Porqueria digital

Enmig de tota la merda digital que guardo en CD's, DVD's i Blu-Ray's diversos, avui he trobat una còpia de seguretat amb tot de coses de la dècada del 2000. Documents de la universitat, textos vells i esborranys fets a la sala d'informàtica de la facultat durant els migdies esperant entrar a pràctiques, els documents de l'Aconcagua, de trucs,... i, amagats entre carpetes de carpetes i subdirectoris amb més carpetes, de cop han aparegut alguns dels meus tracks de joventut, enregistrats amb el vell e-trex que algú un dia em va regalar pel meu aniversari!!!

Així doncs, avui dimarts 11 de febrer de 2020 per fi, un cop convertit el format TRK del CompeGPS a GPX del BaseCamp (gràcies programa gratuït Perfils), he pogut posar sobre el mapa digital aquelles aventures distorsionades pel temps i que, en alguns casos, no vaig saber mai ben bé per on vam acabar passant: la de les canals del Gra de Fajol, de l'Aneto, les voltes per l'Empordà i com no aquella sortida borrosa per les Bolloses que havia d'acabar amb una hivernal al Carlit i que al final només va aportar butllofes als peus, sang, i una ressaca infernal. 

I aquí el text "d'aquell dia" escrit, segons les propietats del fitxer, el 31 de desembre del 2005 a la nit (què devia fer aquell cap d'any???), uns dos anys abans que aparegués aquest bloc. 

Les 5:50h del matí, sona el despertador. El temps just de baixar la motxilla i el material a baix que ja escolto el soroll del cotxe que em ve a buscar.

Són les 6:10h del matí i el company ja nota la pudor a whisky del meu alè. Joder no fa ni tres hores que anava borratxo. La ressaca tot just comença ara.

Ja hi som tots i comencem a devorar kilòmetres cap al nostre destí. Si fa un parell de dies ja no ho veia massa clar avui encara menys.

Noto com encara puja una mica d’alcohol des d’algun racó del meu estómac, per un pèl que no surt tot.

Què està passant?

Fins fa poc aquesta merda era el pilar central de la meva existència i ara ni em motiva ni la respecto.

Mig matí

Sóc d'hàbits blogaires nocturns, m'agrada "escriure" la meva meda en la intimitat que ofereix la foscor només trencada per la llum blavosa de la pantalla de l'ordinador i, quan funcionava, per la retroil·luminació del teclat. En el silenci que hi ha quan la majoria de gent dorm i es poden escoltar amb més nitidesa les cançons punk que guardo al meu disc dur. En aquelles hores on ja ho tens tot fet i unes copes de més de destil·lat escocès només poden acabar en un son profund i càlid a pocs passos de l'escriptori... Però de vegades la necessitat surt en la sobrietat etílica, a mig matí, colpejat per la realitat de les xarxes socials i la Internet, en el silenci d'una casa buida pels compromisos laborals que momentàniament jo no tinc, sense punk fins i tot, on l'única companya és una semibaixada de sucre provocat per uns quilòmetres de bicicleta que ho fa tot més esponjós, flotant, ingràvid...

I és que més d'una vegada m'ha passat pel cap el fet que si durant la meva adolescència hi hagués hagut el "boom" de les càmeres esportives, i la interacció social actual a través de les xarxes, més enllà dels blogs i les pàgines webs personals en el naixement de la Internet 2.0 que tenien un àmbit més aviat limitat i poc àgil, la cosa potser podria haver estat força més anada de l'olla... i és que una cosa que ara són 200g de trasto, espai compacte i adrenalina a 4k, a la meva època era la càmera de 2 quilograms del pare, amb una cinta que després acabaria en un VHS i tot això intentant no fotre's daltabaix pujant una canal al Gra de Fajol al mes de gener entre punxada i punxada de piolet en un dels tres ressalts de gel!

Però el que em sembla més espectacular del moment actual, més enllà dels flipats que la palmen fent el pallasso, és la facilitat que tens per fer pasta (o que et comprin coses que t'agraden) si ets una "tia bona"!

Aquest submón que hi ha en aprofundir una miqueta (o sortir de la teva zona habitual) de les xarxes "socials".

Perquè actualment, més enllà dels filtres, els tius que es fan passar per ties i tots els enganys possibles i per haver, qualsevol Instagram de "tia" ensenyant carn, agradable de veure i joveneta de seguida té milers de seguidors. Centenars de "likes" en uns minuts i com no, en el seu perfil, enllaços de PayPal o llistes d'Amazon públiques per anar rebent "donacions" de tots aquells cabrons bavosos que les segueixen.

L'hòstia! Postureig ensenyant tetes i guanyes uns "eurillus" d'un pervertit aleatori perquè et compris un tanga del seu gust (i te'n sobri una mica pel compte corrent) i així a la següent fotografia penjada podrà gaudir més premiant-te amb més coses boniques! Si tens 100.000 seguidors imagina quants imbècils potencials tens per esquitxar-te pasta!!!

A part ho pots vendre de moltes maneres: un "Insta" fent ioga amb tanga. Gimnàstica despullada a la platja. Un canal de receptes cuinant amb llenceria fina. Fotos de viatge ensenyant pitram i mugrons durs amb samarreta mullada. Merdes diverses disfressada rotllo "cosplay", "otaku", "furry", "gamer"  o ensenyant cues peludes que s'aguanten mitjançant un dildo posat al cul amb la diadema d'orelles de l'animal a joc! Fins i tot, en una mena d'obra mestra de la subtilitat, pots pintar-ho amb el rotllo altruista, per exemple enviant fotos despullada per correu a canvi de pasta per regalar-la en forma de donacions pels focs d'Austràlia! Dos dies per guanyar 700.000$!!!

O la que venia l'aigua de la seva banyera per uns 30$, després d'infusionar-s'hi una estona despulladeta, i posar-la en un potet ven "cuqui". Darwinisme 2.0 quan un dels pallassos que li va comprar va acabar malalt després de beure-se-la! (en algun lloc es desmenteix però bé, aquí tampoc estem per verificar "fake news" si ens van bé per defensar el nostre punt de vista).

Ara caldria posar algunes captures d'imatge dels comptes que tenen aquestes peculiaritats però aquesta recerca ja us la deixo a vosaltres que segur que trobareu molt interessant... i recordeu que cada "click" i "like" és més ego per aquests paràsits! Navegueu amb moderació i no us desvieu cap a les webs amb vídeos per "adults" d'algunes d'aquestes ties!

Una de mem!