dijous, 30 de juny del 2011

Un militar mort, un militar menys.

Maten dos militars i tothom plora. Senten llàstima per uns individus als quals paguen per matar i en conseqüència per morir.

O és que algú s'apunta a l'exèrcit per jugar al call of duty a la play sense sortir del "cuartelillu"? Lluitar en guerres virtuals via LAN, a través de la xarxa on l'enemic més temut és el "ping" i el "lag".

Es fan militars per sortir al camp de batalla amb pistoles de paint-ball, o aparells làsers, on si et disparen surts eliminat quinze minuts de la zona de combat? Potser per combatre cos a cos amb un espàrrec blanc en mà, o un plàtan, tot llençant-se tomates "cherry".

S'allisten per anar d'excursió a càrrec de l'estat, fer ràpel, gimcanes amb els amics vestits de verd tot petonejant "rojigualdas"?

S'entrenen a disparar, eliminar, mutilar, matar, esbudellar i causar dolor a asiàtics, àrabs i sud americans... però eh! a mi no em dispareu, simplement moriu, deixeu-me tranquil i que pugui tornar a casa fills de puta... que jo em vaig fer militar perquè no servia per res més!





dimecres, 8 de juny del 2011

La veritat...

...és que manipulo el comptador de visites del blog actualitzant l'explorador pitjant la tecla F5. És per això que sembla que quelcús llegeix aquesta merda, quan en el fons això és un racó perdut dins la xarxa.

Sóc l'autoestopista que mai ningú recull. Un crit sota l'aigua.

diumenge, 5 de juny del 2011

CH3-CH2-OH

Em guareixo les ferides amb alcohol.

Em guareixo l'interior amb més alcohol.


La coïssor a la pell que desinfecta, aquell subtil dolor que converteix en quelcom tangible la curació.

El dolor del fetge inflamat i la cortina de fum que envolta el cervell tot alliberant la ment.

L'olor que impregna les fosses nasals.

La migdiada on tot gira des de que es tanquen els ulls fins que un s'adorm.

Deshidratació cel·lular que es podria evitar amb altres productes com aigua oxigenada o iode.

Mort de l'ànima, o si més no silenci temporal, que deixa pas a un bri de llum que en el fons et socarrima una mica més mentre que en el fons del teu ésser només desitges aquella llibertat que esporàdicament senties en el teu passat. Trencar de nou les cadenes de la por.