divendres, 27 d’abril del 2012

Pentaradial.

Era un inseminador d'elit, un professional en l'alliberació de gàmetes autàrquic. L'onanisme portat a l'extrem. L'alliberador per excel·lència de cèl·lules flagel·lades haploides a les depuradores més properes de les ciutats on residia. Tal com un eriçó de mar o una truita que confia la seva descendència al mar, als corrents, a la trobada a l'atzar de les dues meitats que fan la unitat. El seu ADN navegava per les clavegueres cercant la fecundació. Un òvul solitari i poc demacrat que encara fos útil per formar un individu, més enllà de les compreses i els tampons ensangonats que noies sense escrúpols llançaven cadena enllà en els lavabos dels instituts i les residències d'estudiants entre avortament i avortament. 

I és que un cop deixat de banda el rol de vertebrat terrestre, de mamífer, entrat en la externalitat de la reproducció, fins i tot en la asexualitat de la reproducció vegetativa o per mitosi, el fet de trobar una femella passava a un pla secundari.

Tal com un cargol hermafrodita penetrant-se a ell mateix, ell sol podia repoblar el desert, la lluna, l'univers.

Formar la seva pròpia religió.

Evolució.



Pedra, paper,...



dijous, 26 d’abril del 2012

Bigotis.

Quan quelcús descobreix que van intentar matar l'Adolf 42 vegades i totes van fallar, fins que ell mateix es va suïcidar en el seu búnquer al final de la 2ona guerra mundial, un pot començar a pensar que el "karma" té un sentit de l'humor peculiar.

Un costat fosc d'ironia que no s'acaba d'entendre.

http://drawtheshitler.com/page/

dissabte, 14 d’abril del 2012

Cultura popular.

Terra cremada.

Tal com els russos davant l'atac de Napoleó el 1812 sembla que l'actual govern de l'estat espanyol només tingui al cap trinxar-ho tot, reduir-ho a cendres, pixar-s'hi a sobre i cobrir-ho amb sal per què en el seu estat de merda no hi creixi res durant els pròxims cent anys.

S'ha de ser molt imbècil per eliminar les subvencions a les energies renovables, R+D+I, educació, sanitat,... evitant que ningú toqui els seus "xanxullos" per tal de poder anar fent calaix, seguir alimentant la classe alta-burgesa que ho va enfonsar tot, els lladres i els especuladors, els col·legis de cures pederastes i l'església, l'exèrcit, trens, aeroports i corredors que no serveixen d'una merda,...

Són uns desgraciats i s'ha de ser molt malparit i fill de puta per fer tot el que fan i anar a dormir tranquils. I és que al final un creu que o són molt ignorants, o per a tota aquesta escòria sense escrúpols l'ètica és quelcom insultant i repugnant.

divendres, 13 d’abril del 2012

Doble dosi

Batxillerat

L'altre dia va sortir el record d'aquell personatge creat a la meva adolescència, durant l'època més o menys intsensa i de qualitat dubtable, dibuixadora. En concret va sortir el tema d'en "Moska Joe" i, tal i com es va dir, aquí penjo el primer dels tres "còmics" que en vaig fer, més enllà de dibuixos puntuals que encara avui en dia van apareixent als marges de les llibretes i a les portes dels lavabos. 



divendres, 6 d’abril del 2012

Vacances.

Dels creadors del "Noi que perdia als escacs contra un rajol d'argila cuita" ara arriba la segona part de la tri-trilogia comico-dramàtica "una vida dedicada al capitalisme i al consum de dogues":  "El cap que només servia per posar-hi una gorra". Tres anys d'agonia inútil a la secundària i malbaratament dels recursos planetaris, manca d'esperança, rutina i impotència.

I és que més enllà dels ignorants, violents i "camorristes" dels nostres instituts hi ha un munt de polítics i banquers, economistes en general, que no valen ni els grams de diòxid de carboni que es despendrien de la seva combustió.

De la combustió de la pólvora consumida al rebentar-los el "cervell".

dimecres, 4 d’abril del 2012

1700

 
 I per si les llengües romàniques no són el teu fort, o tant de francès et fa mal de cap, aquí el petit resum: 

“L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”.
(L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa)

 I és que amb arguments com aquest sobren les paraules!