Ha arribat un punt on la meva salut mental només penja d'un mem. De l'alliberament de la meva ràbia interna mitjançant l'humor absurd i l'editor d'imatges.
Dos exemples ràpids de notícies, si no recordo malament, d'aquesta setmana tot i que en podem trobar més de similars.
I llavors escoltes el poble:
- Ui, aquestes vacunes s'ha fet molt ràpidament jo no me'n fio. Esperaré uns mesos a veure què passa amb els que s'han vacunat...
- És obligatori (i legal que t'obliguin a) vacunar-se?
- Uf, jo no em vacunaré pas, passo d'aquesta merda!
- I tu, te'n fies de la vacuna? Tu te la posaries?
- A mi que em donin medicaments si agafo la covid, però que no em busquin per vacunes!
- Ves a saber quins efectes secundaris tindran... Has vist quants morts ja hi ha després de vacunar-se?
I al final veus el poble queixant-se d'unes vacunes que ens han de permetre recuperar part de la nostra normalitat pre-dos mil vint, protegir-nos de la pandèmia mundial, i alhora veus totes les rates amb un cert poder que, a la que hi ha al voltant seu una xeringa, es munten el "xanxullo" per robar-la i xutar-se-la per la vena els primers!
Tota l'elit amb un mínim de poder s'està petant tots els protocols per ser els primers immunitzats, veient el percal que ens està venint a sobre amb les noves mutacions "britàniques" i no sé quines merdes hipermegainfeccioses i més mortals encara, amb les UCIs saturades i el sistema sanitari a punt de col·lapsar, catalitzat per una incompetència política crònica que ha marcat tota la història "moderna" del putu país de merda on vivim!
I ara tampoc és que des d'aquest blog s'estigui a favor de les farmacèutiques, de les grans empreses que han preferit fer crònica la SIDA en comptes de fer recerca en vacunes, perquè desenes de milers d'euros per tractament a l'any és molt més rendible que una "vacuneta" que ja ho arregla tot.
De la merda de la talidomida, el silenci d'alguns governs que la van permetre vendre tot i saber els seus efectes sobre els fetus, de la lluita que encara mantenen les seves víctimes cada cop més escasses!
Dels experiments de la puta Bayer a l'alemanya dels anys 30 i 40.
De les clàusules secretes de la unió europea en comprar les vacunes i que hi podem trobar "perles" com aquestes:
"Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes, són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de responsabilitat legal en certes condicions”.
De les ajudes públiques que han rebut aquestes empreses privades, i que ara guanyaran milions a base de fer-nos repagar les vacunes que s'ha desenvolupat amb l'ajut dels nostres diners, i que ningú en parla ni coneix els diners que s'han mogut perquè són "acords confidencials".
ES-PEC-TA-CUL-AR... però jo no em vacunaré perquè no me'n fio. No veus que vacunen primer els vells perquè si surt malament no tenen gaire a perdre?!
Em rellegeixo els geners que tenen més publicacions de la història del meu bloc (2008 i 2009 si no em falla la vista) i "flipo" bastant amb els textos que hi ha, tot i que en el fons no em sorprenen massa. I és que al final "la por" sembla que et frena una mica més cada dia a mesura que la teva vida es torna més estable. Que la cresta et baixa pel què pots perdre si això arriba un dia al teu cap, a algú que tingui ganes de tocar-te els "ous"... A qui et diu: "els dies on fem festes al col·legi cal venir a treballar totes les hores encara que les tinguis lliure!". El que et poden perjudicar quatre textos de qualitat literària dubtosa que no deixen de ser paranoies absurdes basades en la llibertat d'expressió.
- Oh no senyor jutge, jo només escric el bloc quan vaig borratxo!
- No són les meves opinions, són les veus dins el meu cervell que em diuen què cal escriure!!!
I amb aquesta mena d'autocensura que em va allunyar al seu moment d'altres xarxes socials més "automàtiques" on tot arriba a tothom ràpidament, fa pocs dies va començar a rondar pel meu cap una mena de "concurs" absurd i probablement altament ofensiu que amb el nom ja ho diu tot:
"Què és pitjor".
I la primera pregunta podria ser la següent (des del més profund respecte pel poble jueu i català, 100% lliure d'antisemitisme, racisme i catalanofòbia!):
Què és pitjor, qui és el més rata, un jueu o un català?
I llavors començaria l'argumentació...
Jo personalment crec que el més rata és el català. Crec que no hi ha cap altre ésser al món capaç de pagar un casament a mitges amb el seu consogre, finalment pagar la festa amb la pasta robada d'un organisme públic (o entitat) i a sobre d'estalviar-se la pasta, pillar la del consogre per enriquir-se una mica més!
Espectacular...
Algun argument en contra?
Però com deia abans... senyor jutge (o ofesos d'Internet) qui va escriure tot això era el bourbon! Em van hackejar el blogspot!!!
Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!
Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!
I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".
Fills de puta de docents estúpids!
Estirat al sofà, havent acabat unes "pelis" de divendres a la nit amb el "cubalitre" (que ja no saps si està mig ple o mig buit) a les mans, la teva ment comença a flotar en una mena de viatge astral de tercera. De distanciament del teu jo corpori que s'allunya de la massa d'àtoms que ets. Que s'imagina, que s'introdueix, en la pell dels teus "coneguts".
- Què deu estar fent en Fulanitodetal? Deu estar dormint, posant-se el pijama per endinsar-se entre els llençols del seu llit? Potser està mirant el seu Facebook? En un món preconfinament potser estava de festa, de concert? De viatge?
I mentre pel teu cap circulen totes aquestes preguntes retòriques no pots deixar d'imaginar-te l'escena, totalment irreal de la situació. Irreal per què no has vist mai l'espai físic on dorm en Fulanito, on viu exactament, per on es mou, o per què no coneixes els seus horaris ni la seva realitat actual. L'única certesa de la situació creada dins el teu cervell és la de la seva cara posada en l'escena produïda per la teva imaginació.
- I en Manganito? Es deu estar tocant al lavabo de casa seu? Potser ha tingut més sort i ha aconseguit una mica de companyia? Potser també té un putu cubata a la seva mà i està pensant què polles dec estar fent jo en una mena de sincronització quàntica? Encara no ha acabar de veure la pel·lícula?
Imatges irreals que la teva ment genera per intentar uniformitzar el món del teu voltant. D'extrapolar la teva existència a la dels altres pensant que en certa manera tots seguim unes rutines i patrons similars... una mena d'empatia malentesa o idea de "comunitat" absurdament superficial.
T'imagino amb els llenços acariciant la teva pell, prenent la infusió d'abans d'anar a dormir, conduint, de bar en bar, estudiant, plorant, enfadant-te... Ves per on sempre acabes fent tot el que faig jo!
Som com set mil milions de persones al món i ara mateix tots els escenaris possibles són reals. Des de la felicitat més absoluta fins a la desesperació més profunda, a la pèrdua més gran. Tot això és i passa fora de les teves quatre parets, que t'aïllen de l'exterior i que només pots arribar i imaginar a base de quatre impulsos elèctrics que circulen pel teu cervell i que ni de bon tros t'aproximen a la realitat... que projecten les teves vivències en la dels altres i que no són, ni de bon tros, una mostra significativa de res!
Comencem el 2021 recuperant aquells filtres IR de la rèflex i l'editor d'imatges a base de tutorials d'Internet.
