Diuen que diuen que portar el mòbil als pantalons a la llarga pot provocar infertilitat degut a l'acumulació d'ones, i per tant d'energia, en el nostre apreciat aparell reproductor. A l'article publicat al diari, que es basava en l'informe elaborat pels científics del
Centre de Medicina Reproductiva de la clínica de Cleveland, es deia que:
"L’estudi, fet amb 361 homes, concloïa que els homes que havien utilitzat
el mòbil durant més de quatre hores diàries tenien un nivell d’esperma
un 41% inferior al dels que no l’utilitzaven mai. Els investigadors
també van determinar que en el cas dels que utilitzaven el mòbil dues
hores al dia la reducció de l’esperma era d'un 20%".
Tot i això també es remarcava que
"Tot i això, els mateixos investigadors admetien que l’estudi no havia
tingut en compte altres factors com l’edat o l’estrès i que, per tant,
les dades no eren concloents".
Cal dir, que tot i que no queda clara la relació directa amb el mòbil, i que potser no és l'únic factor en la pèrdua d'esperma, davant del possible dubte la medicina sempre hauria de tirar cap a la prevenció, i més si hi sumem les dades actuals on es remarca una davallada important dels naixements a Europa i l'augment en l'edat dels nous pares i mares, cosa que pot afegir problemes en la qualitat dels gàmetes.
Un detall que trobo a faltar en aquest estudi és la diferència d'hàbits actuals i passats. Entenc que jo vaig tenir el primer mòbil sobre els 17 anys, que només servia per trucar i enviar algun missatge, i que normalment no el portava a sobre. També caldria mirar els nivells d'energia emesos per aquests primers mòbils de finals del segle XX i principis del segle XIX
.
Si canviem de registre actualment els "nostres" adolescents ja porten mòbil abans dels 11 anys (quan comença el desenvolupament dels seus òrgans reproductors), i el tenen a la butxaca gairebé tot el dia des de les 8h que surten de casa fins pràcticament a l'hora de dormir, i encara se'l deuen posar ben arran del cap per anar mirant els "whatsapps" de matinada. Fins i tot m'atreviria a dir que degut a la seva "activa vida social" l'aparell deu treure fum de tantes comunicacions entrants i sortints que deuen tenir (i que es tradueixen en més energia testicular), mentre que en la nostra adolescència potser es limitava molt més en part pel cost associat a les comunicacions, ja que per cada trucada o missatge calia pagar.
En resum la meva pregunta al donar voltes al tema és com pot afectar aquests canvis d'hàbits a l'estudi si es fes d'aquí uns anys. Si quelcús s'ha plantejat actualment mirar la qualitat reproductiva dels "joves" (i no "homes") que porten 10 anys acumulant wi-fi i 3G als seus testicles i que van començar amb "els mòbils d'última generació" i la tarifa plana d'internet i de telèfon. Una altra pregunta que em faig és si aquesta és una nova oportunitat per l'ésser humà de ressorgir del "garrulisme" arrelat a la nostra societat.
I ara un preguntareu... "Què merdes diu aquest paio ara?" "Què pot tenir a veure tot plegat?".
Doncs bé:
Idea 1. Per entendre el problema de les ones cal llegir l'article o la notícia del diari (o que algú te la expliqui), cosa que dubto que el "garrulo mig" es digni a fer.
Idea 2. Si els que tenim el coneixement (ja que llegim) no volem explicar el problema al "garrulo mig" de torn, aquest seguirà vivint en la seva dolça ignorància (per exemple no passant la notícia a classe de tecnologia o física a la E.S.O.).
Idea 3. Si el "garrulo mig" segueix vivint en la seva dolça ignorància utilitzant el mòbil a tort i a dret, alimentant d'ones electromagnètiques els seus espermatozoides "de garrulo mig" potser li quedaran fregits i no es podrà reproduir.
Idea 4. Si el "garrulo mig" no es pot reproduir l'evolució ens pot portar a un nou ressorgir de l'espècie humana.
Tot i això, el punt feble d'aquest pla magnífic, encara que pugui semblar contradictori, poden ser les autoritats sanitàries. Que la societat en pro de mantenir la riquesa de les elits i la por del poble a través del sistema de pensions, comenci a fer anuncis sobre el tema, i es limitin i fins i tot es redueixin cada cop més les emissions dels mòbils a mesura que la tecnologia millori. Fins i tot en algun moment es poden començar a vendre calçotets "caixa de Faraday" per aïllar la zona genital... no ho sé. El que sí que sé és que de moment ens queda el consol de saber que cada cop que veiem un malparit rostint-se el cervell amb una trucada, o fregint-se els testicles amb un post del "facebook" que li arriba al mòbil, és un impuls més cap a la seva extinció.
Que cada cop que veiem un adolescent menjant pipes a la plaça i tirant les cloves al terra podem pensar amb una certesa del 99.9999% que tindrà el seu magnífic "smartphone" dels "xinos" irradiant el seu engonal i que molt probablement el seu gen "sóc un porc i "me-sua-la-polla" embrutir el terra del carrer" acabarà per no transmetre's.
