Patates fregides, cervesa, ràbia, mosquits devorant-me els turmells. Trenta cinc dies presoner d'un lleure en que no creus, d'una feina que et converteix en un simple mercenari a les mans de nens mal criats que no tenen límits. A les mans d'una empresa en que el sou es decideix a final de mes matxet en mà; a base de garrafes de gasolina.
Total per quatre dies... Miro, penso, recordo, bec.
Feia temps que no sabia res de tu, que no t'escrivia tot i els intents frustrats. Volia explicar-te tot allò que m'havia passat, que sentia, però tampoc valia la pena barallar-se amb tot plegat per acabar vomitant un "odio els hippies" o "fills de puta tots"!
La veritat és que ara tampoc és massa bon moment però bé, les coses moltes vegades tampoc són com nosaltres volem. ¿Saps què?... he viscut un terratrèmol. Flipes.
Tot va ser bastant ràpid, estàs mirant una peli tant tranquil un dia i de cop tot tremola. Primer penses que és el pilotasu, però no, tothom està igual de flipat, de sorprès.
Opció "b" el tanc de propà de la casa de colònies ha rebentat... Simplement t'aixeques de cop buscant una finestra esperant veure nens volant en flames, corrent pels exteriors com torxes humanes cridant com bèsties... tot tranquil, l'exterior es troba envoltat per la foscor habitual, no hi ha flames, ni crits ni destrucció. Sens treure't un pes de sobre al evitar-te el "marrón" alhora que de nou t'omple aquell buit de saber que demà et toca treballar, fins que finalment surt la paraula, el nom que dóna sentit a allò viscut i que et permet seguir tranquil amb la pel·lícula.

Mercenari, pres de casa de colònies, paranoia. Igual que la foto tot és bastant irreal, diferent més ben dit, realitat sobreexposada. Dies i pasta, "leuros" i més dies... ¿Quant cobres per fer això?
-Menys del que hauria de cobrar per aguantar-te. Punt.
És cert que no em puc queixar, però dins del sou no s'hi inclou el plus per empotrar el cotxe al marge de l'autovia. Cop a la llanta del mil, subidón, ¡merda!, ni tant sols t'has adonat que t'adormies, la cafeïna ja ni et puja. Tolerància. Deies que no beuries i la cervesa va rajant mentre somies en un vas de bourbon. Nens en vena. Xute de droga, "mono" i a tornar-hi. No em mola el tema. Tu hi eres mentre feia aquesta foto, recorda que aquest bloc no és per tu encara, mira les fotos i sigues algun dia fotògrafa, cuinera,... el que vulguis. No treguis idees equivocades del que llegeixis. Al final venen, van i tu et quedes igual mentres tots ploren. Fred per no tornar-te boig, tot i que al final sempre baixes la guàrdia. Dos personetes d'una seixantena que recordes. Masses pel meu gust. De tot l'any passat només en recordava una. Papers, pares, teatre... et gires i pum!, abraçada. Una més de les que toquen avui si no fos per les llàgrimes. Segona punyalada per l'esquena. Des de la baixada de l'Aconcagua que no tocava la reflex, ara m'adono del que la trobava a faltar. Sis mesos de ressaca, de fotos, d'alpinisme.
Ja ni recordava la última nit tranquil·la que vaig tenir per fer la meva, escriure, pensar. Pensar en les meves plantes, l'agost, el setembre. Assaborir una voll si el cabrón de Besalú no les vengués a noranta cèntims. ¿Heu provat de beure una birra després d'un got de natilles en brick?