I un diumenge, després de dinar-te dues ampolles de cava, et veus conduint al supermercat 24h més proper a buscar unes coca-coles i uns dònuts com un desesperat escoltant Eina com si el món s'acabés de forma immediata. Al 25 del teu equip de so del cotxe, com si això volgués dir alguna cosa en el món dels mortals...
"Qui fa la feina
no té les eines que donen treball.
No tenim res més
que les ferides
les nostres mans són el nostre capital!".
Coca-coles que diluiran el rom en got de plàstic que t'aporta l'energia necessària per sobreviure una estona més a la piscina de casa els papes.
L'exemple suprem de la lluita obrera!!!
La lluita per sobreviure a la calor infernal que et fa suar com un fill de puta al despatxet que t'has muntat a la teva casa "prepujadadeleshipoteques" a les onze de la nit, ja que el ventilador que hi tenies està ocupat ventilant una altra habitació del forn on vius.
La perversió del moment, de l'altaveu Bluethoot per on sonen els Brams, els Esquirols amb "l'Arrels" i el "Fent camí", els inadaptats i en Cantimplora, l'obrint pas... mentre que algú crida que vol el "pelele" i qualsevol merda del mateix nivell decadent en putu espanyol, que la música que sona és una merda, i pel teu cap només et pots preguntar on és que t'has equivocat per arribar aquí, què has fet malament!
