dimarts, 23 de setembre del 2014

Tornada...

Torno, jo i l'alcohol que recorre la meva sang. I veig la "tele", tot consumint programes, concursos, documentals, anuncis,... ometo les pel·lícules ja que me les baixo d'internet.

I a mesura que baixa el got de vi, de garnatxa, de whisky, del que sigui,... la meva ment es torna més aguda, o si més no en aparença. Dins la meva ment, la meva ment es torna esmolada com un ganivet, audaç,... imparable.

I la publicitat em consumeix. L'espot de la generalitat plorant per què fagis més esport, tinguis més salut i no siguis carn de CAP. Publicitat sobre els bons hàbits per evitar despesa mèdica. Que estiguis més sa i no omplis les llistes d'espera, no abusis de les receptes i els medicaments (drogues) subvencionats. Que ja sabem tots que ets un yonki, però els vicis els paga cadascú...  

I en el fons el que més em toca els ous és l'anunci del pernil. És del nivell de la generalitat. Potser fins i tot és del mateix publicista. La merda que escup el "farça" i "el més que un club", però és que abans d'arribar aquí hi ha un gran punt d'inflexió en la evolució humana: Els putus paquets de formatge en llesques amb separador!

Què merda!?

Ets tant inútil que no et saps separar el formatge? Necessites un collons de tros de plàstic entre llesca i llesca per fer-te un entrepà?

I ara què?

Aquesta escòria humana, inútil, sense cap destresa motora, ens ha condemnat més en el sistema consumista. Més plàstic dins els nostres supermercats. Més residus. Més brossa i més recursos gastats en contra del darwinisme. I és que si deixéssim morir de gana els malparits que no es saben separar el formatge, o les hamburgueses, o el què sigui, la inanició impulsaria un nou ressorgir de l'espècie humana on els més aptes ens obririen camí cap un futur millor. On deixaríem el pes mort que només es sap implantar un tercer pit, o penjar fotos al facebook sense cap mena de profunditat filosòfica, provocació o rastre d'intel·lecte.

I finalment tot ens porta allà mateix:  el garrulisme augmentat de forma exponencial per la merda de societat actual ens porta als plàstics separadors. Hem parlat de les hamburgueses i els formatges, no? I el pernil salat? A un putu mascle ibèric li cal el separador del pernil salat? 

No, li cal un tros de porc mort, assecat en una "meseta" i un ganivet ben esmolat!

A part, el mètode és una ronya! Sigui el què sigui sempre es trenca la peça d'embotit, o producte làctic, per la simple raó que mai la làmina plàstica agafa tota la peça tallada. Per l'extrem s'ajunten les masses de carn (o formatge) formant una "megallesca" de matèria compacte i inseparable. Una estafa que de vegades ens porta més problemes que avantatges... Segur que aquests fills de puta se'n riuen de nosaltres a cada envàs que troben al contenidor de reciclatge! 

Juas, juas, juas,,, segur que la va liar! "Superpegote"!!!!!!!

Doncs la cosa va a pitjor i fins i tot el pernil dolç et va separat en "rotllets" de merda!

I ens ho venen amb valors, amb esport, de bon "rotllo", però en el fons és una altra merda. Ens prenen per idiotes i inútils... Però tu ho compraràs i mantindràs la mentida, l'engany,... el sistema!

dijous, 4 de setembre del 2014

EboCat 2.0

Revisió i actualització del protocol de determinació d'Ebola 2014 (EboCat2.0)

Símptomes i puntuació.

-Febre........................................................................ 6 punts

-Color de pell tirant a fosc......................................... 2 punts

-El subjecte ha viatjat al continent africà fa poc........ 4 punts

Si el total de punts és superior a 7 activació del pla i aïllament del subjecte.

En cas d'una puntuació igual a 6 mantenir el pacient aïllat en observació 24h.

dimarts, 2 de setembre del 2014

Avui...

...comença el curs, i no puc deixar de pensar en l'estiu que ve.

divendres, 4 de juliol del 2014

Massa...

...sovint penso que la bona voluntat social, i el teixit associatiu impulsat per les classes treballadores, treu les castanyes del foc del govern. Supleix l'estat de benestar perdut i ens allunya del misto i la xibeca reomplerta de gasolina. Nosaltres mateixos ens evitem tocar fons allunyant-nos del punt crític, detonant, que motivaria el canvi autèntic...

I en el rentat de cervell universitari, i en una mena de bucle mental "allioleic", veig el futur representat en dues gràfiques. Una recta creixent, representant la tecnologia i els avenços científics que estan revolucionant el món ara mateix, i per altre banda un gràfic decreixent motivat per el col·lapse dels nostres recursos. I el que se'm fa borrós és el punt de tall entre aquestes dues rectes... La meva vessant tecnocràtica em fa veure un "elysium" al més estil hollywoodiense, mentre que la meva vessant racional em retorna als anys 80, tot i que sense aquella indumentària que podem veure a les reposicions de tv3... A l'extrem la caiguda de l'imperi. La fi de la nostra societat tal com va ser la dels romans.

dijous, 3 de juliol del 2014

I un dia descobreixes que el raimat va en tap de rosca...

Viurem amb l'aigua al coll. Les nostres prioritats canviaran i ens adaptarem a les noves necessitats. Deixarem de banda aquells "petits vicis" que justificàvem per la nostre precària situació. Serem més i menys alhora re-equilibrant de nou les prioritats. La responsabilitat individual augmentarà tancant antics vicis i maneres de fer. L'equip s'imposarà al jo. El lligam amb el sistema augmentarà, com a mínim de manera temporal, a mitjà termini, augmentant l'ansietat i la dependència. Potser serem més submisos però igual de crítics. La maduresa  i l'intel·lecte ens ajudarà a tirar endavant, i la reflexió ens aportarà serenor. La pedagogia i les paraules recargolades, cultes, boniques i buides dels altres ens suaran la polla. Aguantarem pel seu futur i el nostre regal serà la seva humanitat. I en el fons el que menys em preocupa és que sigui humil i ferm. Ho portarà la sang, ho portarà als gens, ho portarà escrit amb foc en el més profund de la seva essència. 

dilluns, 5 de maig del 2014

2012

Facebook killed the blogger star...

dimecres, 23 d’abril del 2014

Zoo

Iuuu, Iuuuu,... feia aquell mamífer pelut fill de puta de la família dels èquids, mentre no parava de moure's i tirar patades per tot arreu...

- Seda'l mal parit, seda'l d'una puta vegada! Joder Marc carda-li el "xerinjasu"!

Quan de cop i volta, després de desenes d'intents infructuosos, finalment aquell animal de diversos centenar de quilos de múscul, os i vísceres diverses va aconseguir part del seu objectiu, engaltant amb aquella peülla fastigosa, plena de fang, terra i merda del seu propi recte, en Marc, que vacil·lant en la seva feina  només va aconseguir rajar sang del seu cap, perdre quatre dents i alguns punts de Q.I., que de totes maneres tampoc seria capaç de trobar a faltar.

Amb aquell desgraciat a terra KO la feina encara es complicava més. Sang, suor i riscos desmesurats per una feina de merda sense cap mena de gratificació personal.

- Que algú agafi la xeringa de terra, arreplegui en Marc i apunyali aquesta bèstia si-us-plau, colla de mariques mandrosos! Com tingui que fer-ho jo, al acabar us donaré a tots pel cul desgraciats!

Vacil·lant el nou substitut d'en Marc es va acostar, mig tremolant, va agafar la xeringa i, en una mena de moviment "matrix" esquivant una nova patada del cavall, va aconseguir clavar i injectar el sedant a la pota d'aquell ésser poc amic de les drogues...

 - Vinga el deixem adormir i a "currar"! Decorat, càmeres al vostre lloc,... que tothom es prepari!

I llavors aquella super guarra va arribar, baixant de la seva carabana-camerí-hotel de luxe, només amb un tanga minúscul i les sabates de taló, que en un obrir i tancar d'ulls ens la va posar a tots dura. Ens la menjàvem amb la mirada, quina enveja de cavall...

- Malparits i ganduls, ja hi som... un, dos, tres, canya!

Quan la càmera va començar a gravar, aquella guarra va començar pallejant el cavall, a menjar-li el nap. Era grotesc, fins i tot repugnant però tot continuàvem mirant boca badats aquella escena, mentre de mica en mica el penis enorme d'aquell animal encara es feia més gegantí, omplint totalment la boca d'aquella actriu de segona. Dubto que en aquell moment cap dels mascles del rodatge no volgués estar a la pell d'aquell animal.

- Vinga concentració... càmera dos, canvi de pla!

La tia menjava i menjava alhora que cada cop li cabia menys membre dins la seva boca, fins que va arribar el moment estrella: va agafar aquella enorme polla de cavall i se la va fotre pel cony.

"Com la bestia no estigui sedada del tot la rebenta" vaig pensar dins meu.

Entre crits de plaer sobre-actuats el rodatge continuava, mentres que en els fotogrames de les càmeres es barrejava una obscenitat, maldat i immundícia humana que segurament no podria baixar gaires nivells més... potser el pitjor seria barrejar-hi una mica de sadomasoquisme o gravar-ho en 3D, però llavors suposo que llavors ja ningú ens hagués salvat de l'infern.

dimecres, 8 de gener del 2014

Quan el col·lega s'embala no té fre...

Finalment, després de molt esforç, es va penetrar el cul amb la seva pròpia polla. Arrencant-se-la en l'esforç. Morint dessagnat pocs minuts més tard, en l'èxtasi de l'autorealització anal i l'estimulació prostàtica. Ejaculant sang i excrements.