Avui...

...hi estava pensant. El futur pinta ple de robots, aquests robots aniran ocupant llocs de treball i a mesura que la intel·ligència artificial (I.A.) vagi millorant els robots seguiran robant i robant llocs de treball cada cop més qualificats, fins que al final ningú tindrà que treballar. Llavors teòricament qui generarà la riquesa serà l'amo del robot.

Si ens aturem aquí tenim dos conceptes interessants. Mantenir un robot és relativament barat (un cop comprat) i per tant la robotització de la industria, tal i com ja ha passat abans, hauria d'abaratir els costos dels productes. La contra és que si qui té el robot genera la riquesa, hi haurà molta gent pobre sense poder consumir ja que en el seu moment potser no haurà pogut invertir en robots.

Això ens fa evolucionar cap a més preguntes. Si només una elit té robots no podran vendre els seus productes al poble, per tant tampoc podran generar riquesa i la seva inversió no haurà servit de res. Per altre banda si la robotització produeix molts de pobres, és possible que la manca d'esperança generi violència contra la tecnologia i el tema acabi amb bastanta sang pel mig inclosa la de l'elit amb robots.

Llavors apareixeria el concepte d'una renda mínima aportada per l'estat, o fins i tot d'una mena de comunisme on l'estat té la propietat de la indústria robòtica i tothom té el mateix salari assignat, mentre els robots fan la feina i generen la riquesa del govern. Aquest punt jo el trobo molt interessant però també sé que la cobdícia humana ho dificulta bastant...

Si seguim en aquest últim punt vol dir que la gent seria lliure de gastar el seu temps en el que volgués, i la seva existència no vindria lligada a la feina. Podríem utilitzar tota la nostra vida per fer el que ens agradés, els nostres "hobbies". Un punt negatiu d'aquest punt és que nanos de 13-14 anys no ho veuen clar, i creuen que si no treballem 8 hores al dia en una feina de merda que ens consumeix a cada hora, no podem ser feliços ni ens sentiríem realitzats.

Si això seguís per aquest camí el nostre "hobbie", i sobretot aquells lligats a la producció artesanal potser podrien ser la nova font de riquesa personal econòmicament parlant. Si tot ho fan robots l'artesania mor. Llavors què pot generar més "estatus" que un quadre fet per un humà, on el traç és totalment a l'atzar i no un vulgar robot programat per fer imperfeccions, de manera premeditada, per generar una certa humanitat en l'obra? O un jersei de llana, un objecte tallat en fusta o un plat de cuina casolana, la música...

Crec que avui en dia ja estem pagant un munt de pasta per coses "artesanals" doncs imagineu quina mena de mercat podria ser d'aquí 20 o 30 anys on ja no quedi cap feina manual al planeta i tots els productes elaborats del món tinguin el mateix patró definit per un programa informàtic, variacions individuals incloses.

O acceptaríem la producció d'una màquina com a quelcom únic i li donaríem el mateix valor que un objecte artesanal fet a mà? En el fons "l'artesà" del futur també podria fer un programa informàtic únic que generaria un objecte únic i irrepetible si un cop fet s'esborrés el fitxer... O el temps de codificar l'artesania en un codi serà tant llarg que farà la fabricació manual més ràpida i pràctica? Seria com irònic, no?

L'altre opció per sobreviure al sistema del futur seria ser un mega-crack de la robòtica-enginyeria-informàtica-programació i formar part de l'elit que ens condemnarà a la pobresa més absoluta, retroalimentant-se en la seva autarquia tecnològica menja-polles de cicle tancat de riquesa i producció i riquesa.