I és que...

... sempre penso que quan s'acaba el telenotícies i treuen el so dels presentadors, quan segueixen parlant i riuen es diuen marranades.

Del pal:

- Hòstia tu! Si no estigués casat te la clavava aquí mateix, sobre la taula!

O...

- Uhmmm... la fas gaire grossa o què? Per què no te la treus i me la deixes tocar?

I fins i tot...

- No saps pas la "choni" de 18 anyets  que em vaig fer l'altre dia... joder em va deixar sec! Per cert, et puc tocar els pits...? És que la "pava" de l'última entrevista me l'ha posat dura.

El...

pluf! sord i següents repics em tornen a la realitat cada certes hores. El maleït tap de aquella vella ampolla de vidre ha tornat a saltar. Filldeputa!

La fermentació alcohòlica de suc de raïm que té lloc allà, dins aquell recipient que un dia havia contingut whisky japonès, abans de l'era Fukusima, va generant diòxid de carboni fins que la pressió simplement fa saltar de nou el tap de suro repicant per les rajoles del terra. I tot per la mandra d'anar a buscar el puto "celo", o cinta adhesiva dos habitacions més enllà.

I per si no ho has pillat aquí tens la segona explicació, el pla B del dia:

    C₁₂H₂₂O₁₁ +H₂O + invertase →2 C₆H₁₂O₆

    C₆H₁₂O₆ + Zymase → 2C₂H₅OH + 2CO₂

I aquí em venen dues idees al cap, la del Punset penjant-se com un ordinador vell al programa del venut d'en Buenafuente, mentre cremava un darrera l'altre, destruïa, es pixava sobre Pompeu Fabra, tots els diccionaris haguts i per haver...

...i la del coneixement poc útil que aprenem a l'escola.

Joder els nostres avis no sabien ni escriure però es feien les seves eines, els seus aliments i alcohols, les seves medicines,... i nosaltres amb vint-i-tres mil títols a la puta paret del menjador de casa depenem de tot el mercat consumista que hi ha al nostre voltant.

"L'estat, el mercat ens necessita ignorants per consumir".

I en el fons quan veus un paquet de carn un tant inflat penses en botulisme, si les llums de l'arbre de nadal s'apaguen al trencar-se una bombeta vol dir que eren en sèrie, un llamp és plasma, aquell quart estat de la matèria que un dia vas veure a la màquina aquella de la universitat,... que l'alcohol fa mal al fetge!

Malparits! I jo sóc al·lèrgic al treball, als nens i a la solitud hipòcrita de les xarxes socials.

Així rebenteu tots que jo seguirè provant de fer LSD a la banyera de casa, vull dir... destil·lant vi barat,... vull dir...

Hòstia puta! Que no hi ha res divertit que no sigui il·legal?!

GIF

Avui els hi he fotut als nens de l'escola... Així en fred, una de llei d'ohm i de circuits elèctrics amb diverses resistències en sèrie. "Flaska", sense vaselina i de cop directe al cervell! 

Fins i tot n'hi ha que encara estan en shock... que ja han saturat la neurona fins el 2025.

I per tu, estimat lector, la teva droga dura del dia.

I ara què? Has quedat corprès, esmaperdut, garratibat,... has descobert que ets daltonià, epilèptic o simplement has vist una polla?

Dependència emocional

Aquella llàgrima li va entendrir el cor, trencant la cuirassa que portava des de feia anys, i que s'havia anat construint de mica en mica a base de les hòsties que l'hi fotia la vida, deixant al descobert l'ésser humà que havia amagat durant tant de temps.

Aquella gota cristal·lina que descomponia la llum, reflectint en la seva superfície l'arc de Sant Martí, el va remoure més del que s'imaginava.

Veure-la regalimar, lliscant gravetat avall, deixant una cua al seu pas, li va fer veure que la bellesa moltes vegades era un detall que la rutina ens amaga per mantenir-nos apàtics en l'engranatge social. Que un fet insignificant pot donar sentit a tot un dia d'inalterable "anar fent". De misèria quotidiana.

Aquella gota li va obrir l'ànima deixant-l'ho en un estat d'absència, pensatiu, mentre observava com la gravetat l'empenyia al fons de la seva copa amb la única resistència que li oferia la viscositat de l'alcohol.

Pluja

El cel es va il·luminar, deixant-lo encegat, amb les orelles que encara xiulaven, mentre intentava no acabat empotrat al voral d'aquella carretera plena de bassals enormes. Mentre intentava determinar en la distància a quants metres devia estar el cotxe de davant mentre les gotes apareixien i desapareixien al ritme de les escombretes netejaparabrises.

I de sobte una deliciosa olor a carn rostida el va fer salivar. Li va obrir la gana tot imaginant-se uns entrecots, unes llonzes amb aquella torrada fregida de l'infància tot recordant-li que l'hora de sopar ja s'acostava, mentre aquella aroma el transportava mentalment al món de les barbacoes i les planxes barraqueres. Als grills i als albergs argentins.

Fins que al tornar a la realitat, al girar el cap per comentar la buidor estomacal allà el va veure, el copilot, el seu company, cuit per la caiguda d'aquell llamp encegador.

Poema

Oh estimat alumne que et sents tant orgullós de ser un ignorant,

com t'ho fas per ser tant irritant?

Per què no treballes més i ets un bon estudiant,

que si no el sous te'ls guanyaràs a la plaça una guitarra tocant!