dissabte, 27 de març del 2010

- Bon dia!- va dir el professor 1 tot girant-se amb el cafè a les mans, al veure entrar el seu convidat.

- Hola, com va tot?- va dir el professor 2 un tant cansat del viatge amb autobús.

- Bé, bé. I vosaltres? Com ha anat el viatge?- Va fer el professor 1 acabant-se la dosis matinal de cafeïna i deixant el vas sobre la taula.

- Un mica llarg però bé... quin canvi des de l'últim cop que vam fer l'intercanvi, no? Heu canviat de lloc la gàbia dels nens? I heu tirat a terra els lavabos per deixar només un forat al mig del pati... - va dir tot recuperant-se de les quatre hores de viatge. Tot buidant el nas de la ferum a vòmit dels que no toleren les corbes i l'esmorzar.

- Si que es nota, oi? El tema del forat el vam treure d'un col·legi Sud-Americà perdut per l'Amazonas que té un bloc a internet on penja fotos del que fan. Primer fa una mica de vergonya als xavals però un cop s'hi acostumen ja està.- va contestar mentre l'hi brillaven els ulls d'emoció al recordar el desenvolupament del projecte i les obres.

- I no us queda ple? - va dubtar tot arrufant les celles.

- Si, llavors un cop al mes el/la que treu les notes més baixes, o acumula més faltes, és l'encarregat/a de buidar-lo i abocar tota la matèria orgànica al camp del pagès del costat. - va contestar al observar un cert nivell de desaprovació a la cara del visitant.

- Ostres tu quin nivell! Veig que esteu totalment integrats amb la vida del poble. - pensant en com no hi havia caigut abans!

- Oi tant, i "ecologistes"! Si tot va bé aviat ens donen la ISO 14000. - l'orgull l'hi regalimava per les orelles, pels porus, omplint la sala. Ja no hi havia lloc pel dubte.

- I nosaltres que al nostre col·legi encara tenim vàters... Tots bruts, guixats i rebentats,... però això si amb quinze màquines dispensadores de preservatius per metre quadrat. Així va l'educació pública. - remugava amb resignació.

- Si, ja veig que cada dos per tres feu vaga. Si els pares tenen més sovint els seus fills/es a casa, aguantant tota la merda que hem d'aguantar nosaltres potser us comencen a fer cas. És molt fàcil parir un salvatge d'aquests i només veure'l a l'hora de sopar. Que si al col·legi, al cau, tancat a l'habitació veient "porno" i "anime" d'internet mentre es fot de dogues fins les orelles,... I a part de mates, física i biologia a sobre JO tinc que perdre el temps embotint el mínim d'educació necessària que no aprenen a casa, per evitar que s'apunyalin els uns als altres quan em giro a escriure a la pissarra amb els "rotring's" de dibuix. - el puny tancat, la ràbia i l'impotència impregnaven les seves paraules.

- Quanta raó que tens... i mira que en són de cars aquests maleïts bolígrafs de dibuix tècnic. Potser el dia que se'ls tinguin que pagar de les seves butxaques s'apunyalen amb els llàpissos o els BIC de tota la vida.- bufava el professor 2 tot fent que no amb el cap.

- Saps que l'altre dia en van esbudellar a un amb una goma d'esborrar i una calculadora i en van fer servir els intestins per decorar l'aula de Nadal com si fossin garlandes? La mà crec que era l'estrella de l'Arbre i el penis encara el busquen... Per poc que no ho explica el pobre.- explicava el professor 1 entristit al recordar la cara de l'encarregat de neteja al entrar a l'aula amb la fregona.

- Quin nivell tu,... tot i que els meus tampoc es queden curts. Sort que aviat tenim vacances, necessito un bon "xute" de no fer res.

- Vacances, quan comenceu? Nosaltres encara hem d'esperar dues setmanes.- va respondre tot desconcertat.

- Què dius, encara no teniu festa? per mi sort que divendres ja és l'últim dia, sinó més d'un alumne sortiria volant per la finestra ben aviat.

- I quants dies feu?- el dubte anava en augment.

- Uhmm... tres setmanes.- va dir tot pensatiu.

- Ah! Nosaltres comencem més tard però en tenim cinc de setmanes.- traient-se un pes de sobre.

- És un tant estrany, però suposo que ho deuen fer per a compensar...- dubtant de les seves paraules.

- Potser. Quan fa des de les vostres últimes vacances?

- Dos setmanes? Gairebé tres?...

- Dons no et sabria dir. La veritat és que em perdo bastant amb el nou horari. Cada tres dies treballats en tenim sis de festa a la setmana*. I llavors cada disset dies de classe tenim cinc setmanes de vacances. A part dels tres mesos d'estiu i el de nadal. Si fa no fa potser treballem deu dies al mes, durant set mesos?

- Ostres, dons diria que tot i això potser nosaltres fem més vacances. Aquí no feu l'estada al balneari d'una setmana al Febrer i al Maig, per l'estrès acumulat al segon i tercer trimestre?

- La veritat és que no. Pots anar al Balneari quan vulguis però no hi ha unes festes especials per a fer-ho. Jo personalment aprofito la setmana santa.

- Ja ho diuen ja que en aquest col·legi es fan una mica les coses per "amor a l'art".

- Si en el fons sembla que no pugui mai arribar a escapar del lleure...

- Com?

- Res...

Nota:

*Les setmanes dels professors són més llargues per poder-hi posar més dies de festa, ja que si no en les 52 que té un any no seria possible descansar prou.

Qui no recorda aquell 2008 de calcari i barbacoes de rapinyaires?

La de nius que vam destruir, cremar, la d'ous ferrats i pollets crus que vam arribar a menjar per esmorzar. Aquella carn tant bona dels progenitors i la de plomes tant xules que van acabar engruixint el "north face" de l'Aconcagua.

I ara la cosa al 2010 canvia. Beuda torna a ser lliure, els rapinyaires protegits per totes les lleis del món-mundial ja no molesten, les parets del "Castellot" no són úniques i vitals, i fins i tot les aus podrien trobar parets més "boniques" que "okupar" en zones pròximes.

Dosis d'empatia avícola vers tots els escaladors EmpordanoGarrotxins?

És a dir després de dos anys de prohibició aquests descendents dels rèptils comentant el tema amb la FEEC, llegint blocs d'internet, adherint-se a la XESCA, reunint-se amb els ajuntaments i propietaris del territori tot fent unes ratafies han decidit que potser podien anar a fer la seva a un altre lloc per tal de tornar-nos les apreciades vies?

No en tenien prou amb la tranquil·litat de la cantera, l'abocador, els mata-senglars i l'autovia?

"Escolta que les parets que ens vau oferir eren de puta mare, però potser buscaríem quelcom més rústic,... una mica més de classe alta, saps...? Més que res per les criatures."

O simplement s'ha vist de lluny i de nou la incompetència del consorci de l'Alta Garrotxa, amb l'avantatge que només uns pocs es fixaran amb la merda que van aixecar?

"05-03-2010

El Castellot de Beuda passa a ser zona lliure d’escalada

Es podrà escalar tot l'any ja que les aus rupícoles han deixat d'ocupar les cingleres d'aquest sector d'escalada

L'ajuntament de Beuda acorda amb la propietat la cessió de la gestió de l'espai durant un període de 30 anys

El Departament de Medi Ambient i Habitatge a Girona, a partir d'una proposta del Consorci de l'Alta Garrotxa, permet escalar al sector del Castellot de Beuda durant tot l'any.

Les parets i cingleres, hàbitats d'espècies protegides

Les parets i cingleres són zones on crien diverses espècies d'ocells, alguns dels quals -principalment rapinyaires- estan protegits per normatives catalanes, estatals i europees. Per aquesta raó es regulen les activitats que afecten la seva reproducció, com l'escalada.

Fins ara el Castellot de Beuda estava catalogat com a zona restringida per a l'escalada i no s'hi podia escalar entre el 16 de gener i el 15 d'agost.

Acord amb la propietat

A finals del 2009 l'ajuntament de Beuda va arribar a un acord amb la propietat de la finca on es troba el Castellot segons el qual la propietat cedia la gestió de l'espai a l'ajuntament durant un període de 30 anys.

L’ajuntament, coneixedor de la popularitat del Castellot com a zona d’escalada i excursionisme, es va posar en contacte amb el Consorci de l’Alta Garrotxa per estudiar la possibilitat de permetre-hi l’escalada al llarg de tot l’any.

Després d'analitzar les dades sobre la nidificació d'aus a la zona del Castellot en els darrers anys i de constatar la presència de parets i cingleres properes que representen una alternativa millor per a les aus rupícoles, es va fer arribar al Departament de Medi Ambient i Habitatge la proposta de modificació de la catalogació del Castellot de Beuda com a zona d'escalada, proposta que ara ha rebut el vist-i-plau de l'administració competent."

Si l'únic problema era el propietari per què emboliquen els ocells? Per què ara diuen que s'hi podia escalar de Gener a Agost?

Es pensen que som gilipolles aquests desgraciats del consorci?

Links:

http://www.altagarrotxa.org/2004/agendaplus.php?idioma=1&categoria=1&id=256
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5185

dilluns, 15 de març del 2010

Un cop vaig conèixer una noia que s'anava reservant parts del cos per "desvirgar" a cada-nou-company-sentimental-que-trobava, amb el possible motiu potser de fer-lo sentir un tant especial.

Em sembla que ja fa uns anys va gastar l'ultim forat...

I tot això perquè us vaig prometre parlar de volums i avui no en tinc ganes.

La veritat és que no tinc massa res a dir. Nostàlgia potser és el que més m'envolta avui. Ciències naturals, el cos humà. Sistema locomotor.

Sabeu aquell que diu que l'aparell locomotor és l'encarregat del moviment del cos,... que anaven un os, un múscul, una articulació i un tendó i... al cervell arribava un tant de THC i tot se'n anava a rodar. Gana?

De nou un nou buit infinit (9, 9 ,8, vuit-girat), correcció de treballs sobre drogues i de cop records que no em puc treure del cap. Bola de foc, connexió mística, bolets-reventa-ronyons de principis de carrera.

Us resultaria estrany si us dic que trobo a faltar (una mica) el lleure?

I si us dic que l'altre dia vaig deixar anar a una bèstia de 14 anys que Darwin es posaria les mans al cap si veiés on ha anat a parar la seva "selecció natural"?

Sabeu que sóc un gilipolles narcisista i em rebenten els ignorants?

Joder, tinc un xaval amb un tall al cap de pam que treu notes mediocres però s'hi deixa la pell. Que si no s'hagués rebentat el cap amb la bici tindria un munt de portes obertes que avui no té, mentre que un munt de gilipolles que només serveixen per a fer-ne pinso no fan res més que rebentar-ho tot!

...sóc un putu mosso i vull una "armilla-antibales"...

Què vols dir?

No et cauen les pilotes a terra?

"Catalunya terra de terroristes!", És el putu Bronx elevat a 10 a la mil-milions!

Sabeu que avui m'han explicat com es diu en francès un cavall amb i sense pilotes? Sabeu que no me'n recordo?

Ho posaries al currículum?

Uhmmm... idiomes: Català nivell alt, Espagnol nivell mediocre, Anglès nivell mediocre-baix, Francès sé dir paraulotes i cavall amb i sense pilotes...

Sabeu que el govern francès busca 15.000 xavals per l'armada de terra?

L'anunci de la T.V. és super-xulo, un "miliku" amb el casc, el camelback, el FAMAS, correguent pel bosc buscant algun esquirol per matar,...

... i la pregunta seria... i la sang? les vísceres fora, els crits?

Potser només hi faltaria la típica pantalla que es va envermellint del call of duty quan et "maten massa"?

En el fons el que més impacta de tot això és que un govern et pagui per matar i per què et matin...

dijous, 4 de març del 2010

Em sembla que encara tinc sang de xai sota les ungles... i no sang d'aquella metafòrica per haver sopat costelletes arrebossades, o de la d'haver violat algun pobre mamífer llanut,... petit i suau.

Encara tinc sang sota les ungles d'haver pitjat un cor de xai. Fred, inert, sucós, tou i pudent amb les meves mans mentre una quinzena d'adolescents cridaven: SANG!!!!!!!!!!!!!!! i l'injectàvem aigua per les venes i les artèries tallades a un dit de l'òrgan, del múscul, i observàvem com sortia per un altre forat un tant més vermellosa.

Encara tinc sang a sota les ungles per haver tallat amb un bisturí el miocardi del xai fins arribar a veure l'interior d'una de les seves aurícules i el ventricle associat. Les fibres blanques que formen les vàlvules que permeten el pas de la sang d'un costat a l'altre.

Encara tinc sang de xai sota les ungles per haver penetrat el seu cor, a través de venes i artèries, amb tubs de plàstic per tal de millorar el flux d'aigua que introduíem amb xeringues.

"... (la sang) entra a l'aurícula dreta provinent del cos, pobre en oxigen, per la vena cava, passa al ventricle dret, surt per l'artèria pulmonar cap als pulmons, allà agafa oxigen, torna al cor per la vena pulmonar, entrant per l'aurícula esquerre, passa al ventricle esquerre i surt de nou cap al cos per l'artèria aorta ben plena d'oxigen..."

I al final que hem aprés?

SANG!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!