Veient el panorama actual se'm presenta un dubte...
Quin és el futur que ens espera? És a dir, com serà el món d'aquí 10 o 15 anys?
Per començar hi hauria d'haver un canvi. Un canvi de sistema, de desenvolupament on no es pot seguir aspirant a un creixement il·limitat.
De nou la mentida s'ha descobert. S'ha acabat produir per esperar un benefici i produir més. La set consumista, el nombre de persones, els recursos naturals i energètics,... tot està a punt d'assolir (o ja ha arribat) un límit que només comporta decreixement.
Atur, emigració, pèrdua de serveis públics, destrucció del sistema del benestar. Desconfiança en els governs i augment de l'autosuficiència. La fi dels viatges econòmics, les grans vacances, els grans luxes, productes de tot el món omplint els nostres supermercats... En el fons retrobar-nos amb la senzillesa i potser, segons alguns experts, tornada a l'estil de vida de fa dos dècades. Fins i tot podem esperar una esperança de vida més curta de la població.
Podem esperar un filtratge dels element més adaptables o útils? Una proliferació de les xarxes d'intercanvi paral·lela als mercats on reps a canvi d'aportar?
I llavors què passa amb la tecnologia i la ciència?
Serà el gran aliat, com va ser la descoberta dels fertilitzants, cosa que va permetre superar aquell límit màxim d'habitants que podia suportar el planeta, exprimint encara més els cultius?
Com la millora de les tècniques de perforació que han permès arribar a pous de petroli insospitats, allargant l'agonia dels combustibles fòssils i el mercat del motor?
Es podrà mantenir, i fins i tot continuar evolucionant, simplement superant la situació actual?
Hem arribat a un punt on fins i tot un nen de 10 anys pot fer un robot, o programar un videojoc. Som capaços de construir aparells electrònics a casa, i les impressores 3D revolucionaran (de nou) el món en 2 o 3 anys.
Teníem el progrés a les nostres mans amb unes capacitats d'autoaprenentatge mai vistes, alhora que els enginyers i científics actuals ens van prometent més i més tecnologia, màquines cada cop més complexes, augments de l'esperança de vida cada cop majors a mesura que es revoluciona la medicina, nanotecnologia, vehicles cada cop més ecològics, super-materials,... però si els 90% de la població queda al marge d'això es podrà mantenir aquest nivell de recerca?
La tecnologia també ha arribat al límit juntament amb nosaltres? No podem aspirar a més degut a la nostre cobdícia i manca d'ètica?
El nostre futur guiat per la ciència ficció ha sigut un miratge fugaç, verídic i possible però efímer, degut a un sistema de desenvolupament incorrecte que s'ha volgut mantenir a qualsevol preu?
