divendres, 19 d’octubre del 2012

Bilis sanguinolenta.

Malparits fills de puta del PP. S'omplen la boca de merda amenaçant que "faran el que sigui per la unitat d'España", parlant de guàrdies civils, militars, tancs,... els mateixos desgraciats que no fa ni 80 anys amb les seves pròpies mans, o la dels seus parents més propers, van intentar, i en molts casos ho van aconseguir, matar els nostres pares, mares, avis i àvies.

Encara no entenc com poden tenir pebrots de sortir amb aquestes paraules després de la sang que van vessar, i el què és pitjor que ningú s'aixequi a fotre quatre hòsties a aquesta xusma.

Com des del sofà podem escoltar tot el què vomiten, recordar tot el mal que han causat i quedar-nos indiferents, com a molt deixar anar algun renec o canviar de canal, continuant amb la nostra estupidesa apàtica aburgesada.

Com els deixem fer amb impunitat mentre es pixen sobre nosaltres i el nostre passat.

I el pitjor és que la gent se'n fot quan en Puig parla dels mossos com a escut de Catalunya, una idea esbojarrada davant de tant atac per escampar la por, però que hi ha gent que encara té molt present amb dates com un 18 de Juliol o un 23 de Febrer,... però és cert, que calli, que calli el malparit d'en Puig que prou l'ha liat aquests últims anys, que calli i comenci a repartir kalashnikov als catalans que ja ens defensarem nosaltres mateixos, que aquest cop els morts vindran de l'altre costat...

Què polles tanta por i amenaces, que vinguin, que vinguin que aquest cop farem neteja de fatxes tot començant pels quatre desgraciats que tenim al parlament. Per aquell veí amb el pollastre penjat del balcó!

I per tanta ràbia doble dosis de punk.



dimarts, 9 d’octubre del 2012

Mort!

I és que al final el 2012 serà l'any més productiu de la història d'aquest bloc... llàstima que el món s'acabi el 21 de desembre!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Winsky


Aquesta avui ha caigut. Celebració de tot l'absurd, del viatge a Escòcia, de liar-la a la feina... de la propera festa de l'aiguardent i l'entrenament (per si no fos poc) del fetge.

Blended de 40 anys o el meu anglès de Ceuta em va jugar una mala passada. Només sé que té que no té res. Com un tàpies... una mica de pèl, una vagina, i la creu. La masculinitat, el pathos, les meves veritats que creus mentides i ho aboquen tot pel precipici. Caiguda lliure. La hipocresia de la quadratura del teu cercle. Dels malparits que alimenten el teu ego.

Entrada densa com una puta salsa de vinagre de Mòdena, carn d'snob "mudernillo". Sal rosa de l'Himalaya?

Carn erecte que raspa la cara interna de la teva vagina. Exfoliació uterina amb làmina de làtex. Celler de can Roca impregnat de sang. 

Tot plegat és una boira que no et deixa veure més enllà del teu nas, les muntanyes de l'horitzó.

I és que en el fons, si no ho entens és que això que llegeixes no és per a tu!

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Empordà