dimecres, 26 de gener del 2011

Splatterhouse


L'única cosa que faltaria en aquest blog de merda són entrades amb receptes de cuina i cometaris de videojocs... però n'hi ha un de joc que ha despertat la meva simpatia, portant-ne el nom el títol d'aquesta entrada.


Un joc dels anys 80-90 que ara ha retornat per emplenar les nostres pantalles amb sang, vísceres i "metal". Decapitacions, desmembraments, esbudellaments i extirpacions de pulmons, intestins,... a tot de bèsties immundes i fastigoses. Litres i litres de sang que poden fer molt mal a qui es gasti els 60€ que val a l'estat francès o espanyol.

I en el fons això és el més indignant de tot, que les grans empreses ens prenguin per gilipolles quan el mateix producte al regne unit val 23€.
Es queixen que la gent pirateja, ploren perquè els cinemes no guanyen sous, no es venen disc de música, jocs,... i en el fons s'ho mereixen per des-gra-ciats!

Ara la següent creuada d'aquests fills de puta és evitar la importació de productes i la venda de segona mà, per això de que seria una llàstima que no poguessin conduir ferraris o BMW, però mentre hi hagi imbècils que els segueixin el joc regalant-los la seva pasta ja ens ho mereixem. Perquè una cosa està clara, el sistema no canvia.

Es van enfonsar els mercats i ho estem pagant nosaltres, els culpables de tot plegat segueixen omplint-se les butxaques. Va estar sortint petroli d'un putu forat mesos i també ho estem pagant nosaltres. Els milions de vacunes de la grip A que van sobrar, els vestits, apartaments i "trapitxeos" de l'escòria política,... tot va a càrrec nostre.

Això a casa meva en diuen "ser cornut i pagar el beure".

La cosa no pinta bé. Cada cop som més gent, cada cop més població vol convertir-se en un classe mitja-alta amb cotxe-tele-casa-i-gos, i no tenim prou cervell per buscar alternatives al nostre model de creixement. Els recursos s'acaben. Aigua, aliment, petroli cada cop més car, escàs i difícil d'extreure. Ni el fill de puta del veí pot entendre que és igual de difícil llençar la brossa al contenidor general com separar-ne el paper i llençar-lo al contenidor del costat... És més, hi ha dies que no sap ni com funciona i llença la merda al terra o per la finestra.

L'evolució i el coneixement ens ha tornat gilipolles o què?

En poques desenes d'anys veurem canvis forts, ni dos-mil dotzes, maies, aliens invasors ni merdes per l'estil. La complexitat de la vida al planeta que va començar fa milers de milions d'anys ha arribat a una bifurcació: o canviem els nostres hàbits i manera de fer, o la Terra seguirà sense nosaltres la resta de temps que li queda.

Sempre he explicat com a exemple d'adaptació humana la segona guerra mundial, com "d'un dia per l'altre" fins i tot una fàbrica que feia bolígrafs va passa a fer munició, o material per la guerra. El problema d'ara és que tot i que canviem demà, aturem de destruir-ho tot, les nostres accions sobre els ecosistemes, atmosfera, sòls,... seguiran encara desenes d'anys.

Nois, noies, comenceu a preparar les destrals, la pròxima vida intel·ligent del planeta serà la que surti de l'evolució dels escarabats, o els escorpins uns milions d'anys més endavant, no crec que ens quedin gaires generacions més per endavant, i menys tal i com és la nostre realitat ara.


dimarts, 25 de gener del 2011

La venjança és un plat que...


Avui el meu cos m'ha violat.

Potser ha estat una venjança contra algun àpat desproporcionat, o una mostra de la seva força davant el meu menyspreu vers ell, any darrera any, ampolla darrera ampolla, al anar ingerint quantitats desmesurades d'alcohol periòdicament...

Tot a començat en un moment de tranquil·litat quotidià, de descans, quan la seva força interior ha desencadenat un cilindre de matèria gegant, que baixant ràpidament per l'organisme ha blocat el meu recte.

Llavors és quan el temps s'ha aturat.

Un punt d'inflexió en la meva vida, una escena increïble d'equilibri de forces "gravito-anals", ajudades com no per una increïble fricció, que impedien fer baixar o pujar de nou el tap. Quants cop hauré pensat en Darwin i Mendel durant aquests infinits minuts de dolor, la seva evolució i perquè collons l'espècie humana no té una lubricació anal natural que ens faria a tots la vida més fàcil i divertida.

Tal com si em penetrés amb la meva pròpia polla, bloquejat, espantat fins i tot, davant la idea de quedar-me allà per sempre, o sense esfínter, en una última guspira de valentia i contracció abdominal aquell diàmetre enorme ha passat seguint el seu camí al mar, duent amb ell un rastre de sang, un fragment de la meva ànima i la poca innocència que em quedava.


dimecres, 19 de gener del 2011

Una...

entrada cada mig centenar de dies i sense punk... això és una merda com una casa. Me'n "foto" del blog, de tot en general. Treballo i visc amb el sou que em donen per "embotir" "ciència" als individus que pagaran la meva jubilació (o no...), faig vida a casa, amb la meva 3D i un 5.1 que podria tirar parets a terra.

Sóc un venut. Un classe-mitja-aburgesat-mileurista.

Desmotivat, sedentari i alcohòlic.

Es ven material d'escalada a 30€ el kilo...