Adoctrinament.

I no!

No!

No es poden fer catalans veient "bob l'esponja", per fer bons catalans cal veure "Braveheart"!

Per què els escocesos són la cosa més "molongui" que te cagues del món, fins i tot més que els bascos, per al pobre català independentista mig. I es que per forjar el nou país hem de fer menjar 2h 50' de pel·lícula hollywoodiense als nostres adolescents, el 27S va lligat al despertar de l'empatia en vers el poble escocès i fer-los veure la similitud catalana del 1714, el valor de la llibertat i alhora fer-los sentir l'odi patit tant per l'amic del protagonista quan el rei se li fa la dona tot just acabat de celebrar el matrimoni (pel dret de cuixa) com de quan li tallen el coll a l'acabada de casa "xurri" del mateix protagonista que els empeny a matar, mutilar i empastifar-se de la sang del maleït opressor per la llibertat del seu poble!

I es que "bob l'esponja" mai va lluitar per la llibertat del seu poble (Baixos de Bikini), ni és escossés, ni el seu poble va llençar la seva última i definitiva oportunitat per aconseguir la llibertat (que durant gairebé tres hores et vol transmetre un "Mel Gibson" encara poc anat de l'olla) per la tassa del vàter al votar que volien seguir formant part de l'Anglaterra opressora cagant-se amb tots els avantpassats amics de "William Wallace".

I és que Escòcia és un referent i "Bob l'esponja"  una maleït dibuix sense fonament pedagògic que només fa venir als nens hiperactius...

I és que en el fons només és una ronya de dibuix animat que ens ajuda a deixar de pensar uns minuts, després d'un curs (diga-li any) de classes agòniques, però que en un àmbit més profund et pot fer comprendre que la democràcia per decidir quina pel·lícula es veu un dia a final de curs pot passar en pocs segons a ser la decisió imposada per una directora, que converteix aquella escola lliure i de qualitat en una imposició d'idees que estan per sobre de l'equip de professors que en aquell moment gestiona l'activitat a l'aula amb els alumnes i que es caga amb el que s'havia decidit entre tots.

Llibertaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

Saturació.

I potser un dia parlaré de tota la merda que supura el món...

...de l'efecte hivernacle, els combustibles fòssils, les centrals nuclears, els transgènics, la sobrepesca, l'agricultura i la ramaderia intensiva, el pesticides, el capitalisme salvatge, l'ignorància dels nostres polítics, la ignorància i la estupidesa del jovent, de la "basura" del sistema educatiu actual, dels tractats de lliure comerç, de la vigilància a internet, dels minerals "rars" i de com un gran percentatge de la seva massa es troba en uns poc països, de com els americans van entrenar els afganesos i ara ens peten els anus, de per què algú pot trinxar i comprar set mòbils en menys d'un any, dels creacionistes i les religions diverses, de la desforestació, de com em mola la malta i la ronya de programació que fan a tv3, dels pobres nens que no poden anar a l'escola i l'IVA excessiu que hi ha en un país de segona com espanya, cul d'Europa, de les pasteres i els estrets, de les estretes escalfapolles, de l'Ebola, la diftèria i el coronanoséquè de corea, del menjar biològic i el seu impost revolucionari per tal de superar la paranoia, dels ansiolítics i el seu gust increïblement amargant, dels llibres que compro i mai llegeixo, dels llibres que no compro i vull llegir, de la calor infernal del mes de maig i com la cosa no pot anar a millor, dels incendis que ens menjarem aquest estiu, dels óssos polars que es queden sense iceberg i moren, del gas i la impunitat russa, de "l'ensaladilla", la salmonel·la estival i l'anticongelant amb què tallen el vodka, del petroli i la impunitat aràbica, de les bosses de plàstic del supermercat, de com el govern defensa les petroquímiques de Tarragona i dóna la cara davant concentracions puntuals més elevades de les permeses per les lleis, de les mitjanes i les dades, de les dades i les mitjanes i de com en van de bé per fer-nos venir les coses al gust, de l'umami, dels 30 minuts i els ciència-ficció que ens mengen l'olla, de la tele del "règim" i la independència, de com al "CITES" surten fent veure que mengen polles però en els fons saps que no mengen polles, no llepen tetes, ni es penetren..., de les ereccions perllongades i la necrosi, dels llibres de batxillerat on no hi entens una merda, del control ortogràfic i la pèrdua d'intel·ligència gradual, espai cerebral que mica en mica es va reomplint de por i dubte, dels projectes passats i dels inacabats, dels tarats que volen anar a mart a morir, de la rutina, de la manca de concentració, dels "pírcings" linguals, del català correcte, de la capacitat jutjadora de quatre malparits que no han "sortit de l'ou", dels anuncis ronyosos de la tele, de la falsa llibertat, de com anem trinxant-ho tot però res acaba de petar, del sistema, de l'inèrcia i la força centrípeta, perquè la centrífuga no existeix, de les PAU, de l'ansietat, de la pasta, de l'escòria social que només genera despesa al pobre desgraciat que no es pot permetre arreglar un retrovisor trencat per l'estupidesa d'un malparit que potser només subsisteix gràcies a les ajudes socials, la droga que pot passar i els quatre duros que roba a velles i xavals de primària, del vici, de les fermentacions, els fongs, paràsits, de viatges a països llunyans, amb poques garanties sanitàries, als avions que cauen, a la falta de manteniment de les coses i la crisi, de l'Orwell i el 1984, del Big Data i l'espionatge, de les xarxes socials no ja que aquí ja n'hem parlat prou, però els proxys potser sí que n'és un tema pendent, de les noves tendències del punk, la realitat virtual, els robots, l'avanç científic, i la baixa natalitat d'alemanya, referent d'Europa, de les pensions i la misèria que encara té que arribar, dels pobres peixos i dels reportatges d'orques assassines, de la precarietat laboral i la màfia dels sindicats, de la pizza i com els italians punxen a la "champions", dels bolets i de com la sequera en toca els nassos, de les "modes", dels "antitot", de les radiacions, del WiFi, la MAT, el TAV, el CiU i els calbs, dels gats, dels "breaded cats", dels pantans i les fosses, de l'oblit i la espectacularitat democràtica de la transició espanyola, del cava, la llet i els boicots, les samarretes del barça i els diaris, de la Xina i la producció barata, de la bilis i l'absurd, de la merda que t'has empassat si has llegit fins aquí!

Any 2025...

... en un estat laic governat per un grup d'intel·lectuals ateus l'esperit sant passa comptes davant la justícia pels seus delictes.

8 de febrer de 2025. Sala 2 del jutjat de Barcelona.

- Bon dia, avui som aquí per jutjar al senyor Esperit Sant acusat pel delicte de violació d'una verge amb l'agreujant de zoofília. Què vol dir l'acusat?

- Bé doncs... la cosa no és ben bé el que sembla.

- Això vol dir que no va abusar sexualment de Maria?

- Bé sí, es pot dir que la vaig fecundar...

- I reconeix que en aquell moment la víctima era verge i vostè ho va fer sota la forma d'un colom sense el seu consentiment?

- Home, si era verge o no... d'això tampoc n'estic segur. Jo la vaig notar una mica dilatada...

- Què vol dir senyor Esperit Sant, que la víctima no era verge? Està dient que la verge Maria potser ja havia tingut relacions amb altres mascles?

- A veure jo tampoc he dit això...

- I doncs què insinua?

- Bé, que la vagina estava una mica donada...

De cop i volta un silenci sepulcral ocupa la sala.

- Un moment, a veure si el meu cervell pot processar aquest munt de merda... ens està dient que aquesta no era la primera dona que penetrava i ens està comparant diàmetres vaginals?

- Això no ho contestaré sense la presència del meu advocat!

- Perdoni però el seu advocat està aquí al costat... és aquell que es dóna cops de cap a la paret. Si us plau contesti la pregunta!

- Doooncs.... que la verge maria va ser el pla B. La idea inicial era fecundar una tal Josefina. No sé vam pensar que Jesús, Josefina i Josep tenia el seu rotllo, ja sap per allò de les 3 jotes, seria del pal dels germans Roca. Tres persones amb les mateixes inicials... però un cop encigalada la cosa no va acabar bé tot i que la musculatura es notava ben ferma.

- Com?

- Doncs això, inicialment el pla era trobar tres noms que comencessin per la mateixa lletra i que entre tanta persona hi hagués una femella. Ja sap per allò de l'òvul, la fecundació i el fetus.

- Perdoni, ens està dient que és un sodomita i que el fet de fornicar amb una femella va ser el dany col·lateral per tal d'originar un ésser, un infant, pilar d'un pla, sota la forma de religió, per governar el món durant més de 2.000 anys?

- Sí.

- Per favor quanta maldat! Maleït pervertit-folla-verges-zoofílic-reincident no mereixes res més que la presó eterna! La mort en el millor dels casos. Ets escòria i pagaràs pels teus crims! Pagaràs pel retràs culturalointel·lectual que ha causat la teva secta en el sí de l'evolució humana i científica!

- Prou. fiscal! No s'embali i deixi que cadascú faci la seva feina. Va fer el jutge de la sala.

- Però no he veu senyor jutge que l'acusat és escòria? Va fecundar una pobre noia, sota la forma d'un animal infecte, una rata amb ales, sense el seu consentiment obligant-la a tenir un fill producte d'una violació! En quin món és acceptable això? Quina ment perversa i malaltissa veuria quelcom positiu davant de tanta maldat? I el nen? Algú ha pensat en el futur que podria tenir un nen fill d'un colom viciós i pervertit? I la lacra social de la religió?  Si per mi fos agafaria ara mateix aquest miserable malparit i el fotria a la foguera per tal d'enviar-lo al seu infern a cremar per l'eternitat!

- És veritat, no sé per què estem perdent el temps amb un cas tant simple i obvi! Acusat se'l declara culpable de violació, zoofília, desvirgació i fecundació forçosa amb l'agreujant de premeditació i pertinença a una secta. Aquest nivell de maldat i perversió només pot ser castigat amb la mort. Mori senyor Esperit Sant, mori i que el seu llegat de cures violadors desaparegui amb vostè!
Jo el condemno!

FI