diumenge, 20 d’agost del 2017

Nota#

Hi ha tot d'esborranys desats en aquest bloc no publicats,  que de tant en tant em remiro en un exercici d'egocentrisme masturbatori extrem d'autoconvenciment intel·lectual i humorístic ... Aquells que seran publicats en un moment donat (modificats o no) aniran amb la data de redacció com a títol.

Actualment hi ha merda guardada amb gairebé 10 anys d'acumulació de pols virtual.

Gener de 2008

El gust a Bourbon es barreja amb regust a menta del "colgate" donant lloc al que podríem definir una mescla "peculiar", mentre a dins teu sents de nou la necessitat de d'estripar-te un altre vegada com havies fet temps endarrere. És el moment tornar a agafar aquell ganivet oxidat guardat en el racó més fosc del teu univers, clavar-te'l a l'abdomen, pujar fins al coll i buidar tot allò que omple el teu cos sobre la taula per veure que polles hi ha veritablement dins teu que no funciona.

dimarts, 1 d’agost del 2017

L'objectiu és no passar dels 2ºC de pujada deien que deien...

M'imagino un futur desèrtic, a nivell de sud d'Europa em refereixo, on tot es simplifica en un problema de pobres.

La gent aïllada dins casa seu, sobrevivint a base d'aire condicionat, d'un petit jardí amb piscina potser pels més afavorits. La compra per internet, com no sobre el portal d'Amazon monopoli global infinit, evita sortir al carrer. Sortir fora és absurd, de sonats, la calor acabaria amb qualsevol en qüestió de minuts. Ja no hi ha petit comerç, ni parcs, zones esportives... res a fer o veure en general. No, gràcies a internet i els drons tot es pot fer sense sortir de casa. Aliments, vicis, plaers, luxes... qualsevol cosa a un click de la mà, com si fos molt estrany ara a mitjans del 2017. Potser si algú té l'oportunitat de llogar un cotxe elèctric pot anar a fer una volta devorant la seva bateria a base de fer habitable el seu interior.

La resta de latituds inferiors (nord d'Àfrica i derivats) no ens importen i la seva destrucció implica més aigua per nosaltres. El mediterrani ens alimenta a base de dessalinitzadores, ja no importa la pluja, ni la neu. Els pantans (tant de moda a l'època del dictador) ja fa temps que van desaparèixer. Les pistes d'esquí van tancar fa molt, poc després de reconvertir-se en bike parks i tota la mandanga, tot i que diuen que per les zones més altes del Pirineu la gent pot sortir de casa a passejar de tant en tant. Diuen que els boscos d'alzines sota el pic de l'Aneto són espectaculars i que les vinyes que hi ha fan un vi prou bo...

El nord d'Europa és un popurri agredolç. Al continent asiàtic la fusió del permafrost ha portat Àntrax a Sibèria. Al món en general hi trobem ciutats engolides pel mar i masses de refugiats climàtics fugint com rates.  Mosquits i malalties tropicals al nord de França i similars,... tot i que potser si ara pogués invertir en el meu futur un petit terreny a Tromso seria interessant. Més enllà de les nit eternes a l'hivern, en un futur no massa llunyà, potser serà una de les poques latitud habitables de l'hemisferi nord gràcies al canvi climàtic que ens hem guanyat a pols.

Però bé, el canvi climàtic només és un problema de pobres mentre ens puguem pagar l'aire condicionat i la dessalinització de l'aigua. O fins i tot ni existeix i s'ho han inventat quatre malparits menja bledes bullides amb tofu, oi Mr. Trump?!