Nens i nenes que visiteu aquest bloc!

El nostre amic "Cendrertubbiekémon" fuma, però vosaltres NO l'heu d'imitar. NO HEU DE FUMAR.

Ja sé que molts de grans voldríem ser com ell, però el tabac no és la solució per semblar més divertits, interessants i "guays" del què som. En Cendrertubbiekémon fuma perquè pot, és un cendrer, i si nosaltres també ens afegim al grup dels tabaquistes segurament acabaríem com la majoria dels cendrers: Morts i amb l'interior ple de cendra, fum i porqueria diversa.

Aquest personatge d'aquí dalt és el meu amic "cendrertubbiekémon" i n'estic segur que a molts de vosaltres us sona d'haver-ne vist algun. Molt sovint es troben als cotxes, entre el volant i el lloc on es guarden els preservatius, a l'alçada de la ràdio. Cal dir, per a tots aquells que no ho sàpiguen, que l'hi agraden molt les burilles, també conegudes com a "restes-de-tabac", i mai ens dirà que no a tal exquisidesa resta dels nostres (vostres) vicis.

Així que: senyor o senyora gilipolles, si et gastes una pasta del mil, t'hipoteques mil anys més de la teva miserable vida, per poder comprar un cotxe de merda, després no llencis les burilles del teu putu tabac per la finestra del cotxe per no embrutar el cendrer. Està fet per això, ¿saps?... es pot rentar, no cal que canviïs el cotxe cada cop que et queda ple.

I si el que passa és que no vols emmerdar el TEU cotxe no hi fumis, t'aguantes, menges xiclet, et talles les venes,... però perquè tu et droguis i no et surti de la polla (o del cony) fer sevir el cendrer no cal que ho paguem els altres embrutant i cremant els boscos de TOTS.

Frases per a no dormir.

- Tio, tengo una paranoia en la puta cabeza... ¿Pero, tu no eres el de Matrix? (El señor torres)

- (1) Posa'm un te...; d'aquest no, l'altre, el que no està obert...

(2) ¿Què passa, ja no pots desvirgar noietes i ara et dediques a desvirgar pots? (l'amo del Charly)

- Ricky, Ricky,... ( Sorpresa, sorpresa)

- Joder, a mi m'agrada que després de follar em faci la polla olor a cony. (Moli)

Algú va dir un cop que "No està malament que la gent expressi la seva opinió online, però és curiòs que la majoria d'aquests s'uneixen en el blogspot (no cal fer propaganda), i tambè resulta curiòs com al Fotolog s'hi uneixen tots els caraculs".

I la veritat és que, tot i que jo potser no ho hagués dit així, el personatge al qui l'hi he fet un "copy-paste" del bloc té bastanta raó, però potser afegint-hi un extra... "i de la penya del blogspot n'hi ha bastants de catalans", la veritat és que més dels que m'imaginava, tot i que al final aquest "gran" normbre de gent dóna lloc a una petita diversificació de temes.

Bàsicament tres.

Primer de tot hi ha els que són putes paranoies de la hòsita. Filòsof, psicòlegs, escaletes, passadors de crack,... que van a la seva puta bola i només els entenen filòsofs, psicòlegs, escaletes i passadors de crack.

En segon lloc penya que escriu una puta paraula i després l'hi entra la puta paranoia, així com la dels filòsof, els psicòlegs, la dels escaletes i els passadors de crack, amb l'avantatge que al ser una paraula simple i corrent pots saber de què va tot buscant-la al diccionari de la llengua catalana. Tot i aixó cal dir que normalment ells ja te l'hi posen per si-un-cas.

Un punt a destacar d'aquest grup és el "romanticisme" que els envolta, o que dónen els seus propietaris, amb la idea de la llengua.

Perquè hi ha una cosa tant certa ara com d'aquí mil anys: La llengua, a part de ser l'òrgan amb el qual "llepem" les vergonyes de la nostre parella (habitual o esporàdica) i/o alguns afortunats les seves pròpies, és també el com quan diem alguna cosa..., dons amb el què ho diem, així com la llengua amb la que parlem. I sense aquest punt tant important no gaire lluny arribariem, allò que podriem dir de "portar-la a bon port"... i si no hi ha res més romàntic que aixó jo xapo i plego.

Per acabar la tercera temàtica serien els altres.

Aquest és el pla SecCat també conegut com "no tenim aigua, anem-la a robar, no sigui que els catalanets no puguin anar a jugar a golf o a rentar els seus cotxes els diumenges". La idea és simple, no tenim aigua, estem en una situació extremadament llarga de falta de pluges, els nostres pantans estan a un 20-30% de les seves capacitats de mitjana (per dir algu, ja que fa temps que no llegeixo la vanguardia i no tinc ganes de perdre el temps buscant-ho per internet), i en comptes de dir "xavals no hi ha aigua aquí no renta el cotxe ningú", algú va tenir la brillant idea d'anar a robar-la "fora" de casa.

Aquests llocs afortunats (els que tenen més punts) són la dessalinitzadora d'Almeria (Espanya), el riu Rhône (França) i Tarragona. La idea és pillar vaixells que abans portaven petroli i similars, passar-els-hi un drap, una mica de mistol i carregar-los amb aigua espanyola i gavatxa per portar-la cap a Barna. A Tarragona suposo que la "gene" s'hi arribaria amb una "flago", garrafes d'aigua de Ribes de cinc litres (buides, per si algú dubtava) i a saquejar.

També diuen de recuperar pous abandonats, tot i que no sé fins a quin punt és bo saquejar pous, sense que plogui, ja que al final, com passa a gran part de la costa Catalana, dels pous només surt aigua de mar a causa de la sobreexplotació dels aquïfers, degut a la "intrusió marina".

Aquestes mesures en principi ens ajudarien a aguantar fins al Juny, però com que es suposa que entremig de l'hivern i l'estiu hi ha la primavera, amb el corresponent desgel del Pirineu i/o pluja primaveral (allò que diuen de... a l'Abril, aigües mil), en tindríem per més. Tot i això, en el pitjor dels casos, aquell en què no hi hagi massa neu per fondre i no plogui, podríem seguir la festa fins que l'aigua dels pantans baixi al 15% de les seves capacitats. Llavors començarien les restriccions.

De mentres la idea és construir dessalinitzadores per poder aprofitar aquest munt d'aigua salada que tenim a l'est del territori, i que no serveix de massa més que per fer pujar el preu dels apartaments i les cases, mentre s'hi remullen centenars de milers de persones de tot el primer món i unes desenes del segon i tercer.

De forma planera, un dessalinitzadora consta d'una bomba que xucla l'aigua del mar, es filtra i després amb una bomba de la hòstia es passa l'aigua per una membrana semipermeable. Bàsicament és una osmosi inversa, i com sol passar amb tot allò que va al revés del que fa la física i la química de forma espontània, la despesa energètica per fer això és considerable. Seria com llençar un coet a l'espai, la gravetat diu que et quedis a terra, però tu vols anar amunt. L'aigua per si sola va de concentracions petites a grans i nosaltres volem que vagi al revés, d'altes a baixes.

Suposo que el que més rebenta de tot això és, com sempre, com es fan les coses, el "Hey, Catalunya és "super-guay""... podem anar a robar l'aigua dels rius del altres, quan ens dóna la puta gana, mentre que quan ens toquen els nostres la liem. A corre cuita a fer dessalinitzadores ja que la sequera amb el tema "canvi climàtic" pot ser una cosa bastant més habitual que el que era fins ara i anem apuradísims... però, que tots els fills de puta que van a rentar el cotxe el dissabte i el diumenge al matí tinguin que portar-lo brut... No, Déu me'n guard!
Vinga perdre litres i litres d'aigua en places, jardins tropicals a les rotondes, canyeries rebentades, aixetes que no tanquen bé, per netejar les voreres (o el magatzem d'una nau industrial) amb la manguera a pinyón,... total l'aigua la regalen!

Joder, aquí no cal aigua del Rhône, aquí s'han de començar a tallar mans!

A tots els bloggerackon-cauhakseguidoristes aquí una foto per anar fent boca i no "gastar" les poques bones que tinc, les qual les reservo per a fer una expo i una xerrada. A part també poso alguna imatge al blog que fa mazo que no n'hi ha cap i queda molt trist (suposo que és un dels desavantatges de només voler posar imatges creades per mi, "no hay manos, no hay galletas...").

Aixó és el camp base de "Plaza de Mulas" (4300m). És més ganso però aquest és el nostre sector (seria 1/3 de tot el camp). Les tendes blaves són les de la empresa amb qui vam contractar les mules. Concretament la que surt més del quadrat de tendes blaves, la que no és quadrada, seria el nostre menjador. Les caixes metàl·liques de la part superior a dins amaguen un forat on podíem depositar el que el nostre cos no acabava d'assimilar. L'iglú enorme vermell i blanc (el que està sol) és on hi havia conexió a internet via satèl·lit i que valia una pasta.

La tenda groga del costat inferior de les tendes blaves, la més groga i nova, era la north face on vam viure 9 dies.

Aquesta foto està feta des de la pujada que va al camp d'alçada 1 (Plaza Francia 4800m), i més endavant al pic, durant el nostre porteig de material i aliment al camp 2 (Nido Cóndores 5400m).

Es veu neu perquè els dos dies anteriors havia fet mal temps, però al dia següent ja no quedava res.

Amb aquesta entrada al blog complemento la anterior i espero poder aportar una mica de llum a un tema tant habitual com desconegut dins del món adolescent.
Tot i al que estem habituats a la tele, el veritable secret a la hora de tallar-se les venes, no és fer-ho horitzontalment amb un ganivet de menjador escolar o un full de paper, la tècnica és rajar la vena del canell al colze, obrint-la completament. No té més, és simple, punxes, braç estirat i cap avall... Zas!, la putada és per el que tindrà que netejar el merder després, però bé, si s'ha de fer... ja se sap. Per cert, si no ho veus clar, si el que prefereixes és el primer mètode, tu no et vols suïcidar,... simplement vols cridar la atenció, així que millor compra't uns gos "feo" i deixa't de tonteries que segur que així la gent et fa més cas pel carrer que no amb el braç ple de tallets.

Ahir estaven fent un programa per la 2 a la nit on hi sortia l'enciam aquell venut als "sociates" per poder estar al poder, el prim de les ulleres amb fulles de col a les patilles.
Putus ecologistes hipòcrites.
La situació era "peculiar" perquè el xaval tenia 59 segons per contestar a tot de gent, que també deuria tenir 59 segons de marge, que l'atacaven amb preguntes. Potser el terme "atacar" no seria el correcte, ni tampoc bombardejar, ja que implicaria algun perill per a la seva integritat física, i en aquest cas l'únic que podria fer és perdre la seva feina, però és una manera de parlar així com per entendre'ns. Com dèiem, l'hi feien preguntes.
Què polles passa amb les centrals nuclears?
Nuclears, no gràcies?
Canvi climàtic, tampoc gràcies.
I el microones on me'l enxufo... al cul?, la 360 al piercing... o ho rebento tot i me'n vaig a viure a una puta cova?
La majoria de coses que tenim a casa van amb una cosa que es diu electricitat, i la electricitat no la regala Déu. El molt cabró va fer el món de gratis, en una setmaneta curta de puta mare, però el va fer de tal manera que després ens tinguéssim que rebentar el cul currant per poder mantenir tots aquells bens que ens va oferir... Així ara ell viu del que l'hi donen les accions que té en companyies elèctriques, farmacèutiques, microsoft i petroleres.
Dons bé, un cop sabem que la electricitat no la fa Déu, seria bo saber que la podem "aconseguir" de dues maneres. Per una banda es pot rebentar el planeta, consumint-lo, per obtenir el apreciat aliment dels nostres aparells electrònics (energies no renovables), o per altre fer servir fonts "inesgotables" o renovables com la llum, el vent, les marees, la energia calorífica de la terra, feixistes,...
Com a no renovables tindríem el petroli, carbó, gas natural (metà),... cosa que com tots sabem al cremar tots aquests combustibles a part d'electrons també obtenim diòxid de carboni, que a hores d'ara és un dels principals causants de l'efecte hivernacle i del famós canvi climàtic (a part de les vaques).
La cosa és fàcil, al cremar el combustible fem servir la energia calorífica que es desprèn per escalfar aigua, aquesta bull, s'evapora i al passar-la per turbines aquestes giren i produeixen energia elèctrica.
Un entremig (aquest entremig me'l faig jo) seria la nuclear, no és renovable ja que l'urani un dia s'acabarà, però a escala humana casi casi seria renovable. A més, em sembla, que després podrien fer servir plutoni o algun altre material radioactiu... per tant encara tindríem energia per estona. Però clar, ningú "estima" la energia nuclear. Les nuclears maten, et tornen verd (del fluorescent) i amb extremitats de més o xungues. La veritat és que el problema més gran d'aquesta font d'energia són els residus (i no és pas petit), però a part d'un parell de "liades" grans, alguna d'elles en un context "especial", la cosa és segura i cada cop més. La gràcia és que són "netes" i l'únic que emeten per les xemeneies és vapor d'aigua (repeteixo que els residus són una putada).
Cal dir que el futur de les nuclears és la fusió, ara el que es fa és trencar un àtom i obtenir energia (fissió), la idea és fer el revés, agafar dos àtoms d'Hidrogen i ajuntar-los formant-ne un d'Heli. Tot i que això encara està en desenvolupament representaria la eliminació del problema dels residus, ja que cap dels dos és xungu, i tindríem una font d'energia puta mare.
Per altre banda a les renovables fem servir molins de vent, plaques solars, energia geotèrmica, les marees, amb l'avantatge que no s'allibera CO2. A part tindríem la biomassa, que bàsicament seria cremar merda orgànica diversa, que si que produeix gasos hivernacle, però com la merda és inesgotable, ja que cada any en llencem centenars o milers de quilos per cap, també entraria dins d'aquest grup. Cal dir que la merda o s'enterra, o es crema (la que no es recicla o reutilitza), per tant si s'ha de cremar també és interessant obtenir-ne algun benefici. (A l'Empordà la enterrem).
La cosa de les renovables és que van bé per una casa, bloc de pisos, quatre cases hippies al mig d'un muntanya, però si has de basar un país en el sol... malo. Potser podríem emplenar el Sàhara i el gobi de plaques solars i fer una mega-MAT fins a Europa pagant una merda a la gent dels deserts en qüestió i oferint-el's una casa a Austràlia, però segurament després els hippies també es queixarien... A part són molt variables, no sempre fa vent, hi ha dies amb núvols, marees n'hi ha dos al dia, si no plou no s'emplenen els embassaments... Per tant mai es podrà passar d'un cert percentatge d'energia consumida provinent de renovables (a part és més cara si no la fas tu), per tant fa falta una base de no renovables que mantingui una producció constant d'electricitat per fer funcionar el país.
Així dons tenim un conflicte. Nuclears no, renovables tant com puc (que no és massa) i la resta no renovables... però, i Kioto, la neu de Baqueira, el gel del Pedra?
No volem canvi climàtic però a la única font d'energia prou neta i potent per garantir el nostre nivell de vida actual i futur, sense complicar més el tema clima l'hi tanquem la porta. No volem més nuclears i a sobre la penya parla de desmuntar les que tenim, mentre ploren perquè no es compleix el protocol de Kioto.
No ho pillo, no volem nuclears, no volem canvi climàtic i tampoc volem viure en una puta cova... que fem, ens tallem les venes?

Jo sóc un cabró
Tu ets un cabró
Ell/a és un cabró
Nosaltres som uns cabrons
Vosaltres sou uns cabrons
Ells/es són uns cabrons
Aquest és el verb "ser un cabró", és de la 5ena conjugació després de "ser una puta" que és de la quarta. El problema d'aquest verb és que només té femení. Per exemple jo no puc ser una puta perquè sóc un home (per qui no ho sàpiga), però tu potser si, cosa que en cas afirmatiu t'ho hauries de fer mirar (o no).
Suposo que ara té més sentit lo de "jo sóc un cabró"...
Aquesta és la merda que he pensat en un moment donat mentre conduïa 1400km per Argentina de 10 a 1h del diumenge 6 i part de dilluns. Qui sap, potser la llibreta de pensaments que he anat omplint l'últim més no em donarà per un llibre (sobretot si són paranoies com les del principi), rotllo "mil un motius per no anar a l'Aconcagua", "Aconcagua ves a la puta merda!" o "Jo no torno sense guia", però aquí una petita reflexió després d'un parell de birrotes "hostel size" (950cm3).
Argentina és gran, molt gran. Casi seria com el 8è país més gran del món, i la veritat sigui dita de Mendoza cap abaix és tot igual (el nord no l'he vist). No té res. Només parcs naturals (i de puta mare), però a part de una desena de illes separades entre 200 i 1500km no té res més.
És com Marroc, si l'estiréssim centenars de vegades i teguessim la vida dels carrers i "l'encant" de les ciutats i els seus mercats (ara mateix penso en Marrakech). Potser tindria un grau més en l'escala del desenvolupament (de tercer passaria a segon món) però quan et veus en un poble de merda, perdut en el desert a 150km (per no dir 280) de radi de qualsevol altre forma de vida humana sense gent al carrer, tot tancat, simplement flipes per no plorar.
Potser és un país puta mare per visitar amb calma, potser per anar saltant en avió de "illa en illa", però després de conduir una setmana i poc 6150km del centre al sud per la RA 40 i pujar per l'Atlàntic (RA 3) només canvien dues coses: el to de verd i l'alçada dels arbustos en un parell de pams.
Calafate, el glaciar Perito, Chalten, Madryn, Valdés, Puente de Inca, Iguazú,... són petits exemples de puta mare que s'han de visitar, però és un percentatge tant petit de tant territori com tenen que mirat fredament per si sol no compensa. Apart al ser llocs turístics ja no són tant barats com Argentina...
La gràcia de tot plegat: tenen petroli, veus com el xuclen de la terra, hem vist centenars de pous. Potser no és per a ells i se'l emporten els espanyols, els americans, o qualsevol altre fill de puta que va aprofitar els anys en que el govern va vendre el país, però hi ha dies que arribes amb el teu quart de dipòsit a la gasolinera per emplenar i seguir el centenar de kilòmetres que et queden fins el pròxim poble i no hi ha gasofia! "No hay nafta". A joder-se, punt.
Això si, la carn és puta mare, fins al punt que no menges res més pràcticament, ja que en el tema cuina els immigrants italians no van acabar de transmetre bé el tema pasta i pizza. Hi ha llibreries de la hòstia a cada ciutat, i birra i vi per un tub.
A part d'això ens hem sabut follar de puta mare sud Amèrica...
Malvinas Argentinas!