Mori el gluten!

Et un celíac que s'alimenta compulsivament de xampú pels cabells, però això et genera intolerància pel gluten que contenen aquests productes d'higiene personal?

La teva xampufília és incompatible amb el teu trastorn del sistema immunitari?

T'encanta una bona tassa de sabó pels cabells amb gust de llet de coco per esmorzar, ja que segurament també odies la lactosa i tens por que la llet de soja et femellitzi pels estrògens que porta, però la teva al·lèrgia no t'ho permet?

Somies en dinar una bona amanida amb una magnífica vinagreta d'oli d'argan del teu producte capil·lar preferit, però els teus budells es revolten quan ho fas?

Ets d'aquells que no pot anar a dormir sense un bon "pepino" a la menta amb aquella subtil aroma d'EDTA, metilcloroisotiazolinona, citrat de sodi, benzoat de sodi,... i tot d'altres productes 100% naturals sense res de química "Bio:renew", que si els sabessis escriure et convertirien en el rei absolut de "l'apalabrados" i el "penjat"?

Doncs joder, avui estàs de sort perquè ja tenim al mercat la gama de xampús sense gluten. A partir d'avui, per fi, podràs consumar totes les teves parafílies sabonítiques tot i la teva intolerància a aquesta maleïda proteïna del blat, i que fins ara, ignorant de mi, mai m'havia passat pel cap que fos un ingredient tant utilitzat en les nostres dutxes!

Avui sembla que no però és un dia molt important. Important per avançar una mica més en la igualtat de tots els humans per alimentar-nos de detergent, sense importar què nassos no funciona dins dels nostres intestins.

I per celebrar tal efemèride en aquest bloc avui incorporem una nova etiqueta, l'etiqueta "idiotes", dedicada a tots aquells (celíacs o no) que compraran aquest putu xampú sense gluten fent una mica més profund el forat d'ignorància (no sé si dir-n'hi científica) i estupidesa humana, en pro de les mentides i manipulacions en la publicitat dels productes que consumim, per tal de semblar millors que la competència a canvi d'un increment (important o no) del seu cost, alliberant-nos de totes aquelles substàncies infectes que ens portaran a l'autodestrucció.

Ja l'has feta grossa!

Cada cop que veig l'anunci de la grossa de Sant Jordi, a l'escena del túrmix, no puc deixar de trobar-li un marcat component eroticopornogràfic amb la mena de bukake beixamèlic/cremacatalànic que esquitxa de forma desproporcionada la pobre femella amb la rosa!

Però bé, n'hi ha que diran que és només la meva ment depravada...

I per si no l' has vist aquí l'enllaç (a partir del minut 0:20).

https://vimeo.com/263120885

Kaiac!

Qui sou???!!!

Tu! sí el de Torrelavega i el de Mountain View qui sou??? Què se us ha perdut en aquest bloc de llengua catalana?

A mal moment vaig posar el "gadget" per veure qui visitava aquest racó infecte d'internet... Conspiranoia!!!

A mi els barrets de paper d'alumini!

La paradoxa de Popper

Karl Popper va exposar durant la segona guerra mundial "la paradoxa de la tolerància" en el seu llibre "la societat oberta i els seus enemics", on defensava que la tolerància cal que tingui un límit, ja que en pro de la tolerància si es permet la intolerància s'entra en un bucle on la intolerància acabarà guanyant. Per tant la tolerància cal que tingui un límit, tot i que a primera vista sembli que això és contradictori.

Però ara tampoc és el moment d'entrar en tot allò que representa la intolerància i començar a lluitar contra els molins al més pur estil del Quixot... la meva reflexió actual va encarada a un sol grup social: el seguidors de l'homeopatia.

Hippies pollosos que compren sucre a preu d'or!

Dins el meu àmbit professional sempre he estat molt coherent davant intervencions sobre motors d'energia eterna, màquines d'imants amb producció d'energia infinita sense cap fonament científic i destruint completament les lleis de la termodinàmica. Sense gaires problemes he passat per la trituradora les il·lusions de pobres ignorants que buscaven la seva fortuna i autosuficiència energètica en aquestes mentides... però, i quan el debat ha girat al voltant de l'homeopatia què?

Més sovint que en els casos dels motors infinits han aparegut aportacions homeopàtiques amb les suposades virtuts del "sucre". Ha estat llavors tant contundent la meva resposta? Hem fet el debat durant l'aprenentatge del sistema immunitari i la prevenció / tractament de les malalties?

No.

Caldria que ho fos? Seria necessària la mateixa contundència que tinc contra els anti-vacunes?

Segurament sí.

Però...

Joder sempre hi ha peròs...

Hem de permetre l'engany? El percentatge de funcionament de l'homeopatia lligat a l'efecte placebo està justificat per permetre la tolerància dels arguments homeopàtics?

És just que un "hippie" que ja es gasta la meitat del seu sou en aliments ecològics (tot i que hagi recorregut 6000km en vaixell pel món), a sobre cal que pagui una fortuna per pastilletes que no porten cap principi actiu, i que no tenen cap efecte sobre el seu cos (més enllà d'un efecte placebo en certs casos) mentre potser no pot pagar altres despeses importants del seu dia a dia?

Fa un temps va sortir el debat on alguns metges també receptaven aquest tipus de caramels miraculosos, i en part ho reconeixien: si sabem que no té cap efecte negatiu (no hi ha medicament per tant no hi ha efectes secundaris) i tenim un percentatge de millora per mecanismes del cervell que encara no acabem de comprendre (hem parlat ja del placebo?) doncs au, total no hi perdem res...

I en el fons la gran derrota és que aquesta mena de productes es venguin a la farmàcia donant arguments, o prestigi, col·laborant amb l'enganyifa envoltats de medicina de veritat. La ciència no pot encobrir la pseudociència, i en els seus feus no hi hauria d'aparèixer, però tot i així hi és aprofitant-se dels seus beneficis econòmics.

I és que quan penso en l'efecte placebo de l'homeopatia sempre penso en el seu efecte contrari, el nocebo, i com el vudú actua pels mateixos mecanismes. I és que en el fons que la homeopatia et curi és tant probable com que si algú et fa vudú acabis malalt, o maleït o t'acabis morint. S'aprofita dels mateixos mecanismes mentals, però clar... aquest és un argument de merda ja que és probable que si creus en l'homeopatia també creguis en el vudú. I els fantasmes, esperits, extraterrestres, Wi-Fis infernals, coloms fecundadors, els cristalls màgics i la marxa enrrere... que l'esperma via rectal o oral també et prenya i que la Terra està buida per dins!

pd.- Per cert el col·lega (1902-1994) tenia bastant nom de droga... vull dir que si l'entrada es titulés "la paradoxa del popper" potser la cosa aniria bastant per un altre costat!

Crispetes orgàniques!

Crispetes orgàniques sense gluten ni oli de palma amb tots els tòpics possibles. El blat de moro amb l'espantaocells com abans que tot era més natural, plaques solars i molinets eòlics que no contaminen, un gran Sol que ho fa funcionar tot, fotosíntesi, ocellets, núvols, colors verds per les coses naturals i vermells per les dolentes a l'estil Mc Ronyald's.

Que bonic tot... si no fos pel tractor! Contaminació infecte! Gasos d'efecte hivernacle! Òxids de nitrogen, de sofre, nanopartícules, malalties respiratòries, compactació del sòl, consum de combustibles fòssils i dièsel subvencionat, frau!!! 

Mira que ja podien haver dibuixat un carro tirat per bous i estalviar-se els merders, però... i si encara filem més prim? Explotació animal! Metà que és tant o més destructor de l'equilibri hivernaclo-climàtic del món mundial! Es que ja ningú pensa en les pobres pistes d'esquí del Pirineu Català? On aniran a beure Moët Chandon els putus fatxes de Baqueira?

I un tractor elèctric? Podria estar perfectament alimentat per tot el corrent elèctric generat per les plaques solars i el vent que hi han dibuixats... Ara sí! Un pin pel pollós de verd!!!

Però, i la pregunta més important... el públic a qui van destinades aquestes crispetes amb tot els típics i tòpics ecolohippieveganoglutenpalmiticogistes estaran disposats a menjar-se una merda cuinada en un microones amb les seves ones infectes i mortals?

És que ningú pensa en la memòria de de l'aigua continguda en el blat de moro, i que al evaporar-se augmenta tant la pressió que fa rebentar el gra enviant a fora el que era a dins i a dins el que era a fora, i ara, un cop cuites les crispetes, estarà electromagnetitzada, microonitzada, irradiada! 

Haurem corromput la memòria de l'aigua de la crispeta a l'últim moment de la seva existència, per un capritx tecnològic que només ens aporta comoditat i rapidesa? Som així de mandrosos? La nostra gula, l'imperatiu de veure una pel·lícula, el nostre antull no pot esperar set minuts i embrutar una paella com s'ha fet tota la vida?

Ai Zanuy que has anat de llest i estas fent la teva pròpia tomba al alimentar la paranoia de quatre sonats! 

Gat!

Fins i tot el meu gat té un putu màster!!!

PD. Joder el malparit ja té un nivell acadèmic més alt que jo... 

Groc!

Els-camps-de-colza-se-ran-sem-pre-nos-tres!

PD. Llegir amb veu de Dalí fent allò de "una-ga-lli-na-xi-ca-mi-ca-ca-ma-curta-ba-lla-ri-ca...!!!" 

14

Vida i mort a Sant Feliu de Guíxols.

REDOX

Dies agonitzant per retrobar l'indret ocult del meu cervell on es va emmagatzemar fa anys la informació relacionada amb les redox, més enllà de qui s'oxida és el reductor, i el que es redueix l'oxidant ja que és qui provoca l'oxidació, i l'ànode és on van els anions per tant és el pol positiu de l'electròlisi, la pila Daniell... currículum de 3r d'ESO (dit EZUUUUU!!!!) i batxillerat.

Repassar allò que vaig aprendre entre els 17 i 19 anys m'ha portat forces dies de maldecaps absurds fins avui que he vist la llum. EUREKA!

I de nou en una altra entrada pseudopedagògica científica de tutorials de merda per a l'estudiant de secundària... recordarem la igualació redox, després de les àrees i els volums i la trigonometria de Tales, o pi o Pitàgores, que per què no recordar-ho, van ser moments àlgids de la meva carrera professional amb punts màxims infinits de clímax absolut... o eren mínims?

Som-hi!

1- Escrivim l'equació.
2- Escrivim de nou l'equació en forma iònica.
3- Mirem les valències de cada element i ens fixem en quines canvien.
4- A partir d'aquí trobem la semireacció d'oxidació (es perden electrons, és a dir apareixen als productes) i la de reducció (es gasten electrons, és a dir apareixen als reactius).
5- Igualem els àtoms que no són ni oxígens ni hidrògens.
6- Igualem els oxígens. Si estem igualant en medi àcid posem aigües per igualar els oxígens. Si estem en medi bàsic posem hidroxils.
7- Igualem els hidrògens posant protons en medi àcid, i aigües en medi bàsic.
8-  Igualem els electrons de cada semireacció.
9- Mirant en conjunt les dues semireaccions igualem els electrons per què a les dues quedi el mateix nombre.
10- Sumem les dues semireaccions i canya!

O algo així... ratafia amunt - ratafia avall.

Ho pilles? No? Doncs ara et sents com jo fa un dies... a males sempre pots buscar un arc de pedra acabat en punxa, i revisar el que et van ensenyar del gòtic en aquell crèdit variable de la ezuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...per Besalú en corren un parell!!!

I si això no és escola innovadora pedagògica del mil a full del segle XXIII el dia 14 li expliqueu al meu tribunal malparits!

Deeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...!

I ara justament aquest mes d'abril farà exactament 9 anys que vaig creuar a l'altre costat, al costat fosc de l'educació, i per rar que sembli, en aquesta gairebé-una-dècada mai m'havia trobat en la vessant de client al 100% amb el pack complet ni-al-temps-lliure-del-migdia-em-cal-fer-res. Tot fet, tot lligat i hores de llibertat a manta, i ara cara a cara amb el meu-antic-jo(tot-i-que-ja-sé-que-no-sóc-jo) apareixen de nou les sensacions perdudes i les reflexions. I és que més enllà de recordar com odiava treballar durant el meu temps lliure de migdia, el meu cervell ha fet tres clics.

El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.

L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...

I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.

Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...

...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.

I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?