... primera hòstia que et fots al estudiar "ciències ambientals" és quan t'expliquen que el medi ambient, la sostenibilitat, el "verdisme" es basa en l'estalvi econòmic.
Llavors de tant sentir-ho, pocs semestres més tard, la cosa s'assimila, s'interioritza i veus que veritablement la cosa va com va tot acceptant-ho. Fins i tot poc després canvies completament la teva forma de pensar, t'uneixes al bàndol que fins fa poc no comprenies, i acabes predicant als quatre vents les avantatges del ser més "ecològic" en connexió directe a la butxaca i el compte bancari. Fins i tot hi ha un punt crític en aquesta evolució on l'ecologisme més radical et comença a veure amb mals ulls. Et converteixes en una mena de traïdor, però en el fons saps que la carrera la tens tu i el món se'n pot anar a la merda. És més, en el fons saps que més enllà dels estudis encara hi ha un factor més important que condiciona el teu intel·lecte superior: la ingesta regular de proteïna animal (en contraposició de les bledes, les cols, enciams i altres éssers verds fotosintetitzadors vegano-vegeta-son-goku-tarians) que alimenta el teu cervell.
(Arribat a aquest nivell potser caldria un petit apunt per a indicar al lector que tal comparativa no té cap ànim ofensiu en contra del vegano-vegeta-son-goku-terisme, que es fa des del més ampli i profund respecte i que les opinions expressades es basen en una total certesa científica explicada en tots els llibres sobre evolució humana, més concretament en l'apartat en què els nostres avantpassats primitius al descobrir el foc i començar les barbacoes van començar amb la cocció de les preses i indirectament la millor assimilació proteica que va acabar augmentant la mida del seu cervell, cosa que va permetre unes majors capacitats intel·lectuals desencadenant l'aparició de la parla i el llenguatge).
Així doncs, reprenent la nostra història, el temps acaba passant i un cop llicenciat, amb una carrera de merda sota el braç i la branca de l'ecologisme més extrem i radical en contra, passes a enfrontar-te al món. Fins que un dia, anys més tard, tota aquesta merda ecologista-medi-ambientalista-pseudo-biològica s'enfonsa. El desengany és tant absolut i profund que les bases més antigues i primitives del teu ésser, aquelles que ja havies forjat abans de passar pel món universitari, cauen com un vulgar satèl·lit rus que portava sense funcionar en òrbita al voltat de la Terra 30 anys deixant com a únic record un cràter fumejant d'una desena de metres.
I un dia, anys més tard, tota aquesta merda ecologista-medi-ambientalista-pseudo-biològica s'enfonsa i engegues el reciclatge a la merda!
Jo ambientòleg ja immers en l'edat adulta ho confesso: El reciclatge em sua la polla!
I m'és igual si els seguidors de "bola de drac" llepa bròquils s'ofenen, si em busco enemics entre els cercles d'intel·lectuals/llicenciats gintonicofanàtics de classe mitja o passo a ser l'enemic del follet del "desenvolupament sostenible"... Jo passo.
Reciclatge no gràcies!
