La por s'aprèn. Tal i com va descobrir (o comprovar) el sr. Watson (que suposo que no era l'estimat amic d'en Sherlock), al néixer, un nadó, només te por a dues coses, als Taure i a la penetració anal...
...vull dir a "perder su apoyo" i als sorolls forts. Lo de perdre "l'apoyo" no sé si es refereix a caure de la cadira o que el nen "s'escorri" mentre pren el pit a la mare, però bé, comparat amb totes les pors que adquirim a mesura que en fem grans no sembla gaire important.
Poc a poc, dia a dia, setmana a setmana, espai de temps X a espai de temps X, el nostre cervell es va emplenant de informació, tòxics i por, alhora que es buida de neurones. Ens altres paraules, ens tornem uns paranoics.
Pillem por als gremlins dolents, als aliens i predators, als tiranosaures rex i al team rocket. Por a no fer els deures o suspendre un exam que em de tornar firmat al profe. Por al profe al que em de tornar l'exam suspès firmat pels pares. Por als nens de 7è i 8è que ens roben les caniques i les pilotes de futbol i els llocs guays del pati. Por als tazos que tenen droga (aquesta es perd aviat)...
Por a que ens robin la bici, la moto,... als dentistes, als dentistes que et violen quan t'han adormit, als yonkis, als gitanos, als que et droguen als bars per violar-te després fora,...
Por als escoltes, als hippies, als immigrants...
Por dels atacs terroristes, a cartes plenes d'antrax, de grip, o de fotos de lesbianes de 85anys fent-s'ho. Als mòbils que exploten.
Por a anar descalç per la platja i clavar-te xeringues als peus, por a les meduses, als submarins nuclears,...
Fins fa poc l'individu, o individua, model, o modela, era aquell que estudiava, feia una carrera o trobava un ofici amb futur, buscava una feina estable, parella del sexe contrari, tenia mínim dos fills (no pas per que es barallin i es putegin, sinó per garantir que els dos progenitors al desaparèixer quedin compensats i no desaparèixer a nivell mundial com a espècie), tenia una casa, un gos o animal de companyia i cotxe, alhora que pagava feliçment els seus impostos i es portava bé.
El problema de tot això és que per molt aprés que ho tinguis, amb una mica d'esforç, pots plantejar-te noves idees i, anant contracorrent, buscar camins alternatius i escapar d'aquest procés socia(vi)litzador estàndard, fins que arriba un moment en que tothom fa el que vol i a sobre demana més llibertat... la penya suda d'estudiar, de la parella hetero, del gos,... la lien, okupen, es manifesten, passen droga, roben per poder pillar la droga que algú els passa,... uf, mal rotllo tiu!
Jugar amb la por és més fàcil, ens emparanoien, s'acaba el pensar, el fer coses ja que potser el risc és excessiu, i a sobre, immersos en gilipollades mentals, els demanem més control per sentir-nos segurs.
...vull dir a "perder su apoyo" i als sorolls forts. Lo de perdre "l'apoyo" no sé si es refereix a caure de la cadira o que el nen "s'escorri" mentre pren el pit a la mare, però bé, comparat amb totes les pors que adquirim a mesura que en fem grans no sembla gaire important.
Poc a poc, dia a dia, setmana a setmana, espai de temps X a espai de temps X, el nostre cervell es va emplenant de informació, tòxics i por, alhora que es buida de neurones. Ens altres paraules, ens tornem uns paranoics.
Pillem por als gremlins dolents, als aliens i predators, als tiranosaures rex i al team rocket. Por a no fer els deures o suspendre un exam que em de tornar firmat al profe. Por al profe al que em de tornar l'exam suspès firmat pels pares. Por als nens de 7è i 8è que ens roben les caniques i les pilotes de futbol i els llocs guays del pati. Por als tazos que tenen droga (aquesta es perd aviat)...
Por a que ens robin la bici, la moto,... als dentistes, als dentistes que et violen quan t'han adormit, als yonkis, als gitanos, als que et droguen als bars per violar-te després fora,...
Por als escoltes, als hippies, als immigrants...
Por dels atacs terroristes, a cartes plenes d'antrax, de grip, o de fotos de lesbianes de 85anys fent-s'ho. Als mòbils que exploten.
Por a anar descalç per la platja i clavar-te xeringues als peus, por a les meduses, als submarins nuclears,...
Fins fa poc l'individu, o individua, model, o modela, era aquell que estudiava, feia una carrera o trobava un ofici amb futur, buscava una feina estable, parella del sexe contrari, tenia mínim dos fills (no pas per que es barallin i es putegin, sinó per garantir que els dos progenitors al desaparèixer quedin compensats i no desaparèixer a nivell mundial com a espècie), tenia una casa, un gos o animal de companyia i cotxe, alhora que pagava feliçment els seus impostos i es portava bé.
El problema de tot això és que per molt aprés que ho tinguis, amb una mica d'esforç, pots plantejar-te noves idees i, anant contracorrent, buscar camins alternatius i escapar d'aquest procés socia(vi)litzador estàndard, fins que arriba un moment en que tothom fa el que vol i a sobre demana més llibertat... la penya suda d'estudiar, de la parella hetero, del gos,... la lien, okupen, es manifesten, passen droga, roben per poder pillar la droga que algú els passa,... uf, mal rotllo tiu!
Jugar amb la por és més fàcil, ens emparanoien, s'acaba el pensar, el fer coses ja que potser el risc és excessiu, i a sobre, immersos en gilipollades mentals, els demanem més control per sentir-nos segurs.
