És molest saber que sempre hi haurà algú millor que tu, però és bastant més depriment saber que sempre n'hi haurà de pitjors. No pel fet de fer-nos sentir millor, que hi ajuda una mica, sinó pel fet de saber què tenen que suportar els altres...

"Feia temps que no actualitzava el blog" deia amb cara de sorpresa i tristor. Alegria potser de tornar-hi de nou! (això és la mateixa merda que es pot llegir a milers de blogs de tot el món quan el personatge /o personatges que el van crear es passen "pel forro" el tema, o fa temps que no tenen cap idea).

Per la meva banda de coses n'hi ha (per escriure), de whisky i nits no en falten, però bàsicament el problema que tinc són els francesos.

Els francesos cabrons als quals vaig contractar internet al setembre i fins ara no tinc, si no fos per una clau 3G d'aquestes "guarres", amb 1Gb de descàrrega que em van deixar fa uns dies, i que segurament no durarà massa.

Sabeu quant de "porno" us podeu baixar amb un "giga"? Res! una misèria... una peli ja són 600-700mb, només que miri el correu i faci quatre parides al blog la foscor tornarà de nou!

I el més fotut és la impotència de no poder-l'hi dir al tiu d'internet que és un gilipolles. Que tots els tècnics de la seva companyia són idiotes, i que fins i tot algun té un, o diversos, cromosomes de més.

I avui el millor de tot... els resultats dels referèndums per a "una major autonomia" de Guadalupe i Martinica, dues colònies sud-americanes que encara té França.

"Aplastant" "NO".

Putus francesos gilipolles! La gent ha votat "no" perquè el món se'n va anar la merda fa mesos, hi ha una "crisis" del mil, i val més ser un francès gilipolles dins la unió europea, que no un país tercermundista de pocs quilòmetres quadrats a la costa est de sud-amèrica en el millors dels casos, o quatre illes al mig de l'atlàntic en el pitjor!

Més info

http://www.martinique.org/
http://www.antilles-info-tourisme.com/guadeloupe/

Com voleu que ensenyi física a un individu que no pot entendre que seure significa tenir les quatre potes de la cadira al terra?

És quelcom instintiu? Veig una cadira, m'hi assec... i plas! a dos potes. Pim pam, com un balancí. A casa la gent seu a dinar mentre es belluga amb les potes de la cadira?

Tres, dos, una... terra i fora dents?

O potser només és amb les cadires verdes de l'institut? O degut a l'energia que desprèn l'institut? És a dir, no és culpa de la cadira sinó de l'edifici, les reixes, les pissarres. Qui sap potser el "coneixement" impulsa a alliberar del contacte amb el terra, de la pressió dels nostres cossos, a les dues potes de davant de les cadires.

És més fins i tot ara jo mateix ho provaria amb la meva, tot i ser d'aquelles amb el peu en forma de creu i rodes al extrems on tot gira... (tranquils que si no la visualitzeu més endavant fem una entrada discutint els tipus de cadires i si n'és viable balancejar-s'hi).

Així dons, si et tinc que repetir vuit vegades en quinze minuts, seu bé!, deixa la cadira quieta! Com vols que entri al teu cervell d'argila cuita que per calcular una rebaixa en tant per cent fem el "preu-per-(u-menys-el-tant-per-cent-de-descompte)? (preu · (1-% descompte).

"- Perdoni però... si el seu fill no entén coses bàsiques com "calla", "seu", "pota" (d'extremitat no de taja botellonera/garrafa),... com vol que trobi la capacitat d'un dipòsit sabent que 3/4 de la seva capacitat són 56 litres?"

Una altre de bona! Aplica la propietat distributiva a la següent expressió algebraica: (a+b)·(a+b).

És a dir a·(a+b)+b·(a+b).

Fem-ho amb números!... (2+3)·(2+3)

2+3= 5, per tant (2+3)·(2+3)= 5·5=25

Tachan!

I ara per l'altre mètode (allò de la propietat distributiva),
2·(2+3)+3·(2+3)= 2·5+3·5= 10+15= 25

Tachan, tachan!

De que et serveix això?... d'una merda ara mateix, tot i que de moment jo m'hi guanyo la vida com molts altres, però deixa la cadira quieta...

... i xapa la puta boca!