Un exemple seria la política d'austeritat i les pujades d'impostos dels governs que disminueixen el consum dels ciutadans, i que fa que encara es generin menys ingressos... Però bé, el guanyador a l'idea de merda que segurament enfonsarà tot allò pel que ha lluitat, més enllà dels polítics i la seva gestió, és el paio de l'anunci del "pequeño John".
El grau de malparidesa que té l'ésser que ha dissenyat l'anunci, i que ha decidit que TV3 el passi sobre les 13:30h del migdia (o les dues - quarts de tres del migdia), no és mesurable i és per fotre-li una pallissa quilomegatonateragigagegantina...
I en el fons qualsevol ciutadà amb un nivell d'educació mig sap que al món hi ha fam, misèria, pobresa,... i més si ets un pobre desgraciat que viu a l'estat Español, i ha viscut durant els últims anys al país a partir de la crisi del 2008, on probablement els exemples s'acumulaven als contenidors del final del barri. Però és que aquest anunci supera l'imaginable: Que mentre tu et prepares el dinar, o fins i tot estàs dinant, la cadena de televisió que mires es dediqui a passar l'anunci amb tot de negrets als ossos, mentre el narrador et va explicant "el pequeño john no tiene nada para comer", "va a morir", "ayuda y que mañana pueda comer"... en un moment donat et fa un girar al cervell.
El primer dia et quedes flipant. El segon t'avergonyeixes d'estar entaulat menjant qual burgés, preparant-te el gran tiberi. El tercer sents vergonya per l'abundància, el vi, els postres! Joder fas postres i el "pobre John" potser ja està mort! El quart et fas fàstic. No pots dinar mirant la tele. No pot dinar mirant la teva parella. La vergonya i la incomoditat es palpa a l'aire. Tampoc ningú parla. És un moment solemne... Fas comentaris banals per trencar l'ambient gèlid que provoca la diferència entre el teu benestar i el del "pequeño John". Són com els tres minuts més llargs de la teva vida, com tot un migdia que no s'atura i s'eternitza, deixant la teva humanitat pel terra. Crec que en un moment donat si em pogués autoescopir a sobre ho faria davant del mal que genera la meva inacció i el fet de tenir la panxa plena (o estar en el procés d'aconseguir-ho) obviant tots aquells que no ho poden fer i molt amablement se'm recorda. A part els malparits de l'anunci et posen imatges de nens per tocar més la fibra. Com si aquests desgraciats no en tinguessin prou en fer passar l'anunci a l'hora de dinar mentre la gent menja...
Et menges una croqueta.... "el pequeño John"... un got de vi de 8 euros l'ampolla amb una mitjana "hoy no puede comer", un tros de pernil salat amb pa amb tomata i tal "ayuda para que pueda comer mañana"...et fots un aperitiu amb patates i olives i vermut "va a morir"... unes galetes de postres amb ratafia "ayuda a los niños como el pequeño John"...una fideuà "joooooohnnnnnn...", un plat de mongeta amb patates, bròquil! "moriiiiiiiiiiiiirrrrr!".
I sabeu que us dic...
1-Que aquesta merda només la veig a TV3. Quan em toca mirar el "al rojo no se què de la sexta" mai he vist el "pequeño John", i no em sona haver-ho vist a cap canal espanyol.
2- Que n'estic fins la polla de l'anunci, de la ONG que l'ha fet i programat per passar-lo a l'hora de dinar. És més, m'han arribat a tocar tant la moral que des d'aquest bloc mai ningú rebrà ni un miserable cèntim pel "pequeño John". Mai de la meva puta vida donaré absolutament res per aquest manipuladors malparits que m'han tocat tant els ous tants de dinars seguits (i que ho seguiran fent). Així funciona la vostra publicitat: generant despreci, indiferència i ràbia contra el que "voleu ajudar". A prendre pel sac tots!
Això sí, que no sigui dit, aquí us penjo una foto d'un "ganchito" pel "pequeño John". Que qualsevol voluntari de la vostra ONG la posi al seu magnífic "smartphone" i li deixi llepar una mica la pantalla al "pequeño John". Mentres ho fa li podeu anar comentant que el tema té un gust salat, amb aroma a formatge (si sap què és) i que és força cruixent...pastós si l'ensalives molt...
... però tampoc li deixeu llepar molta estona no sigui que s'ennuegui!
