Vandalisme contra un arbre. També hi ha un cert vandalisme en la qualitat de la foto però és que el meu magnífic "smartphone" reutilitzat dels "xinos", un cop morta la "basura" del samsung galaxy S2 obsoletament programat als dos anys, no dóna per més...
I és que més enllà de la qualitat d'imatge i la brillant literatura francesa a l'alçada de Molière, Dumas, Victor Hugo, Zola, Jules Verne... junts, fusionats i elevats a la trilionèsima potència, hi ha un fet inquietant per sobre de tots: l'agressió a un pobre arbre.
Com pot passar pel cap d'algú "grafititzar" un arbre?
És com rar...
Què et pot fer un arbre?
Et pot mirar malament?
Fer un comentari inoportú?
Donar-te ombra en un moment de la teva vida on només vols bronzejar-te?
Colpejar-te amb una fulla durant la tardor en la seva naturalesa caduca?
...
Quin parell de neurones cal curtcircuitar per acabar pintant un arbre?
Quin tipus d'ésser cal ser?
Fins i tot des d'un punt pragmàtic: és molt més simple pintar sobre un pla que en una forma cilíndrica... Què no hi ha parets en una distància relativament propera al pobre arbre?
És com la banalització absoluta de l'ésser viu. La gratuïtat a la "gratuïtat".
Hi ha un pobre arbre, allà fent la fotosíntesi, sense poder-se moure, fugir, defensar-se, cridar,... i va un i el guixa.
Què representa això?
La lluita contra què? No hi ha estatus social, econòmic, diferència de classes, protesta, inconformisme, revolta, l'engranatge social, la opressió...
I en el fons quan veig això només puc sentir tristor. No per l'arbre dels collons que se'n pixa de si el pinten o no, i que fins i tot és una cosa que molt probablement ni percep, sento tristor al descobrir, al fer tangible, l'escòria que circula pels nostres pobles i ciutats.El tipus d'ésser que habita entre nosaltres i que és capaç de emmerdar així un pobre arbre que en el fons és un ésser viu bastant més útil, i menys molest, que l'escòria que hi ha reflecteix la seva poesia més íntima, l'art i el missatge de merda d'un Bansky de tercera a qui potser li han fotut les banyes, molt probablement pel fet de ser una escòria, un "titacurt" o un desgraciat amb una moralitat tant minsa que és capaç d'emprendre-la contra un vegetal.
