Que un bloc parli de sexe, drogues i senglars morts no vol dir que no pugui ser educatiu. Avui una de perímetres i àrees, més endavant potser parlarem de volums...

Del camí de sant Jaume, o camí de "Santiago" per la majoria, en tinc quatre grans "flaixos" que sovint es creuen pel meu cervell. El primer és el pop del bar-restaurant Ezequiel, de Melide (Galiza), on vam tastar un "pulpo a feira" del mil per sopar. Llavors vam acabar dormint en un (o potser EL) gimnàs del col·legi del poble amb desenes o centenes de persones estirades al terra amb matalassos. La densitat era tal que amb prou feines es podia caminar entre els espais buits que quedaven... Si ho hagués vist la OMS amb la paranoia H1N1 del moment...

L'altre moment estel·lar gravat a la meva retina és quan de camí a Fisterre, la peça metàl·lica que agafa el canvi de marxes a la roda de darrera de la meva bicicleta diu prou i es trenca, si no recordo malament, creuant un pont sortint d'un petit poblet/urbanització.

El tercer és la nit de "Pina de Ebro".

Imagineu-vos la situació: al matí sortim de Fraga, creuem els Monegros i al arribar a aquest poble de Zaragoza al vespre, després de pedalar entre 90 i 100km, en trobem que hi ha festa grossa. Busquem un lloc amagat per dormir fora de l'abast de yonkis, borratxos, folladors i mosquits i acabem en una zona infantil amb gronxadors i aquestes coses.
Mentre fem el sopar cauen gotes, recollim i ens aixopluguem en el cobert del centre mèdic que hi ha al costat. Són uns pocs metres quadrats però hi encabim les bicis, material i encara podem estar-hi asseguts sopant.

La pluja va a més, el vent ens la tira endins mullant-ho tot, fem una barrera amb les mantes tèrmiques i intentem dormir sense que res es mulli massa. La nit és llarga, incòmode, cau aigua per un tub i els llamps ens comprimeixen l'esfínter de tal manera que no hi passaria ni una agulla... mentre que la gent va i ve, passant-nos per davant en els seus cotxes ignorant-nos totalment.

L'últim flaix és de Logroño, punt on s'uneix el camí català amb el francès (el que fa la gran majoria de la gent). Tot està ple i al final ens deixen dormir dins una església. Descarreguem les coses i mentres fem cua per dutxar-nos es trobem amb un xaval de cabell curt embotit en una samarreta on s'hi podia llegir: "somos soldados, no ciudadanos", tot ben guarnit amb una creu dins una rodona i un alemany d'aquells-de-la-segona-guerra-mundial tot xulo.

Potser el flaix no hauria sigut tant impactant per si sol, com a fet aïllat, ja que en els fons ja sabíem que érem per les "Espanyes", amb esglésies pel mig, i anant a visitar un sant,... és a dir que l'element potser no desentonava del tot i la COPE n'estaria bastant orgullosa, però el comentari que va macar el moment va ser el d'un italià.

Mentre jo m'anava mirant la samarreta intentant buscar-li un significat "b", parlant en català als companys potser per provocar-lo de la mateixa manera que feia ell i fullejar revistes que parlaven d'un tal Déu, surt "L'italià" i girant-se al fatxilla l'hi diu "me gusta tu camiseta,... hoy ya no hay gente que luche...".

Com ho diuen... Déu els cria i ells s'ajunten?

Penetra'm. No saps com m'agrada sentir-te dins meu. Com et mous; com em fas moure... Com recorres el meu cos. Com regires el meu interior.

Com m'alliberes d'aquest consciència que tant pesa de vegades i em retornes a la tranquil·litat del dia a dia. A la tranquil·litat que ens aporta aquesta tecnocràcia consumista. Consumisme mig, esporàdicament burgès potser, que a la llarga només desemboca en una supervivència sedentària. Apàtica, solitària,... depriment en el fons, però a la fi reconfortant. Tant reconfortant com la teva calidesa entrant de nou en el meu ser.

Escalfor que crema tot allò que al final només aporta despesa, esforç, dolor, decepcions i de tant en tant alguna alegria. Foc que destrueix aquest munt de bitllets que es podreixen al fons de l'armari de la individualitat...

...perquè a la fi alguns ho han deixat, altres millorat i desaparegut, o s'han buscat la vida en la seva mediocritat,... me'n foto, simplement dóna'm l'energia per regar-ho tot amb gasolina.