Desprès de comprovar que el blog es pot actualitzar via PSP des de qualsevol lloc del món mundial robant una mica de WiFi a algú, és el moment de descobrir tot allò que sempre t'ha passat pel cap, però mai has gosat preguntar al senyor SONY sobre la seva criatura "portable".

La PSP, dit de forma planera, és una PS2 de butxaca amb la cual es poden veure videos, escoltar música i gaudir de fotos, duran unes 6h a qualsevol lloc del planeta. A part, com és obvi, de poder jugar a tota mena de jocs.

Però un dia, fa bastant de temps, tot de personetes inquietes, veient que aquest aparell podia donar molt més de si, van començar a dedicar el seu temps, de forma desinteressada moltes vegades, a buscar-l'hi noves utilitats, donant lloc al que s'anomena la "scene" de la psp. Així convertint l'mp4 de la sony en un monstre capaç de devorar qualsevol aparell electrònic de butxaca i assimilar-lo.

Actualment per rebentar la PSP slim es necessita una altre psp rebentada i fer una bateria i una memory stick màgiques (Pandora). Amb això es downgradeja qualsevol firmware original de la sony al primer que va sortir, l'1.50, i llavors podem instal·lar el nostre custom firmware amb la versió que volguem (a la xarxa hi han milers de tutorials).

L'únic "problema" que hi ha ara és que al canviar el model de psp, les noves no acaben d'acceptar tots els programes que ja hi havien desenvolupats per la psp vella o "Fat". Tot i això, cal dir, que el doble de ram de la "slim" i la possibilitat de recarregar la bateria via USB compensen el fet de no gaudir de tantes utilitats o "homebrews" (programes "caseros").

Així dons, de manera planera, et pilles la PSP, et gastes 100€ en memòries pro duo (els fakes xinos van bé però per downgradejar donen errors que poden brickejar l'aparell, així que sempre va bé 1GB original) i altres accessoris i ja no t'has de preocupar de res més. A part no només tens una PSP, al poder-hi enxufar emuladors pots jugar a qualsevol joc de l'atari, sega, nintendo i playstation one, i en relativament poc temps, també serà possible emular la nintendo 64 i la DS.

Hi ha milers de gilipolles al món que es dediquen a escriure mails xorres i a enviar-los de forma indiscriminada a la gent. Alguns amb gràcia, però la majoria amb la idea base de tocar els collons.
"No obris el correu amb el títol "Filldeputaetrebentaréelpc" ja que té un virus mortal que et formatejarà totes les pelis porno que tinguis en DVD guardades al calaix de l'escriptori". El típic "a partir d'ara el hotmail costarà vuit mil milions d'euros al mes, però si no envies això a tres-centes persones et costarà el doble, és a dir setze mil milions mensuals. "Fes una llista amb quinze noms de persones, cinc-centes cançons i per on et mola que t'enxufin la polla... llegeix més avall. ¡Sorpresa!", i com no el "la generació del 72 era puta mare, la resta de gent posterior és una escòria".

Cal dir que aquest últims "molen mazo", i no perquè jo sigui dels vuitanta i pocs, sinó per les gilipollades que diuen.

"Los dibujos ahora no valen una mierda, solo pokemoñas, hijos de puta peludos con teles en la panza, violencia,... lo geniales que eran heidi, barrio sesamo,...".

"Todos los chavales de ahora son idiotas, solo beben, se drogan y roban para poder beber y drogarse".

"Antes las lechugas eran lechugas, los tomates, tomates y todo sabia a natural. Ahora todo lo que comemos tiene sabor a petróleo, aspirina y de noche brilla. Normal que los xavales sean idiotas, beban y se droguen mientras roban".

I així infinitat de tonteries que intenten justificar perquè ells tenen una vida i una feina de puta mare, guanyen milers d'euros al mes i nosaltres som uns yonkis de merda que vivim gràcies al que guanyem prostituint-nos... Tot i que, si ho pensem bé, potser si que es podria justificar un " a partir de l'any (X) tot és una merda".

Anys 70, 80, 90? 2025?

Reflexionem uns instants, ens estem carregant el món, som simples rates dins d'una gàbia que cada cop es fa més petita de la qual no podem escapar, i la veritat sigui dita, em mola bastant la idea de saber que, abans que rebenti tot, jo no hi serè.

És aquí on trobem el punt d'inflexió. En el moment que direm "tu xaval has pillat, això no durarà molt" és quan realment podrem dir allò de "tiempos pasados fueron mejores".

Sabem llegir, tenim internet i més de divuit anys, amb la qual cosa podem entrar a qualsevol web sense tindre que fer "trapitxeos" quan ens pregunten "ets major d'edat?" i, a alguns, ens faria molta "ilu" veure com el petroli s'acaba d'aquí cinquanta anys i com de cop, a tot homínid amb cotxe i/o calefacció a casa, se l'hi apreta el culet.

El problema és que tots, i totes, les que vinguin al món d'aquí cinc, deu, vint, trenta, seixanta anys, no només podran "disfrutar" del festival "hidro-carburo" sinó que sentiran tot de llegendes i contes fantàstics (que segurament els explicarem nosaltres), sobre un món que tenia llocs plens de gel, muntanyes amb neu que durava tot l'any, grans selves plenes d'arbres enormes, que abans els abocadors eren per llençar-hi les escombraries, no pas per fer-los servir de "mines" per extreure alumini, plàstic i altres coses que a nosaltres ens feia mandra reciclar, i que abans també hi havien guerres, però les que ells viuran són gràcies a un líquid transparent que nosaltres malgastem dia a dia.

Llavors si que serà una putada del mil el mail toca pilotes de torn on algú hi haurà escrit "a partir del 2064 tot és una merda, abans teníem pokémons, teletubbies i no ens feia falta la mascareta amb filtre i la protecció 80 per sortir al carrer"...

Vida dins d'una tenda "d'acampada", per dir-ho planer, ja que més que d'acampada és d'expedició.

Una paranoia, foto típica d'aprofitar el reflex de les ulleres,... hores mortes al costat de l'Aguille de Midi. Idea absurda que apareix després de llegir dos cops el "manual" del fogonet i les etiquetes que anava trobant de motxilles, sacs, jacketes i altres objectes que pul·lulaven pels pocs metres quadrats de lona groga ignífuga.

Petit aperitiu del que serà la nostre casa la trentena de dies que durarà la expe del Desembre.