Salvem el món!

Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!

Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.

El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!

Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!

I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!

I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina. 

Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.

Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.

Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.

Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.

Impost al sol, alvocats de Xile.

Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.

Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.

Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.

Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.

I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!

Sostenibles...

Extra-terrestre.

 I abans que el meu fetge exploti de nou per l'etanol acumulat, un darrer impuls elèctric creua el meu cervell. L'epitafi que dona sentit a una vida absurda i poc productiva per la humanitat.

- No! Cada cop que veig un àlien amb forma humana em fa pensar que tot és una mentida. Un muntatge de segona amb quatre càmeres de pèssima resolució i ninots de goma! O us penseu que un ésser forjat en l'evolució d'un planeta a milions d'anys llum d'aquí acabaria desenvolupant una estructura corporal similar a la humana. Dos braços, dues cames, dos ulls al cap, dos petits orificis nasals...

Un ésser criat en un planeta amb condicions diferents de les de casa nostra, amb una selecció natural totalment aleatòria,... 

Quants éssers vius hi ha a la Terra? Quants d'aquests éssers vius tenen aparença humana? Som la norma o l'excepció?

Ara repeteix-te la pregunta però sense mirar-te al melic. Dels milions d'organismes que hi ha al nostre món quants tenen dos braços, dues cames, un cap amb dos ulls, un nas,...

Per què un àlien ha d'acabar amb una forma com la nostra quan potser tindria més opcions a assemblar-se a un calamar, un escarabat o un peix de les profunditats amb catorze potes.

Som el producte, el residu per dir-ho d'una manera suau, de diverses extincions on ha desaparegut entre el 70 i 90% de la vida del planeta. Som la xusma infecta que s'autodestruirà després d'uns pocs milers d'any evolucionant un cop vam començar a dominar el foc i les eines. Quin èxit representa això de ser "intel·ligent"? 

Oh! Era tan intel·ligent que es va autodestruir!!! Feu-li una puta placa en memòria a la súperilladeplàstic que sura al pacífic. A Txernòbil o Fukushima. A Onkalo o a qualsevol illa submergida pel canvi climàtic. A un pot de mercuri bioacumulat a base de peix blau.

Per quins collons de nassos un extraterrestre hauria de venir a visitar-nos a la Terra per posar-nos tubs pel cul? Quin interès pot tenir la nostra flora intestinal? Quins secrets poden amagar els nostres còlons que puguin interessar tant als organismes intergalàctics???

La puta, tenen la tecnologia per viatjar distàncies impossibles pels humans, i venen a rebuscar als nostres budells les restes del kebab que vam sopar abans-d'ahir? (Potser tu també acabaves de descobrir que abans-d'ahir porta un guió al mig?)

I els altres animals? També exploren aparells digestius d'altres organismes com ara gats, serps, pardals,... o el seu fetitxisme és pels nostres anus en concret, els de l'Homo sapiens? L'alienígena serà sodomita o no serà? Potser els ha confós el concepte "homo" i tenen unes expectatives que superen la trista realitat?

Potser si jo tingués la clau per fer viatges intergalàctics, més que anar a abduir humans per fer realitat les meves fantasies alienigenoeroticofestives potser aprofitaria per dominar aquella civilització inferior. Tal com els espanyols a les Amèriques el 1492, els Europeus a l'Àfrica i l'Àsia amb la colonització, el "primer" món amb el "tercer"...

- Però, i si veiem les similituds en la forma humana i la dels àliens com un fenomen de convergència evolutiva? És a dir, que el fet de tenir braços per manipular les eines és un avantatge tan gran, que és imprescindible pel pas a "l'ésser intel·ligent". Igual que el bipedisme que permet veure millor els depredadors, per tant millorar la supervivència de l'organisme, i a sobre permet alliberar els braços reforçant el primer punt... 

La seva forma "humanoide" més que un engany de la manipulació de quatre paràsits que viuen de la mentida és el camí més lògic que té l'evolució? Com el fet que molts organismes que viuen en la foscor, tot i viure en diferents indrets de la Terra i siguin de diferents espècies, acaben tenint extremitats més llargues per tal de palpar a més distància i captar més informacions d'un medi que no poden veure?

-...

Divendres!

 

Un clàssic que tothom hauria de conèixer.

 

Dissabte

Encara no he processat el vi negre, l'orujo, el cava, el vi dolç,... del migdia que el meu cos ja està absorbint de nou el vi blanc, el Bushmills, que em transporta a la meva joventut. El triple destil·lat irlandès de quan tot era una mica més burgès en el sentit de l'estabilitat de tot plegat. I és que al final potser tu t'has pogut comprar una puta casa, però en el fons, en el meu cap, encara ets la mateixa escòria egocentrista de sempre sense descendència que sobreviu a base de pastilles antiepilèptiques...

 

Al fet que l'alcoholització em fa escriure sobre la meva vida de forma anticipada, com si les coses més importants ja haguessin passat. Com si tot ja no tingués sentit. Ple de faltes com si això estigués escrit amb uns dits excessivament gruixuts a través del mòbil... Amb un portàtil de merda que es penja a mig teclejat. Autocorrector que potser no ha après prou ràpidament a corregir la meva prosa.

I a l'aula, en la mena de cinematografia de segona en la qual ens absorbeix el Netflix o  el Prime, tot sembla que tiri cap al més salvatge, al més extrem, en un putu present de merda a càmera lenta que només s'accelera en la indiferència de l'absurditat. Dels X minuts perduts i que amb un teclat normal serien segons. De l'orceïna que es podreix a l'estanteria de casa mentre passa el "desconfinament".

Sense el punk que torna al final en el silenci nocturn. En la ressaca postfacebook on només puc vomitar bilis als estúpids.

I què t'importa a tu tot plegat, si sé que et puc explicar un munt de merda d'històries que em couen per dins i que sé que  al final te'n fotràs absolutament de tot.

 

Podem parlar de la baixada en caiac de sant Aniol on quasi morim com tres vegades en poques hores, en poc més d'un matí. On els blaus que van marcar la nostra pell durant dies eren les medalles de sobreviure als taüts de plàstic que ens portaven riu avall i que potser tu ja has oblidat en la burgesia del teu "Porcshe" vermell. En el putu arbre de carn que vas deixar mentre algú em va oferir una mica "d'anal" i que no va acabar de funcionar en la novetat del fet. 

En com vam creuar la puta península de l'Empordà a Fisterre amb una bici, i el què podíem carregar en un estiu que l'empresa no em va pagar, ja que no havia treballat prous mesos estalviant-se un sou. 

Com vam sobreviure fent espectacles al carrer de pioners arribant fins a Sant Carles de la Ràpida amb quatre duros...

Agonitzant per vies, rutes, camins,... que ara quatre malparits fan i semblen que són la puta crema fardant a les xarxes socials. L'elit dels imbècils.

Nosaltres vàrem veure la mort, la vàrem mirar als ulls i la vàrem acceptar pensant que ens alliberaria del patiment. Com un putu "don quixot" vàrem lluitar contra molins per un amor platònic que molt sovint no ens va fer ni cas, que ens va rebutjar davant el cansament, la suor, la brutícia i la sang.

 

I al final la merda que vàrem menjar ens va fer més forts, ens va fer apreciar les petites coses de la vida, els detalls, les comoditats,...  Tot allò que tu dones per fet i que un dia trobaràs a faltar! 

Com les etiquetes i tota la revisió del text que potser faré en la sobrietat de l'endemà!