant tot l'espai que hi pogués haver entre ells. Expulsant tot l'aire que els separava. Intercaviant la calor de la irradiaven els seus cossos.

La presentació va ser breu, un xiuxiueig a cau d'orella, prendre-l'hi la mà suaument per a besar-la i posar-se-la per dins els pantalons... fins que sobtadament, el contacte de la seva pell freda amb la calidesa del seu membre semierecte el va tornar a la realitat.

El temps es va aturar un instant, i des de la foscor del racó més immund de la sala es va projectar un puny a la velocitat del so que l'hi rebentava el cap i no deixava res més que un esquitx de massa encefàlica a la paret, un torç sense cap a terra, inert sobre un bassa de sang que cada cop esdevenia més gran.

Les paraules "fill de puta pervertit!" encara ressonaven a les seves orelles quan una llengua càlida i humida, que buscava quelcom desesperadament per la seva boca, el va tornar a la realitat.

La mà seguia on ell l'havia acompanyat i sorprenentment no semblava tant perduda com aquella llengua. Feia estona que la mà ja sabia on havia de anar i quin era el seu objectiu.

Veritablement, i encara que semblés mentida, aquella nit havia encertat la dosis justa d'alcohol, i per sort la noia amb el mateix punt d'equilibri etílic, que va impedir el tornar a casa amb un ull de color blau, tot traient sang pel nas i una erecció del mil.

Però aquella nit era la seva nit.

Al ritme de la música la cosa va anar pujant de to, mentre ell anava resseguint amb les seves mans totes les corbes de la noia. Els pits, la cintura, les cames, el final d'aquell vestit curt que cada cop estava més amunt...

- Ep, aquí no. És la festa d'aniversari de la meva amiga i no tinc ganes de ser el centre d'atenció... -Va dir ella en un moment en què les hormones, l'alcohol i el desig van deixar passar un raig de racionalitat- ...l'habitació dels seus pares és al segon pis. (Quant de mal que han fet les pel·lícules americanes).

Furtivament es van moure fins a les escales, petonejant-se, aferrant-se l'un a l'altre fins a superar el darrer escaló. Esmunyint-se dins del dormitori on ràpidament la roba va quedar arraconada en un costat. On finalment, estirats en aquell llit, la va fer seva.

El seu entrecuix era llis, càlid i tant humit que els dits es van desplaçar sense cap dificultat al seu interior. Immediatament ella va deixar anar un lleu gemec en part de sorpresa, en part de plaer.

Sense adonar-se'n, en un moment, la noia ja tenia dos dits al seu interior mentre el polze pitjava el seu clìtoris suaument però amb força. Veritablement el camí ja es trobava un tant trillat, però ara mateix tant hi feia...

El moviment del seu cos, la seva respiració cada cop anaven a més. Els mugrons durs, la llengua del noi resseguint-los, perdent-se poc després per darrera les orelles i penetrant de nou en la seva boca.

En un moment donat ella l'hi va voler tornar el petó, el noi es va escapar, perdent-se pel seu coll i de cop ja el tenia dins. El seu penis dur com una pedra s'havia obert camí cap el seu interior. La penetració va ser tant forta que va nota una punxada a l'estòmac. El dolor l'hi recordava de nou aquella primera vegada tant llunyana...

Novament el temps s'aturà.

- Ep, el portes?- Va dir ella.

-Es clar que si,... et penses que sóc idiota?- va fer ell.

- D'acord,... saps que m'agrada molt per darrera? però ves amb compte que avui no porto el lubricant.

Silenci...

Finalment, sense pensar-s'ho dos cops la va girar posant-la de quatre potes. Una escopinada sobre l'esfínter, un suau massatge amb l'ìndex, i aquest va entrar delicadament en el seu recte. El penis, el dit, l'augment de la pressió i el fregament. Els dos apèndix separats uns poc mil·límetres per una fina pel·lícula de carn es sentien l'un a l'altre a l'interior d'aquella noia. I llavors el segon dit. Dos alhora. El polze,...

L'excitació era màxima, la lubrificació perfecte, fins que... un raig de dolor va deixar la ment de la noia en blanc. Dins seu ja no hi tenia un dit, ni dos, ni tres, dins seu hi havia un puny.

Crits, dolor i pressió anal desmesurada que anava en augment. Ella va seguir cridant, moguent-se per separar-se del penetrador, patejant-lo dins els límits que l'hi permetia la seva posició, intentant-lo esgarrinxar, però ell en comptes de retirar-se simplement seguia embotin-l'hi el braç.

Va passar el canell, l'avantbraç, el colze...

Els crits anaven a més, el soroll era insuportable, el cap del noi semblava que tingués que rebentar si no fos perquè el to va anar disminuint.

La pressió del braç al seu interior que empenyia els òrgans a desplaçar-se per a conservar el volum, obligava als pulmons a pressionar la gola a punt de sortir del seu interior entretallat-l'hi la veu. Convertint els crits en quelcom intermitent enmig de bafarades, de contraccions del cos al estar a punt de vomitar-se a ell mateix a l'exterior.

Tot i que el dolor físic seguia. De la seva pell cada cop estava més esgarrintxada, oberta, sagnant per desenes de talls, hi brollava més i més sang, calenta, viscosa, que ho impregnava tot d'una ferum metàl·lica, mentre que en el seu cervell tot es transformava en una barreja de dolor, plaer i excitació fins a poder-lo sentir.

Amb el seu puny va sentir-ne el batec, constant fins que el va pressionar i comprimir. Fins que un últim esforç va tornar la tranquil·litat omplint de silenci el dormitori. Finalment el dolor, els cops i els crits havien acabat. La noia finalment havia alliberat un últim crit en un últim alè suau i relaxant. Ell mateix havia aturat el seu cor amb la mà. Pressionant-lo tant fort com va poder des de el seu interior.

Una de ciència!

2010-06-29T21:19:00.003+02:00

Sabeu que el sol es troba aproximadament a 150.000.000 km de la terra? És a dir a 150 milions de kilòmetres de nosaltres.

Per tant si la llum viatja a 300.000km/s, des de que aquesta surt del sol fins que ens arriba a nosaltres passen...

150.000.000km / 300.000km/s= 500s

És a dir, 500s / 60 s d'un minut: 8'3min

I que la distància amb la lluna és de 384.400km, per tant repetint el procés la llum que reflecteix del sol ens arriba en...
384.400km / 300.000 km/s= 1'3s

Segueix al conill blanc...

2010-06-20T23:14:00.002+02:00

Tot anava bé fins que l'hi van dir que les coses no anaven bé. És més, no és que no anessin bé, mai n'hi havien anat de bé... capgirant del tot la seva realitat, desmuntant aquella pel·lícula ciberpunk en 3D, o fins i tot en quatre dimensions si comptem el els sentiments, les sensacions, el dia a dia recorregut, que era la seva vida.

Tot el que s'havia viscut era fals. L'alegria, la tristesa, la complicitat, les converses, les reunions i les festes, l'hipotètic futur plantejat... res era, és, o serà. La mateixa base sobre la qual es construïa el seu món compartit de cop, i sota el pes de paraules alienes a ell, s'havia enfonsat a l'instant donant lloc a un solar on de nou es tenia que construir quelcom ràpidament per a recuperar qualsevol sentit.

Els records viscuts es van convertir en records foscos oblidats que de nou veien la llum, en violència i abusos, en ràbies i pors, en solitud i un nou espai a omplir. Llocs d'entrada de sang nova, fresca i reconstituent.

La versió 2.0 de la seva vida ja estava en marxa, i tot i que ell només n'era un actor secundari, la seguia com si fos l'únic i indiscutible heroi de tot plegat. L'ésser suprem de la paranoia aliena que l'havia devorat feia temps, i que ara ho era tot: passat, present i futur.

Hi havia una vegada...

2010-06-16T21:30:00.002+02:00

L'home de dins el Tinky Winky...

Tema 3'8. L'aparell respiratori.

2010-06-10T21:12:00.008+02:00

L'aparell respiratori consta de les fosses nassals (que filtren, humitegen i escalfen l'aire inspirat), la faringe, la laringe (on hi ha les cordes vocals), la tràquea, els bronquis, els bronquíols i els alvèols pulmonars. A part hi ha el diafragma que és el múscul que afavoreix la entrada i sortida d'aire als pulmons. Quan baixa es produeix una entrada d'aire als pulmons i quan puja s'expulsa. Aquests moviment reben el nom d'inspiració i expiració.

Entre d'altres la contaminació de l'aire de les ciutats i el fum del tabac provoquen malalties respiratòries tals com asma, càncers, irritacions,...

Finalment un punt a comentar és la gent que fuma perquè vol, gastant diners per acabar malalta, i el que no fuma però es veu afectat pel fum de la gent del voltant, que anomenem "fumador passiu", i que a la llarga pot patir les mateixes enfermetats que els fumadors.

Si ens fixem en l'exercici 129, la taxa de nens malalts d'asma és d'un 7% en el cas de no tenir cap fumador al voltant, augmenta fins al 16% si hi ha dos fumadors, i fins el 30% si al voltant del nen/a hi ha quatre fumadors.

Llavors l'alumna A aixeca el braç...

- Així dons si la meva mare fumava al meu costat quan era petita em feia mal...?

- Si, a la llarga pots tenir més probabilitats de tenir malalties respiratòries...

- Dons la meva mare fuma des de els 17 anys i a mi no m'ha passat res!

- Si, però parlem de passar d'un 7% de probabilitats a un 10-13%... són percentatges baixos, cosa que fa que molt sovint no ens toqui, però és un percentatge prou important pel fet de que estem rebent un mal que no ens toca per un vici dels altres.

Que una persona pagui per desenvolupar una malaltia és el seu problema, però que em vagi matant a mi, o algú altre, ja és un altre tema.

- Però la gent no pot deixar de fumar i el tabac és car. Per tant llavors no poden comprar altres coses!- Fa l'alumne C.

- Si pobres pares... i si cada cop és més car, menys gent fumarà.

- Però llavors els que estan enganxats encara gastaran més diners!

Uf, pobres proletaris de classe mitja-baixa!

No et fot! Xaval si el teu pare és un yonki del tabac, es gasta la pasta en la seva droga, et mata quan fuma al teu costat refotent-se'n de tu, i no pot deixar-ho, què vols que et digui? Que tens un pare de merda? Que no en té ni puta idea de què fot als teus pulmons?

Si vol deixar-ho que ho faci, si no que es gasti els sous en el seu quitrà, nicotina i les 4.000 merdes més que porta cada cigarreta. Al final si n'apugen els impostos és simplement per anar pagant el metge que necessitarà d'aquí uns anys quan l'hi arrenquin un tros de pulmó o la gola... però jo que et tinc que dir del teu pare...?

- I si tinc un amic que els seus pares tenen els ulls blaus i ell els té marró?

- Uf, això ho deixem un altre dia, però jo agafaria la mare i li preguntaria d'on ve el gen "marró"...

"Soyez propre, parlez français"

2010-06-08T22:16:00.002+02:00

Ser francès no és pas cap avantatge als ulls del món, o una cosa de la qual sentir-se orgullós/a. És més, la gran majoria de la població mundial que algun cop n'ha conegut un, normalment, els odia.

I és que més enllà de "l'accent nasal" que vomiten a cada paraula, la capacita cerebral de només poder dominar "EL" seu idioma, ignorant-ne els altres independentment de la seva importància/utilitat, i el narcisisme farcit de mantega i crema fresca que supuren per cada centímetre quadrat de la seva pell, el que més rebenta és la capacitat que tenen per a no comprendre qualsevol paraula que no diguis perfectament.

Així dons, "ocell" es diu "uazó" (oiseaux) i si per qualsevol cosa no fas la "zeda" bé, i s'escapa un "uassó" ningú arribarà mai a saber que diantre estàs dient...

És com si un dia et ve un "gavatxo" dels nassos preguntant per les "putes de la cagetega de Gigona" i la conversa esdevé un bucle infinit de "què?", "cagetega", "què?",... degut a la nostra mancança cerebral de relacionar "cagetega" amb "carretera".

A si... a part també hi ha els que porten una bandera "d'Espagne" o el cotxe arrebossat de "toros", però això és un altre nivell i ja en parlarem un altre dia...

Que no encuentre nada no quiere decir que no lleves nada...

2010-05-25T12:20:00.001+02:00

Després d'innumerables vegades on ens preguntàvem si era més o menys "legal" que el nacional de torn ens toqués els ous a la "frontera" entre Catalunya sud i nord, que el fill de puta que no va arribar a més, que a fer-se "poli", tot prepotent et pogués preguntar de tant en tant "de donde viene, a donde va?" i "a que hacer...?", i ja per arribar a fotre-l'hi una bala al cervell, poder "espaÑolitzar" el nom de la gent a qui para. (Podeu veure el nivell d'aquesta "gentussa", que tot i tenir el meu DNI a les seves mans, amb el nom en català, no podia deixar de repetir-lo acabat amb "o"...).

Dons pel que sembla la UE ja ha "estirat" les orelles a França (la "frontera" com a espai físic amb els controls està al "seu" territori), i ha comentat que violen el tractat d'Schengen, pel qual hi ha lliure circulació de persones i mercaderies entre països de la unió europea. Un dels problemes és que aquests controls (justificats per drogues i immigració il·legal) provoquen un impediment a la lliure circulació dels europeus amb les seves aturades, i dificulten el pas de la gent per les cues que s'hi formen.

Ara fa unes setmanes la velocitat màxima de la zona ha passat de ser de 10km/h a 30km/h, però amb una mica de sort això té els dies contats...

"Aviat" estarem connectats pel TGV de sud a nord, i a no ser que posin uns controls similars als d'aeroport a l'estació de Perpinyà, els controls del Pertús ja no tindran sentit.

Qui creuarà per carretera podent passar per sota terra sense policia?

Per un moment posem-nos a la pell d'un terrorista o un narcotraficant. Surto de Barna, Girona o Figueres per anar a París. Tinc dues opcions: agafar el cotxe i jugar-me-la per la Jonquera, o agafar el TGV i passar sense cap problema tot el que vulgui.

Justificaran que els immigrants il·legals no tenen prou pasta per pillar el tren i ho seguiran fent per carretera? Que els terroristes i narcos no van amb transport públic ja que fa de classe mitja o baixa?

De totes maneres ja fa anys que es pot passar per Banyuls, Portbou, Tapis en cotxe o per qualsevol camí que travessa l'Albera o les Salines a peu o amb 4x4, on ja no hi ha aquest control i al creuar el Pertús segueixen mirant-te com un delinqüent, cada cop que vas a la feina o a veure un conegut...

Més info:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/120591-la-jonquera-es-dels-unics-llocs-deuropa-on-encara-hi-ha-les-cabines-frontereres.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/160529-la-ce-obre-expedient-a-lestat-frances-per-no-haver-retirat-les-cabines-frontereres-al-pertus.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_de_Schengen

Profe, profe, pro..., pro.... profe!

2010-05-17T22:58:00.000+02:00

Tres individus van a un bar a fer tres birres que els costen 15€ (5€ per ampolla). Al pagar el cambrer s'ho curra i els fa un 3x2. És a dir, en comptes de cobrar els 15€, la cosa surt per 10€. Al rebre el canvi cadascú agafa 1€ i en deixen dos de propina al del bar.

Tècnicament la cervesa els surt per 4€ que són 12 en total, més 2 que han anat al pot de bar. On és el 15è euro?

Avui m'ha crescut un bícep...

2010-05-14T23:58:00.001+02:00

Era un yonki, ho sabia i se'n fotia totalment. I això no el feia més menyspreable als ulls de la humanitat. En el fons es pot dir que estava al seu mateix nivell, era un escòria útil a la societat amb feina, sou, que pagava els seus impostos i que tenia els seus vicis. La resta s'havia esfumat de cop i volta juntament amb les nits i ressaques de la joventut, i l'únic problema pràctic a tot plegat era la maleïda tolerància...

El fet de no poder calmar la seva set inesgotable de plaer era vàlid, però tindre-ho que fer a partir de dosis cada cop mes petites era una agonia.

La coïssor va donar lloc al dolor, que inundava el seu cervell contínuament. La pell de les seves mans va desaparèixer, deixant-les en carn viva. Dels seus testicles secs només en brollava sang, un cop l'esperma s'exhaurí mesos enrere i, tot i veure que el seu penis només era una massa vermella inflamada, en el fons del seu ser no podia deixar de masturbar-se contínuament. Buscant desesperadament aquells segons de plaer cada cop més febles, més dolorosos i més llunyans.

2010-04-26T21:07:00.000+02:00

Durant els meus anys de carrera vaig descobrir una tira còmica anomenada "pollo letal" on es tractaven temes tant universals com el "hippisme", la violència desmesurada i l'heroisme,... avui l'he retrobat de nou en un "blogspot" on l'autor tornarà a penjar les temporades que jo havia llegir sent universitari.

A partir d'ara "pollo letal" a l'apartat "altres blocs".

2010-04-21T15:16:00.000+02:00

Filferro d'espines, un cartell. A l'esquerra Portbou, a la dreta la Jonquera. Això és la seva frontera encara avui en dia. Kilòmetres i kilòmetres de punxes rovellades que recorren les carenes de l'Albera, del Pirineu Gironí, per intentar dividir un poble en dos.

350 anys després del Tractat dels Pirineus, formant part de la Unió Europea, encara no es pot canviar de vessant del Puig Neulós sense agafar el tètanus.

2010-03-27T23:02:00.027+01:00

- Bon dia!- va dir el professor 1 tot girant-se amb el cafè a les mans, al veure entrar el seu convidat.

- Hola, com va tot?- va dir el professor 2 un tant cansat del viatge amb autobús.

- Bé, bé. I vosaltres? Com ha anat el viatge?- Va fer el professor 1 acabant-se la dosis matinal de cafeïna i deixant el vas sobre la taula.

- Un mica llarg però bé... quin canvi des de l'últim cop que vam fer l'intercanvi, no? Heu canviat de lloc la gàbia dels nens? I heu tirat a terra els lavabos per deixar només un forat al mig del pati... - va dir tot recuperant-se de les quatre hores de viatge. Tot buidant el nas de la ferum a vòmit dels que no toleren les corbes i l'esmorzar.

- Si que es nota, oi? El tema del forat el vam treure d'un col·legi Sud-Americà perdut per l'Amazonas que té un bloc a internet on penja fotos del que fan. Primer fa una mica de vergonya als xavals però un cop s'hi acostumen ja està.- va contestar mentre l'hi brillaven els ulls d'emoció al recordar el desenvolupament del projecte i les obres.

- I no us queda ple? - va dubtar tot arrufant les celles.

- Si, llavors un cop al mes el/la que treu les notes més baixes, o acumula més faltes, és l'encarregat/a de buidar-lo i abocar tota la matèria orgànica al camp del pagès del costat. - va contestar al observar un cert nivell de desaprovació a la cara del visitant.

- Ostres tu quin nivell! Veig que esteu totalment integrats amb la vida del poble. - pensant en com no hi havia caigut abans!

- Oi tant, i "ecologistes"! Si tot va bé aviat ens donen la ISO 14000. - l'orgull l'hi regalimava per les orelles, pels porus, omplint la sala. Ja no hi havia lloc pel dubte.

- I nosaltres que al nostre col·legi encara tenim vàters... Tots bruts, guixats i rebentats,... però això si amb quinze màquines dispensadores de preservatius per metre quadrat. Així va l'educació pública. - remugava amb resignació.

- Si, ja veig que cada dos per tres feu vaga. Si els pares tenen més sovint els seus fills/es a casa, aguantant tota la merda que hem d'aguantar nosaltres potser us comencen a fer cas. És molt fàcil parir un salvatge d'aquests i només veure'l a l'hora de sopar. Que si al col·legi, al cau, tancat a l'habitació veient "porno" i "anime" d'internet mentre es fot de dogues fins les orelles,... I a part de mates, física i biologia a sobre JO tinc que perdre el temps embotint el mínim d'educació necessària que no aprenen a casa, per evitar que s'apunyalin els uns als altres quan em giro a escriure a la pissarra amb els "rotring's" de dibuix. - el puny tancat, la ràbia i l'impotència impregnaven les seves paraules.

- Quanta raó que tens... i mira que en són de cars aquests maleïts bolígrafs de dibuix tècnic. Potser el dia que se'ls tinguin que pagar de les seves butxaques s'apunyalen amb els llàpissos o els BIC de tota la vida.- bufava el professor 2 tot fent que no amb el cap.

- Saps que l'altre dia en van esbudellar a un amb una goma d'esborrar i una calculadora i en van fer servir els intestins per decorar l'aula de Nadal com si fossin garlandes? La mà crec que era l'estrella de l'Arbre i el penis encara el busquen... Per poc que no ho explica el pobre.- explicava el professor 1 entristit al recordar la cara de l'encarregat de neteja al entrar a l'aula amb la fregona.

- Quin nivell tu,... tot i que els meus tampoc es queden curts. Sort que aviat tenim vacances, necessito un bon "xute" de no fer res.

- Vacances, quan comenceu? Nosaltres encara hem d'esperar dues setmanes.- va respondre tot desconcertat.

- Què dius, encara no teniu festa? per mi sort que divendres ja és l'últim dia, sinó més d'un alumne sortiria volant per la finestra ben aviat.

- I quants dies feu?- el dubte anava en augment.

- Uhmm... tres setmanes.- va dir tot pensatiu.

- Ah! Nosaltres comencem més tard però en tenim cinc de setmanes.- traient-se un pes de sobre.

- És un tant estrany, però suposo que ho deuen fer per a compensar...- dubtant de les seves paraules.

- Potser. Quan fa des de les vostres últimes vacances?

- Dos setmanes? Gairebé tres?...

- Dons no et sabria dir. La veritat és que em perdo bastant amb el nou horari. Cada tres dies treballats en tenim sis de festa a la setmana*. I llavors cada disset dies de classe tenim cinc setmanes de vacances. A part dels tres mesos d'estiu i el de nadal. Si fa no fa potser treballem deu dies al mes, durant set mesos?

- Ostres, dons diria que tot i això potser nosaltres fem més vacances. Aquí no feu l'estada al balneari d'una setmana al Febrer i al Maig, per l'estrès acumulat al segon i tercer trimestre?

- La veritat és que no. Pots anar al Balneari quan vulguis però no hi ha unes festes especials per a fer-ho. Jo personalment aprofito la setmana santa.

- Ja ho diuen ja que en aquest col·legi es fan una mica les coses per "amor a l'art".

- Si en el fons sembla que no pugui mai arribar a escapar del lleure...

- Com?

- Res...

Nota:

*Les setmanes dels professors són més llargues per poder-hi posar més dies de festa, ja que si no en les 52 que té un any no seria possible descansar prou.

2010-03-27T22:02:00.017+01:00

Qui no recorda aquell 2008 de calcari i barbacoes de rapinyaires?

La de nius que vam destruir, cremar, la d'ous ferrats i pollets crus que vam arribar a menjar per esmorzar. Aquella carn tant bona dels progenitors i la de plomes tant xules que van acabar engruixint el "north face" de l'Aconcagua.

I ara la cosa al 2010 canvia. Beuda torna a ser lliure, els rapinyaires protegits per totes les lleis del món-mundial ja no molesten, les parets del "Castellot" no són úniques i vitals, i fins i tot les aus podrien trobar parets més "boniques" que "okupar" en zones pròximes.

Dosis d'empatia avícola vers tots els escaladors EmpordanoGarrotxins?

És a dir després de dos anys de prohibició aquests descendents dels rèptils comentant el tema amb la FEEC, llegint blocs d'internet, adherint-se a la XESCA, reunint-se amb els ajuntaments i propietaris del territori tot fent unes ratafies han decidit que potser podien anar a fer la seva a un altre lloc per tal de tornar-nos les apreciades vies?

No en tenien prou amb la tranquil·litat de la cantera, l'abocador, els mata-senglars i l'autovia?

"Escolta que les parets que ens vau oferir eren de puta mare, però potser buscaríem quelcom més rústic,... una mica més de classe alta, saps...? Més que res per les criatures."

O simplement s'ha vist de lluny i de nou la incompetència del consorci de l'Alta Garrotxa, amb l'avantatge que només uns pocs es fixaran amb la merda que van aixecar?

"05-03-2010

El Castellot de Beuda passa a ser zona lliure d’escalada

Es podrà escalar tot l'any ja que les aus rupícoles han deixat d'ocupar les cingleres d'aquest sector d'escalada

L'ajuntament de Beuda acorda amb la propietat la cessió de la gestió de l'espai durant un període de 30 anys

El Departament de Medi Ambient i Habitatge a Girona, a partir d'una proposta del Consorci de l'Alta Garrotxa, permet escalar al sector del Castellot de Beuda durant tot l'any.

Les parets i cingleres, hàbitats d'espècies protegides

Les parets i cingleres són zones on crien diverses espècies d'ocells, alguns dels quals -principalment rapinyaires- estan protegits per normatives catalanes, estatals i europees. Per aquesta raó es regulen les activitats que afecten la seva reproducció, com l'escalada.

Fins ara el Castellot de Beuda estava catalogat com a zona restringida per a l'escalada i no s'hi podia escalar entre el 16 de gener i el 15 d'agost.

Acord amb la propietat

A finals del 2009 l'ajuntament de Beuda va arribar a un acord amb la propietat de la finca on es troba el Castellot segons el qual la propietat cedia la gestió de l'espai a l'ajuntament durant un període de 30 anys.

L’ajuntament, coneixedor de la popularitat del Castellot com a zona d’escalada i excursionisme, es va posar en contacte amb el Consorci de l’Alta Garrotxa per estudiar la possibilitat de permetre-hi l’escalada al llarg de tot l’any.

Després d'analitzar les dades sobre la nidificació d'aus a la zona del Castellot en els darrers anys i de constatar la presència de parets i cingleres properes que representen una alternativa millor per a les aus rupícoles, es va fer arribar al Departament de Medi Ambient i Habitatge la proposta de modificació de la catalogació del Castellot de Beuda com a zona d'escalada, proposta que ara ha rebut el vist-i-plau de l'administració competent."

Si l'únic problema era el propietari per què emboliquen els ocells? Per què ara diuen que s'hi podia escalar de Gener a Agost?

Es pensen que som gilipolles aquests desgraciats del consorci?

Links:

http://www.altagarrotxa.org/2004/agendaplus.php?idioma=1&categoria=1&id=256
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5185

2010-03-15T22:26:00.000+01:00

Un cop vaig conèixer una noia que s'anava reservant parts del cos per "desvirgar" a cada-nou-company-sentimental-que-trobava, amb el possible motiu potser de fer-lo sentir un tant especial.

Em sembla que ja fa uns anys va gastar l'ultim forat...

I tot això perquè us vaig prometre parlar de volums i avui no en tinc ganes.

La veritat és que no tinc massa res a dir. Nostàlgia potser és el que més m'envolta avui. Ciències naturals, el cos humà. Sistema locomotor.

Sabeu aquell que diu que l'aparell locomotor és l'encarregat del moviment del cos,... que anaven un os, un múscul, una articulació i un tendó i... al cervell arribava un tant de THC i tot se'n anava a rodar. Gana?

De nou un nou buit infinit (9, 9 ,8, vuit-girat), correcció de treballs sobre drogues i de cop records que no em puc treure del cap. Bola de foc, connexió mística, bolets-reventa-ronyons de principis de carrera.

Us resultaria estrany si us dic que trobo a faltar (una mica) el lleure?

I si us dic que l'altre dia vaig deixar anar a una bèstia de 14 anys que Darwin es posaria les mans al cap si veiés on ha anat a parar la seva "selecció natural"?

Sabeu que sóc un gilipolles narcisista i em rebenten els ignorants?

Joder, tinc un xaval amb un tall al cap de pam que treu notes mediocres però s'hi deixa la pell. Que si no s'hagués rebentat el cap amb la bici tindria un munt de portes obertes que avui no té, mentre que un munt de gilipolles que només serveixen per a fer-ne pinso no fan res més que rebentar-ho tot!

...sóc un putu mosso i vull una "armilla-antibales"...

Què vols dir?

No et cauen les pilotes a terra?

"Catalunya terra de terroristes!", És el putu Bronx elevat a 10 a la mil-milions!

Sabeu que avui m'han explicat com es diu en francès un cavall amb i sense pilotes? Sabeu que no me'n recordo?

Ho posaries al currículum?

Uhmmm... idiomes: Català nivell alt, Espagnol nivell mediocre, Anglès nivell mediocre-baix, Francès sé dir paraulotes i cavall amb i sense pilotes...

Sabeu que el govern francès busca 15.000 xavals per l'armada de terra?

L'anunci de la T.V. és super-xulo, un "miliku" amb el casc, el camelback, el FAMAS, correguent pel bosc buscant algun esquirol per matar,...

... i la pregunta seria... i la sang? les vísceres fora, els crits?

Potser només hi faltaria la típica pantalla que es va envermellint del call of duty quan et "maten massa"?

En el fons el que més impacta de tot això és que un govern et pagui per matar i per què et matin...

2010-03-04T21:31:00.010+01:00

Em sembla que encara tinc sang de xai sota les ungles... i no sang d'aquella metafòrica per haver sopat costelletes arrebossades, o de la d'haver violat algun pobre mamífer llanut,... petit i suau.

Encara tinc sang sota les ungles d'haver pitjat un cor de xai. Fred, inert, sucós, tou i pudent amb les meves mans mentre una quinzena d'adolescents cridaven: SANG!!!!!!!!!!!!!!! i l'injectàvem aigua per les venes i les artèries tallades a un dit de l'òrgan, del múscul, i observàvem com sortia per un altre forat un tant més vermellosa.

Encara tinc sang a sota les ungles per haver tallat amb un bisturí el miocardi del xai fins arribar a veure l'interior d'una de les seves aurícules i el ventricle associat. Les fibres blanques que formen les vàlvules que permeten el pas de la sang d'un costat a l'altre.

Encara tinc sang de xai sota les ungles per haver penetrat el seu cor, a través de venes i artèries, amb tubs de plàstic per tal de millorar el flux d'aigua que introduíem amb xeringues.

"... (la sang) entra a l'aurícula dreta provinent del cos, pobre en oxigen, per la vena cava, passa al ventricle dret, surt per l'artèria pulmonar cap als pulmons, allà agafa oxigen, torna al cor per la vena pulmonar, entrant per l'aurícula esquerre, passa al ventricle esquerre i surt de nou cap al cos per l'artèria aorta ben plena d'oxigen..."

I al final que hem aprés?

SANG!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2010-02-28T16:20:00.007+01:00

Que un bloc parli de sexe, drogues i senglars morts no vol dir que no pugui ser educatiu. Avui una de perímetres i àrees, més endavant potser parlarem de volums...

2010-02-19T01:41:00.025+01:00

Del camí de sant Jaume, o camí de "Santiago" per la majoria, en tinc quatre grans "flaixos" que sovint es creuen pel meu cervell. El primer és el pop del bar-restaurant Ezequiel, de Melide (Galiza), on vam tastar un "pulpo a feira" del mil per sopar. Llavors vam acabar dormint en un (o potser EL) gimnàs del col·legi del poble amb desenes o centenes de persones estirades al terra amb matalassos. La densitat era tal que amb prou feines es podia caminar entre els espais buits que quedaven... Si ho hagués vist la OMS amb la paranoia H1N1 del moment...

L'altre moment estel·lar gravat a la meva retina és quan de camí a Fisterre, la peça metàl·lica que agafa el canvi de marxes a la roda de darrera de la meva bicicleta diu prou i es trenca, si no recordo malament, creuant un pont sortint d'un petit poblet/urbanització.

El tercer és la nit de "Pina de Ebro".

Imagineu-vos la situació: al matí sortim de Fraga, creuem els Monegros i al arribar a aquest poble de Zaragoza al vespre, després de pedalar entre 90 i 100km, en trobem que hi ha festa grossa. Busquem un lloc amagat per dormir fora de l'abast de yonkis, borratxos, folladors i mosquits i acabem en una zona infantil amb gronxadors i aquestes coses.
Mentre fem el sopar cauen gotes, recollim i ens aixopluguem en el cobert del centre mèdic que hi ha al costat. Són uns pocs metres quadrats però hi encabim les bicis, material i encara podem estar-hi asseguts sopant.

La pluja va a més, el vent ens la tira endins mullant-ho tot, fem una barrera amb les mantes tèrmiques i intentem dormir sense que res es mulli massa. La nit és llarga, incòmode, cau aigua per un tub i els llamps ens comprimeixen l'esfínter de tal manera que no hi passaria ni una agulla... mentre que la gent va i ve, passant-nos per davant en els seus cotxes ignorant-nos totalment.

L'últim flaix és de Logroño, punt on s'uneix el camí català amb el francès (el que fa la gran majoria de la gent). Tot està ple i al final ens deixen dormir dins una església. Descarreguem les coses i mentres fem cua per dutxar-nos es trobem amb un xaval de cabell curt embotit en una samarreta on s'hi podia llegir: "somos soldados, no ciudadanos", tot ben guarnit amb una creu dins una rodona i un alemany d'aquells-de-la-segona-guerra-mundial tot xulo.

Potser el flaix no hauria sigut tant impactant per si sol, com a fet aïllat, ja que en els fons ja sabíem que érem per les "Espanyes", amb esglésies pel mig, i anant a visitar un sant,... és a dir que l'element potser no desentonava del tot i la COPE n'estaria bastant orgullosa, però el comentari que va macar el moment va ser el d'un italià.

Mentre jo m'anava mirant la samarreta intentant buscar-li un significat "b", parlant en català als companys potser per provocar-lo de la mateixa manera que feia ell i fullejar revistes que parlaven d'un tal Déu, surt "L'italià" i girant-se al fatxilla l'hi diu "me gusta tu camiseta,... hoy ya no hay gente que luche...".

Com ho diuen... Déu els cria i ells s'ajunten?

2010-02-15T00:15:00.007+01:00

Penetra'm. No saps com m'agrada sentir-te dins meu. Com et mous; com em fas moure... Com recorres el meu cos. Com regires el meu interior.

Com m'alliberes d'aquest consciència que tant pesa de vegades i em retornes a la tranquil·litat del dia a dia. A la tranquil·litat que ens aporta aquesta tecnocràcia consumista. Consumisme mig, esporàdicament burgès potser, que a la llarga només desemboca en una supervivència sedentària. Apàtica, solitària,... depriment en el fons, però a la fi reconfortant. Tant reconfortant com la teva calidesa entrant de nou en el meu ser.

Escalfor que crema tot allò que al final només aporta despesa, esforç, dolor, decepcions i de tant en tant alguna alegria. Foc que destrueix aquest munt de bitllets que es podreixen al fons de l'armari de la individualitat...

...perquè a la fi alguns ho han deixat, altres millorat i desaparegut, o s'han buscat la vida en la seva mediocritat,... me'n foto, simplement dóna'm l'energia per regar-ho tot amb gasolina.

2010-01-16T23:01:00.007+01:00

És molest saber que sempre hi haurà algú millor que tu, però és bastant més depriment saber que sempre n'hi haurà de pitjors. No pel fet de fer-nos sentir millor, que hi ajuda una mica, sinó pel fet de saber què tenen que suportar els altres...

2010-01-11T22:24:00.005+01:00

"Feia temps que no actualitzava el blog" deia amb cara de sorpresa i tristor. Alegria potser de tornar-hi de nou! (això és la mateixa merda que es pot llegir a milers de blogs de tot el món quan el personatge /o personatges que el van crear es passen "pel forro" el tema, o fa temps que no tenen cap idea).

Per la meva banda de coses n'hi ha (per escriure), de whisky i nits no en falten, però bàsicament el problema que tinc són els francesos.

Els francesos cabrons als quals vaig contractar internet al setembre i fins ara no tinc, si no fos per una clau 3G d'aquestes "guarres", amb 1Gb de descàrrega que em van deixar fa uns dies, i que segurament no durarà massa.

Sabeu quant de "porno" us podeu baixar amb un "giga"? Res! una misèria... una peli ja són 600-700mb, només que miri el correu i faci quatre parides al blog la foscor tornarà de nou!

I el més fotut és la impotència de no poder-l'hi dir al tiu d'internet que és un gilipolles. Que tots els tècnics de la seva companyia són idiotes, i que fins i tot algun té un, o diversos, cromosomes de més.

I avui el millor de tot... els resultats dels referèndums per a "una major autonomia" de Guadalupe i Martinica, dues colònies sud-americanes que encara té França.

"Aplastant" "NO".

Putus francesos gilipolles! La gent ha votat "no" perquè el món se'n va anar la merda fa mesos, hi ha una "crisis" del mil, i val més ser un francès gilipolles dins la unió europea, que no un país tercermundista de pocs quilòmetres quadrats a la costa est de sud-amèrica en el millors dels casos, o quatre illes al mig de l'atlàntic en el pitjor!

Més info

http://www.martinique.org/
http://www.antilles-info-tourisme.com/guadeloupe/

2010-01-11T21:47:00.007+01:00

Com voleu que ensenyi física a un individu que no pot entendre que seure significa tenir les quatre potes de la cadira al terra?

És quelcom instintiu? Veig una cadira, m'hi assec... i plas! a dos potes. Pim pam, com un balancí. A casa la gent seu a dinar mentre es belluga amb les potes de la cadira?

Tres, dos, una... terra i fora dents?

O potser només és amb les cadires verdes de l'institut? O degut a l'energia que desprèn l'institut? És a dir, no és culpa de la cadira sinó de l'edifici, les reixes, les pissarres. Qui sap potser el "coneixement" impulsa a alliberar del contacte amb el terra, de la pressió dels nostres cossos, a les dues potes de davant de les cadires.

És més fins i tot ara jo mateix ho provaria amb la meva, tot i ser d'aquelles amb el peu en forma de creu i rodes al extrems on tot gira... (tranquils que si no la visualitzeu més endavant fem una entrada discutint els tipus de cadires i si n'és viable balancejar-s'hi).

Així dons, si et tinc que repetir vuit vegades en quinze minuts, seu bé!, deixa la cadira quieta! Com vols que entri al teu cervell d'argila cuita que per calcular una rebaixa en tant per cent fem el "preu-per-(u-menys-el-tant-per-cent-de-descompte)? (preu · (1-% descompte).

"- Perdoni però... si el seu fill no entén coses bàsiques com "calla", "seu", "pota" (d'extremitat no de taja botellonera/garrafa),... com vol que trobi la capacitat d'un dipòsit sabent que 3/4 de la seva capacitat són 56 litres?"

Una altre de bona! Aplica la propietat distributiva a la següent expressió algebraica: (a+b)·(a+b).

És a dir a·(a+b)+b·(a+b).

Fem-ho amb números!... (2+3)·(2+3)

2+3= 5, per tant (2+3)·(2+3)= 5·5=25

Tachan!

I ara per l'altre mètode (allò de la propietat distributiva),
2·(2+3)+3·(2+3)= 2·5+3·5= 10+15= 25

Tachan, tachan!

De que et serveix això?... d'una merda ara mateix, tot i que de moment jo m'hi guanyo la vida com molts altres, però deixa la cadira quieta...

... i xapa la puta boca!

2009-12-30T22:50:00.007+01:00

L'home del foc. El tercer o quart de carrera, potser el dos i mig ja que la cosa es va allargar un tant. Toxicologia, un alberg de valència i gent que la palma dormint amb una estufa en marxa. La cosa crema malament i s'allibera monòxid de carboni, punt i final.

CO pels col·legues, i al final tot es resumeix en que el monòxid s'uneix amb més facilitat a l'hemoglobina que l'oxigen i les artèries no transporten res massa útil per a la vida. Son etern. Portada de diaris.

Per poc no ens convertim en carn de canyó, treball de carrera per ambientòlegs, potser biòlegs o alguna branca sanitària, metges, infermers/eres, veterinaris,...

Paranoia, fred desmesurat potser degut a una ingestió mínima de calories, material desconegut, poca confiança i més paranoia. Llenya i foc. Plàstic, fum negre i compostos tòxics. Potser cianurs, clorhídrics,...?

¿Que et penses que en surt quan cremes un plàstic,... amor i teletubbies?

Mitjanit passada, els braços s'adormen, mala posició, la sang no raja com toca. Llum i escalfor acaricien les nostres cares. Caliu. La cosa sembla que marxa si no fos per...

...joder quin mal de gola. Irritació.

Què passa?

Els led's dels frontal il·luminen els pocs metres cúbics del refugi. Boira.

Boira? Què joder... fum. El foc apagat i del tronc només en surt un fum dens que ho impregna tot. Les parets, la roba, els nostres pulmons i la sang.

2x2 quaranta-set?

Sembla que les neurones resten intactes.

2009-08-12T19:12:00.011+02:00

Els gats s'ho ensumen i s'aparten del nostre camí. Ens veuen i ràpidament fugen com un llamp, amb tot de records d'històries en ment que sentien quan eren joves. Històries que els explicaven els més vells sobre anys foscos on més d'un cop, massa sovint fins i tot, els seus companys felins acabaven venuts com a conills.

Venuts i rostits!

I ara de nou, la fi s'acosta. Els veus, ens veuen. Al creuar-nos les mirades coincideixen un instant desencadenant l'esgarrifança de la por que els recorre la columna vertebral fins al cervell on es dispara el tret de sortida... fuig! El rostre de la fam és aquí i no hi ha temps a perdre. Dubtar és acabar a la cassola i no hi ha moment de relaxació possible. Ni quan mengem. I tot i que duran aquests moments potser és quan hi ha menys perill, és quan la tensió disminueix, i fins i tot els més valents s'acosten amb prudència, res no canvia, ja que per molt que un s'alimenti, la carn és la carn i se'ns veu a la cara que fa temps que no la tastem.

Els gats ho tenen clar. Ens temen i és difícil agafar-los, o passar-los amb la roda per sobre, però sempre n'hi ha algun de més atrevit, agosarat, curiós,... i llavors: Nyac!

Tranquils gats, tranquils que en uns dies tot haurà acabat!

2009-07-31T16:01:00.001+02:00

2009-07-31T11:28:00.005+02:00

Dos dies i marxem... Sta Llogaia d'Alguema 0.9km. Girona.

I llavors?

Un cartell blau amb marques grogues? Un de verd en direcció contrària... ¿D'on ve i va a parar més enllà de St. Pere de Rodes?... Necessiteu el comodí del google?.

Així dons, i veient que la resposta cau uns 1300km a l'oest d'aquest cartell, la idea de començar l'aventura amb una mica menys d'un kilòmetre no sembla tant depriment. I no pel fet de pedalar i pedalar al sol amb alforges hores i hores, buscant l'auto suficiència, si no pel fet de suar i suar, anar brut i brut duran dies i dies.

Vint-i-tres dies exactament, tot i que el fet de sortir de davant de casa directament en bicicleta per creuar Catalunya i Espanya no et provoqui la mateixa sensació que començar un viatge travessant algun tros de mar amb avió. És com si de camí a l'aeroport el cervell s'anés preparant per la moguda, que tancat a 8000m ja no hi hagués possibilitat de tornar fins a la data establerta. Ja no hi hagués marxa enrrera. ¡Anem de viatge, d'aquí unes hores estarem a "tumar pel cul", flipa!...

Ara la bici està a punt, les alforges mig carregades i Diumenge a primera hora serà marxar cap a Girona com aquell que va fer una volta a Requesens vint o vint-i-cinc vegades més llarga.

Viatge? Més aviat sembla una excursió fins a Galizia, si no fos per la tornada amb Ryanair a Reus. Tot i que veritablement no sé si em canso més pensant en pedalar tota l'anada o tindre que tornar de Reus a Figueres, parant a Sants a canviar de "tren".

2009-06-17T19:38:00.009+02:00

Vas un dia pel bosc, i de sobte et trobes un pou... "Joder un pou!", i amb aquell esperit curiós i aventurer, que ha permès la evolució de la nostre espècie fins a finals del segle XX, abans de que la ignorància fos recompensada i s'establis dins les aules del nostre país, el que et passa pel cap és:

-Ostres tu, quina profunditat deu tenir?

Com ho puc saber? Salto i ho veig per dins?, obrint de nou la porta a la selecció natural. Agafo un fil i el deixo caure amb una pedra lligada a l'extrem per després comptar la seva longitud? Hi tiro un gat i segueixo el meu camí?

Dons bé, suposem que agafem un gat que ronda pels voltants. El llancem i sentim un "pluf" o "xaf", en funció de si el pou acaba en aigua o està sec. Calculant el temps que passa podem deduir-la (la profunditat).

Per exemple, agafem el gat i el deixem caure, amb amor, des de l'inici del pou, i escoltem el pluf o xaf, 5 segons més tard...

Per una banda el gat cau amb un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), amb una acceleració de 9.8 metres/segon cada segon, a causa de la gravetat. Per l'altre el so viatja a una velocitat constant de 340m/s, seguint un moviment rectilini uniforme (MRU). És a dir, en els 5 s que comptem el gat cau de forma accelerada i el so del pluf o xaf, puja pel pou a 340 m/s tota la estona.

Com que la profunditat del pou és la mateixa tant de pujada com de baixada (caiguda), tenim un sistema de dues equacions on el temps de caiguda serà t i el de pujada 5-t (o al revés):

2009-06-17T19:24:00.003+02:00

Nutrients bàsics per a una festival punkarra, de droga i alcohol, per terres basques:

- Patates de pernil, doritos, estrelles, boca bits, els fantasmets cabrons,...
- "Crusants", donuts, bollicaos,...
- Empanades, napolitanes, red bull i similars pels 680km de viatge amb cotxe d'anada i els respectius de tornada.
- Olives
- Cafè soluble.
- Pasta i puré amb tonyina per fer algun àpat decent.
- 500g de gas.
- Aigua (una mica)
- Anticongelant del cotxe.
- Gasolina per si no fem prou amb el gas... i encenedor.

2009-06-03T22:58:00.003+02:00

L'alè a cafè, la fortor a fum de tabac que desprenia la seva roba, les "ulleres" sota els ulls que demostraven un cansament crònic i la carpeta amb la calculadora sota el braç el delataven. Era el nou professor de matemàtiques sense cap mena de dubte... I aquest cop la cosa semblava fàcil, aquest individu feia temps que estava buit, que estava mort per dins. Les il·lusions, l'esperança, la transformació social a través de l'esperit crític i el pensament, tot havia desaparegut i ja no en quedava rastre. Allò que donava sentit al seu treball ja no hi era, i ara al seu interior no quedava res més que depressió i una cadena que el lligava a un futur absurd, fosc, monòton i infinit.

El que no comprenien els alumnes és perquè tenia una destral al seu costat...

2009-06-02T22:12:00.003+02:00

Avui la que m'han dit (els alumnes) ha estat bona...

...els nois i noies no estudien i no comprenen res perquè jo no imposo ordre, aplicant la autoritat. Per tant l'alumne és un ignorant, a causa de que no fa res a classe ni a casa, i ell no té cap mena de responsabilitat davant aquest fet ja que la culpa és meva per no castigar-los, i obligar-los a estar atents.

Algú en dóna més?

2009-05-30T19:16:00.002+02:00

Una altre pregunta oberta... d'un "home de ciències" a un home/dona de lletres, i més concretament de dret.

Si a la comunitat europea hi ha llibertat de circulació de persones i mercaderies entre els països que en forment part, perquè la guàrdia civil o els gendarmes m'han de parar un cop a la setmana, o cada quinze dies, per preguntar-me d'on vinc, a on vaig i a què fer, quan canvio de vessant d'Albera?

Es pensen que si un es dedica a passar droga, o a posar bombes a hospitals i guarderies els hi ho diria?

- Buenos días, donde se dirige usted?

- ...hola senyor "picoleto" anava a fer saltar un parell d'edificis. Fa un bon dia avui per vessar una mica de sang, oi?

- Oh, si si, es verdad... siga por favor.

Poden posar-se sense cap mena d'impediment, d'aquesta manera, en la meva intimitat?

Què polles ha de preguntar un policia "a on vaig i a què fer". Els importa una merda si vaig a treballar, de festa o comprar un vibrador per estimular-me la pròstata a l'altre costat de Pirineus!

2009-05-29T21:08:00.003+02:00

...fins que el sud (Catalunya per a la majoria) no deixi de dir "França" a l'altre costat d'Albera, i fins que el nord no deixi de trobar catalans parlant "español" al sud, no anirem enlloc.

No es tracta de tenir una idea centralista (imperialista... "una grande y libre") del país aixecant senyeres, o estelades, a les Balears, València, Aragó, Andorra i a l'atre costat de Pirineus, tot escoltant els Segadors i els Esquirols, però tampoc cal dinamitar d'aquesta manera la feina que fan molts dia a dia al "nord".

Cada regió que faci el que vulgui, que esculli on pertany, però per mi ja podríem començar a "taladrar" tot ponent per desenganxar-nos de "Madrid" (la resta ja vindran si volen).

¡Tenim primera i el gas a punt, simplement cal que deixin en pau l'embragatge d'una vegada!

2009-05-27T15:54:00.007+02:00

Una pregunta oberta que fa alguns dies que em roda pel cap.

Em veig repetint una i altre vegada a l'aula: Heu d'estudiar, aprendre!... per a ser en un futur metges, enginyers, mecànics, lampistes, biòlegs, perruquers, administratius, advocats,... per a no tenir una feina de merda on quan vulguin us fotin al carrer i no tingueu res més que un "miserable" títol d'ESO (o ni això).

Però que no depenem dels caixers/es del supermercat, dels treballadors/es del Mc donnald's o el tele-pizza, dels escombriaires,...?

Una altre; És millor una bona "professional" en un bar de carretera, amb un sou cada mes, o un arquitecte a l'atur? O girem la pregunta; Perquè una noia de Vic (per dir quelcom) opta per prostituir-se, davant el fet de tindre que pagar-se una carrera, no tenen decathlons o mercadonas a la ciutat?

Personalment sempre he tingut clar que cal estudiar per arribar a fer una feina que "t'agradi" i et permeti viure amb una certa "qualitat", però si un xaval no vol estudiar... tampoc cal que tothom tingui un títol de batxillerat o de grau mig per acabar servint copes en un bar, o fer de "segurata" a la porta, per ser monitor de lleure. Al final simplement acabem degradant els títols. Abans una carrera era un nivell superior, ara casi casi les regalen i si no tens dos o tres màsters no vas "enlloc".

A més quants dels nostres antics companys de col·legi ho van deixar córrer aviat i ara els veus amb un cotxe, fills, treballant en alguna botiga,...? Estudies dos, cinc, deu anys més i en el present els problemes per "viure" són iguals o superiors.

I al final el que sembla és que sigui simplement un mercenari del capitalisme, de l'estat, preparant dia a dia els nous esclaus que mantindran el sistema amb els seus sous hipotecats. Estudieu per a tenir una bona feina, juas juas juas!

I la educació, el coneixement, la capacitat de pensar que ens fa individus lliures, on és?

Els focus d'ignorància que dèiem abans canvien? Un dia es desperten pensant que tot plegat és una merda i giren la seva dinàmica, absorbint coneixement en comptes d'anar-lo repel·lint?

Són éssers lliures o peons del sistema fins a la seva fi, que van repetint les dinàmiques destructives que van aprendre de petits, sense tenir consciència d'ells mateixos?

Pots ser ignorant i lliure més enllà del conformisme, de l'efecte narcòtic de l'estupidesa?

Sóc jo el gilipolles narcisista?

I més enllà del debat connotatiu de les paraules, un pot ser més "dur" o "tou", permeable a les idees, i ràpid en el processament i elaboració de respostes, però amb la intenció d'assimilar uns conceptes, en funció de les capacitats de cadascú, i anar millorant en el futur (faig moltes faltes, i poc a poc intento fer-ne menys pel motiu que sigui). Amb "focus d'ignorància"em refereixo al que "no sap" i que tampoc vol fer res per canviar-ho (faig moltes faltes i em suda la polla).

2009-05-27T15:17:00.004+02:00

Focus d'ignorància.

Que un focus d'ignorància no sàpiga dividir per deu a sisè de primària, et dóna una mica d'informació per veure per on pot anar el seu futur. Que un de primer d'ESO trigui un quart d'hora per entendre que pi val 3,14... (amb infinits decimals), i que és el valor que sempre apareix al dividir la longitud d'una circumferència pel seu diàmetre, dóna a conèixer la seva "duresa mental".

Fins a quin punt has d'entendre una cosa quan només cal que la sàpigues? Pi és pi, com l'os llarg de la cama es diu fèmur, i 2+2 són 4. Si vols entendre d'on surt el número agafa set circumferències, o mil, mesures la seva longitud i les divideixes pels respectius diàmetres. Quantes dosis de 3,14 necessites?

Pi_vena_quadrat... o era el radi?

Una cosa és aprendre a diferent ritme, l'altre passar de tot, estar orgullós de la teva ignorància i, a sobre, queixar-te de que no comprens, mentre xucles als del teu voltant cap al mateix pou d'estupidesa.

A veure si un dia trobo el capítol dels simpsons on apareix el concepte i us el passo a classe...

2009-05-10T13:18:00.001+02:00

Espectacle de foc a la fira Triumvirat de l'Escala.

2009-05-07T22:10:00.008+02:00

¿De què serveix saber que l'altura d'un triangle rectangle és la mitjana proporcional entre els dos segments en què aquesta divideix la hipotenusa?

¿I que un catet és la mitjana proporcional entre la hipotenusa i la projecció del catet sobre d'aquesta?

¿Què polles és una "mitjana proporcional",... es fuma?

No, és la arrel enèssima del producte de n quantitats! És a dir, si tens dos números, la mitjana proporcional és la arrel quadrada del producte dels dos nombres. Si en tens tres, és la arrel tercera del producte del tres.

I Tales, Pitàgores...

Aquesta si, el quadrat de la hipotenusa és la suma dels quadrats dels catets!

Uoooooooooo...

I al final, ¿per què dèiem que servia tot plegat?

¿Ens fa més feliços, ens rebaixa el preu de la gasolina, ens ajuda a lligar, és una cosa que poses al currículum o al facebook? Vas al súper, compres dos kilos de peres a 3€/kg, pagues amb un bitllet de 10€, i et tornen 0.50€ de canvi. ¿Et queixes o marxes tot content a berenar?

¿El quadrat del preu per kilo de peres és la suma del quadrat del canvi i el quadrat del que has pagat?

3-al-quadrat-és-igual-a-10-quadrat-més-0.5-quadrat.

3x3=9, 10x10=100, 0.5x0.5=0.25... 9=100.25 ¿?

¿Ho demostrem gràficament?

¿Us esperàveu la pera i el canvi?

¿Se't desperta el cervell o aquell dia estaves malalt i no vas anar a classe?, ¿Recordes on va anar a parar el títol que et van donar alguns anys més tard?

¿Vols dos utilitats de tot això?

- Calcular la distància horitzontal d'un telefèric coneixent la longitud del cable i l'alçada.

- Aprovar l'exàmen.

2009-05-06T14:12:00.005+02:00

La lletra del DNI.

Segur que molts de vosaltres, cada dia abans d'anar a dormir, es pregunta quina és la funció de la lletra que hi ha al costat del número de DNI. 18352676-X

¿Què diantre deu voler dir la X?

Dons bé, aquesta lletra s'assigna en funció d'un algorisme, per tal de detectar errors en la escriptura de la xifra. És a dir si agafem el número del "nostre" DNI i el dividim per 23, el residu que apareix es correspon a una lletra.

¿Quin problema apareix després?, la calculadora o l'excel ens dóna decimals, per tant de residu poc... així que per fer-ho ràpid i no posar-nos en el compromís de recordar allò que vam aprendre a primària: ¡una calculadora que diu el residu!

Calculadora Wiris: http://calculadora.edu365.cat/wiris/ca/index.html

Premem "divisió euclidiana", posem el número de DNI, el 23 a l'altre costat i "clickem" a l'igual. Apareixen tres punts i el valor del residu a continuació.

2009-05-05T21:23:00.001+02:00

Amor platònic.

2009-04-25T17:45:00.003+02:00

¿Recordes com n'era de suau?

El color del seu cabell, dels seus ulls, els seu cos esvelt. Les carícies, les paraules a cau d'orella, aquella mirada penetrant,... com tot va anar pujant de to. Els petons, la llengua aspre i aquell perfum intens. La temperatura, el desig, la ment ennuvolant-se, l'erecció cada cop més gran. Un dit, els crits, com es defensava, la penetració i com de cop va rebentar deixant simplement una massa de vísceres sanguinolentes al terra, mentre encara subjectaves el seu coll entre les teves mans i l'esfínter et comprimia el penis.

Pobre gat.