un desgraciat
que mort ja podria caure fulminat.
Una escòria
una rata
un covard que s'amaga.
Un malparit
que en la foscor de la nit
de casa amb la mondraker s'ha escapolit.
Mesos d'estalvi per la tassa del vàter tirats
d'apretar-se el cinturó i ser primmirats
centenars d'euros malgastats.
I més que plorar per la teva estupidesa
ploro per la teva nissaga
per l'escòria de pare que aguanta la teva canalla.
I més enllà de desitjar-te agonia eterna i sofriment
misèria i turment
la teva impotència seria el més adient.
Que cap part del teu ADN perdurés
ni els teus valors i ideologia s'escampés
i que a sobre algú com jo els teus fills en va eduqués.
Malbaratament de recursos i potser d'ajuts socials
per mantenir criminals
que a humils treballadors espatllen els nadals.
Tot i que en calent no hi hauria alegria més infinita
que veure't en llarga agonia
a tu i a la teva família.
Alliberant-nos de la vostra presència
en el decurs de l'accident o la malaltia
que més just i feliç el món faria.
I si en el fons aquestes paraules són massa pel teu enteniment
resumint breument
a la puta merda te'n pots anar ràpidament!
In memoriam Mondraker Foxy: 26/11/216 - 21/12/2016 (125km)
