Com m'alliberes d'aquest consciència que tant pesa de vegades i em retornes a la tranquil·litat del dia a dia. A la tranquil·litat que ens aporta aquesta tecnocràcia consumista. Consumisme mig, esporàdicament burgès potser, que a la llarga només desemboca en una supervivència sedentària. Apàtica, solitària,... depriment en el fons, però a la fi reconfortant. Tant reconfortant com la teva calidesa entrant de nou en el meu ser.
Escalfor que crema tot allò que al final només aporta despesa, esforç, dolor, decepcions i de tant en tant alguna alegria. Foc que destrueix aquest munt de bitllets que es podreixen al fons de l'armari de la individualitat...
...perquè a la fi alguns ho han deixat, altres millorat i desaparegut, o s'han buscat la vida en la seva mediocritat,... me'n foto, simplement dóna'm l'energia per regar-ho tot amb gasolina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada