Conduint, a pocs quilòmetres per no dir centenars de metres d'arribar al lloc de treball, el cervell comença a revisar la feina del dia.
Reunions, videotrucades, correus electrònics, classes, preparació de classes, fer fotocòpies, acabar de preparar la nova aplicació, els estudis propis, el temps de qualitat que no pots tenir amb la família...
I de cop, acaparat per tot el que s'ha de fer i la manca de temps, la impossibilitat de fer tot això en un dia que només té 24h i on desitjaries poder dormir-ne vuit, tot i que amb sis et conformes, l'ansietat desperta. Però no aquella ansietat claustrofòbica habitual que t'oprimeix el pit i t'ofega, avui ha estat com surfejar per la cresta de l'onada de l'ansietat. Al límit del control i el descontrol de la situació.
Una ansietat còmica, Tourettiana, on en moments de dubte sempre s'ha tingut l'alprazolam a poca distància, però que s'ha pogut mantenir en el punt just on s'ha convertit en eufòria i adrenalina.
Com aquell medicament per dormir que es prenia no sé qui, i que si aguantaves la part d'adormir-te, després et provocava una col·locada que flipes!
Ansietat convertida de nou en combustible, en energia... una cosa nova que ves a saber com pot acabar!
