I la...

... resta són "mariconades".

Dit i fet.

El 2010 us vaig prometre una de volums... doncs aquí va!

Marxa enrere.

On ets? Per què ja no vens, no em visites? Ni serè, begut, al punt,... Jo he donat el meu fetge per tu i ara m'abandones?

Però què collons està passant?

On és el teu tacte, gust, calor,...?

I ara què? Quan només en resta el record, les punxades a l'estómac al pensar en "els vells temps". Veient que fins i tot la reducció a l'absurd perd el sentit.

Tal com una irritació escrotal de tantes llepades de gat, entre badall i badall, que et recorden que ja no tens edat per fer sexe als seients de darrere del cotxes, i que ja no tens el físic per anar a buscar noietes de primer de carrera els dijous a la nit i portar-les al teu pis de llicenciat autosuficient capitalista. De persona que es paga els cubates, i de tant en tant, algun licor amb més anys dins una bota que de pròpia existència. Amb tant de pèl a la cara que fins i tot et deixen entrar a les discoteques amb bambes.

Atrapat entre dos móns, surant en l'espai temps de l'estupidesa... De la ignorància que potser un dia hauria de pagar la teva jubilació, la vida al final es converteix en una erecció mantinguda a base de viagra, de gomes de pollastre que et tallen la circulació en un estat de "frenesíhipermegaactorporno" que en el fons només et podreix per dins, matant tots els teixits, les cèl·lules, enverinant la sang fins a l'amputació o la mort.

I en el fons tot es basa en escrits de merda i censura.

Pd.- I per veure metre et masturbes... el "sense ficció" del Katrina!

Origen.

I en el fons més enllà de la tecnologia, les drogues i l'alcohol, l'odi visceral envers aquest sistema filldeputa que ens sotmet i ens anul·la com a persones, la literatura de tassa de vàter, l'egoisme i el fàstic, del dubte que un dia un alumne o familiar arribi a llegir aquesta merda, aquest bloc en un primer moment va néixer per compartir les fotos que anaven fent les diferents rèflex que han anat passant per les meves mans. D'algunes de les imatges que l'electrònica ha transformat del record a quelcom "tangible".

 

Així doncs per uns moments tornem a l'inici, a la descoberta del país, i de tant en tant una mica més enllà... del món (o si més no de la petita part del món que he pogut arribar a conèixer en persona).

Dos passos més enllà d'on sempre vas...

Colors.

Rubik

Si no saps resoldre el cub rubik, ni tens prou paciència per arribar a fer-ho mai i cada dia maleeixes el moment on ho vas intentar, barrejant aquelles sis cares cromàticament uniformes i perfectes, desencadenant un caos de colors visualment descoratjador i dolorós que només et recorda l'eterna derrota davant un joguet que un nen de 8 anys pot fer, pots buscar un robot que et faci la feina.

Ara només cal inventar-ne un que corregeixi exàmens i ompli butlletins de notes.

Si ho diuen els científics!

a.Un grup de científics adverteix del perill d'un col·lapse imminent de la Terra 

b.Un grup de científics adverteixen del col·lapse del planeta en 10 anys 

I si et mola l'espanyol...

c.Un grupo de científicos asegura que el colapso planetario es inminente

I per què llavors et creguis tot el que diuen els blocs,... There's no tomorrow!

30

I ara es veu que al visualitzar un futur insípid davant teu, on tots els somnis adolescents han desaparegut deixant per davant només la motivació de tenir una casa més gran, una tele amb més polzades, un penis més erecte i per més temps,... havent perdut una mica l'essència de la vida en la rutina laboral, en diuen la crisi dels 30! 

I tu, ets feliç?