Llar

Ara fa gairebé una dècada d'aquest documental i al veure'l de nou la sensació final és que estem pitjor de com ho pintaven tot al 2009... I el sistema aguanta com un cabró!

I és que al final, malgrat tot, la reflexió ha estat bona: Vivim dins una bombolla.

Exacte!

I és per això que dins aquesta bombolla pots riure i jugar durant l'hora quaranta de reportatge, per estar dins aquesta bombolla surt aigua de les teves aixetes, tens un cotxe i gasolina a manta, tens els supermercats a rebentar de menjar i alcohols de tot el món, mòbils i tecnologia diversa, cert poder adquisitiu com a ciutadà de classe mitja o ajudes socials si ets de la baixa,... dins aquesta bombolla et pots permetre no estudiar i perdre el temps hora darrere hora a classe tota la teva vida fins als 16 anys, o els 35!, la bombolla et permet no emmalaltir gaire, no morir-te de SIDA, ser un ignorant absolut, no conèixer què vol dir treball, esforç, compromís, o què significa que cada dia pugui acabar-se tot en un moment absurd, veure com la teva ciutat queda submergida pel mar o transformada en un desert, la teva casa enterrada sota la sorra, dins aquesta bombolla tens aire condicionat, calefacció i piscina per quan fa calor, fred o qualsevol temperatura intermèdia que et molesti.

Però aquesta bombolla mica en mica es desinfla, es fa més petita i, tot i que molt més tard del que jo esperava, acabarà rebentant... i llavors serà quan entendràs tot això! Què et volíem mostrar, ensenyar, fer-te reflexionar,... despertar aquell futur ciutadà crític que els poders volen submís i els mercats manipulable!

Ets aquell vint per cent, el que ho té tot, el que no ha perdut res, el que no ha fugit de res, el que no passa gana, el que no mor o està malalt per beure aigua no potable, el que no s'eslloma per conrear una terra infèrtil amb les mans, per recercar quelcom per guanyar-te la vida en els abocadors incontrolats que el món occidental es dedica a emplenar enviant-te a casa teva la seva merda electrònica, el que no té que fer quatre hores a peu per estudiar en una escola a vint quilòmetres de casa, el que no treballa dins una mina il·legal per alimentar l'interior dels nostres mòbils, el que no viu sol i abandonat al ras,... tu ets l'escollit i la resta et sua la polla!

Castell!!!

Van Damm (o era Voll Damme?)

No ho diguis a ningú però... T'he trobat a faltar.

I al final...

... a Sant Feliu de Guíxols només hi ha mort.

Perquè tu, escòria infecte, no tens el dret de ser un putu funcionari del departament d'ensenyament de la generalitat de Catalunya. Tu, ets un menja merda que només té el dret de ser un substitut al qual li toca arrossegar-se, com un miserable cuc fastigós, per poder gaudir del luxe de treballar. D'estar pendent del telèfon cada dimarts i dijous de la teva miserable vida per si et convoquem, de no poder treballar per si et reclamen, o en cas de que ho facis, encara que sigui per treballar una setmana, d'haver de deixar la feina o ser expulsat de la borsa de treball fins a una nova convocatòria d'admissió i tornar a començar el procés des del principi. De ser tractat com una escòria sense cap mena d'estabilitat ni garantia de feina el pròxim curs tot i la teva competència laboral.

Per què en el fons tu ets un miserable número (el setanta tres mil i pico-mitjos) que porta nous anys fent de professor d'ESO en una concertada i al putu examen d'oposicions no has tingut ni mitjana calculada, ja que d'una de les parts no has arribat ni al 2'5 i per tant ets indigne de tal esforç, tot i que has vomitat 8 fulls a doble cara de cinemàtica, amb tot el que es treballa a ESO i (potser) a batxillerat, i al final no n'hi ha hagut prou i calia anar a més. Suposo que a derivar totes les putes equacions del tema, els vectors i tota la merda de nivell universitari que és tant necessària per ensenyar física a secundària!

Però llavors ens omplim la boca de competències, de fracàs escolar, innovació i ens plantegem mètodes alternatius, els projectes, la gamificació/ludificació, la neuropedagogia i la ciència recreativa... la (les) dimensió (ns) desconeguda! Ens preocupem per la pèrdua de vocacions científiques i de la poca presència de noies en carreres tècniques, que si bla bla i més bla bla... però el primer gran filtre del personal docent és una prova de continguts a la vella escola que va a matar.

Una prova que et deixa exhaust després d'haver de preparar una programació d'un curs sencer amb tot el que correspon (recordant que la gent treballa, i té família o similars), d'estudiar com un amargat una merda que no serveix per res a part de filtrar la gent amb uns barems que no són els reals que cal que tingui una persona destinada a ensenyar a adolescents. Perquè en el fons el gran problema de les ciències és la poca capacitat de divulgació dels gran llicenciats en coses científiques. Les pseudociències, els antivacunes, els terraplanistes dels ous,... estan guanyant perquè la ciència no ha sabut (ni volgut en molts casos per no rebaixar-se al llenguatge del poble) explicar què fa, els seus descobriments, la seva funció dins la societat i el què li aporta,... generant una societat científicament analfabeta i amb l'esperit crític d'un bròquil bullit!

Però no, tu ets un merda que no serveixes per ser professor de forma fixa, tot i que potser et necessitem de manera intermitent i parasitària, ja que als instituts manquen professors i a canvi et tractarem com un gos, i llavors ja no ens importarà tant si passes (o has passat) o no l'examen!

Cansament, pèrdua de temps, estupidesa institucional i despotisme d'aquells que haurien de ser un exemple. I després del circ només queda buidor, apatia i la sensació de que no saps fer la teva feina, que ets un inútil, un ignorant, que treu dosos i tresos com a les teves millors èpoques de 2n de batxillerat (sí aquell que vas repetir)... tot i que el més trist és que la teva necessitat et fa seguir dins l'engranatge d'aquesta màquina perversa, intentant-ho de nou en un futur pròxim!

I en el fons, de tant en tant, penso en la sort que tinc al haver fugit d'aquesta roda, i poder gaudir d'una estabilitat (tot i que menys ben remunerada) en el sistema educatiu de l'estat veí, i sento ràbia al veure com tracten al docents del principat (molts d'ells coneguts o amics), i vergonya quan em plantejo tornar cap aquí a canvi de menjar molta merda durant anys en el millor dels casos, o fins a la meva jubilació si al final no es poden aprovar unes oposicions hipòcrites i absurdes. I és que quanta escòria fixa intocable hi ha fent classes als nostres instituts que sí que ho han fet!

Fins i tot potser ara podria penjar la introducció de la meva programació aquí però passo. Si no passes el tall no importa i el gran departament d'ensenyament ja me'n ha robat una còpia, no cal que més persones s'aprofitin de la meva feina, de les meves hores, dels meus pensaments, idees,....

...i en el fons crec que tot això només pot acabar amb un "fills de puta tots" i a la merda!

A la merda tot però recordant un detall important, especialment dedicat a tots aquells desgraciats suspesos com jo: Recordeu que l'agonia que hem sentit davant la impotència d'un tribunal despòtic i l'enfonsament autoestímic patit és la sensació que cada dia sent, i en la que viu immers, aquell alumne "inútil" que tothom ignora i que "mai estudia ni s'esforça prou"!

Com escriu la veu del seu jo-alumne Daniel Pennac al llibre "mal d'escola", els professors no haurien de ser aquells que van ser els millors alumnes, haurien de ser els que van ser els pitjors, ja que són aquests els que comprenen millor què passa per dins d'aquell "mal alumne" oblidat en un racó de la classe i que viu l'educació obligatòria com un infern...

"Els profes sou tots iguals! Allò que us falta, són classes d'ignorància! Heu de passar tota mena d'exàmens i de concursos sobre els coneixements que heu adquirit, quan la vostra primera qualitat hauria de ser la capacitat de concebre l'estat d'aquell que ignora el que vosaltres sabeu! Somio una prova de capacitació o d'agregació on es demanés al candidat que fes memòria d'un fracàs escolar -una caiguda sobtada, en mates, per exemple, als catorze o quinze anys- i que provés de comprendre què li havia passat aquell curs!"... "i que fes memòria també de com se'n va  sortir! Els recursos que va utilitzar! Els famosos recursos!".

A mi el punk!!!

Cap de Creus

Cap de Creus, parc natural, àrea protegida, magnífic paratge de Tudela, "espai d'un importantíssim valor geològic i mediambiental", prohibit sortir del camí, prohibit banyar-se, prohibit tot!

Però la merda que no hi falti!

I espera que a la foto hi falten tots els idiotes i malparits amb els iots i les barques dels collons de quan faci més "caloret de l'estiu": les seves barbacoes, la seva merda per la borda, els motors i el destil·lat de petroli,... i el menyspreu més absolut pel medi que els envolta en pro de la seva alcoholització, gresca i fatxenderia perquè clar... un cop ets al mar no hi ha res prohibit!!!