Neu

Mort als lloguers i a les hipoteques!

I de nou...

Mori el 2019!... O era el 2018? Jo què sé,... Intenta arribar a reis i gas!

I un 7 de novembre de 1867...

Un dia tal com avui 7 de novembre (dia on també es commemora el tractat dels Pirineus i l'annexió a França de la Catalunya del Nord), va néixer Marie Curie.

La revista digital "Catorze" mostra 14 reflexions d'ella.

Fent un poti-poti d'idees, fa poc que vaig llegir al Facebook d'algú un post on es deia (més o menys) que "com podem estar gastant (els estats) tants diners per anar a buscar aigua a Mart, si a la Terra hi ha gent que no hi té accés".

Potser encara amb aquesta porqueria manipulativa i demagoga de "post" en ment, on s'hi ajunta una mena de menyspreu absolut envers la ciència i els beneficis que ens comporta, hem quedo amb aquesta:

- Quan vam descobrir el radi, ningú sabia que seria útil als hospitals, allò era ciència pura. La feina científica no s’ha de considerar per la seva utilitat directa. S’ha de fer per la bellesa de la ciència.

Si vols conèixer la resta fes clic a l'enllaç.

Innovació pedagògica!

Sembla que després d'anys de pèrdua de vocacions cientifico-tècniques hi ha com un canvi de xip de les elits intel·lectuals en l'ensenyament d'aquestes matèries.

O no?

Potser tot és un miratge com quan et compres un cotxe de la marca X del color Y i de cop i volta milions de cotxes com el teu (i del mateix color) apareixen de tots els racons del teu poble o ciutat!

I és que ara actualment sembla que la gran revolució pedagògica en l'ensenyament de ciències es basa en fer bombolles i jugar amb els colors.

Sabó a manta! Amb bicarbonat i vinagre, amb aigua oxigenada i iodur de potassi (amb permanganat pels més extrems), amb gel sec! xarrumat de l'extintor, comprat al distribuïdor de material de laboratori, tret directe de l'ampolla d'aire comprimit amb la bossa aquella de l'ebay amb el pingüí,... -78ºC!!! Joder si la lies pots tenir de cop entre 20 i 35 "judge Dredd" o "Walt Disney" en un moment a punt per descongelar-se al 3150!

Bombolles i colors. Colorants a manta! Qualsevol experiment que durant els últims 50 anys s'ha fet amb aigua transparent ara a gastar colorants! He gastat més colorant en un any que en gairebé una dècada ensenyant física i química... que la que han gastat tots els meus professors en tota la meva etapa educativa des de primària a la facultat (que tot sumat dóna zero)!!!

Colors i bombolles. Arcs de sant Martí de mil maneres menys de la real, la de l'aigua i el Sol.

Sabies que els arcs de Sant Martí són rodons i que si no es desperta l'esperit científics dels nanos abans dels 10 anys ja no hi ha res a fer?

Avui en dia a secundària els alumnes et demanen de fer explotar el col·legi i tu fas volcans amb bicarbonat, sabó, vinagre i colorant vermell! És com la puta conjunció de tot: colors i bombolles!!! El clímax del treball al laboratori a la ESO (llegir EZUUUUUUUUUU...).

Vinga va aquí un experiment divertit:

- Afegeix glicerina al experiments i les bombolles seran més grans i resistents!

Era broma poma... ara sí:

- Agafa una ampolla d'aigua d'1'5-2 litres amb el tap. Agafes una broca del 8 de fusta i fas un forat amb el trepant al centre del tap (no cal que el desenrosquis de l'ampolla). Agafes uns 2-3ml d'etanol pur (alcohol de la farmaciola) i els poses dins l'ampolla (si l'agafes amb una xeringa i pitges l'èmbol ràpid millor). Amb el dit tapes el forat i remenes el tema com si no hi hagués demà. Quan l'alcohol s'hagi evaporat agafa un misto LLARG, l'encens i el tens preparat. Ràpidament i sense vacil·lar poses l'ampolla sobre una taula i al moment de treure el dit acostes el misto encès al forat.

Si et va la canya en pot agafar una de 5 litres o més i afegir la part proporcional d'alcohol.

Potser és massa tard però intenta que no hi hagi res valuós ni cap persona davant l'ampolla quan l'encenguis!

Això a casa meu en diuen tercera llei de Newton... i el pròxim dia potser parlarem del luminol, però et caldrà una mica de sang per l'experiment.

"Punk!"

Fòbies diverses...

Xantofòbia

Rule # 32 Enjoy the Little Things

El viatge pel Regne Unit ha estat una mena de paròdia distorsionada per la malta de Zombieland, Harry Potter i Lesbian Vampire Killers, de tres setmanes i gairebé 7000km de cotxe, tot i que en el fons les comparticions etíliques metiladores de l'epigenètica a les xarxes socials no ha servit de res degut a una manca de cultura cinèfila prou preocupant: "likes" buits que en la majoria dels casos no arribaven a comprendre la profunditat del text o la foto...

...i és que deien que deien que als Tesco es venien els famosos Twinkies (una mena de pastissets fastigosos farcits de quelcom blanc fets amb organismes modificats genèticament i greix de vaca, entre d'altres ingredients, provinents del yanki) llançats a la fama al nostre país gràcies a la pel·lícula Zombieland (i més subtilment pels caçafantasmes). I és que al llarg d'aquests milers de quilòmetres conduint per l'esquerra, (tal com en Tallahassee durant tota la pel·lícula) gran part dels nostres esforços es van basar en trobar el maleït pastisset que semblava extingit.

I al final, a la fi! Per atzar, fent cua al supermercat de torn a Canterbury, a la caixa del costat, algú en portava. Algú estava comprant en directe una caixa d'infectes Twinkies el dia abans de creuar de nou a l'Europa continental a través del port de Calais! Eren allà i els calia trobar...

Els putus Twinkies!!!

Al darrer minut de la pel·lícula, després de visitar desenes de centres comercials, la cirereta del patís que dóna sentit a tot. Que acaba amb la constant recerca. Que ens allibera de l'apocalipsi zombie i ens retorna mentalment, per uns instants, a un passat on tot era més simple i innocent... Twinkies!!!

Veganisme

M'agraden molt els animals..., però m'agraden més cuits!

Chupar relaja! Placer sano!

Doncs això, ja sigui amb aquesta mena d'apologia al sexe oral, buscant la complicitat del yonki addicte al tabac desesperat per trobar un vulgar substitut per passar el "mono", i que pot trobar escalf en la diabetis i la càries escapant del càncer de pulmó, o banalitzant, en una mena d'incitació preadolescent al tabaquisme per tal de reconduir la davallada en el consum del tabac dels últims anys, amb la conseqüent pèrdua d'ingressos de les pobres tabaqueres,... el responsable del disseny del d'aquest famós caramel s'ha lluït. 

CAP

Avui voltant pel CAP m'ha sorprès veure un cartell amb els falsos "mites de la vacunació". Llàstima que estava en espanyol i que fer-li la foto potser m'hagués portat problemes... però bé el tema m'ha impactat i m'ha fet pensar que potser la cosa dels "antivacunes" comença a estar ben desbordada...

I llavors he anat pensant...  fins a quin punt està desbordat que cal penjar aquesta merda? I per què només està en espanyol? Són els estaments més marginals de la societat (i que no parlen català) els més afectats? És una mena de purga selectiva on s'afavoreix la supervivència de qui parla la "llengua de l'imperi"? Ni idea...

I en el fons al pensar (i pensar més) he reflexionat.

!!! (reflexionat!, jo?!)

Decidir ser un antivacunes al segle XXI per mi és com decidir veure aigua del riu (o del llac, pantà, estany, del mar!) per estar contra la potabilització de l'aigua de l'aixeta (de boca) pel clor (tòxic!!!) que porta (arma de trinxeres de la primera guerra mundial), i com no en contra de l'aigua embotellada pel plàstic infecte amb el qual està en contacte!!!

Així doncs ja ho sabeu antivacunes de merda, per la vostra salut i puresa bioquímica us convido a beure aigua del riu no sigui que quedeu intoxicats!!!

Fills de puta, i mentrestant hi ha un munt de gent que mataria per vacunar-se i beure aigua clorada...

Llar

Ara fa gairebé una dècada d'aquest documental i al veure'l de nou la sensació final és que estem pitjor de com ho pintaven tot al 2009... I el sistema aguanta com un cabró!

I és que al final, malgrat tot, la reflexió ha estat bona: Vivim dins una bombolla.

Exacte!

I és per això que dins aquesta bombolla pots riure i jugar durant l'hora quaranta de reportatge, per estar dins aquesta bombolla surt aigua de les teves aixetes, tens un cotxe i gasolina a manta, tens els supermercats a rebentar de menjar i alcohols de tot el món, mòbils i tecnologia diversa, cert poder adquisitiu com a ciutadà de classe mitja o ajudes socials si ets de la baixa,... dins aquesta bombolla et pots permetre no estudiar i perdre el temps hora darrere hora a classe tota la teva vida fins als 16 anys, o els 35!, la bombolla et permet no emmalaltir gaire, no morir-te de SIDA, ser un ignorant absolut, no conèixer què vol dir treball, esforç, compromís, o què significa que cada dia pugui acabar-se tot en un moment absurd, veure com la teva ciutat queda submergida pel mar o transformada en un desert, la teva casa enterrada sota la sorra, dins aquesta bombolla tens aire condicionat, calefacció i piscina per quan fa calor, fred o qualsevol temperatura intermèdia que et molesti.

Però aquesta bombolla mica en mica es desinfla, es fa més petita i, tot i que molt més tard del que jo esperava, acabarà rebentant... i llavors serà quan entendràs tot això! Què et volíem mostrar, ensenyar, fer-te reflexionar,... despertar aquell futur ciutadà crític que els poders volen submís i els mercats manipulable!

Ets aquell vint per cent, el que ho té tot, el que no ha perdut res, el que no ha fugit de res, el que no passa gana, el que no mor o està malalt per beure aigua no potable, el que no s'eslloma per conrear una terra infèrtil amb les mans, per recercar quelcom per guanyar-te la vida en els abocadors incontrolats que el món occidental es dedica a emplenar enviant-te a casa teva la seva merda electrònica, el que no té que fer quatre hores a peu per estudiar en una escola a vint quilòmetres de casa, el que no treballa dins una mina il·legal per alimentar l'interior dels nostres mòbils, el que no viu sol i abandonat al ras,... tu ets l'escollit i la resta et sua la polla!

Castell!!!

Van Damm (o era Voll Damme?)

No ho diguis a ningú però... T'he trobat a faltar.

I al final...

... a Sant Feliu de Guíxols només hi ha mort.

Perquè tu, escòria infecte, no tens el dret de ser un putu funcionari del departament d'ensenyament de la generalitat de Catalunya. Tu, ets un menja merda que només té el dret de ser un substitut al qual li toca arrossegar-se, com un miserable cuc fastigós, per poder gaudir del luxe de treballar. D'estar pendent del telèfon cada dimarts i dijous de la teva miserable vida per si et convoquem, de no poder treballar per si et reclamen, o en cas de que ho facis, encara que sigui per treballar una setmana, d'haver de deixar la feina o ser expulsat de la borsa de treball fins a una nova convocatòria d'admissió i tornar a començar el procés des del principi. De ser tractat com una escòria sense cap mena d'estabilitat ni garantia de feina el pròxim curs tot i la teva competència laboral.

Per què en el fons tu ets un miserable número (el setanta tres mil i pico-mitjos) que porta nous anys fent de professor d'ESO en una concertada i al putu examen d'oposicions no has tingut ni mitjana calculada, ja que d'una de les parts no has arribat ni al 2'5 i per tant ets indigne de tal esforç, tot i que has vomitat 8 fulls a doble cara de cinemàtica, amb tot el que es treballa a ESO i (potser) a batxillerat, i al final no n'hi ha hagut prou i calia anar a més. Suposo que a derivar totes les putes equacions del tema, els vectors i tota la merda de nivell universitari que és tant necessària per ensenyar física a secundària!

Però llavors ens omplim la boca de competències, de fracàs escolar, innovació i ens plantegem mètodes alternatius, els projectes, la gamificació/ludificació, la neuropedagogia i la ciència recreativa... la (les) dimensió (ns) desconeguda! Ens preocupem per la pèrdua de vocacions científiques i de la poca presència de noies en carreres tècniques, que si bla bla i més bla bla... però el primer gran filtre del personal docent és una prova de continguts a la vella escola que va a matar.

Una prova que et deixa exhaust després d'haver de preparar una programació d'un curs sencer amb tot el que correspon (recordant que la gent treballa, i té família o similars), d'estudiar com un amargat una merda que no serveix per res a part de filtrar la gent amb uns barems que no són els reals que cal que tingui una persona destinada a ensenyar a adolescents. Perquè en el fons el gran problema de les ciències és la poca capacitat de divulgació dels gran llicenciats en coses científiques. Les pseudociències, els antivacunes, els terraplanistes dels ous,... estan guanyant perquè la ciència no ha sabut (ni volgut en molts casos per no rebaixar-se al llenguatge del poble) explicar què fa, els seus descobriments, la seva funció dins la societat i el què li aporta,... generant una societat científicament analfabeta i amb l'esperit crític d'un bròquil bullit!

Però no, tu ets un merda que no serveixes per ser professor de forma fixa, tot i que potser et necessitem de manera intermitent i parasitària, ja que als instituts manquen professors i a canvi et tractarem com un gos, i llavors ja no ens importarà tant si passes (o has passat) o no l'examen!

Cansament, pèrdua de temps, estupidesa institucional i despotisme d'aquells que haurien de ser un exemple. I després del circ només queda buidor, apatia i la sensació de que no saps fer la teva feina, que ets un inútil, un ignorant, que treu dosos i tresos com a les teves millors èpoques de 2n de batxillerat (sí aquell que vas repetir)... tot i que el més trist és que la teva necessitat et fa seguir dins l'engranatge d'aquesta màquina perversa, intentant-ho de nou en un futur pròxim!

I en el fons, de tant en tant, penso en la sort que tinc al haver fugit d'aquesta roda, i poder gaudir d'una estabilitat (tot i que menys ben remunerada) en el sistema educatiu de l'estat veí, i sento ràbia al veure com tracten al docents del principat (molts d'ells coneguts o amics), i vergonya quan em plantejo tornar cap aquí a canvi de menjar molta merda durant anys en el millor dels casos, o fins a la meva jubilació si al final no es poden aprovar unes oposicions hipòcrites i absurdes. I és que quanta escòria fixa intocable hi ha fent classes als nostres instituts que sí que ho han fet!

Fins i tot potser ara podria penjar la introducció de la meva programació aquí però passo. Si no passes el tall no importa i el gran departament d'ensenyament ja me'n ha robat una còpia, no cal que més persones s'aprofitin de la meva feina, de les meves hores, dels meus pensaments, idees,....

...i en el fons crec que tot això només pot acabar amb un "fills de puta tots" i a la merda!

A la merda tot però recordant un detall important, especialment dedicat a tots aquells desgraciats suspesos com jo: Recordeu que l'agonia que hem sentit davant la impotència d'un tribunal despòtic i l'enfonsament autoestímic patit és la sensació que cada dia sent, i en la que viu immers, aquell alumne "inútil" que tothom ignora i que "mai estudia ni s'esforça prou"!

Com escriu la veu del seu jo-alumne Daniel Pennac al llibre "mal d'escola", els professors no haurien de ser aquells que van ser els millors alumnes, haurien de ser els que van ser els pitjors, ja que són aquests els que comprenen millor què passa per dins d'aquell "mal alumne" oblidat en un racó de la classe i que viu l'educació obligatòria com un infern...

"Els profes sou tots iguals! Allò que us falta, són classes d'ignorància! Heu de passar tota mena d'exàmens i de concursos sobre els coneixements que heu adquirit, quan la vostra primera qualitat hauria de ser la capacitat de concebre l'estat d'aquell que ignora el que vosaltres sabeu! Somio una prova de capacitació o d'agregació on es demanés al candidat que fes memòria d'un fracàs escolar -una caiguda sobtada, en mates, per exemple, als catorze o quinze anys- i que provés de comprendre què li havia passat aquell curs!"... "i que fes memòria també de com se'n va  sortir! Els recursos que va utilitzar! Els famosos recursos!".

A mi el punk!!!

Cap de Creus

Cap de Creus, parc natural, àrea protegida, magnífic paratge de Tudela, "espai d'un importantíssim valor geològic i mediambiental", prohibit sortir del camí, prohibit banyar-se, prohibit tot!

Però la merda que no hi falti!

I espera que a la foto hi falten tots els idiotes i malparits amb els iots i les barques dels collons de quan faci més "caloret de l'estiu": les seves barbacoes, la seva merda per la borda, els motors i el destil·lat de petroli,... i el menyspreu més absolut pel medi que els envolta en pro de la seva alcoholització, gresca i fatxenderia perquè clar... un cop ets al mar no hi ha res prohibit!!! 

Mori el gluten!

Et un celíac que s'alimenta compulsivament de xampú pels cabells, però això et genera intolerància pel gluten que contenen aquests productes d'higiene personal?

La teva xampufília és incompatible amb el teu trastorn del sistema immunitari?

T'encanta una bona tassa de sabó pels cabells amb gust de llet de coco per esmorzar, ja que segurament també odies la lactosa i tens por que la llet de soja et femellitzi pels estrògens que porta, però la teva al·lèrgia no t'ho permet?

Somies en dinar una bona amanida amb una magnífica vinagreta d'oli d'argan del teu producte capil·lar preferit, però els teus budells es revolten quan ho fas?

Ets d'aquells que no pot anar a dormir sense un bon "pepino" a la menta amb aquella subtil aroma d'EDTA, metilcloroisotiazolinona, citrat de sodi, benzoat de sodi,... i tot d'altres productes 100% naturals sense res de química "Bio:renew", que si els sabessis escriure et convertirien en el rei absolut de "l'apalabrados" i el "penjat"?

Doncs joder, avui estàs de sort perquè ja tenim al mercat la gama de xampús sense gluten. A partir d'avui, per fi, podràs consumar totes les teves parafílies sabonítiques tot i la teva intolerància a aquesta maleïda proteïna del blat, i que fins ara, ignorant de mi, mai m'havia passat pel cap que fos un ingredient tant utilitzat en les nostres dutxes!

Avui sembla que no però és un dia molt important. Important per avançar una mica més en la igualtat de tots els humans per alimentar-nos de detergent, sense importar què nassos no funciona dins dels nostres intestins.

I per celebrar tal efemèride en aquest bloc avui incorporem una nova etiqueta, l'etiqueta "idiotes", dedicada a tots aquells (celíacs o no) que compraran aquest putu xampú sense gluten fent una mica més profund el forat d'ignorància (no sé si dir-n'hi científica) i estupidesa humana, en pro de les mentides i manipulacions en la publicitat dels productes que consumim, per tal de semblar millors que la competència a canvi d'un increment (important o no) del seu cost, alliberant-nos de totes aquelles substàncies infectes que ens portaran a l'autodestrucció.

Ja l'has feta grossa!

Cada cop que veig l'anunci de la grossa de Sant Jordi, a l'escena del túrmix, no puc deixar de trobar-li un marcat component eroticopornogràfic amb la mena de bukake beixamèlic/cremacatalànic que esquitxa de forma desproporcionada la pobre femella amb la rosa!

Però bé, n'hi ha que diran que és només la meva ment depravada...

I per si no l' has vist aquí l'enllaç (a partir del minut 0:20).

https://vimeo.com/263120885

Kaiac!

Qui sou???!!!

Tu! sí el de Torrelavega i el de Mountain View qui sou??? Què se us ha perdut en aquest bloc de llengua catalana?

A mal moment vaig posar el "gadget" per veure qui visitava aquest racó infecte d'internet... Conspiranoia!!!

A mi els barrets de paper d'alumini!

La paradoxa de Popper

Karl Popper va exposar durant la segona guerra mundial "la paradoxa de la tolerància" en el seu llibre "la societat oberta i els seus enemics", on defensava que la tolerància cal que tingui un límit, ja que en pro de la tolerància si es permet la intolerància s'entra en un bucle on la intolerància acabarà guanyant. Per tant la tolerància cal que tingui un límit, tot i que a primera vista sembli que això és contradictori.

Però ara tampoc és el moment d'entrar en tot allò que representa la intolerància i començar a lluitar contra els molins al més pur estil del Quixot... la meva reflexió actual va encarada a un sol grup social: el seguidors de l'homeopatia.

Hippies pollosos que compren sucre a preu d'or!

Dins el meu àmbit professional sempre he estat molt coherent davant intervencions sobre motors d'energia eterna, màquines d'imants amb producció d'energia infinita sense cap fonament científic i destruint completament les lleis de la termodinàmica. Sense gaires problemes he passat per la trituradora les il·lusions de pobres ignorants que buscaven la seva fortuna i autosuficiència energètica en aquestes mentides... però, i quan el debat ha girat al voltant de l'homeopatia què?

Més sovint que en els casos dels motors infinits han aparegut aportacions homeopàtiques amb les suposades virtuts del "sucre". Ha estat llavors tant contundent la meva resposta? Hem fet el debat durant l'aprenentatge del sistema immunitari i la prevenció / tractament de les malalties?

No.

Caldria que ho fos? Seria necessària la mateixa contundència que tinc contra els anti-vacunes?

Segurament sí.

Però...

Joder sempre hi ha peròs...

Hem de permetre l'engany? El percentatge de funcionament de l'homeopatia lligat a l'efecte placebo està justificat per permetre la tolerància dels arguments homeopàtics?

És just que un "hippie" que ja es gasta la meitat del seu sou en aliments ecològics (tot i que hagi recorregut 6000km en vaixell pel món), a sobre cal que pagui una fortuna per pastilletes que no porten cap principi actiu, i que no tenen cap efecte sobre el seu cos (més enllà d'un efecte placebo en certs casos) mentre potser no pot pagar altres despeses importants del seu dia a dia?

Fa un temps va sortir el debat on alguns metges també receptaven aquest tipus de caramels miraculosos, i en part ho reconeixien: si sabem que no té cap efecte negatiu (no hi ha medicament per tant no hi ha efectes secundaris) i tenim un percentatge de millora per mecanismes del cervell que encara no acabem de comprendre (hem parlat ja del placebo?) doncs au, total no hi perdem res...

I en el fons la gran derrota és que aquesta mena de productes es venguin a la farmàcia donant arguments, o prestigi, col·laborant amb l'enganyifa envoltats de medicina de veritat. La ciència no pot encobrir la pseudociència, i en els seus feus no hi hauria d'aparèixer, però tot i així hi és aprofitant-se dels seus beneficis econòmics.

I és que quan penso en l'efecte placebo de l'homeopatia sempre penso en el seu efecte contrari, el nocebo, i com el vudú actua pels mateixos mecanismes. I és que en el fons que la homeopatia et curi és tant probable com que si algú et fa vudú acabis malalt, o maleït o t'acabis morint. S'aprofita dels mateixos mecanismes mentals, però clar... aquest és un argument de merda ja que és probable que si creus en l'homeopatia també creguis en el vudú. I els fantasmes, esperits, extraterrestres, Wi-Fis infernals, coloms fecundadors, els cristalls màgics i la marxa enrrere... que l'esperma via rectal o oral també et prenya i que la Terra està buida per dins!

pd.- Per cert el col·lega (1902-1994) tenia bastant nom de droga... vull dir que si l'entrada es titulés "la paradoxa del popper" potser la cosa aniria bastant per un altre costat!

Crispetes orgàniques!

Crispetes orgàniques sense gluten ni oli de palma amb tots els tòpics possibles. El blat de moro amb l'espantaocells com abans que tot era més natural, plaques solars i molinets eòlics que no contaminen, un gran Sol que ho fa funcionar tot, fotosíntesi, ocellets, núvols, colors verds per les coses naturals i vermells per les dolentes a l'estil Mc Ronyald's.

Que bonic tot... si no fos pel tractor! Contaminació infecte! Gasos d'efecte hivernacle! Òxids de nitrogen, de sofre, nanopartícules, malalties respiratòries, compactació del sòl, consum de combustibles fòssils i dièsel subvencionat, frau!!! 

Mira que ja podien haver dibuixat un carro tirat per bous i estalviar-se els merders, però... i si encara filem més prim? Explotació animal! Metà que és tant o més destructor de l'equilibri hivernaclo-climàtic del món mundial! Es que ja ningú pensa en les pobres pistes d'esquí del Pirineu Català? On aniran a beure Moët Chandon els putus fatxes de Baqueira?

I un tractor elèctric? Podria estar perfectament alimentat per tot el corrent elèctric generat per les plaques solars i el vent que hi han dibuixats... Ara sí! Un pin pel pollós de verd!!!

Però, i la pregunta més important... el públic a qui van destinades aquestes crispetes amb tot els típics i tòpics ecolohippieveganoglutenpalmiticogistes estaran disposats a menjar-se una merda cuinada en un microones amb les seves ones infectes i mortals?

És que ningú pensa en la memòria de de l'aigua continguda en el blat de moro, i que al evaporar-se augmenta tant la pressió que fa rebentar el gra enviant a fora el que era a dins i a dins el que era a fora, i ara, un cop cuites les crispetes, estarà electromagnetitzada, microonitzada, irradiada! 

Haurem corromput la memòria de l'aigua de la crispeta a l'últim moment de la seva existència, per un capritx tecnològic que només ens aporta comoditat i rapidesa? Som així de mandrosos? La nostra gula, l'imperatiu de veure una pel·lícula, el nostre antull no pot esperar set minuts i embrutar una paella com s'ha fet tota la vida?

Ai Zanuy que has anat de llest i estas fent la teva pròpia tomba al alimentar la paranoia de quatre sonats! 

Gat!

Fins i tot el meu gat té un putu màster!!!

PD. Joder el malparit ja té un nivell acadèmic més alt que jo... 

Groc!

Els-camps-de-colza-se-ran-sem-pre-nos-tres!

PD. Llegir amb veu de Dalí fent allò de "una-ga-lli-na-xi-ca-mi-ca-ca-ma-curta-ba-lla-ri-ca...!!!" 

14

Vida i mort a Sant Feliu de Guíxols.

REDOX

Dies agonitzant per retrobar l'indret ocult del meu cervell on es va emmagatzemar fa anys la informació relacionada amb les redox, més enllà de qui s'oxida és el reductor, i el que es redueix l'oxidant ja que és qui provoca l'oxidació, i l'ànode és on van els anions per tant és el pol positiu de l'electròlisi, la pila Daniell... currículum de 3r d'ESO (dit EZUUUUU!!!!) i batxillerat.

Repassar allò que vaig aprendre entre els 17 i 19 anys m'ha portat forces dies de maldecaps absurds fins avui que he vist la llum. EUREKA!

I de nou en una altra entrada pseudopedagògica científica de tutorials de merda per a l'estudiant de secundària... recordarem la igualació redox, després de les àrees i els volums i la trigonometria de Tales, o pi o Pitàgores, que per què no recordar-ho, van ser moments àlgids de la meva carrera professional amb punts màxims infinits de clímax absolut... o eren mínims?

Som-hi!

1- Escrivim l'equació.
2- Escrivim de nou l'equació en forma iònica.
3- Mirem les valències de cada element i ens fixem en quines canvien.
4- A partir d'aquí trobem la semireacció d'oxidació (es perden electrons, és a dir apareixen als productes) i la de reducció (es gasten electrons, és a dir apareixen als reactius).
5- Igualem els àtoms que no són ni oxígens ni hidrògens.
6- Igualem els oxígens. Si estem igualant en medi àcid posem aigües per igualar els oxígens. Si estem en medi bàsic posem hidroxils.
7- Igualem els hidrògens posant protons en medi àcid, i aigües en medi bàsic.
8-  Igualem els electrons de cada semireacció.
9- Mirant en conjunt les dues semireaccions igualem els electrons per què a les dues quedi el mateix nombre.
10- Sumem les dues semireaccions i canya!

O algo així... ratafia amunt - ratafia avall.

Ho pilles? No? Doncs ara et sents com jo fa un dies... a males sempre pots buscar un arc de pedra acabat en punxa, i revisar el que et van ensenyar del gòtic en aquell crèdit variable de la ezuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...per Besalú en corren un parell!!!

I si això no és escola innovadora pedagògica del mil a full del segle XXIII el dia 14 li expliqueu al meu tribunal malparits!

Deeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...!

I ara justament aquest mes d'abril farà exactament 9 anys que vaig creuar a l'altre costat, al costat fosc de l'educació, i per rar que sembli, en aquesta gairebé-una-dècada mai m'havia trobat en la vessant de client al 100% amb el pack complet ni-al-temps-lliure-del-migdia-em-cal-fer-res. Tot fet, tot lligat i hores de llibertat a manta, i ara cara a cara amb el meu-antic-jo(tot-i-que-ja-sé-que-no-sóc-jo) apareixen de nou les sensacions perdudes i les reflexions. I és que més enllà de recordar com odiava treballar durant el meu temps lliure de migdia, el meu cervell ha fet tres clics.

El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.

L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...

I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.

Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...

...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.

I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?

Matemàtiques en estat pur!

Bàsicament la idea és basa en que el 70% de la superfície de la Terra és aigua, i que un cop a terra ferma (en el 30% de planeta restant) hi ha com molts espais on no hi ha res (coses no humanes o que no són propietats materials dels humans)... a part d'això ningú sap on nassos caurà.

La ironia seria que caigués al mig del no res just sobre la cabana d'un "yanki" d'aquests que viuen al mig del bosc (o sobre el "yanki" en si mentre passeja pel "jardí")  i que el "dmax" ens explica com viuen a les tardes. Per no parlar de que caigui al mig d'una gran ciutat (en un gratacels per posar un exemple absurd) en una mena de versió 2.0 de la guerra freda amb tocs d'11S! A sobre d'algú que a les 6h del matí surt de la discoteca i així s'estalvia la ressaca!

"Al loro" no t'aixafi un satèl·lit xinès aquest cap de setmana malparit!

Aquí el titular i la notícia:

Una estació espacial xinesa caurà sobre la Terra aquest cap de setmana

El laboratori en desús impactarà probablement a l'oceà o en alguna zona deshabitada, diu l'ESA.

https://www.ara.cat/internacional/estacio-espacial-Xina-Terra-setmana_0_1985801586.html

Ets un... LLUS!!!

Joder, joder, joder!!!

Sembla que la crisi dels 40 em ve als 35. Rellegeixo el bloc en una mena de nostàlgia absurda i em venen dues idees al cap. La primera és que la meva ortografia fa 10 anys era bastant mediocre, i l'altre que el nivell de punkysme als meus 25 anys era prou notable... tot i que amb temes més repetitius i cíclics del que veritablement m'agradaria reconèixer.

Desintoxicat de tot allò que em movia durant la meva época universitària sembla que ara torna en una mena d'últim intent se resurrecció o mort definitiva. L'últim cop de cua que decidirà cap on es decanta la balança. Ens quedarem al vaixell agonitzant fins l'asfíxia o tornarem al mar?

De moment el bloc repunta, la forma física millora lentament i el punk español dels últims anys torna a obrir la porta a clàssics oblidats: punk americà, metal, electrònica,... torna el got de voll-damm, el suzuki,...

La puta, qui ho hagués dit!!!

...i al final el collons de foto del kayak-taüt casi es fa realitat poc després... allò sí que va ser una "marca d'aigua"!

Aconcagua 2007

Quan veig que a l'apartat "altres blocs" el temps no s'atura i des de l'última publicació del bloc de l'Aconcagua ja en fa 10 anys em sento molt vell!

Per celebrar-ho recordem la publicació més èpica!

dijous, 27 de desembre de 2007

VICTÒRIA...

... de la muntanya i derrota i retirada per part nostre.

Sortim de Berlín a les 5:15h de la matinada. Fot una fred del mil. Primera capa fineta, després una tèrmica, un polar de la òstia (el prototip va ser utilitzat en una expe polar per al "Filo de lo Imposible") i el gore-tex. De pantalons, primera capa, una capa de polar i el Hyvent de north face. Manoples i koflach amb uns lorpen de mitjons.

Comencem a pujar, a l'altura de piedras blancas fem un stop i beguem una mica. Les begudes van dins les butxaques del polar perquè no es congelin ràpidament. La condensació formada entre el gore i el polar es glaça al obrir la cremallera per treure el nalguene amb "jugo" (Tang). Regalimen unes gotes sobre el gore-tex i es congelen de cop.

Segum pujant, jo no em trobo massa bé, el meu ritme és lent. Aviat tots els que teniem redera ens adelanten. Prop dels 6300m comencen arcades, fins al refugi "Independencia" (6500m) en el que faig un pensament i abandono.

En Tigi segueix mentre jo aprofito una guia amb un client que baixen per no tindre que preocupar-me massa del camí. Mentre retorno a Berlín, en Tigi, sol, segueix la ascenció, el "gran acarreo" i arriba a la "cueva" a 6600m, just on comença la part final de la pujada "la canaleta" i el "filo del guanaco". Dubta, un sonat de vermell amb una petaca de wisky, drogues a pinyón i perilla l'hi diu que vagi amb ell, que ell va al cim i baixa pels polacs cap a "Plaza Argentina". Per altre banda un altre pavu l'hi diu que si segueix tal i com està "morirà a la muntanya". El xaval passa tres hores "acarreo" amunt i aball sense ningú al qui afegir-se per acabar els pocs centenars de metres que l'hi falten fins els desitjats 6962. Al final baixa amb la expe de la nostre empressa, aprofitant el seu descens.

Jo arribo a mules a les 17h fart de tenir mal de cap a Berlín, en Tigi arriba sobre les 20h. L'endemà arreglem papers per sortir, hi havia proposta d'aprofitar els 9 dies sobrants de permís per probar la dels "Polacs", idea original de l'expe, amb uns nous companys fets al camp base, però el temps canvia i sudem. Revisió del metge, m'osculta els pulmons i "troba" líquid, edema pulmonar, segurament pillat a Berlín i que s'anirà reabsorbint al perdre altura. Evacuació, però res de baixar amb còpteru (que ja n'hi havia), ni amb mules, a pota. 700 pesos de permís i el rescat el faig jo mateix, simplement em donen un paper per si haig d'anar al metge poder passar la factrura a la fe"cc"deració.

Lliguem lo de les basures, les bosses negres per guardar les depossicions als camps d'altura i farts de liofilitzats i carn de "pot", amb més arcades només de pensar en el següent àpat, pensem en un futur millor ple de carn, vi, lomitos, internet,...

Demà, dia 26, tornem al món real. A la puta merda l'Aconcagua!

Ha tornat!

10 anys més tard tot torna...

Disseny diferent (m'agradava més l'antic) i a sobre amb el "doble o res" escrit en espanyol però bé... menys aigua dóna una pedra!

Per si ets nou: https://nurbys.blogspot.com/2008/08/si-al-primer-home-que-va-destillar.html