Planetes

En els fons els planetes no són més que una coagulació de residus metabòlics alliberats en explotar una estrella agonitzant.

Reciclatge.

Ja fa temps que en aquest bloc s'intueix un cert odi cap al reciclatge, doncs bé deixeu-m'ho aclarir...

...ODIO EL PUTU RECICLATGE!!!!!!!!!!!!!!

I potser ara sonaré com el típic metge antivacunes que mentre t'injecta una bona dosi de mercuri, virus modificats genèticament per les malèvoles farmacèutiques, potenciadors de l'autisme, antrax, poloni 237 i la discografia d'en Bisbal en un xip microscòpic creat pel CNI i la CIA, et va comentant que ell no vacuna els seus fills per A, B i pascual,... jo ambientòleg titulat em permeto la llibertat de cagar-me en el reciclatge, i fins i tot en eludir-lo quan el meu nucli familiar i amics no em veuen!

Sí, sí,... quan la gent no em mira barrejo la brossa "normal" (aquell famós contenidor gris) amb el plàstic, el vidre,... barrejo el vidre amb el paper,... arribant a nivells de clímax màxim on fins i tot llenço les piles al contenidor normal. L'oli per la pica!

Crec que si no signifiqués creuar una línia de no retorn en el meu passat educatiu, llençaria les bombetes ecològiques (aquelles que en diuen de baix consum) als marges de la carretera mentre conduiria el meu cotxe de camí a la feina.

Prenent les paraules d'un dels nostres polítics: "Mori el reciclatge!".

"I què li ha fet el reciclatge a aquest pobre desgraciat?" potser us penseu molts...

Que potser coneix la veritat i sap que veritablement el reciclatge no existeix i es barregen tots els contenidors al mateix camió, sense que es mantingui la tria feta pel ciutadà?

Doncs no! Cap llegenda urbana de merda s'ha apoderat del meu raciocini, odio el reciclatge simplement per què el trobo hipòcrita. El reciclatge és una fal·làcia que plana sobre l'arc sud-europeu, que ens culpabilitza, que ens incita a ser més respectuosos amb el medi ambient quan la condemna de la Terra no depèn del "pensa global, actua local" que se'ns repetia com un mantra en l'agenda 21 local, els inicis de Kyoto i el naixement de la sostenibilitat.

I és que quan et fas les preguntes adients tot el castell de "naipes" del reciclatge s'esfondra sota el seu propi pes.

Us heu parat a pensar mai per què reciclem?

No?

No?

No?

....

No?

Doncs bé...

No? De veritat?

Teòricament el nostre món és un sistema tancat. La matèria que el forma és limitada. També seria interessant saber que hi ha elements més abundants que d'altres, però els percentatges ara no els recordo i el llibre on els vaig llegir té un apartat on no hi estic d'acord i bé... potser en parlarem un altre dia.

Per aquest precís motiu l'antic model de societat on es comprava i es llençava ha quedat obsolet. Sempre m'ha semblat interessant plantejar la idea que les mines del segle XXII (a veure si ara no la lio amb els palets dels collons de romans), o fins i tot de mitjans del XXI, serien els nostres antics abocadors on despreocupadament vam anar llençant tots la merda que es reconvertiria en un futur pròxim en la nova mineria. És com força poètic... tot d'obrers treballant per extreure metalls, minerals, plàstics,... entre compreses sanguinolentes, mascotes momificades i palets de les orelles plens de cera.

Tornant al tema i resumint el paràgraf anterior el motiu principal pel qual reciclar és la limitació en els recursos naturals dels quals traiem les nostres matèries primeres.

Llavors, ja reflexionant una mica més enllà, caldria saber que produir una ampolla a partir de vidre reciclat o de vidre "verge" té un cost diferent. Quan nosaltres llencem el mòbil obsoletament programat al "contenidor de reciclatge" hem de saber que si tot va bé i no va a parar a Accra (Ghana), pot ser tractat en una empresa de reciclatge on en traurà els metalls preuats tal com l'or, i que aquest or té un cost de processat menor que no pas explotar-lo en una mina, treure'l de l'escòria per separar-ne la mena,...

I la primera pregunta incòmode apareix ara: Quan jo llenço el meu mòbil, del qual algú en robarà l'or, me'l paguen?... Teòricament jo l'he pagat al comprar-lo (o al pagar els infinits mesos de permanència inclosos en el magnífic preu d'oferta de la companyia de telecomunicacions).

A part per reciclar un aparell electrònic, dins del preu de la botiga, ja hi ha un impost que va destinat al seu reciclatge, per tant de la meva butxaca ja han sortit els diners destinats a l'empresa que cobreix el cost de processament de l'aparell. Llavors jo rebo la part proporcional del benefici de vendre l'or?

I ara parlem d'or ja que és la moda pot-crisi del 2008 on era més segur invertir que no pas en la banca, però i tots aquells metalls rars que només es troben en certs països (que es podrien comptar amb els dits de la mà) i són extremadament rars?

Heu sentit a parlar del Coltan? Doncs potser hauríeu de llegir més!

Una altre dada que em toca força els nassos és un dibuixet que hi ha a les llaunes de begudes. T'has fixat mai que a un lateral hi ha un dibuix on hi surt un logo "1kr". Doncs bé, això és el preu que val la llauna buida quan la tornes al contenidor de reciclatge. T'han tornat mai un cèntim per reciclar una llauna?  A mi no! Això apreciat lector només passa a aquells països on la seva moneda és la "corona", i habitualment són els nòrdics. Aquí el robatori de les nostres deixalles surt gratuït (en aquest punt del text recomanaria posar la cançó de "la polla" "badejitas, latas y paquetes", no poso l'enllaç ja que el collons de "goear" s'ha petat tot el punk del bloc).

I el plàstic? El malparit de plàstic ple de disruptors hormonals com el BPA (Bisfenol-A), i que recobreixen milers dels nostres aliments i biberons pels nostres nadons? Algú sap com es recicla el plàstic dels collons, o simplement el tires tot al contenidor groc?

T'has fixat que en alguns recipients de plàstic hi ha un número dins una mena de triangle rar? Aquest número (per regla general) com més alt és més difícil de reciclar implica que és el plàstic en qüestió. Fins i tot, dins de certs envasos de plàstic, si el fabricant el dóna les informacions de com reciclar-lo, et demana de llençar-lo al contenidor general. Com pot ser que en el propi envàs de plàstic es demani al ciutadà de no reciclar-lo, si al contenidor groc hi van els envasos? Algú ho mira això? Recicles els plàstics en funció dels seu tipus?

Si la resposta és no, llavors teòricament recicles malament. O això o hi ha una mena de màfia on les empreses de reciclatge només reciclen el que els hi va bé en funció dels seus interessos econòmics.

En aquest punt caldria comentar que la "pregunta incòmode 2" s'ha mig formulat i barrejat en l'apartat anterior.

Pregunta incòmode 3. Per quin motiu ens hem de trobar dificultats a l'hora de reciclar residus problemàtics?

Per reciclar l'oli cal que anem a la deixalleria, en la qual tenim un límit mensual de residus, i en la majoria dels casos al anar-hi ens fan mala cara. En els millors dels casos l'ajuntament ens descomptarà uns cèntims al posar biodièsel o no sé què (això del dièsel ara mateix també és un tema delicat) al cotxe. Per tal de que l'oli es recicli correctament se'ns diu que si el llencem per la pica "una gota d'oli pot contaminar 3.000.000.000 de litres d'aigua" (aproximació aproximada sense validesa científica) i a sobre afecta negativament el procés aerobi de la EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) ja que dificulta els processos dels bacteris que descomponen la matèria orgànica que tal i qual.... i llavors un dia veus que potser untant un paper amb aquest residu tant malparit (que es fa servir per tallar el biodièsel) la llar de foc tira que flipes. Fins i tot la gestió de residus comuns d'alguna ciutat que va per incineració es veuria afavorida per llençar-lo al "gris" de manera controlada.

Si seguim evolucionant en el meu odi reciclador segueixen apareixent detalls que em toquen més els ous que per llançar el vidre calgui fer distàncies maratonianes fins al contenidor verd, com per exemple el cas del reciclatge de les bombetes de baix consum.

Sempre recordaré amb certa nostàlgia els meus anys d'ESO, on un dels garrulos de la classe que anava per jugador professional de futbol, cosa que el dispensava de fer educació física per la por de l'entrenador de que es lesionés, va rebentar un fluorescent de la classe fent l'idiota. Llavors "l'empollón" de torn se'm va girar preocupat dient "els fluorescents porten mercuri". En aquell moment, motivat per la meva ignorància retroalimentada per la nova reforma educativa, em vaig limitar a tapar el nas amb la samarreta tot dissimulant. Ningú va sortir de l'aula, cosa que potser hagués sigut la reacció més audaç. Potser algú va obriu una finestra tot i que no ho sabria assegurar.

I el mercuri? Qui pensa en el mercuri més enllà de les tonyines?

Algú ha vist un contenidor decentment preparat per acollir aquest preuat metall pesant neurotòxic?

L'últim cop que vaig veure un contenidor emmagatzemador de bombetes amb mercuri era a l'alçada de les caixes de pagament d'un supermercat i consistia en una caixa de cartró preocupantment plena de forats. Així és com reciclem els objectes potencialment contaminadors i perjudicials de la nostra salut, llençant mil·ligram rere mil·ligram de mercuri en una caixa oberta on a cada xoc de bombeta nova es pot alliberar pols amb mercuri cap els nostres organismes...?

El sistema de reciclatge actual és l'equivalent a posar la Rita Barberá com a presidenta de la comissió de la corrupció que investiga el PP español... però bé, si no reciclem els dolents som nosaltres!

Nota: Reciclar té els seus beneficis, des d'aquest bloc no es vol condicionar a ningú per què deixi de reciclar la seva merda en pro de la salut medi ambiental global i benestar del nostre planeta.