I al final el tió ha cagat un parell d'entrades del blog...
Visca el tió i mori el Pare Noel!
Un cop entres a l'ara.cat i baixes per la web. Passes l'interactiu del 2022, el "puta Espanya" de rigor suavitzat pel llepaculisme dels mitjans de comunicació del govern, les sèries de l'any, en Messi, les receptes d'escudella i els torrons, en Serrat, la Rosalía, el "farça", la propaganda dels quatre ajuntaments de torn i les notícies de "motor"... "Temporal de fred i neu als EEUU!!!".
"Onada de fred històrica als Estats Units".
"Explosió àrtica".
"Bomba ciclònica".
I en llegir tot això només puc recordar el putu Trump dient: "It's so cold outside, where is the global warming? We need some global warming here!".
Vine a Catalunya a vint i escaig graus per Nadal fill de puta. Sense neu. Promocionant uns jocs d'hivern de merda que ningú vol i que el país no podrà fer. De les reserves d'aigua que a la primavera no hi haurà. De les dessalinitzadores que s'haurien d'haver fet fa anys i que ningú ha tirat endavant i que aviat trobarem a faltar...
I ara a rebentar, a agonitzar, veure com tot se'n va una mica més a la merda però sense ser massa preocupant.
Del collons d'anunci de l'ecoembes que "tot depèn de tu", però que trenta anys de publicitat negacionista no és important. Que als vuitanta i mitjos quan el món volia actuar contra el canvi climàtic i que un petit grup de desgraciats, patrocinats per les petrolieres, van rebentar tota la feina dels científics per avançar en la lluita pel canvi climàtic és un fet insignificant davant la teva deixadesa per separar el vidre del plàstic i l'orgànic...
Morry Christmas suposo!!!
Quan t'importa més el nombre d'entrades anuals al menú lateral del bloc que la qualitat d'aquestes, és quan et permets fer merdes com aquesta. Mort al 2015!
Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.
Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!
I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!
The Ballad Of Chasey Lain!
Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!
Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!
Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!
Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!
Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!
Som uns genis de la política internacional!!
Visca l'ESO i el metavers...
Però "the roof is on fire"!!!
I un dia publicaré un llibre, un d'experiments, i potser el lector més habitual de bloc em podrà fer el "prefaci"... de moment jo només tinc la introducció i 500 pàgines de merda científica que "fa maldecap".
Però en aquest bloc, en primícia, després de carregar-me la introducció que vaig fer el 2021 i en plena maduració personal... la nova "intro"!
"Ja no sé si porto quatre, cinc, sis o més anys amb aquest recopilatori d’experiments, tot i que cal dir que tot anava bé durant els primers anys.
Llavors el confinament ho va tallar tot allunyant-me del laboratori.
Després l’esforç que comportava la revisió de les més o menys cinc-centes pàgines del fitxer de text, sumat a aquells experiments que sempre volia afegir, però que mai trobava el temps de fer, a aquella sensació que mai n’hi havia prou i que a sobre constantment n’apareixien de nous, l’estancament dels quals no sortien bé i implicava lluitar i lluitar al laboratori amb els diferents reactius... ho va anar alentint tot.
Tot això per acabar seleccionant i suprimint aquella introducció que ja tenia preparada de fa anys! Una introducció on vomitava quatre merdes, i llavors em cagava en el sistema d’oposicions de la Generalitat de Catalunya... I tot per què? Per netejar la meva ànima? Per parlar d’en Lewin, L’Estalella, el “recerca en acció” i quatre webs més d’Internet?
Fins que un dia absurd tot cau pel seu pes i veig que no cal donar protagonisme als quatre imbècils que gestionen el nostre dia a dia a còpia de posar el seu nom a la llei educativa de merda de torn per deixar “la seva petjada” a la història!
No! Jo no he entrat mai al sistema educatiu públic, fins i tot mai he fet de professor al principat. Quan va petar la crisi del 2008, poc després que acabés la carrera de ciències ambientals, vaig acabar fugint cap a l’estat francès per trobar una estabilitat que aquí no hagués trobat mai a base de llistes i substitucions...
I en aquesta estabilitat vaig poder formar-me, evolucionar a base dels fracassos dels meus alumnes i de la ràbia que veia en ells en estudiar les matèries científiques... Ells em van servir de catalitzadors per veure com es podien fer les coses de manera diferent tot i que encara no soc capaç d’arribar a motivar tothom.
Com pot ser que un canal de YouTube d’experiments tingui milers de “likes” però llavors a classe només veiem indiferència?
Com he dit abans jo no soc químic, no soc físic, soc un ambientòleg a qui li van prometre un futur de feina i oportunitats per canviar el món, que en acabar la carrera no va trobar feina enlloc més enllà del món de l’ensenyament.
On l’evolució de la meva vida professional em va portar de l’escoltisme a l’educació ambiental i més tard a l’ensenyament formal dins un institut “privat”... On m’he fet un laboratori a la meva mida després de més de tretze anys treballant i invertint la part de pressupost que em tocava del meu departament en boles de plasma, colorant alimentari, imants i reactius diversos.
Tot per fer més atractiva la física i la química, intentar fer-la més lúdica, més recreativa incidint en els conceptes importants.
Per què en el fons no totes les personetes que tinc al davant acabaran fent ciències. Moltes d’elles en acabar la secundària aniran cap a itineraris de lletres perdent el contacte per sempre més amb el món científic. Però recordant que és crucial que quedi una base, un esperit crític, un pensament basat en el mètode científic. Que no m’acabi sortint un terraplanista, un antivacunes, un homeòpata, un imbècil que es deixarà morir perquè un fill de puta li receptarà fulles de col per curar un càncer i llavors deixarà de banda la medicina tradicional. Prou llest perquè no s’acabi fotent un gotet de lleixiu per curar la covid!!!
Som al segle XXI, tenim ciència, tota la informació està al nostre abast i no ens podem permetre que aquesta ignorància penetri dins la nostra societat com en les millors èpoques de l’edat mitjana.
La Terra és rodona.
La humanitat ha arribat a la lluna.
Les vacunes funcionen i no provoquen autisme.
L’efecte hivernacle i el canvi climàtic són reals i són d’origen antropogènic.
L’homeopatia funciona tan bé com l’efecte placebo.
Déu no existeix, i si ho fa és un malparit per permetre tot el mal que hi ha al nostre planeta.
El mètode científic funciona i els seus mecanismes de revisió ens fan millorar dia a dia.
I recorda, la gran majoria d’experiments d’aquest recull es troben en altres llibres, per internet, en programes de televisió i canals de YouTube, en general jo no he creat massa res de nou. No soc tant especial ni llest. Jo només he passat hores i hores cercant la informació. Provant la majoria d’experiments. Adaptant-los al material del meu laboratori o que he pogut comprar. També he afegit aquelles coses que sovint no s’explicaven, ja que suposo que hi ha gent que prefereix guardar-se part de la informació per ella mateixa i evitar competència, tot i que de vegades comparant tres o quatre fonts diferents ho acabes trobant tot...
Al final tot es basa en temps, el temps que inverteixes en tot plegat. Jo volia recopilar tot el coneixement que vaig trobar útil per les meves classes en un document que va acabar agafant forma de llibre. Quan l’utilitzis, el fotocopiïs sigui legal o no, el comparteixis pel motiu que sigui, només recorda que això és un temps, “un” molt de temps, que jo he invertit per compartir tot el que après durant aquests anys sense obtenir-ne un benefici ni segur, ni per descomptat elevat. No em guanyaré la vida amb aquest treball, però com a mínim sigues honest i respecta la meva feina!
Bons experiments i visca la ciència!!!"
No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!
El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...
Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!
I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.
La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!
Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!
Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!
Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!
Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.
40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!
Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!
I un diumenge, després de dinar-te dues ampolles de cava, et veus conduint al supermercat 24h més proper a buscar unes coca-coles i uns dònuts com un desesperat escoltant Eina com si el món s'acabés de forma immediata. Al 25 del teu equip de so del cotxe, com si això volgués dir alguna cosa en el món dels mortals...
"Qui fa la feina
no té les eines que donen treball.
No tenim res més
que les ferides
les nostres mans són el nostre capital!".
Coca-coles que diluiran el rom en got de plàstic que t'aporta l'energia necessària per sobreviure una estona més a la piscina de casa els papes.
L'exemple suprem de la lluita obrera!!!
La lluita per sobreviure a la calor infernal que et fa suar com un fill de puta al despatxet que t'has muntat a la teva casa "prepujadadeleshipoteques" a les onze de la nit, ja que el ventilador que hi tenies està ocupat ventilant una altra habitació del forn on vius.
La perversió del moment, de l'altaveu Bluethoot per on sonen els Brams, els Esquirols amb "l'Arrels" i el "Fent camí", els inadaptats i en Cantimplora, l'obrint pas... mentre que algú crida que vol el "pelele" i qualsevol merda del mateix nivell decadent en putu espanyol, que la música que sona és una merda, i pel teu cap només et pots preguntar on és que t'has equivocat per arribar aquí, què has fet malament!
Hi ha un moment en la vida on la congestió nasal, el refredat, la bronquitis, l'al·lèrgia i l'ansietat es combinen en una mena de còctel infernal que ja no et permet distingir qui és qui, o què és què...
On l'equilibri entre tot plegat es torna tan fràgil com la cotització del Bitcoin.
... Mentre que al final davant la manca d'oxigen només pots cridar-te com un energumen "mata'm ja filla de puta, mata'm d'una vegada hipòxia dels collons! Que si només ets ansietat, no tens capacitat de fer-me res. Tu no tens poder aquí!!!"
Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills".
La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...
Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!
El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!
De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.
Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".
"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".
Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...
Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!
Culpables!!!
La banalitat ens fa feliços, evita que el nostre cervell funcioni amb els consegüents efectes col·laterals que això té...
... i què hi ha més banal que el magnífic anunci del "tinto de verano Don Simon"?
Espectacular!!! Veure'l és tornar a viure als 90, poder tornar a gaudir del tabac als bars, sentir la pudor del fum que impregnava la teva roba després de sortir de festa una estona a l'estiu. Poder xalar amb la tranquil·litat que sentíem tots al viure en un món on encara no existia el canvi climàtic, devastat per la SIDA i els yonkis, però sense coronavirus ni mascaretes. Amb pocs antivacunes i encara menys terraplanistes. On "dislèxia" i "autisme" eren paraules que encara no sortien al diccionari.
Un anunci que ens transporta a una vida més humil, més simple i menys problemàtica.
Sense mòbils ni xarxes socials, sense Internet, en un món que encara no coneixia la crisi immobiliària, on no calia fer fotos del plat de merda que estava a punt de surar dins els sucs gàstrics del teu estómac, ni ensenyar carn al TikTok ni a l'Instagram, sense viatges en avió per quatre duros, ni la pujada de preus que va comportar l'arribada de l'euro, ni la bilis que desborda Twitter, on la globalització encara no ens havia corromput, on quan encara confiàvem en els polítics i el fet de poder construir un món millor!
La felicitat absoluta que es pot resumir en quatre frases inalterades dècada rere dècada:
- Tinto de verano Don Simón!
- Tinto de verano hay que beber!
- Tinto de verano pa'l calor!
- Fiesta Don Simón!
I com no el gran "bebe vinaxo" tot i que això ja és una altra lliga!
I un dia et despertes a la quarantena, escoltant el pot petit potser, la banda sonora de Matrix en el millor dels casos cercant el reconfort dels 90... La crisi que et pensaves que va començar als 35 encara es magnifica més. Et veus acumulant com un puto imbècil material de muntanya que potser mai utilitzaràs, ja que ara la felicitat ja no es basa en el fet en qüestió, sinó que amb la mateixa idea de fer quelcom la teva ment ja es veu realitzada.
Per què suar, agonitzar, patir... en una aventura absurda si pagant pel material que et faria falta i imaginant-ho dins el teu cap ja en tens prou? Alforges de bikepacking, menjar liofilitzat, tendes ultralleugeres, GPS, bombones de gas... ja tens la pujada d'adrenalina que et motiva per despertar-te l'endemà per anar a treballar i seguir dins la roda que et lliga al sistema!
I llavors tot catalitzat per un Wolfburn que no saps d'on surt, una edició de Cap d'Any que no trobes més enllà d'Andorra i que et fa pensar en un any nou xinès que no és, a la TV3, la nostra, surten els alcaldes plorant pel despoblament del seu poble...
- Al meu poble cada cop hi ha menys gent!
- No tenim fibra, ni gas, ni nens a les escoles i les hem de tancar... La gent cal que vingui!
- Som 700 habitants i la casa més barata val 500.000 €, oh no! El jovent no pot venir a viure aquí!, lloguers a 900 € per una casa que mai serà teva!!!
I al final ja semblo els meus pares, repetint dia sí i dia també la mateixa puta història. Aquella aventura que es repeteix a cada dinar de diumenge, a cada calçotada, a cada aniversari...
I és que quan els fills de puta dels meus col·legues tenien vint anys com jo, mentre jo estudiava una puta carrera de merda que no m'ha servit de quasi res més que per fugir del país i sobreviure a base de contractes de segona, ells, que es van buscar la vida a l'obra, entre el 2000 i el 2008, es van forrar a manta. Els cabrons es compraven pisos que revenien en poc mesos per un 50% més del que els havia costat.
I els imbècils com jo RENFE amunt i RENFE avall, de la meva capital de comarca amb estació de tren a la capital de comarca on hi havia la universitat. Xoriçant els diners que em donaven els pares per dinar i poder-los gastar en un gore-tex, gasolina per fugir a l'Aragó o pillar uns tascons nous...
I ara, després de tretze anys treballant com un imbècil, en l'estrat productiu de la puta societat, després de més d'una dècada de lloguer enriquint una mica més els malparits que ja tenen més d'una puta casa, vols fer el pas. Ser propietari de quelcom que et permetrà no acabar vivint sota un pont un cop et jubilis en el cas de no poder continuar pagant un lloguer.
Ara malparits, que després d'agonitzar any sí i any també, tinc quatre duros que entren cada mes al meu compte corrent, no em puc comprar una puta casa perquè no tinc 60.000 € estalviats.
No em puc comprar una puta casa que em costaria d'hipoteca 600 €, quan de lloguer pràcticament no hi ha res per aquest preu!
Però el meu poble es queda sense habitants... buaaaaaa...!!!
"L'España vaciada", els pobles sense serveis!
Els putos bancs que després de donar hipoteques al 110% o al 120 ara ja només et donen el 80%, per què allò de la bombolla va acabar malament.
El puto govern que et fot un 10% d'impostos d'una puta casa que ja està pagada per seguir cobrant dels seus xanxullos.
Quants 3%,, vull dir 10% heu cobrat per la mateixa casa?
Però clar, si tens menys de 30 anys no et cobrem l'ITP.
Toca't els ous cabronàs, els qui ara podem pagar-nos una casa i que vam patir la crisi del 2008 no som els que en tenim 30, som els que en tenim 40... Què és aquesta merda?
Som la generació alimentada a base d'universitats públiques, que quan vam tenir els títols sota el braç vam veure com el futur que ens havien promès era mentida. Que el nostre endemà s'havia destruït per la cobdícia dels desgraciats de sempre.
Un munt d'arquitectes que van acabar al LIDL, la revolució ecologista d'ambientòlegs de merda que van acabar alimentant les llistes d'ensenyament, igual que biòlegs, químics, empresarials, enginyers... muntanyes de diners públics gastats en formació que van acabar alimentant l'atur, feines no qualificades o països de l'estranger.
Països que s'alimenten de la despesa feta en altres llocs, i que a ells els permet incorporar mà d'obra qualificada a cost zero! Tu pagues la puta carrera i jo em quedo el llicenciat imbècil!!!
...
Puto Wolfburn, jo només vull el colló d'hipoteca al 90 o al 100% per comprar una casa en un poblet amb poca contaminació i on no es parli gaire, o gens, de castellà. On són els meus drets de classe mitjana! On és el meu futur?!
El senyor Robert Malone fa temps que corre per Internet definit-se com "el pare de les vacunes ARNm", on ha adquirit un gran ressò mediàtic en convertir-se en un dels principals arguments dels antivacunes, ja que és un dels que més ha criticat la tecnologia de l'ARN missatger.
I és que potser aquest geni sap la veritat i desencantant amb les farmacèutiques ha decidit dir la veritat al món? Ha descobert quelcom que els governs ens volen amagar?
Doncs bàsicament no. El pare de les vacunes ARNm que va estar fent treballs amb aquesta tecnologia cap allà el 1980, amb dues miserables publicacions, va basar la seva feina en estudis que van començar ara fa més de 60 anys...
Sembla que el problema més gran de Malone és que al final la propietat intel·lectual de la seva feina se la van quedar altres científics, ja que ell només figurava com un autor entre molts.
Llavors el personatge desapareix fins al 2001 on reapareixerà de nou fins a la nostra estimada pandèmia de finals la dècada del 2010.
Però bé, suposo que tots aquests antivacunes seguiran bordant quan potser d'aquí a uns anys, la mateixa tecnologia que tanta bilis els produeix i els fa escopir merda a tort i dret, es puguin vacunar per no acabar tenint, o per curar, un putu càncer gràcies a les investigacions en ARNm de Katalin Karikó!
Llavors sí cabronassos, serà el vostre dia, el moment de seguir manifestant-vos i de negar-vos a punxar-vos microxips i merdes diverses! Tant de bo en un futur mantingueu la vostra coherència i continueu negant-vos a injectar el verí que afirmeu que contenen les vacunes deixant a la resta gaudir dels avenços tecnològics que han permès la ciència.
Però ves per on, no sé per què, si un dia l'ARNm permet curar el càncer, és probable que d'antivacunes n'hi hagi molt pocs, fins i tot diria que zero, igual com no hi ha negacionistes de l'anestèsia!!!
Uffff... i que en queda de lluny ara la pandèmia a portes de la 3a guerra mundial i l'hivern nuclear que vindrà després...
El dia 22 de febrer del 2022 es va fer popular per ser un dia cap i cua i a sobre palíndrom. Fins i tot, enmig de tota aquesta disbauxa numèrica hi va haver un punt encara més intens, de clímax suprem, quan van ser les 22h 22min i 22 segons de la nit!
Tiu, són les 22:22:22 del dia 22/2/22!!!
Però bé, si et vas perdre aquest dia tan especial, no pateixis que d'aquí quasi deu anys tindràs l'oportunitat de viure un 23/02/2023 tot i que potser no serà tan espectacular com el d'aquest any... pensa que des de l'11/11/1111 això no passava!
Aldous Huxley va escriure el llibre "un món feliç" (Breve new world) el 1932, i en aquest s'imaginava un món distòpic on tothom anava fent el seu dia a dia a base de drogues que els mantenien feliços dins l'ordre social establert. Fins i tot en una mena "d'spoiler" fulminant per tots aquells malparits que encara no heu llegit el llibre, l'únic ésser que vol lluitar contra el sistema acaba suïcidant-se, penjant-se d'un arbre, si no recordo malament.
L'únic putu imbècil que anava a contracorrent de la decadència social acaba mort, permetent que tot acabi inalterat, que la roda segueixi girant de la mateixa manera fins a l'infinit. Desmotivant qualsevol opció de canvi.
I és que ja no sé si barrejo les salamandres, els llibres del Fahrenheit, l'Orwell del 1984 o el Dostoievski i l'Stephen King... però la gestió de merda del país de tercera regional on vivim cada dia em fa pensar més en la depriment literatura del primer terç i mitjans del segle XX!
Què polles passa pel cap dels subnormals que governen aquest putu país dins la gran España?
Quin és l'objectiu final del colló de departament d'educació?
El seu objectiu és fer idiotes?
Està clar que qualsevol governant de segona desitja una població el màxim d'estúpida per mantenir els seus xiringuitos. Que com més imbècil sigui el poble menys problemes tindrà en fer les seves polítiques de merda... Que el "pa i circ" que es va inventar amb els romans i Juli Cèsar ja deixava clar quin era el camí a seguir de les "elits" per evitar que el poble es preocupés massa per la política.
Un clímax que al segle XXI és absurdament infinit amb totes les plataformes de sèries i cinema, els videojocs, la realitat virtual, la pornografia, el futbol... Ens van confinar mesos i la gent va sobreviure a base de menjar a domicili i plataformes digitals via Internet... Mesos tancats a casa on gairebé no ens era necessari sortir al carrer. Pa i circ en la seva màxima esplendor!!!
I llavors, veient que el poble ja ho té tot per assegurar la seva indiferència davant una política absurda, desmotivadora i plena d'inútils, per quin motiu encara cal fer més idiota el poble?
Quin objectiu hi ha en rebaixar més el currículum a l'ESO per obtenir ciutadans cada cop més ignorants?
Què cerca el govern en treure la filosofia, la tecnologia... rebaixant el nivell del què "s'ensenya" a les aules?
Volem encara més estúpids submisos? Que
el món feliç del Huxley funcioni sol, sense drogues, a base de cervells
buits? El "no brain no pain" de tota la vida catalitzat per "l'estat"?
Són tan garrepes els fills de puta dels nostres governants que no es pensen gastar ni un euro en drogues per mantenir l'ordre social més enllà dels alprazolams i diazepams habituals del CatSalut?
L'estupidesa crònica del poble que el mantindrà adormit a la submissió!
Del putu Blogger que s'ha desconnectat i ha perdut la meitat del text que continuava i que ara em fa massa mandra reescriure de memòria i que segurament no serà ni la meitat de bo que l'original.
Desar fill de puta! Desar, copiar i enganxar!!! Ni les etiquetes ni el justificat s'han guardat...
I al final, tot i que l'entrada s'ha editat a base de Miss Kittin i "algo" de trance del 2017, per anar a joc amb l'entrada una mica d'Iron Maiden.
Vaig créixer amb pel·lícules com Armageddon, Deep Impact, Space Cowboys, que van marcar un inici de l'adolescència en la seva esplendor on els mugrons se'm posaven durs amb les seves putes bandes sonores alimentades a base d'Aerosmith, una Galadriel encara força desconeguda, els Bon Jovi, el ZZ Top... Al nivell de les grans "El día de la bestia" i "Matrix".
I el que em flipa més de tot, és que en aquella època sempre anàvem a mort amb els humans!
A destruir el putu meteorit! El satèl·lit! Visca els humans! Visca els U-S-Ai que ens salva a tots de la destrucció absoluta i el caos!!! Ni un bri de dubte, de pensar que potser un gir inesperat de la pel·lícula no estaria tan malament, de creure que podria sortir alguna cosa malament més enllà d'algun sacrifici puntual que feia més èpica la història!
Fins que uns 24 anys més tard tot canvia amb un Leonardo embaixadorpelcanviclimàticalesnacionsunides DiCaprio amb la pel·lícula "No miris amunt".
Si us plau! 138 minuts de pel·lícula i al 25 ja desitges que tot se'n vagi a la merda i ens extingim els humans d'una vegada. Menys de mitja hora per trencar una adolescència, de destruir-la absolutament esmicolant els referents amb els quals vam créixer, on tots els clàssics hollywoodians de finals dels 90 col·lapsen desintegrant tot allò que representava el cinema i la humanitat...
Més de 100 minuts on se't fa llarg que arribi el meteorit i extermini tot rastre de putus humans de merda. D'imbècils i desgraciats que només foten el subnormal alimentats pels diners dels contribuents i els llepes que el segueixen. Dels collons de fanàtics menjapollesdepolíticsdemerda!!!
Meteorit, covid, éboladesida, sífilisgripAleprosa, nou virus aparegut en un búnquer militar soviètic o mutat, zoonòtic, quan un fill de puta farceixi d'esperma un peix gota trobat en descomposició a les aigües de Fukushima... arriba ja i acaba amb aquesta agonia absurda d'inútils!
Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat.
"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".
"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".
"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".
"Ven-te els pisos abans del 2008".
Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor.
En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!
Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.
Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.
Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.
L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.
Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...
