Futur, passat i present.

Reformes.

Últimament es parla molt de les reformes educatives. De la metodologia per projectes. De Finlàndia i els coreans...

El mètode educatiu està obsolet, no per inútil, ja que tots els caps pensants actuals revolucionaris s'han criat amb classes magistrals i deures, si no per una mena de necrosi cerebral juvenil causada per un canvi de paradigma tecnològic i social que ens ha abocat a una ineptitud crònica en la concentració i l'esforç.

De vegades aquests nous aires "progres" em recorden a al reaccionarisme de l'escola democràtica al sortir de la dictadura. Per contrarestar els mals de l'educació franquista es va pecar per l'altre costat atorgant una llibertat desmesurada a l'alumne que tampoc es va saber gestionar massa bé.

Ara crec que estem en un punt semblant, demonitzant les classes magistrals sembla que tot té que anar amb projectes lliures, sense horaris, tots sent feliços, traient exàmens i deures,... però en el fons el problema real no crec que sigui aquest. Personalment el problema que veig és que en pro del coneixement al final l'escola només forma pseudodelinquents egoistes, que es creuen els amos del món per què la societat encara no els hi ha fotut el clatellot de la seva vida al veure's treballar 6 dies a la setmana, 8 o 12 hores per 600€ de merda en un supermercat a l'estiu per tenir més de 16 anys.

I en el fons no hi ha res que em remogui més les vísceres que un adolescent malcriat, que en el seu orgull de nen de la mare em vacil·li en la seva ignorància arrogant.

Quantes vegades cal escriure en un butlletí que el nen és un malparit per què la família respongui? Jo de moment en compto 11 i no hi ha hagut cap canvi.

Però no passa res. L'estat s'anirà omplint la boca de reformes, la direcció de paraules agradables i cultes, mentre que el pobre llicenciat que veu com tot plegat se'n va a la merda no hi pot fer gaire res més que veure com es multipliquen els seus esforços, el seu horari (tot i que no el sou), i l'agonia va derivant cap a l'ansietat i el "suapollisme".

Per què nosaltres som la generació enganyada.

A mi em van enganyar, em van dir que estudiés i anés a la universitat. Hem van prometre un títol i una feina. Un sou i un estatus en concordança als meus estudis/formació, i al final m'ha tocat menjar merda com molts, tinguessin o no tinguessin estudis, fins i tot m'ha tocat marxar del país cap a les Europes sobrevivint tres amb el sou d'un. I aquests malparits es pensen que són els grans reis de tot, tot i que encara ho tindran més pelut que nosaltres.

Potser un dia se'n recordaran de mi, de les meves paraules, veuran que dins la meva paranoia hi havia un xic de certesa i veuran que aquell malparit de professor potser no se li'n anava tant l'olla. I llavors en la seva misèria eixirà la meva victòria, una puntada a la boca que els tombarà quan ja estaven ajaguts al terra vençuts per la societat per la qual haurien d'estar preparats per alimentar. La puta puntada a la boca de la venjança, del karma, que el posarà a lloc i els alimentarà de la pols, de les escopinades dels altres que van ser llançades al terra amb despreci, i la seva ignorància desapareixerà per alimentar el dolor, la solitud. Cauran les paraules buides dels consells dels paràsits que només et segueixen quan tot va bé i descobriran la realitat, l'engranatge fastigós que exprimirà fins a la última gota de la seva sang i fins a l´últim mil·ligram de la seva medul·la espinal que alimentarà el sistema.

Però que ho tinguin clar aquests malparits, el dia que els vegi sota un pont de mi no veuran caure ni un cèntim a les seves butxaques ronyoses!

Llarga agonia i gloriosa reforma educativa desgraciats!