Al principi era un capritx, una bombeta il·luminada en quatre quarts de cervell adolescent. Quelcom que acabaria a la tassa del vàter en unes hores, o un parell de dies. Potser el dilluns següent ja només seria una taca taronja panxa amunt tot surant davant de les mirades indiferents dels seus botxins.
Però llavors l'hi van posar nom. Aquell ésser estúpid i solitari ja no era un entre molts, el mot que l'identificava el feia especial, l'hi aportava una empatia.
Però llavors l'hi van posar nom. Aquell ésser estúpid i solitari ja no era un entre molts, el mot que l'identificava el feia especial, l'hi aportava una empatia.
Aquelles quatre lletres interconnectades el feia un més de grup.
Quelcom que dificultaria el seu camí cap a la depuradora més propera.
