dilluns, 23 de febrer del 2009

Fa un temps el patronat de turisme de la Costa brava ens va sorprendre a tots amb un cartell que promocionava el nostre litoral amb una foto de les bahames.
Davant d'aquesta brillant idea, i en pro del turisme de qualitat més enllà de la idea "tercer-mundista-prostíbul-d'europa-alcohol-tirat-de-preu-sangria-i-toros-morts" que té el món de nosaltres, des de aquest bloc volem aportar el nostre granet de sorra a la causa, dissenyant en exclusiva el futur reclam que ens donarà a conèixer a Europa i més enllà, amb material 100% català.


Notícia http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?llegir=llegir&ref=15884
Absurd diari vist el 23/2/09

divendres, 20 de febrer del 2009

...¡666 the Number of the Beast
Sacrifice is going on tonight!...

dijous, 19 de febrer del 2009

Sense cap mena d’escrúpol m’has posseït de nou quan jo no et volia veure mai més, quan et vaig dir que m’oblidessis... i ara, com si no hagués passat res, tornes a recórrer el meu cos com si encara fos teu. Saps que no ho vull, que no és el moment, que desitjo que paris. T’ho estic dient i no m’escoltes.

Saps que m’agrada..., si us plau, no t'aturis. Massa temps hem compartit junts com per acabar-ho de cop; masses aventures, desenganys, idees noves. Em vas fer sentir, descobrir, pensar, oblidar... No ho diguis a ningú, però t’he trobat a faltar. Necessitava tornar a escoltar la teva dolça veu xiuxiuejant-me a cau d’orella paraules d’esperança, d’ànims, de somnis que potser algun dia es faran realitat. Saps que m’agrada, que ens agrada.

No em molesta, fa massa temps que tinc clar que no sóc l’únic. Que no m’haig de sentir especial. N’hi ha milers com jo que han passat per les teves mans i que ho continuen fent. No passa res, tranquil, en part ho entenc, ets massa valuós per pertànyer a una sola persona.

Segueix si us plau. Ara ja no pots tirar-te enrere, no em pots deixar així. Si has pogut començar ara ho acabes. Demà serà un altre dia i ja veurem què farem, què faig. Encara queden algunes hores abans de preocupar-me... Sé a que jugo, les normes que hi ha. Jo simplement n’hi poso una: respecta’m. Guarda’m els secrets. Fart deus estar de sentir idees absurdes, ho has d’entendre, és part del teu encant. Jo no et demano ni que m’escoltis, amb deixar-ho anar en tinc prou. Ja sé que tinc la mateixa credibilitat que la resta.

Abraça’m més fort, en vull més... sé on puc arribar, on és el límit, què puc sentir al teu costat i sospito que encara et queda algun as a la màniga. Fins ara no has estat res de l’altre món. Qui sap, potser és la costum, et conec massa,... m’és igual, no em serveix com a excusa. Oblida’t dels altres, ara sóc teu... fins al final. De nou dins meu se’m faria massa dur deixar-te marxar una altre vegada, que m’apartessis de cop amb la mateixa velocitat que has arribat.

¿Per què no pots entendre que necessito que continuïs, però d’una altre manera?

Que no en vulgui més en quantitat no vol dir que et rebutgi, que t’apartis de mi i et perdi de nou, fent que tot torni a la normalitat. Que marxis sense deixar res més que malestar i un record un tant borrós de tot plegat, si no fos per la teva olor que encara impregna la meva roba, i el dolç regust que encara em perdura als llavis.

Feia temps que no escrivia, tot i que tampoc tinc massa res productiu a dir. Alguna idea absurda, textos escrits durant les hores mortes de facultat que s'han de retocar, la mateixa merda del dia a dia, els mateixos cabrons de sempre barallant-se a la tele,... època densa. Com si tot estigués envoltat d'alabastre, i que per molt fixament que es miri, res no es torna més nítid.

Així dons amb la sensació aquella de ser el regal de nadal d'un CSI, entre escamarlà i escamarlà descongelant-se a la cuina, aprofito per engruixir una mica més el volum d'entrades del bloc comentant la anterior.

Bàsicament una foto amb un gat. La idea base es transmet i és fàcil d'assimilar... però, ¿què més "amaga" el gat?

Personalment en el moment de preparar la foto pensava en captar l'ànsia de llibertat de l'animal. La cortina de làmines metàl·liques fent l'efecte d'una gàbia, barrots horitzontals, amb la ombra que es projecta al fons. La mirada fixa a l'exterior. El contrast càlid del taronja que entra per la finestra i el blau malaltís, elèctric de dins...

Vulguis o no, per petit que tinguis el cervell, té que ser dur perdre la llibertat a canvi de menjar, aigua, un lloc càlid on dormir i un sorral d'un parell de pams quadrats.

dimecres, 11 de febrer del 2009

divendres, 6 de febrer del 2009

De nou el meu "punt verd", o roig, rosa,... erogen, de la carretera de Girona m'aporta un somriure al creuar-lo. De nou m'omple d'alegria al saludar-lo, amb aquella cadira de plàstic inalterable on ves a saber "quin-cul-pelut-de-camioner-gruixut-amb-camisa-de-quadres" s'hi ha assegut mentre una puta l'hi menjava la polla.

LA cadira, deixalles, la tanca de la nacional i el trencant cap als racons més profunds i amagats del bosc. Tot com sempre si no fos pel senglar mort.

Dos per un?

Folla't una puta i un senglar mort pel mateix preu?

Rebaixes, 75% de descompte, fes-t'ho per on vulguis amb EL senglar mort!

Tant dura és la crisis? o simplement és una idea per obrir nous mercats...

Menja els morros d'un senglar mort mentre et foten un ditet pel cul, dos,... el puny. ¿Fistfucking asenglanat? ¿Rebenta un senglar mentre l'hi menges a una "professional", doble penetració "homo-scrofa", penetra i sigues penetrat al mateix temps per una pota peluda?...

...¿Paga i mira com "m'enrotllo" amb un mamífer inert?...