Parlo de Cadaqués i em salta un record de fa quinze dies. De la trobada casual amb un conegut de fa més de vint anys que vam coincidir en la meva feina d'estiu de Llançà, amb alguna festera compartida entre Ports de la Selva (del qual en tinc un porró que s'utilitzava per servir cubates) i Cadaqués.
Record que balla entre el 2007 amb l'opció B de la samarreta de l'Aconcagua blava i la feina del bar amb un juny de recuperacions d'exàmens de la universitat que estudiava allà mateix quan no hi havia clients. Setembre que va acabar al Marroc i que situo més l'any 2005. Quants anys vaig voltar per Llançà???
Trobada on no ens vam reconèixer, tot i que ens sonàvem, i que ho van lligar tot les presentacions de tercers. Esclat de flaixos nocturns i complicitats fugaces que per uns instants es van trobar en les nostres mirades. Un "ahhhh..." de records que es van desintegrar ràpidament al xocar amb la realitat.
En com de traïdor i malparit pot ser el pas del temps en una persona en concret, i com l'altra, evidentment l'ALTRA, es pot conservar perfectament més de dues dècades més tard, mentre perceps en la seva ment com li ressona el pensament d'"hòstia, què li ha passat a aquest pavo?" Intentant encaixar les dues persones, el passat i el present cercant el filtre de decadència més adequat per explicar el procés. Descoordinant l'espai i temps, la línia temporal que connectava els estius de principis de segle XXI amb el seu primer quart ja a punt d'acabar, intentant construir i donar sentit a la idea de la persona que tenia davant seu.
Moments en què en el meu cervell només ressonava la pregunta de si la cadira de la botiga on ens havíem trobat per casualitat, aguantaria la meva obesitat per no acabar de fer més vergonyosa aquella situació gairebé mística.
