Tres hores més gastades. En portem nou, en falten vint-i-una. Surts del CAP pensant en la merda que és tot plegat. Dinàmiques, obres de teatre, xerrades del tacte pedagògic,... tot per preparar-te per ser un mestre de secundària i poder fer front a trenta-i-pico bèsties sedentes de tot menys d'aprenentatge.

Molt han canviat les coses des de els meus catorze, setze i divuit anys, si més no pel que ens expliquen. Fins ara tots els mestres de mestres que ens estan formant tenen aquella resplendor rogenca al seu voltant mentre que parlen de canvi, empatia, respecte sense "aquella-ridiculització-por-del/al-mestre". D'exàmens diferents en funció de la duresa mental del personal. De potenciar les aptituds i no embotir coneixements inútils. De que tothom sigui feliç com un anís.

Un munt de "coneixements" (punts de vista), que com a educador intentes aplicar, fora de l'aula, però buscant el mateix caràcter educatiu. Si haig d'explicar un volcà canviem la metodologia, engresquem primer, la explicació pot esperar. ¿Has mirat de encarar-la diferent? Joder, estem al mig del bosc!

Llavors de nou topes amb la realitat, una realitat on tots els monitors/es de lleure són una colla de gilipolles que només es deixen prendre el pèl. Un món del que vols escapar, fart de trobar merda. De ser un mercenari, en els millors dels casos, i on la majoria de les vegades no ets més que una puta menjant vàries polles alhora, la de l'empresa, la de la escola, la dels professors que venen de "convivències"..., mentre tot de nens/es et van donant "copets" al clatell per veure si entren més, per poc més de quatre euros l'hora.

D'un món on fa mesos que es parla de canviar el conveni però que s'allarga i s'allarga per tal de que els empresaris es puguin estalviar el màxim de pasta. L'aprovem al juliol així els monitors de menjador no reclamaran la pujada de sou. L'aprovem al setembre... ui ui ara no que hi ha crisis mentre s'enrriqueixen a base de la nostre suor.

Ho puc escriure més gran però no més clar: GILIPOLLES

Sempre hi han entrades que mai tenen un moment per ser escrites... bé perquè no et queda whiksy, per falta de temps o d'ordinador o bé per no poder posar la foto desitjada.

Una d'aquestes és la que fa referència a la campanya del servei de trànsit de la "gene". Una d'aquelles campanyes que impacten, que no et (m'ha) deixat indiferent però pel que he vist tampoc ha generat massa debat excepte per un article al punt.

"Quan condueixis mira la carretera".

Flipa. Vas conduint tot tranquil alhora que veus un cartell a la llunyania. Un cartell blanc on llegeixes: "Quan condueixis". I t'el quedes mirant esperant trobar quelcom més interessant a les petites lletres de sota.
Poc a poc t'aproximes, més i més, fins que al final el teu cervell assimila el contingut total de l'anunci: "mira la carretera".

De sobte retornes a la realitat. Una realitat on estaves conduint fins que t'has distret llegint un cartell que precisament et recorda quant d'important és no fer el que estas fent... i el més trist és que en un primer moment et sents culpable per tal distracció.


Qui és el gilipolles que he fet el cartell i qui és el gilipolles encara més gran que els ha distribuit arreu de Catalunya?

És increible com es pot fer una campanya de trànsit que al final aconsegueix l'efecte contrari del qual ha sigut "ideada"... ves a saber quanta gent més s'ha quedat "embobada" llegint un cartell que al final et diu que facis els que estaves fent abans de trobar-te'l a un costat de la carretera.

I llavors quan creus que el medi ambient no és res més que un diploma DIN-A3 sota el llit de la teva habitació, aquest retorna per clavar-te una patada a les pilotes.

I jo penso... si algun dia tinc pasta, trobo una feina un tant més constant i més ben renumerada que la d'ara valdria la pena gastar-me molts sous en un Wrangler? Podria pagar 5-10 anys de petroli cada cop més car i escàs? En altres paraules: ¿De quanta pasta estem parlant per contaminar menys?

De manera planera comparo sis models de cotxes, la gasolina que gasten, el preu per litre i suposo que el vehicle pot durar 100.000, 150.000, 200.000 i 250.000km a preu actual de combustible (es podria posar un increment anual però paso). Els escollits son un híbrid (toyotoa Prius), el honda Civic, el wolkswagen Golf, un Smart, el land rover Defender i el jeep Wrangler.

Al final tot és simple, si gasta el doble em gastarè el doble de pasta, però posant quatre números trobem això:

Amb un cotxe de 4.3 l/100km després dels kilòmetres anteriors tindríem uns cost de gasolina de 4300, 6450, 8600 i 10750€.

Amb 6.6 l/100km: 6600, 9900, 13200 i 16500€

9.9 l/100km: 9900, 14850, 19800, 24750€

11.1 l/100km: 11100, 16650, 22200, 27750€

Per tant comparant entre un turisme normalet amb un tot terreny del mil, fent 75km al dia veiem que al mes ens surt una diferència, com a mínim, de casi 90€ en combustible i de casi 1040€ l'any.

Si es compara amb l'híbrid la cosa puja a 130€ al mes i 1770€ l'any.

És una gilipollada però avui m'avorria bastant. Per més info l'institut català de l'energia publica la "Guia de Vehicles de Turisme nous amb indicació de consums d'energia i emissions de CO2" on apareixen dades de consum (com no) amb el gomet de classificació d'eficiència energètica.

Web institut català energia:
http://www.icaen.net

Guia en pdf:
http://www.icaen.net/uploads/bloc2/publicacions/altres_publicacions/cat/13-cat.pdf