L'home del foc. El tercer o quart de carrera, potser el dos i mig ja que la cosa es va allargar un tant. Toxicologia, un alberg de valència i gent que la palma dormint amb una estufa en marxa. La cosa crema malament i s'allibera monòxid de carboni, punt i final.

CO pels col·legues, i al final tot es resumeix en que el monòxid s'uneix amb més facilitat a l'hemoglobina que l'oxigen i les artèries no transporten res massa útil per a la vida. Son etern. Portada de diaris.

Per poc no ens convertim en carn de canyó, treball de carrera per ambientòlegs, potser biòlegs o alguna branca sanitària, metges, infermers/eres, veterinaris,...

Paranoia, fred desmesurat potser degut a una ingestió mínima de calories, material desconegut, poca confiança i més paranoia. Llenya i foc. Plàstic, fum negre i compostos tòxics. Potser cianurs, clorhídrics,...?

¿Que et penses que en surt quan cremes un plàstic,... amor i teletubbies?

Mitjanit passada, els braços s'adormen, mala posició, la sang no raja com toca. Llum i escalfor acaricien les nostres cares. Caliu. La cosa sembla que marxa si no fos per...

...joder quin mal de gola. Irritació.

Què passa?

Els led's dels frontal il·luminen els pocs metres cúbics del refugi. Boira.

Boira? Què joder... fum. El foc apagat i del tronc només en surt un fum dens que ho impregna tot. Les parets, la roba, els nostres pulmons i la sang.

2x2 quaranta-set?

Sembla que les neurones resten intactes.