No hi ha moment més relaxant que aquell en que, amb diversos gots de bourbon ja al teu estòmag, seus davant de l'ordinador, amb una última copa entremans i, escoltant un xic de punk, deixes córrer la teva ment alhora que els dits comencen a teclejar qualsevol gilipollada a la finestra d'edició del bloc.

Jo ara mateix no tinc una última copa acompanyant-me, i casi casi la concentració en sang d'aquest migdia ja haurà arribat gairebé a zero en aquest moments, però que òsties la serenitat no deixa de ser un estat transitori entre copa i copa... i de vegades té el seu costat positiu.

De nou hi han hagut kilòmetres entre la meva persona i la nevera de la qual m'alimento regularment, de la bústia on rebo les cartes, i de nou tot canvia un xic.
Aquest cop no ha sigut res espectacular, ni oceans pel mig, ni llocs plens de morenus, yankis o yonkis. Ni tan sols he sortit d'aquest cul de món penjat d'Europa, i tot i que duran aquests dies he seguit envoltat per "peperus" cabrons i votants "de cul apretat" venuts als "sociates" per por de tindre que parlar castellà una trentena i picu més d'anys de nou, el canviar de país sempre et fa veure coses noves...

...però tot això, tota aquesta merda de "ahir anava pel super i em vaig fotre crack i llavors vaig veure una peli porno gay i en tinky winky era el "prota" i a "empuriaguarra" hi han guiris i un pony em va llepar el cul i, i, i,..." comença a rebentar, així que a "tumar pel cul" aquesta vomitada de tonteries hippioses i un cop maleït a qui tocava avui només cal que foti quatre merdes més fora de lloc i a dormir-la tranquil.

Caca, tita, cul, puta, pèl, rata, cony, dits molls...

I de tot aixó el que més fot és que no tinc collons de fer una entrada en Euskara al bloc tot i que em mig trenco el cul, de tant en tant, per saber dir en japo "hola sóc català tens una germana que estigui bona per fer un trio?, tinc pasta si cal..." per si un dia hi vaig, mentre que paso casi una setmana per Euskal Herria i al final, al tornar, només ser dir Kaixo, Agur, Eskerrik asko, Ikastola i Egun on.
Vas de guiri per allà, coneixes algú i per comunicar-te has de parlar una llengua que representa tot el que us té pillat amb una puta cadena dia a dia perquè no pilles res del que et diu... tot amb "castellano" i de cop a la frase "aitona".

- Què...?

Avi. Cagum tot! Una puta paraula bàsica, carregada de connotacions i de cop és té que traduir perquè el que va de "rojo" i parla ara amb tu només pilla la "llegua de l'imperi".

Normalment quan algú pensa en un poblet del Pirineu a l'Hivern, com Camprodon per dir-ne algun, el primer que et ve al cap és aquella bucòlica imatge d'una noieta d'uns divut-vint anyets, esquiadora de cap de setmana, a les tres del matí "amb el puntillu" en un petit i càlid bar de poble, sedenta de sexe... fins que de cop et trobes al mig d'un carrer, mirant botigues, mentre et creues amb un "pavu" amb el "mono" d'esquí posat.

Uhmmmm... Pantalons d'esquí; pantalons feos d'esquí; esquietes; xaves; xaves esquietes; merda; esquietes i xaves de merda; xaves esquietes de merda; gilipolles; ¡xaves gilipolles amb pantalons feos d'esquí de merda!

No ho pillo...

Em poso per uns instants a la pell d'un esquieta qualsevol. M'aixeco a les cinc del matí de Barna, pillo el meu cotxe del mil amb el putu porta-esquís al teulat, hi foto els meus esquís de la òstia de la temporada 07/08 i equipat amb el meu peazo de mono "gitanutex-thermomix-windfucker-rascapilotes-trescapes-i-tresquarts" vaig al Pirineu.

No molesto ningú, vaig a la meva bola, dins el meu món fantàstic i a les pistes, com que la majoria són com jo, em sento normal. Pujo, baixo, em poso calent amb el putu pal que tinc dins la raja del cul i m'arrastra muntanya amunt. Me la pelo pensant amb tots els culs que ha tocat el pal que ara es troba "casi-dins" meu, i quan estic fins les pilotes de la neu vaig al bar a fer el gos.

El problema apareix quan surts d'aquest món "pilo-virtual" i vols integrar-te de nou a la societat amb el "xip" esquieta.

¿Tu creus que quan algú et veu pel carrer, a les tres de la tarda disfressat d'esquiador pensa... ¡Uala, un esquiador... ¿l'hi demanem un autògraf i que en faci un fill!!?

O pensa... "putu gilipolles, si vas a esquiar al tornar et dutxes i et canvies abans de sortir al carrer a comprar. Sembles idiota, ¡notes que ets un putu notes!"

No sé, una altre... a les nou del matí. Estàs esmorzant tranquil·lament a l'hotel i els "homínids" del costat amb els pantalons d'esquí posats fent el croissant i el cafè amb llet davant l'estufa.

¿Necessites que el món sàpiga que esquies? ¿Et fa sentir important el fet de practicar un esport de merda, per pistes on passa una màquina cada nit a aplanar-la, que la van reomplint amb neu artificial, amb penya que controla els allaus perquè el risc sigui zero, amb un bar a peu de muntanya per si fa fred hi puguis estar ben calentet a beure alguna cosa calenta, amb remuntadors i altres màquines per què no et cansis massa i només et preocupis de baixar,...?

Tiu..., treu-te el "mono" i pilla't un porsche si vols fardar, o practica un esport de veritat!

Putu bloc de nou. No l'actualitzo, la merda es queda dins del meu cap sense poder escapar fins que, lentament, es fusiona amb les poques neurones que em queden. Fins que de cop tot rebenta, la pressió augmenta i al final simplement brolla pels meus orificis.

Un boli, un crianza de merda etiquetat amb castellà i anglès... "denominació Catalunya", fills de puta! Miro de nou el boli que tinc entre les mans: "Hotel principado"... la web acaba en .com.ar. Sona lendakaris muertos, el nou, des de el meu 5.1 de merda. Finalment el router funciona una altre vegada Suposo que és una mala idea fotre-l'hi un reset al tema i després plantejar-se on tens tota la info per configurar-lo.

De postres wisky i un boli fet a qualsevol putu punt del món, enviat a Argentina i tornat a Europa, Àfrica depèn de com es miri. Diuen que la cosa comença al Pirineu... és agosarat dir això, potser el límit serà a Reus, màxim a Deltebre. Demà eleccions.
Hi ha moments en què aquell ésser tou i peludet que tots portem a dins crida, vol sortir del nostre interior, per dir la seva... fins que és descobert i eliminat.

Hijo de puta!

Viatjar mola, pilles un avió, un cotxe, una bici o un parell de polzes i a la merda. Veus llocs nous, tot allò que potser has imaginat a partir d'una revista, foto, peli, youtube, llibre,... borratxo, serè, fent un treball, amb una polla a la boca,... escapes i comences de nou una petita i breu vida paral·lela.

Segurament, si algun dia faig un llibre de l'Aconcagua i queden prous arbres al planeta per imprimir-ne un parell de còpies, aquest tema hi sortirà. Pilles un tren, dorms a casa d'algun conegut i en poques hores, de cop et trobes en un cul de món començant de zero, sense casa, col·legues, sense cultura "elemental bàsica", però això sí, amb "bastanta" pasta a la butxaca per salvar-te el cul quan convingui. T'has de buscar la vida. Idioma, jalu, sexe, drogues,... ja no hi ha ex's ni camells a qui acudir plorant amb trenta euros o un sopar.

En pocs dies et fas un lloc, ets qui vols, el teu passat importa una merda,... desconnectes de tot allò que et lligava. Tot i ser el mateix cabró de sempre sembles més simpàtic. És una paranoia. Amb el matís que potser aquí cal un petit esforç particular... Hi ha un munt d'escòria al món que surt del seu estimat país i després descobreix que el món és un pou de merda i no hi ha res com casa seva... aquesta mena de gent és la típica que s'ha de tallar les venes per gilipolles. Si tu t'hi has trobat, si un dia tu surts de la teva estimada Catalunya, o "Es(hg)paña", vas a "tumarpelcul" de viatge i només et passa pel cap... "peix cru... tingués una puta morcilla", "Manchupinxu de mierda, no é pà tanto", tu no vols viatjar tu vols lligar-te un rajol als peus i tirar-te al teu estimat mediterrani o pantà més proper. Prova-ho!

Dons res, per la resta de mortals és una paranoia... i de cop aquesta paranoia mor dalt d'un avió. Tornes a casa, durant trenta dies tu no has existit pels teus, ells han fet la seva, les seves històries han canviat, les seves vides. La teva no, allò que l'hi ha donat sentit duran aquest parèntesis ha mort, juntament amb tu, dalt de l'avió duran el viatge de tornada. Potser la sensació més propera és la d'estar a una habitació jugant al "Fable" (o fent un puzzle guarro) duran un mes, desconnectat de tot i després sortir i intentar reprendre el fil a on et trobaves abans de "desaparèixer". Tu també has crescut però no ho acabes d'entendre per què el context canvia de nou.

De què em serveix saber dir "fota'm un dit pel cul" en tailandès si no tornaré a treure el cap per Tailàndia en la meva miserable vida. Potser si que la experiència em servirà si un dia vaig a Rússia i vull que em fotin el ditet. Aprens a espavilar-te solet anant pel món amb aquell aire de "tinc pasta per salvar-me el cul, tinc mala llet per rebentar-te el cap si em vols robar però també sóc curiós i humil per aprendre tot el que m'oferiu" però quan estàs a casa davant un pc, rossegant una cullera de plàstic buscant una feina per la qual has estudiat quatre anys o més et sents un tant inútil... però que collons, ¡viatjar mola!