dissabte, 24 de desembre del 2016

Poema #2

Fa dos dies la bici m'han robat
un desgraciat
que mort ja podria caure fulminat.

Una escòria
una rata
un covard que s'amaga.

Un malparit
que en la foscor de la nit
de casa amb la mondraker s'ha escapolit.

Mesos d'estalvi per la tassa del vàter tirats
d'apretar-se el cinturó i ser primmirats
centenars d'euros malgastats.

I més que plorar per la teva estupidesa
ploro per la teva nissaga
per l'escòria de pare que aguanta la teva canalla.

I més enllà de desitjar-te agonia eterna i sofriment
misèria i turment
la teva impotència seria el més adient.

Que cap part del teu ADN perdurés
ni els teus valors i ideologia s'escampés
i que a sobre algú com jo els teus fills en va eduqués.

Malbaratament de recursos i potser d'ajuts socials
per mantenir criminals
que a humils treballadors espatllen els nadals.

Tot i que en calent no hi hauria alegria més infinita
que veure't en llarga agonia
a tu i a la teva família.

Alliberant-nos de la vostra presència
en el decurs de l'accident o la malaltia
que més just i feliç el món faria.

I si en el fons aquestes paraules són massa pel teu enteniment
resumint breument
a la puta merda te'n pots anar ràpidament!

In memoriam Mondraker Foxy: 26/11/216 - 21/12/2016 (125km)


Caloret (esborrany desat durant el 2012, publicat ara sense modificar, i sense cap relació amb la "basura" del PP).

Tenia unes feries a l'entrecuix... carícies suaus amb ungles llargues.

diumenge, 11 de setembre del 2016

Muntanyisme HD

La navalla a la butxaca. La Gopro al cap. El GPS penjant del cinturó. El CamelBack a l'esquena. Les Salomon als peus. El gore-tex a la motxilla juntament amb el frontal Petzl. Un parell de bastons Quetchua que completen el "pack" pantalons-samarreta-mitjons. Piles de recanvi a manta per "si un cas". El Suunto al canell. O l'smartwatch. O el garminpollestrex. L'appelmerdes. L'ipod amb a seva funda per lligar al braç. Els auriculars bluethoot. Les barretes isostar i les pastilles d'aquarius amb clor-"putabilitzadores". El mòbil "per si em perdo", El cistell "per si hi ha bolets" (o la bossa del mercadona de plàstic guarro). Posa-li les ulleres e la marca que vulguis al "careto", un buff al cap, i ja tens l'excursionista del segle XXI! El Kilian Jornet de cap de setmana!

La democratització de la muntanya!

dilluns, 15 d’agost del 2016

IA!

Hi ha un moment on el cervell "peta". Un punt on hom desconnecta i simplement un s'asseu a esperar que tot rebenti.

Després d'anys "d'apocalipsi", "d'autodestrucció" i "extinció"... resignació.

Punk.

Un dia m'agradaria fer un grup de punk. Així anat de l'olla. Elevat a mil. Una mica com en els punts àlgids d'aquest bloc. Una mena d'allau de bilis, pus i esperma que ho arrasa tot, ho trinxa i ho barreja en una mena de conglomerat incoherent i punxant que et fa perdre la fe en la humanitat (o com a mínim en la humanitat de l'autor d'aquest bloc).

Per exemple: "El vegà".

"Vegà cabró menjat unes llonzes! 
Proteïnitza el teu cervell involutiu menja tofu de segona i carbassons amb botulisme. Veuràs morir els teus fills d'inanició i mancança de vitamina B12.

Vegà cabró menjat unes llonzes!
El seu dany cerebral provocat per la teva ignorància caurà per l'eternitat sobre les teves espatlles i ni les algues ni la homeopatia podrà salvar el que quedi de la teva esperança ni perdonar-te"

O l'altre: "El vacunes".

"Et recolzes en que el 80% de la població immunitzada et protegeix i et permet viure d'alternatiu.

Et bases en pseudocientífics que parlen de mercuri, autisme i verí intravenós pels teus fills.

Però la teva bombolla primer mundista té una fissura: als virus els sua la polla la teva tonteria. T'infectaran, infectaran els teus fills i acabaran consumits per dintre fins la mort!

Antivacunes malparit, Edward Jenner es deu regirar dins la seva tomba quan veu la teva estupidesa infinita assassinant el futur del qui encara no l'han gaudit!"

Fins i tot podríem fer "El múrgoles".

"Ets una puta bomba de rellotgeria, supures tòxics que no sabries ni lletrejar ni escriure encara que representessin una victòria absoluta a "l'apalabrados". La teva jubilació de pot al gran dictat!

E-150, estevia, imazilil, ceres, plom, nicotina, parabens i bisfenol A!
Tots per la vena,. per la boca, pel nas, per la pell,.. te la sua!
Plom, pesticides, radioactivitat, nitrats!
Menja merda!

L'augment de l'esperança de vida és una fal·làcia que acaba en la nostra contaminació interna!
Seràs un putu esclau fins a la jubilació i després petaràs com txernòbil!
Els teus budells infectes seran enterrats sota tones de ciment no per zombie si no per contaminant, que ni en el llit de mort s'et podran acostar si no és amb mascareta!"

A veure si algú li fot una mica de guitarra i ja ho tenim!

Pel nom del grup podríem escollir una paranoia del pal "Tuberculosis ebòlica", "Sífilis en el Paradise", "Per unes llaunes de Coltan", "Vòmit homeopàtic",...  

diumenge, 24 de juliol del 2016

L'arbre.


Vandalisme contra un arbre. També hi ha un cert vandalisme en la qualitat de la foto però és que el meu magnífic "smartphone" reutilitzat dels "xinos", un cop morta la "basura" del samsung galaxy S2 obsoletament programat als dos anys, no dóna per més...

I és que més enllà de la qualitat d'imatge i la brillant literatura francesa a l'alçada de Molière, Dumas, Victor Hugo, Zola, Jules Verne... junts, fusionats i elevats a la trilionèsima potència, hi ha un fet inquietant per sobre de tots: l'agressió a un pobre arbre.

Com pot passar pel cap d'algú "grafititzar" un arbre?

És com rar...

Què et pot fer un arbre?

Et pot mirar malament?

Fer un comentari inoportú?

Donar-te ombra en un moment de la teva vida on només vols bronzejar-te?

Colpejar-te amb una fulla durant la tardor en la seva naturalesa caduca?

...

Quin parell de neurones cal curtcircuitar per acabar pintant un arbre?

Quin tipus d'ésser cal ser?

Fins i tot des d'un punt pragmàtic: és molt més simple pintar sobre un pla que en una forma cilíndrica... Què no hi ha parets en una distància relativament propera al pobre arbre?

És com la banalització absoluta de l'ésser viu.  La gratuïtat a la "gratuïtat".

Hi ha un pobre arbre, allà fent la fotosíntesi, sense poder-se moure, fugir, defensar-se, cridar,... i va un i el guixa.

Què representa això?

La lluita contra què? No hi ha estatus social, econòmic, diferència de classes, protesta, inconformisme, revolta, l'engranatge social, la opressió...

I en el fons quan veig això només puc sentir tristor. No per l'arbre dels collons que se'n pixa de si el pinten o no, i que fins i tot és una cosa que molt probablement ni percep, sento tristor al descobrir, al fer tangible, l'escòria que circula pels nostres pobles i ciutats.El tipus d'ésser que habita entre nosaltres i que és capaç de emmerdar així un pobre arbre que en el fons és un ésser viu bastant més útil, i menys molest, que l'escòria que hi ha reflecteix la seva poesia més íntima, l'art i el missatge de merda d'un Bansky de tercera a qui potser li han fotut les banyes, molt probablement pel fet de ser una escòria, un "titacurt" o un desgraciat amb una moralitat tant minsa que és capaç d'emprendre-la contra un vegetal.

dimarts, 28 de juny del 2016

Avui...

...hi estava pensant. El futur pinta ple de robots, aquests robots aniran ocupant llocs de treball i a mesura que la intel·ligència artificial (I.A.) vagi millorant els robots seguiran robant i robant llocs de treball cada cop més qualificats, fins que al final ningú tindrà que treballar. Llavors teòricament qui generarà la riquesa serà l'amo del robot.

Si ens aturem aquí tenim dos conceptes interessants. Mantenir un robot és relativament barat (un cop comprat) i per tant la robotització de la industria, tal i com ja ha passat abans, hauria d'abaratir els costos dels productes. La contra és que si qui té el robot genera la riquesa, hi haurà molta gent pobre sense poder consumir ja que en el seu moment potser no haurà pogut invertir en robots.

Això ens fa evolucionar cap a més preguntes. Si només una elit té robots no podran vendre els seus productes al poble, per tant tampoc podran generar riquesa i la seva inversió no haurà servit de res. Per altre banda si la robotització produeix molts de pobres, és possible que la manca d'esperança generi violència contra la tecnologia i el tema acabi amb bastanta sang pel mig inclosa la de l'elit amb robots.

Llavors apareixeria el concepte d'una renda mínima aportada per l'estat, o fins i tot d'una mena de comunisme on l'estat té la propietat de la indústria robòtica i tothom té el mateix salari assignat, mentre els robots fan la feina i generen la riquesa del govern. Aquest punt jo el trobo molt interessant però també sé que la cobdícia humana ho dificulta bastant...

Si seguim en aquest últim punt vol dir que la gent seria lliure de gastar el seu temps en el que volgués, i la seva existència no vindria lligada a la feina. Podríem utilitzar tota la nostra vida per fer el que ens agradés, els nostres "hobbies". Un punt negatiu d'aquest punt és que nanos de 13-14 anys no ho veuen clar, i creuen que si no treballem 8 hores al dia en una feina de merda que ens consumeix a cada hora, no podem ser feliços ni ens sentiríem realitzats.

Si això seguís per aquest camí el nostre "hobbie", i sobretot aquells lligats a la producció artesanal potser podrien ser la nova font de riquesa personal econòmicament parlant. Si tot ho fan robots l'artesania mor. Llavors què pot generar més "estatus" que un quadre fet per un humà, on el traç és totalment a l'atzar i no un vulgar robot programat per fer imperfeccions, de manera premeditada, per generar una certa humanitat en l'obra? O un jersei de llana, un objecte tallat en fusta o un plat de cuina casolana, la música...

Crec que avui en dia ja estem pagant un munt de pasta per coses "artesanals" doncs imagineu quina mena de mercat podria ser d'aquí 20 o 30 anys on ja no quedi cap feina manual al planeta i tots els productes elaborats del món tinguin el mateix patró definit per un programa informàtic, variacions individuals incloses.

O acceptaríem la producció d'una màquina com a quelcom únic i li donaríem el mateix valor que un objecte artesanal fet a mà? En el fons "l'artesà" del futur també podria fer un programa informàtic únic que generaria un objecte únic i irrepetible si un cop fet s'esborrés el fitxer... O el temps de codificar l'artesania en un codi serà tant llarg que farà la fabricació manual més ràpida i pràctica? Seria com irònic, no?

L'altre opció per sobreviure al sistema del futur seria ser un mega-crack de la robòtica-enginyeria-informàtica-programació i formar part de l'elit que ens condemnarà a la pobresa més absoluta, retroalimentant-se en la seva autarquia tecnològica menja-polles de cicle tancat de riquesa i producció i riquesa.

dimecres, 25 de maig del 2016

L'altre...

...dia vaig escoltar per la televisió un "debat" on es parlava de com algunes idees que en primer moment semblaven bones al final tenen l'efecte contrari i són altament contraproduents.

Un exemple seria la política d'austeritat i les pujades d'impostos dels governs que disminueixen el consum dels ciutadans, i que fa que encara es generin menys ingressos... Però bé, el guanyador a l'idea de merda que segurament enfonsarà tot allò pel que ha lluitat, més enllà dels polítics i la seva gestió, és el paio de l'anunci del "pequeño John".

El grau de malparidesa que té l'ésser que ha dissenyat l'anunci, i que ha decidit que TV3 el passi sobre les 13:30h del migdia (o les dues - quarts de tres del migdia), no és mesurable i és per fotre-li una pallissa quilomegatonateragigagegantina...

I en el fons qualsevol ciutadà amb un nivell d'educació mig sap que al món hi ha fam, misèria, pobresa,... i més si ets un pobre desgraciat que viu a l'estat Español, i ha viscut durant els últims anys al país a partir de la crisi del 2008, on probablement els exemples s'acumulaven als contenidors del final del barri. Però és que aquest anunci supera l'imaginable: Que mentre tu et prepares el dinar, o fins i tot estàs dinant, la cadena de televisió que mires es dediqui a passar l'anunci amb tot de negrets als ossos, mentre el narrador et va explicant "el pequeño john no tiene nada para comer", "va a morir", "ayuda y que mañana pueda comer"... en un moment donat et fa un girar al cervell.

El primer dia et quedes flipant. El segon t'avergonyeixes d'estar entaulat menjant qual burgés, preparant-te el gran tiberi. El tercer sents vergonya per l'abundància, el vi, els postres! Joder fas postres i el "pobre John" potser ja està mort! El quart et fas fàstic. No pots dinar mirant la tele. No pot dinar mirant la teva parella. La vergonya i la incomoditat es palpa a l'aire. Tampoc ningú parla. És un moment solemne... Fas comentaris banals per trencar l'ambient gèlid que provoca la diferència entre el teu benestar i el del "pequeño John". Són com els tres minuts més llargs de la teva vida, com tot un migdia que no s'atura i s'eternitza, deixant la teva humanitat pel terra. Crec que en un moment donat si em pogués autoescopir a sobre ho faria davant del mal que genera la meva inacció i el fet de tenir la panxa plena (o estar en el procés d'aconseguir-ho) obviant tots aquells que no ho poden fer i molt amablement se'm recorda. A part els malparits de l'anunci et posen imatges de nens per tocar més la fibra. Com si aquests desgraciats no en tinguessin prou en fer passar l'anunci a l'hora de dinar mentre la gent menja...

Et menges una croqueta.... "el pequeño John"... un got de vi de 8 euros l'ampolla amb una mitjana "hoy no puede comer", un tros de pernil salat amb pa amb tomata i tal "ayuda para que pueda comer mañana"...et fots un aperitiu amb patates i olives i vermut "va a morir"... unes galetes de postres amb ratafia "ayuda a los niños como el pequeño John"...una fideuà "joooooohnnnnnn...", un plat de mongeta amb patates, bròquil! "moriiiiiiiiiiiiirrrrr!".

I sabeu que us dic...

1-Que aquesta merda només la veig a TV3. Quan em toca mirar el "al rojo no se què de la sexta" mai he vist el "pequeño John", i no em sona haver-ho vist a cap canal espanyol.

2- Que n'estic fins la polla de l'anunci, de la ONG que l'ha fet i programat per passar-lo a l'hora de dinar. És més, m'han arribat a tocar tant la moral que des d'aquest bloc mai ningú rebrà ni un miserable cèntim pel "pequeño John". Mai de la meva puta vida donaré absolutament res per aquest manipuladors malparits que m'han tocat tant els ous tants de dinars seguits (i que ho seguiran fent). Així funciona la vostra publicitat: generant despreci, indiferència i ràbia contra el que "voleu ajudar". A prendre pel sac tots!

Això sí, que no sigui dit, aquí us penjo una foto d'un "ganchito" pel "pequeño John". Que qualsevol voluntari de la vostra ONG la posi al seu magnífic "smartphone" i li deixi llepar una mica la pantalla al "pequeño John". Mentres ho fa li podeu anar comentant que el tema té un gust salat, amb aroma a formatge (si sap què és) i que és força cruixent...pastós si l'ensalives molt...



... però tampoc li deixeu llepar molta estona no sigui que s'ennuegui!

dilluns, 2 de maig del 2016

Newpct1

N'estàs fins els nassos del les publicitats que s'obren a les pàgines web que visites (sobretot la del títol), bloqueja-ho tot amb l'extensió de Chrome "Adguard AdBlocker". La crema!

dimarts, 26 d’abril del 2016

Futur, passat i present.

divendres, 1 d’abril del 2016

Reformes.

Últimament es parla molt de les reformes educatives. De la metodologia per projectes. De Finlàndia i els coreans...

El mètode educatiu està obsolet, no per inútil, ja que tots els caps pensants actuals revolucionaris s'han criat amb classes magistrals i deures, si no per una mena de necrosi cerebral juvenil causada per un canvi de paradigma tecnològic i social que ens ha abocat a una ineptitud crònica en la concentració i l'esforç.

De vegades aquests nous aires "progres" em recorden a al reaccionarisme de l'escola democràtica al sortir de la dictadura. Per contrarestar els mals de l'educació franquista es va pecar per l'altre costat atorgant una llibertat desmesurada a l'alumne que tampoc es va saber gestionar massa bé.

Ara crec que estem en un punt semblant, demonitzant les classes magistrals sembla que tot té que anar amb projectes lliures, sense horaris, tots sent feliços, traient exàmens i deures,... però en el fons el problema real no crec que sigui aquest. Personalment el problema que veig és que en pro del coneixement al final l'escola només forma pseudodelinquents egoistes, que es creuen els amos del món per què la societat encara no els hi ha fotut el clatellot de la seva vida al veure's treballar 6 dies a la setmana, 8 o 12 hores per 600€ de merda en un supermercat a l'estiu per tenir més de 16 anys.

I en el fons no hi ha res que em remogui més les vísceres que un adolescent malcriat, que en el seu orgull de nen de la mare em vacil·li en la seva ignorància arrogant.

Quantes vegades cal escriure en un butlletí que el nen és un malparit per què la família respongui? Jo de moment en compto 11 i no hi ha hagut cap canvi.

Però no passa res. L'estat s'anirà omplint la boca de reformes, la direcció de paraules agradables i cultes, mentre que el pobre llicenciat que veu com tot plegat se'n va a la merda no hi pot fer gaire res més que veure com es multipliquen els seus esforços, el seu horari (tot i que no el sou), i l'agonia va derivant cap a l'ansietat i el "suapollisme".

Per què nosaltres som la generació enganyada.

A mi em van enganyar, em van dir que estudiés i anés a la universitat. Hem van prometre un títol i una feina. Un sou i un estatus en concordança als meus estudis/formació, i al final m'ha tocat menjar merda com molts, tinguessin o no tinguessin estudis, fins i tot m'ha tocat marxar del país cap a les Europes sobrevivint tres amb el sou d'un. I aquests malparits es pensen que són els grans reis de tot, tot i que encara ho tindran més pelut que nosaltres.

Potser un dia se'n recordaran de mi, de les meves paraules, veuran que dins la meva paranoia hi havia un xic de certesa i veuran que aquell malparit de professor potser no se li'n anava tant l'olla. I llavors en la seva misèria eixirà la meva victòria, una puntada a la boca que els tombarà quan ja estaven ajaguts al terra vençuts per la societat per la qual haurien d'estar preparats per alimentar. La puta puntada a la boca de la venjança, del karma, que el posarà a lloc i els alimentarà de la pols, de les escopinades dels altres que van ser llançades al terra amb despreci, i la seva ignorància desapareixerà per alimentar el dolor, la solitud. Cauran les paraules buides dels consells dels paràsits que només et segueixen quan tot va bé i descobriran la realitat, l'engranatge fastigós que exprimirà fins a la última gota de la seva sang i fins a l´últim mil·ligram de la seva medul·la espinal que alimentarà el sistema.

Però que ho tinguin clar aquests malparits, el dia que els vegi sota un pont de mi no veuran caure ni un cèntim a les seves butxaques ronyoses!

Llarga agonia i gloriosa reforma educativa desgraciats!

dimecres, 16 de març del 2016

Planetes

En els fons els planetes no són més que una coagulació de residus metabòlics alliberats en explotar una estrella agonitzant.

Reciclatge.

Ja fa temps que en aquest bloc s'intueix un cert odi cap al reciclatge, doncs bé deixeu-m'ho aclarir...

...ODIO EL PUTU RECICLATGE!!!!!!!!!!!!!!

I potser ara sonaré com el típic metge antivacunes que mentre t'injecta una bona dosi de mercuri, virus modificats genèticament per les malèvoles farmacèutiques, potenciadors de l'autisme, antrax, poloni 237 i la discografia d'en Bisbal en un xip microscòpic creat pel CNI i la CIA, et va comentant que ell no vacuna els seus fills per A, B i pascual,... jo ambientòleg titulat em permeto la llibertat de cagar-me en el reciclatge, i fins i tot en eludir-lo quan el meu nucli familiar i amics no em veuen!

Sí, sí,... quan la gent no em mira barrejo la brossa "normal" (aquell famós contenidor gris) amb el plàstic, el vidre,... barrejo el vidre amb el paper,... arribant a nivells de clímax màxim on fins i tot llenço les piles al contenidor normal. L'oli per la pica!

Crec que si no signifiqués creuar una línia de no retorn en el meu passat educatiu, llençaria les bombetes ecològiques (aquelles que en diuen de baix consum) als marges de la carretera mentre conduiria el meu cotxe de camí a la feina.

Prenent les paraules d'un dels nostres polítics: "Mori el reciclatge!".

"I què li ha fet el reciclatge a aquest pobre desgraciat?" potser us penseu molts...

Que potser coneix la veritat i sap que veritablement el reciclatge no existeix i es barregen tots els contenidors al mateix camió, sense que es mantingui la tria feta pel ciutadà?

Doncs no! Cap llegenda urbana de merda s'ha apoderat del meu raciocini, odio el reciclatge simplement per què el trobo hipòcrita. El reciclatge és una fal·làcia que plana sobre l'arc sud-europeu, que ens culpabilitza, que ens incita a ser més respectuosos amb el medi ambient quan la condemna de la Terra no depèn del "pensa global, actua local" que se'ns repetia com un mantra en l'agenda 21 local, els inicis de Kyoto i el naixement de la sostenibilitat.

I és que quan et fas les preguntes adients tot el castell de "naipes" del reciclatge s'esfondra sota el seu propi pes.

Us heu parat a pensar mai per què reciclem?

No?

No?

No?

....

No?

Doncs bé...

No? De veritat?

Teòricament el nostre món és un sistema tancat. La matèria que el forma és limitada. També seria interessant saber que hi ha elements més abundants que d'altres, però els percentatges ara no els recordo i el llibre on els vaig llegir té un apartat on no hi estic d'acord i bé... potser en parlarem un altre dia.

Per aquest precís motiu l'antic model de societat on es comprava i es llençava ha quedat obsolet. Sempre m'ha semblat interessant plantejar la idea que les mines del segle XXII (a veure si ara no la lio amb els palets dels collons de romans), o fins i tot de mitjans del XXI, serien els nostres antics abocadors on despreocupadament vam anar llençant tots la merda que es reconvertiria en un futur pròxim en la nova mineria. És com força poètic... tot d'obrers treballant per extreure metalls, minerals, plàstics,... entre compreses sanguinolentes, mascotes momificades i palets de les orelles plens de cera.

Tornant al tema i resumint el paràgraf anterior el motiu principal pel qual reciclar és la limitació en els recursos naturals dels quals traiem les nostres matèries primeres.

Llavors, ja reflexionant una mica més enllà, caldria saber que produir una ampolla a partir de vidre reciclat o de vidre "verge" té un cost diferent. Quan nosaltres llencem el mòbil obsoletament programat al "contenidor de reciclatge" hem de saber que si tot va bé i no va a parar a Accra (Ghana), pot ser tractat en una empresa de reciclatge on en traurà els metalls preuats tal com l'or, i que aquest or té un cost de processat menor que no pas explotar-lo en una mina, treure'l de l'escòria per separar-ne la mena,...

I la primera pregunta incòmode apareix ara: Quan jo llenço el meu mòbil, del qual algú en robarà l'or, me'l paguen?... Teòricament jo l'he pagat al comprar-lo (o al pagar els infinits mesos de permanència inclosos en el magnífic preu d'oferta de la companyia de telecomunicacions).

A part per reciclar un aparell electrònic, dins del preu de la botiga, ja hi ha un impost que va destinat al seu reciclatge, per tant de la meva butxaca ja han sortit els diners destinats a l'empresa que cobreix el cost de processament de l'aparell. Llavors jo rebo la part proporcional del benefici de vendre l'or?

I ara parlem d'or ja que és la moda pot-crisi del 2008 on era més segur invertir que no pas en la banca, però i tots aquells metalls rars que només es troben en certs països (que es podrien comptar amb els dits de la mà) i són extremadament rars?

Heu sentit a parlar del Coltan? Doncs potser hauríeu de llegir més!

Una altre dada que em toca força els nassos és un dibuixet que hi ha a les llaunes de begudes. T'has fixat mai que a un lateral hi ha un dibuix on hi surt un logo "1kr". Doncs bé, això és el preu que val la llauna buida quan la tornes al contenidor de reciclatge. T'han tornat mai un cèntim per reciclar una llauna?  A mi no! Això apreciat lector només passa a aquells països on la seva moneda és la "corona", i habitualment són els nòrdics. Aquí el robatori de les nostres deixalles surt gratuït (en aquest punt del text recomanaria posar la cançó de "la polla" "badejitas, latas y paquetes", no poso l'enllaç ja que el collons de "goear" s'ha petat tot el punk del bloc).

I el plàstic? El malparit de plàstic ple de disruptors hormonals com el BPA (Bisfenol-A), i que recobreixen milers dels nostres aliments i biberons pels nostres nadons? Algú sap com es recicla el plàstic dels collons, o simplement el tires tot al contenidor groc?

T'has fixat que en alguns recipients de plàstic hi ha un número dins una mena de triangle rar? Aquest número (per regla general) com més alt és més difícil de reciclar implica que és el plàstic en qüestió. Fins i tot, dins de certs envasos de plàstic, si el fabricant el dóna les informacions de com reciclar-lo, et demana de llençar-lo al contenidor general. Com pot ser que en el propi envàs de plàstic es demani al ciutadà de no reciclar-lo, si al contenidor groc hi van els envasos? Algú ho mira això? Recicles els plàstics en funció dels seu tipus?

Si la resposta és no, llavors teòricament recicles malament. O això o hi ha una mena de màfia on les empreses de reciclatge només reciclen el que els hi va bé en funció dels seus interessos econòmics.

En aquest punt caldria comentar que la "pregunta incòmode 2" s'ha mig formulat i barrejat en l'apartat anterior.

Pregunta incòmode 3. Per quin motiu ens hem de trobar dificultats a l'hora de reciclar residus problemàtics?

Per reciclar l'oli cal que anem a la deixalleria, en la qual tenim un límit mensual de residus, i en la majoria dels casos al anar-hi ens fan mala cara. En els millors dels casos l'ajuntament ens descomptarà uns cèntims al posar biodièsel o no sé què (això del dièsel ara mateix també és un tema delicat) al cotxe. Per tal de que l'oli es recicli correctament se'ns diu que si el llencem per la pica "una gota d'oli pot contaminar 3.000.000.000 de litres d'aigua" (aproximació aproximada sense validesa científica) i a sobre afecta negativament el procés aerobi de la EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) ja que dificulta els processos dels bacteris que descomponen la matèria orgànica que tal i qual.... i llavors un dia veus que potser untant un paper amb aquest residu tant malparit (que es fa servir per tallar el biodièsel) la llar de foc tira que flipes. Fins i tot la gestió de residus comuns d'alguna ciutat que va per incineració es veuria afavorida per llençar-lo al "gris" de manera controlada.

Si seguim evolucionant en el meu odi reciclador segueixen apareixent detalls que em toquen més els ous que per llançar el vidre calgui fer distàncies maratonianes fins al contenidor verd, com per exemple el cas del reciclatge de les bombetes de baix consum.

Sempre recordaré amb certa nostàlgia els meus anys d'ESO, on un dels garrulos de la classe que anava per jugador professional de futbol, cosa que el dispensava de fer educació física per la por de l'entrenador de que es lesionés, va rebentar un fluorescent de la classe fent l'idiota. Llavors "l'empollón" de torn se'm va girar preocupat dient "els fluorescents porten mercuri". En aquell moment, motivat per la meva ignorància retroalimentada per la nova reforma educativa, em vaig limitar a tapar el nas amb la samarreta tot dissimulant. Ningú va sortir de l'aula, cosa que potser hagués sigut la reacció més audaç. Potser algú va obriu una finestra tot i que no ho sabria assegurar.

I el mercuri? Qui pensa en el mercuri més enllà de les tonyines?

Algú ha vist un contenidor decentment preparat per acollir aquest preuat metall pesant neurotòxic?

L'últim cop que vaig veure un contenidor emmagatzemador de bombetes amb mercuri era a l'alçada de les caixes de pagament d'un supermercat i consistia en una caixa de cartró preocupantment plena de forats. Així és com reciclem els objectes potencialment contaminadors i perjudicials de la nostra salut, llençant mil·ligram rere mil·ligram de mercuri en una caixa oberta on a cada xoc de bombeta nova es pot alliberar pols amb mercuri cap els nostres organismes...?

El sistema de reciclatge actual és l'equivalent a posar la Rita Barberá com a presidenta de la comissió de la corrupció que investiga el PP español... però bé, si no reciclem els dolents som nosaltres!

Nota: Reciclar té els seus beneficis, des d'aquest bloc no es vol condicionar a ningú per què deixi de reciclar la seva merda en pro de la salut medi ambiental global i benestar del nostre planeta.
   

dijous, 18 de febrer del 2016

Foto.

Foto nocturna a una paret qualsevol, d'un poble qualsevol de l'Alt Empordà.

Coses que et venen al cap abans de veure que és una "bandera d'ESPAÑA"...

"¿Viva la hamburguesa?"

"¿Viva el Mc Donnalds del costat del Caprabo?"

I ara una de mots aleatoris...

Vagina

Dislèxia

Fatxa

Garrulo

Ignorant

Hamburguesa?

Vergonya aliena...


Dubitacions.

Diuen que diuen que portar el mòbil als pantalons a la llarga pot provocar infertilitat degut a l'acumulació d'ones, i per tant d'energia, en el nostre apreciat aparell reproductor. A l'article publicat al diari, que es basava en l'informe elaborat pels científics del Centre de Medicina Reproductiva de la clínica de Cleveland, es deia que:

"L’estudi, fet amb 361 homes, concloïa que els homes que havien utilitzat el mòbil durant més de quatre hores diàries tenien un nivell d’esperma un 41% inferior al dels que no l’utilitzaven mai. Els investigadors també van determinar que en el cas dels que utilitzaven el mòbil dues hores al dia la reducció de l’esperma era d'un 20%".

Tot i això també es remarcava que "Tot i això, els mateixos investigadors admetien que l’estudi no havia tingut en compte altres factors com l’edat o l’estrès i que, per tant, les dades no eren concloents".

Cal dir, que tot i que no queda clara la relació directa amb el mòbil, i que potser no és l'únic factor en la pèrdua d'esperma, davant del possible dubte la medicina sempre hauria de tirar cap a la prevenció, i més si hi sumem les dades actuals on es remarca una davallada important dels naixements a Europa i l'augment en l'edat dels nous pares i mares, cosa que pot afegir problemes en la qualitat dels gàmetes.

Un detall que trobo a faltar en aquest estudi és la diferència d'hàbits actuals i passats. Entenc que jo vaig tenir el primer mòbil sobre els 17 anys, que només servia per trucar i enviar algun missatge, i que normalment no el portava a sobre. També caldria mirar els nivells d'energia emesos per aquests primers mòbils de finals del segle XX i principis del segle XIX.

Si canviem de registre actualment els "nostres" adolescents ja porten mòbil abans dels 11 anys (quan comença el desenvolupament dels seus òrgans reproductors), i el tenen a la butxaca gairebé tot el dia des de les 8h que surten de casa fins pràcticament a l'hora de dormir, i encara se'l deuen posar ben arran del cap per anar mirant els "whatsapps" de matinada. Fins i tot m'atreviria a dir que degut a la seva "activa vida social" l'aparell deu treure fum de tantes comunicacions entrants i sortints que deuen tenir (i que es tradueixen en més energia testicular), mentre que en la nostra adolescència potser es limitava molt més en part pel cost associat a les comunicacions, ja que per cada trucada o missatge calia pagar.

En resum la meva pregunta al donar voltes al tema és com pot afectar aquests canvis d'hàbits a l'estudi si es fes d'aquí uns anys. Si quelcús s'ha plantejat actualment mirar la qualitat reproductiva dels "joves" (i no "homes") que porten 10 anys acumulant wi-fi i 3G als seus testicles i que van començar amb "els mòbils d'última generació" i la tarifa plana d'internet i de telèfon. Una altra pregunta que em faig és si aquesta és una nova oportunitat per l'ésser humà de ressorgir del "garrulisme" arrelat a la nostra societat.

I ara un preguntareu... "Què merdes diu aquest paio ara?" "Què pot tenir a veure tot plegat?".

Doncs bé:

Idea 1. Per entendre el problema de les ones cal llegir l'article o la notícia del diari (o que algú te la expliqui), cosa que dubto que el "garrulo mig" es digni a fer.

Idea 2. Si els que tenim el coneixement (ja que llegim) no volem explicar el problema al "garrulo mig" de torn, aquest seguirà vivint en la seva dolça ignorància (per exemple no passant la notícia a classe de tecnologia o física a la E.S.O.).

Idea 3. Si el "garrulo mig" segueix vivint en la seva dolça ignorància utilitzant el mòbil a tort i a dret, alimentant d'ones electromagnètiques els seus espermatozoides "de garrulo mig" potser li quedaran fregits i no es podrà reproduir.

Idea 4. Si el "garrulo mig" no es pot reproduir l'evolució ens pot portar a un nou ressorgir de l'espècie humana.

Tot i això, el punt feble d'aquest pla magnífic, encara que pugui semblar contradictori, poden ser les autoritats sanitàries. Que la societat en pro de mantenir la riquesa de les elits i la por del poble a través del sistema de pensions, comenci a fer anuncis sobre el tema, i es limitin i fins i tot es redueixin cada cop més les emissions dels mòbils a mesura que la tecnologia millori. Fins i tot en algun moment es poden començar a vendre calçotets "caixa de Faraday" per aïllar la zona genital... no ho sé. El que sí que sé és que de moment ens queda el consol de saber que cada cop que veiem un malparit rostint-se el cervell amb una trucada, o fregint-se els testicles amb un post del "facebook" que li arriba al mòbil, és un impuls més cap a la seva extinció.

Que cada cop que veiem un adolescent menjant pipes a la plaça i tirant les cloves al terra podem pensar amb una certesa del 99.9999% que tindrà el seu magnífic "smartphone" dels "xinos" irradiant el seu engonal i que molt probablement el seu gen "sóc un porc i "me-sua-la-polla" embrutir el terra del carrer" acabarà per no transmetre's.