Com voleu que ensenyi física a un individu que no pot entendre que seure significa tenir les quatre potes de la cadira al terra?

És quelcom instintiu? Veig una cadira, m'hi assec... i plas! a dos potes. Pim pam, com un balancí. A casa la gent seu a dinar mentre es belluga amb les potes de la cadira?

Tres, dos, una... terra i fora dents?

O potser només és amb les cadires verdes de l'institut? O degut a l'energia que desprèn l'institut? És a dir, no és culpa de la cadira sinó de l'edifici, les reixes, les pissarres. Qui sap potser el "coneixement" impulsa a alliberar del contacte amb el terra, de la pressió dels nostres cossos, a les dues potes de davant de les cadires.

És més fins i tot ara jo mateix ho provaria amb la meva, tot i ser d'aquelles amb el peu en forma de creu i rodes al extrems on tot gira... (tranquils que si no la visualitzeu més endavant fem una entrada discutint els tipus de cadires i si n'és viable balancejar-s'hi).

Així dons, si et tinc que repetir vuit vegades en quinze minuts, seu bé!, deixa la cadira quieta! Com vols que entri al teu cervell d'argila cuita que per calcular una rebaixa en tant per cent fem el "preu-per-(u-menys-el-tant-per-cent-de-descompte)? (preu · (1-% descompte).

"- Perdoni però... si el seu fill no entén coses bàsiques com "calla", "seu", "pota" (d'extremitat no de taja botellonera/garrafa),... com vol que trobi la capacitat d'un dipòsit sabent que 3/4 de la seva capacitat són 56 litres?"

Una altre de bona! Aplica la propietat distributiva a la següent expressió algebraica: (a+b)·(a+b).

És a dir a·(a+b)+b·(a+b).

Fem-ho amb números!... (2+3)·(2+3)

2+3= 5, per tant (2+3)·(2+3)= 5·5=25

Tachan!

I ara per l'altre mètode (allò de la propietat distributiva),
2·(2+3)+3·(2+3)= 2·5+3·5= 10+15= 25

Tachan, tachan!

De que et serveix això?... d'una merda ara mateix, tot i que de moment jo m'hi guanyo la vida com molts altres, però deixa la cadira quieta...

... i xapa la puta boca!