L'entrada d'estiu no pot faltar. De nit, de càmping, a la tenda, north face ve25 del 2006 o del 2007, com els vins gran reserva però perdent les seves propietats impermeables, el desgast de la doble capa de silicona que ara s'ha tornat monocapa en l'abaratiment de costos d'una tenda de 800€...
I de nou, més tard que de costum, a l'agost, el viatge ens porta "lluny de casa". Ens permet fugir de la calor. Pixar més al disminuir la sudoració infecta de la plana empordanesa.
I fent-la lluny, menys lluny que l'habitual, a la Vall Fosca, un món nou s'obre davant els teus ulls.
Per començar un indret perdut, on no hi has estat mai. Tant llunyà i tant proper com les excursions a Llavorsí, Sort, La Pobla de Segur, o qualsevol altra escapada més enllà de Pont de Suert... A l'únic parc nacional de Catalunya!
Una vall petita, que amb un dipòsit de gasolina pots recórrer de manera infinita, però amb un munt d'història al darrera.
De l'electrificació de Catalunya a inicis del segle XX, de ser una potència hidroelèctrica d'Europa, del concepte d'energia renovable que tant de moda està ara, de l'impacte que això va comportar a una vall perduda governada per quatre famílies i que tenia la capacitat de deixar a les fosques tot Barcelona davant un problema... De les vagues dels treballadors que obrien túnels a més de 2000m a l'hivern en un projecte faraònic. De les mines d'urani que hi ha, de la puta bomba atòmica que volia el puto Franco i que mai va tenir. Els afloraments radioactius de minerals d'urani. Les restes de la mineria que va durar pocs anys pel poc rendiment que se'n obtenia. Merda que encara queda allà. Itinerari turístic que pot portar més d'un maldecap per la manca d'informació que hi ha.
L'any passat es va fer la ruta "galiza trash" i el Pallars no hi té massa a envejar amb tota la merda radioactiva que es va abandonar als anys 60 a l'alçada de Castell-Estaó.
Treball d'ambientòlegs de final de grau que s'ho miren una mica i que al final tampoc té cap impacte real. Si al final l'aforament més radioactiu està sota el putu mirador del poble!!!
Del mineral descobert a Catalunya!
La vedella ecològica.
De la macroinstal·lació turística que es volia fer i que en podem veure els impactes en forma de ciment, remuntadors, torres,... Abandonats i oblidats degradant-se amb el pas dels anys.
Vestigis de l'especulació en forma de merdes diverses que marquen el paisatge donant-li un punt més de surrealisme a tot plegat... Que quan hi arribes de turista no saps què és allò ni d'on merdes cau!
