dilluns, 19 de juliol del 2010

Minijocs

Seguint amb la nostàlgia dels meus anys d'universitari avui us porto dues "perles" de les meves hores mortes entre assignatura i assignatura, entre hores de dinar i de no fer res... Sembla mentida que aquests dos jocs encara estiguin a la web del "minijuegos".


dijous, 15 de juliol del 2010

En el fons la vida és una merda...


Un dia qualsevol tot dinant mirant la tele apareix la nova animació amb el "politono" de merda sonant de fons, que tot mortal del "primer món" ha de tenir a la seva col·lecció. Al costat de la "vaca mu", "el castor eunuc", el "teletubbie que es fot crack", "l'scanner de ties guarres i porcotes",... tot per 15€ enviant mil set-cents quaranta-tres "sms" al 9669.

I és que més enllà de tota la escòria que ho acaba comprant, a darrera d'això té que haver-hi un informàtic o tècnic de (...) treballant,  ja sigui al fer les animacions 3D, la programació,... en el fons gent que més o menys ha estudiat al llarg de la seva vida. Amb "un nivell" que diríem.

I aquí és on apareix el problema: Estudies tres, quatre, cinc anys i al final només et serveix per acabar fent "politonos" en una empresa de merda que es dedica a alimentar la set consumista de la classe mitja-baixa de la societat, programant gilipollades.

I ara no dieu que una feina és una feina, això és com fer 4 anys de química per acabar fent LSD en una banyera al garatge de casa els pares... O fer-ne quatre de biologia per acabar cridant als programes de sobretaula de "Tela-hinco".

diumenge, 11 de juliol del 2010

Per 600.000€ jo també sóc español...

Més d'un milió de catalans ahir van sortir al carrer per queixar-se del tracte rebut per aquest país quasi-tercer-mundista anomenat "españa", del qual molts no en volem formar part, i ells mentrestant només parlen del seu maleit futbol, la "unitat" que els aporta la selecció dels collons i el patriotisme de segona que els circula per la sang degut a la primera puta final que jugarà el seu equip de merda gràcies a gent de la nostra terra (venuts, hipòcrites,... això ho deixem per un altre dia).

Que mig "barça" jugui a sud-africa no és excusa per permetre aquesta cortina de fum que tapa el crit català, que banderes espanyoles onegin al mateix temps que les catalanes a la nostre terra, que tothom cridi a la unió que aporta el futbol.

Quatre anys per pixar-nos a sobre i ho fan just durant la febre "mundialista". Fills de puta! Vergonya els hauria de donar tapar política amb pops, pilotes i gespa,...

Tant de bo aquesta nit la "coja" perdi, i tota aquesta escòria rojigualda que encara no comprèn que polles és la democràcia, no tingui cap "altre bona" excusa per mirar de reull que es cou més enllà de Fraga.

Arcades m'entren quan un  fatxa parla de la seva estimada "Cataluña", i que no pot permetre perdre un tros de la seva españa "grande" i "libre"... mentre es deu masturbar pensant en el 36, el 23-F i els pollastres.

Ignorància i estupidesa que no s'arregla amb res... ni amb noves connexions neuronals de plom de 9mm.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Una d'amor...

Poc a poc s'hi va anar acostant, amb un somriure als llavis, mirant-la fixament als ulls. Ella l'hi aguantava la mirada tot jugant amb els cabells. Provocativa, mossegant-se un xic la llengua com si no hagués trencat mai cap plat.

La distància es va anar escursant pas a pas fins que ell, simplement allargant el braç, es va limitar a agafar-la suaument pel colze, apropant-se'la de cop, eliminant tot l'espai que hi pogués haver entre ells. Expulsant tot l'aire que els separava. Intercaviant la calor de la irradiaven els seus cossos.

La presentació va ser breu, un xiuxiueig a cau d'orella, prendre-l'hi la mà suaument per a besar-la i posar-se-la per dins els pantalons... fins que sobtadament, el contacte de la seva pell freda amb la calidesa del seu membre semierecte el va tornar a la realitat.

El temps es va aturar un instant, i des de la foscor del racó més immund de la sala es va projectar un puny a la velocitat del so que l'hi rebentava el cap i no deixava res més que un esquitx de massa encefàlica a la paret, un torç sense cap a terra, inert sobre un bassa de sang que cada cop esdevenia més gran.

Les paraules "fill de puta pervertit!" encara ressonaven a les seves orelles quan una llengua càlida i humida, que buscava quelcom desesperadament per la seva boca, el va tornar a la realitat.

La mà seguia on ell l'havia acompanyat i sorprenentment no semblava tant perduda com aquella llengua. Feia estona que la mà ja sabia on havia de anar i quin era el seu objectiu.

Veritablement, i encara que semblés mentida, aquella nit havia encertat la dosis justa d'alcohol, i per sort la noia amb el mateix punt d'equilibri etílic, que va impedir el tornar a casa amb un ull de color blau, tot traient sang pel nas i una erecció del mil.

Però aquella nit era la seva nit.

Al ritme de la música la cosa va anar pujant de to,  mentre ell anava resseguint amb les seves mans totes les corbes de la noia. Els pits, la cintura, les cames, el final d'aquell vestit curt que cada cop estava més amunt...

- Ep, aquí no. És la festa d'aniversari de la meva amiga i no tinc ganes de ser el centre d'atenció... -Va dir ella en un moment en què les hormones, l'alcohol i el desig van deixar passar un raig de racionalitat- ...l'habitació dels seus pares és al segon pis. (Quant de mal que han fet les pel·lícules americanes).

Furtivament es van moure fins a les escales, petonejant-se, aferrant-se l'un a l'altre fins a superar el darrer escaló. Esmunyint-se dins del dormitori on ràpidament la roba va quedar arraconada en un costat. On finalment, estirats en aquell llit, la va fer seva.

El seu entrecuix era llis, càlid i tant humit que els dits es van desplaçar sense cap dificultat al seu interior. Immediatament ella va deixar anar un lleu gemec en part de sorpresa, en part de plaer.

Sense adonar-se'n, en un moment, la noia ja tenia dos dits al seu interior mentre el polze pitjava el seu clìtoris suaument però amb força. Veritablement el camí ja es trobava un tant trillat, però ara mateix tant hi feia...

El moviment del seu cos, la seva respiració cada cop anaven a més. Els mugrons durs, la llengua del noi resseguint-los, perdent-se poc després per darrera les orelles i penetrant de nou en la seva boca.

En un moment donat ella l'hi va voler tornar el petó, el noi es va escapar, perdent-se pel seu coll i de cop ja el tenia dins. El seu penis dur com una pedra s'havia obert camí cap el seu interior. La penetració va ser tant forta que va nota una punxada a l'estòmac. El dolor l'hi recordava de nou aquella primera vegada tant llunyana...

Novament el temps s'aturà.

- Ep, el portes?- Va dir ella.

-Es clar que si,... et penses que sóc idiota?- va fer ell.

- D'acord,... saps que m'agrada molt per darrera? però ves amb compte que avui no porto el lubricant.

Silenci...

Finalment, sense pensar-s'ho dos cops la va girar posant-la de quatre potes. Una escopinada sobre l'esfínter,  un suau massatge amb l'ìndex, i aquest va entrar delicadament en el seu recte. El penis, el dit, l'augment de la pressió i el fregament. Els dos apèndix separats uns poc mil·límetres per una fina pel·lícula de carn es sentien l'un a l'altre a l'interior d'aquella noia. I llavors el segon dit. Dos alhora. El polze,...

L'excitació era màxima, la lubrificació perfecte, fins que... un raig de dolor va deixar la ment de la noia en blanc. Dins seu ja no hi tenia un dit, ni dos, ni tres, dins seu hi havia un puny.

Crits, dolor i pressió anal desmesurada que anava en augment. Ella va seguir cridant, moguent-se per separar-se del penetrador, patejant-lo dins els límits que l'hi permetia la seva posició, intentant-lo esgarrinxar, però ell en comptes de retirar-se simplement seguia embotin-l'hi el braç.

Va passar el canell, l'avantbraç, el colze...

Els crits anaven a més, el soroll era insuportable, el cap del noi semblava que tingués que rebentar si no fos perquè el to va anar disminuint.

La pressió del braç al seu interior que empenyia els òrgans a desplaçar-se per a conservar el volum, obligava als pulmons a pressionar la gola a punt de sortir del seu interior entretallat-l'hi la veu. Convertint els crits en quelcom intermitent enmig de bafarades, de  contraccions del cos al estar a punt de vomitar-se a ell mateix a l'exterior.

Tot i que el dolor físic seguia. De la seva pell cada cop estava més esgarrintxada, oberta, sagnant per desenes de talls, hi brollava més i més sang, calenta, viscosa, que ho impregnava tot d'una ferum metàl·lica, mentre que en el seu cervell tot es transformava en una barreja de dolor, plaer i excitació fins a poder-lo sentir.

Amb el seu puny va sentir-ne el batec, constant fins que el va pressionar i comprimir. Fins que un últim esforç va tornar la tranquil·litat omplint de silenci el dormitori. Finalment el dolor, els cops i els crits havien acabat. La noia finalment havia alliberat un últim crit en un últim alè suau i relaxant. Ell mateix havia aturat el seu cor amb la mà. Pressionant-lo tant fort com va poder des de el seu interior.