Parlar d'evolució sempre és un clàssic on cal que hi hagi tots els tòpics.
Començar pel pobre Lamarck, seguir amb el braç hipermusculat del teu tenista preferit i comparar-lo amb el seu braç normal, lligant-ho amb "l'ús (o la necessitat) genera l'òrgan", seguir amb l'exemple de les girafes i com estiren el coll per fer-lo créixer, fer el salt a Darwin i dir que el fet d'estirar el coll no fa que apareguin noves generacions amb el coll més llarg, sinó que les coll curtes moren de gana al no poder accedir a les fulles més altes dels arbres i llavors només queden les coll llargues que fan més futures girafes coll llargues en reproduir-se.
Aquí es pot tornar a parlar dels braços del/s futur/s fill/s del teu tenista preferit, per reforçar les girafes, i comentar que tot i la desigualtat muscular del progenitor, la descendència naixerà amb els dos braços iguals.
Llavors, ja ben lubricada tota l'explicació, es passa a la selecció natural i explicar que nassos és i com funciona.
Un cop arribat aquest punt ja comença el clímax de tot plegat amb la història de la Biston betularia, la contaminació de la revolució industrial i finalment, si la cosa dona peu i sembla que tot encara flueix prou bé, fer al salt a l'epigenètica i comentar que potser en Lamarck tenia una miqueta de raó, tot i haver-lo deixat com un estúpid a l'inici de l'explicació amb arguments del nivell "segons la teoria lamarckiana mai s'haurien extingit les espècies", "segons Lamarck els braços dels fills dels tenistes...".
Llavors, de cop i volta, com qui no vol la cosa en plena possible decadència de la pandèmia mundial a mitjans de 2021, apareix una nova notícia que sacseja totes les classes d'evolució dels instituts. Dècades de classes idèntiques que han passat de les boques dels professors a les orelles i cervell dels seus alumnes, i d'aquests alumnes, un cop professors, als cervells dels seus altres alumnes, com la magnífica fulla dels verbs irregulars d'anglès que segle rere segle passa impertorbable de generació en generació de teachers, apareixen els collons d'elefants!
Ara resulta que els elefants "estan evolucionant" motivats per la selecció natural, que afavoreix els elefants sense ullals per sobre dels elefants que en tenen, ja que aquests segons són caçats pels furtius, que tenien el qüestionable honor d'haver aconseguit portar l'espècie al llindar de l'extinció. En altres paraules, i citant la notícia del 324, mentre "la població d'elefants en un parc nacional es va reduir més d'un 90%, el nombre de femelles sense ullals es va doblar".
És aquest un bon moment per proposar a la biologia un nou concepte, el de "selecció antropogènica" per distingir-la de la "selecció natural" i així poder-nos mirar una mica més el melic com a espècie humana?
