dimarts, 22 d’octubre del 2019

Generació "Demolition Man"

Som (soc) carn dels 80. Vam créixer amb el boom de la SIDA, l'agonia de l'heroïna, de les drogues que ens passaven amagades dins els "tazos" per convertir-nos en yonkis. La primera és gratis ens deien! Els nostres referents televisius eren Rambo, Terminator, Jungla de Cristal, Demolition Man, L'últim Boy Scout,... Al pati jugàvem nens amb nens i nenes amb nenes, i si algú es barrejava era un desviat! Fútbol per la vena.

Per pujar el ferro et donaven cavall (el mamífer), et posaven fetge i cervell de no sé què amagat al sopar, vacunes!

I ara, seguint diversos grups de Facebook de professors per un tema de desviació (o era deformació?) professional només veig merda. Paràsits cabrons que em recorden a "lo" pitjor de "lo" pitjor del meu alumnat.

Merdes menja-flors que només parasiten els altres demanant recursos per les seves putes classes. Demanant als altres que els hi facin la feina! RATES! ESCÒRIA! XURMA!

Imbècils i inútils que no saben fer res per ells sols... per què siguem sincers, els que s'espavilen no van per allà demanant merdes als altres com desgraciats! Tu putu llicenciat de merda que vas caure mort al acabar la carrera, que no eres prou bo per dedicar-te al teu sector, o que les vacances d'estiu i el sou et van fer passar al costat del sistema! Encara tens els pebrots de demanar que els altres et treguin les castanyes del foc???

Ja no sé si ets un collons de millennial, un generació X, un sociata de dretes, una polla amb vinagre o un hermafroditacistransmegamazingerzeta! I m'és absolutament igual!!!

Passo de les vostres merdes, de la vostra indignació per les fotos d'entrecots a l'instagram, dels pollastres violadors, de fotre la xapa al gran Evaristo amb la vostra pell fina de merda, la vostra neutralitat repugnant, la superioritat moral en tot el que vosaltres feu bé i els altres malament,... Només guanyeu perquè la nostra indiferència us dona força. Per què als dinosaures que ara rondem els 40 la vostra merda ens rellisca... Però llavors, un dia, EL DIA, que et fots un parell de whiskys de puta mare i el cervell es gira la bilis ho arrossega tot. Com una puta riera raquítica que baixa del Montnegre i que ja ningú li feia mai cas. L'os adormit encara de tanta hibernació i que és "tant bonic, blanc, esponjós i simpàtic!"... però que quan el tens a davant i, olora la teva profunda estupidesa, et parteix en dos d'una urpada, permetent de cop i volta a la teva columna vertebral fer la fotosíntesis amb els primers raigs de sol que li arriben després de tota una vida d'obscuritat!!!

Einnnngggg... la sal està prohibida! Einnnngggg...prohibit dir paraulotes! Einnnngggg...Fem sexe sense tocar-nos! Einnnngggg... el meu fill i el meu gat son vegans Einnnngggg... Einnnngggg... Einnnngggg... (posa aquí el que et surti de la xona).

I PREPARA'T ELS TEUS PUTUS MATERIALS ESCÒRIA INFECTE I DEIXA DE PIDOLAR A LES XARXES SOCIALS!!!

divendres, 18 d’octubre del 2019

Soc (que abans era sóc)

Soc una puta escòria i el que més em pertorba de tot plegat és que anys i anys després de tot plegat el teu putu número de telèfon encara se'm apareix durant les llargues nits d'agonia infecte. Paranoia repugnant que m'acompanya fins adormir-me pensant que demà ja no em despertaré. Del caos que desencadenaria tot. 37 miserables voltes al Sol i tot sembla acabar a cada minut. És això el present que em ve per davant? Paranoia absurda alimentada per un futur de misèria i rutina infecte? D'estupidesa i ignorància. De deutes amb l'estat? De lluita contra la subnormalitat del sistema educatiu? D'imbècils que viuen en una bombolla de merda mentre el món col·lapsa? D'incompetències. D'alcohol per oblidar l'estupidesa crònica de tots els desgraciats que parasiten el planeta? Xurma infecte, càncer planetari!

I al final el collons de paràsit tocapilotes soc jo. El bucle absurd i la por paranoica col·lapsen en un sedentarisme infecte i crònic que només porta (auto)destrucció. Somnis morts, projectes oblidats i misèria capritxosa que desencadena en nostàlgia... merda de color lila que ho tenyeix tot!

I el fantasma encara em persegueix, tot i la mort de tots els amors platònics més enllà de les situacions absurdes que mai van succeir. I en el catorze d'avui tot apareix... Què va passar amb els teus orgasmes? N'has tingut mai cap? La dificultat de tot plegat que només m'impulsava a millorar només va servir per acabar abandonat en un marge fosc i oblidat enmig de cansament, ràbia i obesitat? De depressió amagada en rutina? Liqüefacció cerebral podríem dir-ne si hi hagués algú capaç de comprendre'n algun mot. Liqüefacció cerebral! I en el fons només em queda maleir el malparit que et gaudeix! Què en podria haver sortit de la nostra barreja genètica?

Per cert, canviant de tema, saps quants de GB ocupa al final tota la merda que vull embotir-te dins el teu cap? I els diners que costes, paràsit?!