Ja he passat la quarantena i tot es torna estrany. De cop tinc moltes coses a fer, o més ben dit vull fer moltes coses, però no tinc energia per res.
Tinc el bloc abandonat, l'edito molt de tant en tant amb el mòbil per la mandra que em fa seure davant l'ordinador a mitjanit. La mandra d'escoltar música fent l'últim whisky de la nit mentre ordeno les meves idees...
Vull acabar el meu recull d'experiments de 500 pàgines i mig giga de Word que no sé com editaré. Que no sé com no ha col·lapsat al superar la mida teòrica del programa. Que no sé com pagaré a la impremta, ni quantes còpies en caldran fer, ni com podré distribuir sense comprometre encara més els pocs estalvis que tinc.
Crec que fa falta un canal de ciència en català a YouTube de qualitat, per fer classe inversa, per fer servir a l'institut, però no tinc temps per gravar els vídeos amb el meu magnífic croma, la Go Pro 12, el micròfon, el trípode i tota la parafernàlia... I quan tinc el temps, o trobo aquell petit moment de motivació, em faig fàstic i pena en la vegada, en la mateixa magnitud per cada banda, per la qual cosa encara queda tot més aturat.
Què faig fent el subnormal davant una càmera? A qui interessarà la meva merda? Em cal fer el pena en 4k donant la cara a Internet?
És diferent del bloc, de la prosa alcohòlica de cap de setmana en l'anonimat d'un text absurd. Aquí he explicat la meva vida, els meus pensaments, però més enllà d'un grapat de persones ningú sap qui soc. I d'aquestes, no crec que ningú vagi llegint això de manera regular o sistemàtica per anar veient la meva decadència, com em menjo la polla a mi mateix i em rellepo les ferides mentre ploro en un racó de la xarxa.
Potser cau mort per aquí algú que cerca informació sobre les piles, alguna paraula clau en català perduda, les ressenyes de les Escaules...
Projectes, projectes, projectes...
I la web experimental? A mitges, pagant el domini .cat no sigui que algú el robi. De període de proves de 30 dies en període de proves per no pagar l'allotjament. Lluitant, dedicant més temps que no tinc al WordPress per un altre absurd.
YouTube, WordPress, Blogger, llibre, feina...
Treballo, treballo i treballo. Quan tinc quinze dies de festa en passo vuit malalt... Llavors el cos es recupera per continuar treballant.
És agònic.
I al final, fer girar la roda del món laboral és l'única cosa que importa! Això i poder fugir uns dies de vacances a l'estiu.
Records d'Islay. De les destil·leries, dels paisatges, de la puta North Face que no ha tornat al tramitar la garantia per un dels pals trencats.
El "green washing" de North Face es basa a destruir una tenda ve-25 nova en comptes de canviar un dels quatre pals que porta, perquè es va esquerdar de càmping a l'illa de Mull...
Pensant en un futur per Europa. El triangle de no sé què. Tornar a Budapest. El puttonyos i els palinka.
I en el fons, tot i que dic que em falta temps per poder tirar endavant tot allò que t'agradaria, en el fons sé que al final ho gastaria tot fent el gos al sofà de casa com faig actualment.
No sé si és la quarantena, una covid persistent o malaltia X indeterminada, l'agonia i l'estrès del dia a dia, l'obesitat, el desengany de tot plegat al veure com va el món... però cada cop em noto més apàtic, més esgotat, més fart de tot i de tots.
