dissabte, 26 de maig del 2012

La "ressaka" com a càstig, com a purga.

I de sobte et veus empassant, empassant, empassant sense parar gola avall. Sense temps a respirar, sense sentir-ne el gust, tot simplement baixant cap al teu interior. La ràbia, l'odi, la impotència tot es concentra a l'alçada del fetge, de la glàndula biliar, dels teus budells que es recargolen en la inflamació mentre la ment perd la seva transparència.

Que s'acomula fins que rebentes, fins que al final tot ho vomites, ho escampes i esquitxes als del teu voltant. Als malparits que t'han portat a aquest extrem. Fins que els retornes com a mínim la mateixa quantitat de dolor que ells t'han provocat, l'arrogància que desprenien, o una mica més tot hi afegint els interessos de la paciència consumida, que han esgotat amb la seva hipocresia egocèntrica.

Els hi vomites tot: el contingut del teu estómac, la bilis, sang, les cèl·lules arrancades de l'esòfag a cada contracció abdominal. El teu menyspreu fins que tot es redueix a malestar, a solitud i dolor.

Al malestar d'aquella ressaca que tant vas cercar. Perquè l'alcohol ja no és una recompensa, una celebració per tota la felicitat que t'envolta, si no un càstig. La purga que et recorda que ets un desgraciat. Que et neteja per dins i et fa pagar per tot el mal que has causat.

dimecres, 23 de maig del 2012

Robot "Makarra".


Robot fet amb Lego Mindstorms.

dimecres, 16 de maig del 2012

SER...

un ambientòleg és una merda, una cagarada surant a les aigües cristal·lines d'una petita cala aïllada del cap de creus, una taca de petroli a les platges del delta de l'Ebre. És més, ni em sorprèn que ja no sigui una carrera... com a  màxim hauria de ser un crèdit variable d'ESO o un curs del CCC, de cap de setmana com el de manipuladors d'aliments.

Quatre, cinc, sis, deu, dotze anys estudiant, sentint la mateixa merda, rentant-nos el cervell amb aquells dos mots que ens provocaven ereccions cada cop que el sentíem "desenvolupament sostenible". Fins i tot al escriure això estic a punt de tenir un orgasme al sentir-ho de nou. Desss...envolupament sosss..... tenible! 

I la veritat és que ara mateix m'agradaria visitar una de les últimes classes que es deuen estar fent, veure què hi diuen i si és el mateix discurs que jo vaig sentir ara fa uns anys, les mateixes mentides i enganys. 

No hi ha desenvolupament infinit, no hi ha un futur amb tecnologies més eficients, no hi ha un futur amb l'actual sistema econòmic que es basa en vendre coses que no tenim per pagar interessos. No hi ha un demà semblant ni millor a l'actual present, no hi és perquè no tenim prou recursos per tots. Som molts i cada pocs anys ens anem duplicant mentre que el planeta es manté.

És més si tu ets un hippie ronyós amb un bon compte bancari i un cotxe elèctric no estas fent cap bé al planeta, només a la teva butxaca, ja que l'únic efecte de no gastar tanta gasolina és que en baixi el preu i el malparit del hummer, que es pixa sobre els enciams "bio". li surti més barat emplenar el dipòsit.

L'ambientolegisme no és cap avantatge pel planeta ja que l'estalvi a la llarga afavoreix el consum per tant augmenta la pressió sobre el medi. Només permet estalviar quatre duros i netejar consciències. 

Però bé, molts amb això ja en tenim prou.

dissabte, 12 de maig del 2012

I...

quan t'adones que els adolescents d'avui en dia es xuten desodorant esnifant-lo a les mànigues, als coixins, als llençols de les seves habitacions, veritablement te'n adones que el món se'n va a la merda.

Tal com un desgraciat esnifant "imedio" en una bossa del "carrefour" per tal de passa menys gana i fred de la que realment té, mentre mica en mica se li va assecant el cervell.

Simplement amb la diferència que un ho fa per necessitat i l'altre perquè és un imbècil!

I aquí la teva ració filldeputa!


divendres, 4 de maig del 2012

Os Bigilan!

El mal als ulls del títol d'aquesta entrada només es comparable al fart de riure que et fas, quan ho llegeixes escrit a la llitera del refugi de Bassegoda.

I és que més enllà de la crítica al sistema educatiu, aquesta petita joia de la literatura castellana té un rerefons intrigant. De paranoia conspirativa que ben bé no es podria definir en "vigilància", però sí que es pot deixar en un "tenir molta més informació nostra de la que ens agradaria en un moment donat". 

I ja no parlem de F4CEB00KS. Un gran exemple és G00G13 i la seva unificació de serveis que et fa la vida més fàcil, i que al final comporta que sàpiguen quins correus-e envies, que escrius als blocs, quins llocs busques del planeta als seus mapes i quines rutes prepares, què busques al cercador, on vas amb el mòbil i el seu sistema operatiu 4NDR01D,... fins i tot l'hora en què engegues el mòbil quan et despertes i si fas tard a la feina perquè t'has adormit. 

Si afegeixes l'emmagatzematge de la teva IP i tots els llocs que visites als arxius de la empresa d'internet que pagues cada mes, un dia de cop i volta et pots trobar al mig d'un percal de mida important per no pensar massa en que potser la nostra societat no és tant lliure com pensem.

Que la diferència entre aquí i la Xina no és gaire més que un no s'amaga de la censura i l'opressió i els altres van fent mentre callen com putes!

I al final si el que vols és una mica més de privacitat aquí hi ha una bona eina, més enllà del mètode d'anar buscant proxys i la seva corresponent baixada de velocitat al carregar webs que es pot fer desesperant: torproject.org