Estiu'20

El putos trossos de magdalena cauen sobre l'aïllant inflable omplint tots els forats de merda que fa la seva textura "anti punxades". Les cèl·lules independents que no sé què que no sé què collons dels euros que val...

Records del Tomatin 12 anys baixant el meu esòfag rebaixat amb patxaran del bo en una mena de cubata hiperetílic. El de l'ampolla amb quadradets. Al natural. Temperatura nocturna "d'avancé" d'iglú. Així com fred però que no ho acaba de ser. S'ha parlat de les magdalenes?

Riures i rialles de mitjanit que et recorden que algú està tenint més sort que tu en la interacció femenina...

I no pots saber fins a quin punt em fas enveja. En com la teva "mala sort" em reconforta al saber cap on es (o no es) decanta el teu futur. 

Youtube, llista experimental, punk nocturn i silenci. Llamps i trons que trenquen la monotonia del teclejat. Tempesta que s'acosta amagat dins un refugi que cada cop està més degradat...

Potser al final no em serviran de gaire els 70 Gb de dades que m'ha ofert la meva companyia de mòbil per passar l'estiu. Promoció coronavírica malgastada en l'absurditat de tot plegat.

 A veure demà on anem a petar, on em porta el fet d'oblidar-te en la mesura que m'és possible!

Així en "privat"... Encara em llegeixes? M'has llegit mai?

En aquestes alçades d'any, de curs, de nit, de carretera,... ja no em calen ni etiquetes per "parlar" amb tu! Per recordar el lila profund del clímax paranoic.

...Collons d'Evaristo, què et costava contestar el meu putu missatge de Facebook on et preguntava què collons deia la teva cançó! Quina paraula em mancava per emplenar!!!

El putu "ful", el "merda" en argot... "alumbrando el mar azul lleno de ful", de la cançó "un rayo de sol". Una de les poques (l'única) cançó punk on sé que surt la paraula "à(á)cida".

Saps que avui he sopat "semiescoltant" extremoduro? Saps com els odio?

Salut i bon estiu!

Final (de curs)

Tothom diu el que s'espera que digui. El que cal que s'expliqui i amb les paraules que són necessàries i imprescindibles. 

Al mateix temps, tothom escolta el que vol escoltar. El que cal escoltar. Allò que permet que tot continuï girant de forma inalterable. Que permet mantenir el sistema en l'autoengany i la mentida institucional.

Tothom a menjar-se la polla fins al clímax de l'absurditat! La masturbació sectària que et permet justificar el despotisme, la teva estupidesa, i que et permet autoconvèncer de que fas la teva feina bé! La fi que justifica els mètodes.

El "més que un club" adaptat a la nostra realitat. Al som una família. El som "especials". No hi ha un lloc millor a la Terra on anar a caure mort! A seguir cobrant i vivint del paperet que t'has muntat, del "xanxullo" i les ajudes. Però així i tot, som tan bons, que a la que algú pot en fuig com una rata!!! Salta del vaixell en flames a la que pot robar un salvavides deixant la resta tocant l'última cançó de la nit.

Fins i tot la part irònica de tot plegat és que des del nucli de poder de tot plegat s'incentiva la gent a fer el "concurs", a treure's les oposicions parlant clar, i quan algú les aconsegueix el primer que fa és marxar! Ser lliure per fugir. Allunyar-se de tota aquesta merda a la recerca de la normalitat i la dignitat!!! Som millors que els altres...  ens repeteixen.

- Vas plorar? 

Potser la quantitat (o no) de llàgrimes regalimant per les meves galtes afecta la teva felicitat. Marca el nivell de la teva autoestima?

- Ens estimes? 

... Jo només estimo el bourbon.

I en el joc cíclic, infinit, endogàmic, tots els tòpics es repeteixen. 

Oh fulanito que "guay" que ets. Manganito ets el millor i el més simpàtic. L'altre sempre em suspenia però ho feia de bon rotllo. Tu ets un merda i passo de tu! 

La primera bona nota de l'altre va ser súper emocionant. Orgàsmica!  Encara em toco pensant en el 8'5 marcat amb tinta de pilot vermella.

- Però avui ja hem acabat i no farem res, oi? Jo no vull mirar una peli! Ja hem acabat!!! Encara no m'has contestat a la pregunta. Vas plorar o no?

No, no vaig plorar, en aquell moment només volia un parell de putes dosis d'insulina!

I per aquests moments on el punk es queda curt: Metal en totes les seves dimensions, Nu, Doom, Industrial, Trash...!

El meu amor el descobriràs quan la puta realitat et faci explotar una crisi econòmica a la cara tot just acabis la carrera, quan t'hagis d'exiliar a un altre estat, quan et fotin una puntada de peu del què era fins aquell moment casa teva, quan l'ansietat et consumeixi en la rutina sedentària i decadent... quan treballis 12 hores en una feina de merda en una empresa on ets l'últim gos de l'estatus social.

Llavors pregunta al món si t'estima i si ha plorat amb el teu text!!!